Programació especial pel Dia Internacional de la Dona

L’IVAM en viuIVAM Centre Julio González

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’IVAM desplega una programació especial que permetrà, durant tot el cap de setmana del 8M i els dies següents, acostar-se a les seues principals exposicions mitjançant activacions específiques, visibilitzar la creació de les dones, així com posar en valor el treball de professionals de l’art des del plàstic fins al cinematogràfic.

A més, com el 22 de març tanca les seues portes una de les grans exposicions recents, Kara Walker. Burning Village, es planteja un recorregut curatorial que clausurarà la mostra de la mà – i veu- de la seua comissària, Rosa Castells.

D’altra banda, les visites comentades per a públic general permetran descobrir la saga familiar d’Ignacio Pinazo en l’exposició L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo, així com posar en valor els sabers no hegemònics, tant immaterials com manuals (textils, ceràmics, artesans), molts tradicionalment femenins, en  A mig foc.

Per últim, el museu continuarà impulsant la seua línia de conciliació, de gran acollida, expandint els seus continguts i espais cap a altres possibilitats de transitar-lo. Programa, d’una banda, Una visiteta a l’IVAM, dissenyada per a adults/es amb els seus bebés a diverses de les seues exposicions. I, d’altra banda, la instal·lació de joc artístic El racó de llum. Sense oblidar l’espai específic per a criatures de 0-1 anys, La Sala Blana de l’IVAM. Perquè gaudir de la cultura i l’art contemporanis mai no hauria d’estar renyit amb l’apassionant aventura d’estar criant.

 

PROGRAMACIÓ ESPECIAL 8M*

Dissabte 7 març

11 h. Una visiteta a l’exposició  A mig foc. Dirigida a persones adultes, en companyia de les seues criatures 0-1 anys.

Diumenge 8M

11 h. Una visiteta a l’exposició Andrea Canepa. Entre allò profund i allò distant. Dirigida a persones adultes, en companyia de les seues criatures 0-1 anys.

12 h. Visita comentada a l’exposició L’aura d’una família moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo. Per a públic general.

13 h. Visita especial (novetat): Les dones artistes de l’IVAM. Un recorregut per les galeries de l’IVAM per conéixer les principals obres d’artistes contemporànies actualment en exposició: A mig foc, Kara Walker. Burning Village, Andrea Canepa. Entre allò profund i allò distant. Per a públic general.

Dimarts 10 de març

19 h. Sessió de cinema. Projecció de Leonor will never die, de Martika Ramírez Escobar, amb presentació i col·loqui a càrrec de Les Entendides. Sessió expandida del cineclub de l’IVAM.

Dimecres 11 de març

18 h. Mediació especial a càrrec de Rosa Castells, amb motiu de la cloenda de l’exposició Kara Walker. Burning Village. De la mà de la comissària de la mostra. Per a públic general.

Horari d’obertura del museu

La Sala Blana de l’IVAM. L’espai 0-1 del museu. Sense necessitat de reserva prèvia.

El racó de llum. Espai de joc lliure ple de llums i ombres per a la primera infància i les seues famílies.

 

*Totes les activitats (a excepció de La Sala Blana de l’IVAM) requereixen reserva prèvia. Més informació en la web de l’IVAM.

Museo Anfibio ExposicióIVAM Centre Julio González

Què ocorreria si un museu permetera apuntar la mirada sota terra? Si, en tirar d’una cantonada, emergira un món ocult, complex i vibrant, normalment relegat a la invisibilitat? Radix proposa esta possibilitat a través d’una fabulació ecològica que desplaça la mirada cap a les profunditats de la història, la cultura i les memòries del subsol.

El projecte de Tania Candiani imagina un bioma fictici habitat per entitats que oscil·len entre allò científic i allò especulatiu, entre allò observable i allò imaginat. Es presenta com una instal·lació immersiva concebuda com un ecosistema híbrid, on conviuen plantes vives, escultures de vidre bufat, organismes suspesos, un rizotró (dispositiu que permet observar el creixement de les arrels), projeccions audiovisuals en diàleg creuat i una composició sonora octofònica que envolta l’espai. Cadascun d’estos elements funciona com un fragment d’un sistema major, interdependent, on s’esborra la separació entre allò viu i allò inert.

La sala expositiva és transformada arquitectònicament per adoptar una geometria suau i radial, inspirada en el tall transversal d’una estructura vegetal trobat en un llibre del Jardí Botànic de València. Esta configuració espacial no actua únicament com a contenidor, sinó com un cos en si mateix, com una anatomia expandida que suggerix la presència d’una planta imaginada, una forma de vida possible que podria pertànyer —o haver pertangut— al territori valencià, però l’origen del qual roman incert, suspés entre la memòria botànica i la ficció científica.

En este sentit, Radix no busca representar la naturalesa tal com la coneixem, sinó especular sobre les seues possibles mutacions, micromons i futurs, convidant a reconsiderar les fronteres entre espècies, disciplines i estats de la matèria, així com a reflexionar sobre les forces invisibles que sostenen la vida, fomentant una consciència de les xarxes ocultes tant per damunt com per davall del sòl.

 

COL·LABORA:

Videos

IVAM Centre Julio González

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’ tindrà lloc una conferència del comissari de la mostra, Javier Pérez Rojas.

L’exposició planteja una València, entre 1870 i 1920, com un dels nuclis artístics més prolífics i influents del seu temps. Un elevat nombre de pintors naixen i es formen a la ciutat, dels quals hui només es recorda una parcel·la reduïda, els denominats grans mestres de l’escola valenciana, malgrat que la majoria d’ells residiren fora de la seua ciutat natal.

En un context tan creatiu com el valencià, diríem que la vocació artística era en alguns casos un component genètic que es transmetia amb facilitat de pares a fills. Tal és el cas dels Pinazo, que constitueixen un exemple que sens dubte destaca entre les diverses famílies artístiques de la ciutat, com els Capuz, els López, els Benlliure, els Sorolla o els Manaut Viglietti, entre altres.

En aquest fenomen de transmissió de l’ofici hi ha un component pràctic, de continuïtat o herència d’una tradició —i també de vocació. La convivència i familiaritat amb la creació artística generen una predisposició que afavoreix la continuïtat de l’ofici, com exemplifica el cas del clan dels Pinazo que ara es presenta. El gran mestre Ignacio Pinazo i Camarlench (1849-1916) tingué dos fills que es van dedicar dedicaren a l’art, José i Ignacio Pinazo Martínez, el primer pintor i el segon escultor, encara que també practicà la pintura i fou cantant. Tot i que Ignacio Pinazo Martínez és un gran escultor, s’ha optat ara per mostrar l’obra de Marisa Pinazo Mitjans (1912-1990), filla de José Pinazo Martínez (1879-1933), ja que és ella qui dona continuïtat a l’art pictòric dins de la tercera generació.

  • 19h. Presentació de l’exposició. (Auditori. Entrada lliure fins a completar aforament)
  • 20h. Inauguració i còctel. (Entrada lliure fins a completar aforament)

Videos

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • L’autor murcià abordarà la connexió entre la seua escriptura i la producció escultòrica de Julio González
  • Es la segona sessió del cicle literari que també comptarà amb Sara Barquinero, Andrés Neuman o Agustín Fernández Mallo, entre altres

València (23.02.26). L’ Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta el pròxim 25 de febrer a les 18h una xarrada de l’escriptor i historiador de l’art Miguel Ángel Hernández en la qual abordarà els punts de connexió entre la seua escriptura i la producció escultòrica de Julio González.

Miguel Ángel Hernández (Múrcia, 1977) és una de les veus més destacades del panorama cultural espanyol i compta amb una creixent projecció internacional. Catedràtic d’Història de l’Art en la Universitat de Múrcia, és autor de diversos assajos sobre art contemporani i cultura visual, així com novel·les entre les quals destaquen ‘El dolor de los demás’ (2018), ‘Anoxia’ (2023) i el seu últim assaig ‘Yo estoy en la imagen’ (2024), traduïdes al francés, alemany, italià i anglés.

Es tracta de la segona sessió del cicle ‘Escriptures cactus’ amb el qual es pretén rellegir l’obra de Julio González i de la història de l’art, a través de la mirada dels escriptors María Negroni, que ja va intervindre el mes passat, i altres que seguiran a Hernández com Sara Barquinero, Estela Sanchis, Andrés Neuman, Agustín Fernández Mallo, Manuel Baixauli i Alicia Kopf.

El cicle, comissariat per l’escriptor i crític literari Jorge Carrión i moderat per Berta Ferrer, es completarà amb la publicació d’un llibre que arreplegarà relats, contes, assajos i poemes d’estos mateixos escriptors. ‘Escriptures cactus’ forma part de les activitats programades pel museu valencià amb motiu del 150é aniversari del naixement de Julio González.

Col·leccióExposicióIVAM Centre Julio González

València és, entre 1870 i 1920, un dels nuclis artístics més prolífics i influents del seu temps. Un elevat nombre de pintors naixen i es formen a la ciutat, dels quals hui només es recorda una parcel·la reduïda, els denominats grans mestres de l’escola valenciana, malgrat que la majoria d’ells residiren fora de la seua ciutat natal.

D’este amplíssim catàleg de pintors de mitjan segles XIX i XX a penes coneixem les bio-grafies d’uns pocs, i un dels enigmes és conéixer com aconseguiren sobreviure en un medi tan competitiu i saturat de professionals. L’opció per a una gran majoria fou des-plaçar-se a altres ciutats i països d’Europa i Amèrica principalment. La docència fou un dels camins professionals pels quals optaren molts, però quan es depenia exclusivament de la comercialització dels treballs en un mercat de l’art tan constret com local, la vida de gran part d’estos artistes no deixava de ser heroica

En un context tan creatiu com el valencià, diríem que la vocació artística era en alguns casos un component genètic que es transmetia amb facilitat de pares a fills. Tal és el cas dels Pinazo, que constitueixen un exemple que sens dubte destaca entre les diverses famílies artístiques de la ciutat, com els Capuz, els López, els Benlliure, els Sorolla o els Manaut Viglietti, entre altres.

En aquest fenomen de transmissió de l’ofici hi ha un component pràctic, de continuïtat o herència d’una tradició —i també de vocació. La convivència i familiaritat amb la creació artística generen una predisposició que afavoreix la continuïtat de l’ofici, com exemplifica el cas del clan dels Pinazo que ara es presenta. El gran mestre Ignacio Pinazo i Camarlench (1849-1916) tingué dos fills que es van dedicar dedicaren a l’art, José i Ignacio Pinazo Martínez, el primer pintor i el segon escultor, encara que també practicà la pintura i fou cantant. Tot i que Ignacio Pinazo Martínez és un gran escultor, s’ha optat ara per mostrar l’obra de Marisa Pinazo Mitjans (1912-1990), filla de José Pinazo Martínez (1879-1933), ja que és ella qui dona continuïtat a l’art pictòric dins de la tercera generació.

Confrontar o mostrar seqüencialment l’art de tres generacions obliga a interpretar les relacions existents, l’evolució gradual de cada un d’elles, així com unes persistències que lògicament són més accentuades entre pare i fill que entre avi i neboda. Encara que la potent personalitat de l’avi siga objecte de veneració, l’art de cadascun segueix el seu curs i les creacions dels tres van parlant d’una superació de models i d’evolucions estilístiques que, en el seu conjunt, possibiliten realitzar un recorregut suggeridor que ens porta del naturalisme i el modernisme a l’art déco.

Els estímuls que provoquen els models paterns en les diferents generacions creen unes connexions o nexes que es perceben clarament entre els treballs d’Ignacio Pinazo i les creacions de José Pinazo de la seua fase inicial, de la mateixa manera que succeeix entre unes certes pintures de Marisa Pinazo i creacions de José Pinazo. Una breu selecció i emparentament d’obres de distint gènere permeten apreciar-ho amb nitidesa.

Videos

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • El concert gratuït forma part del cicle ‘Posar la veu’, organitzat per l’IVAM en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura.

València (20.02.26). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull el dissabte, 21 de febrer a les 19.00 hores, un concert gratuït de Sofía Gabanna dins del cicle ‘Posar la Veu’. L’artista argentina, establida a Barcelona, és una de les estreles de l’escena emergent de l’hip hop espanyol amb un rap combatiu, enèrgic, directe i reflexiu.

En el seu concert en l’IVAM, la germana de la també artista Nathy Peluso interpretarà els temes del seu àlbum que porta per títol ‘Sideral’ amb lletres que aborden temes de llibertat, reivindicació social, feminisme i salut mental. També interpretarà els seus nous singles ‘Retorno’ i ‘Yo Soy Yo’.

Gabanna és una de les figures més atípiques de l’escena musical urbana: és rapera ballarina i cantautora. La seua música ha forjat un estil únic que fusiona hip-hop, jazz, R&B i ritmes llatins. Originària de l’Argentina, es va mudar a Espanya als 13 anys. La seua formació musical és molt diversa, influenciada des de jove pel rock argentí, flamenc, blues, música clàssica i gèneres urbans com el rap i el trap. Entre els seus referents destaquen figures de renom internacional com Amy Winehouse, Lauryn Hill, Whitney Houston, Fito Páez, Nas i 2Pac.

El concert forma part del cicle ‘Posar la veu’, un programa de caràcter mensual organitzat per l’IVAM, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, que va comptar el gener passat amb l’actuació de la productora i intèrpret castellonenc Xenia.

El cicle, que es prolongarà fins al mes de juny de 2026, pretén explorar noves propostes musicals i vocals de caràcter intimista i d’experimentació, que van des de la fusió de música tradicional amb sonoritats contemporànies o la reinterpretació del folklore des de l’electrònica.

Els concerts se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïts fins a completar aforament.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • La mostra, que s’inaugura el 18 de febrer, reunix obres de 27 artistes realitzades amb materials com a ceràmica, fang, llana, tèxtils, espart i altres fibres naturals
  • És un projecte en xarxa que naix en l’IVAM i continuarà per Mallorca, Catalunya i Aragó fins a configurar quatre exposicions autònomes

València (17.02.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘A mig foc’ que proposa un recorregut per obres contemporànies vinculades a sabers, oficis i materials tradicionals com a ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals a les quals se suma també el so i els silencis, reivindicant així la tradició oral.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat que el projecte “ens convida a recuperar altres formes de coneixement històricament desvalorats i a posar en valor el nostre ric patrimoni material i immaterial”.

En este sentit, ha recordat que la protecció dels oficis tradicionals i artesanals en la Comunitat Valenciana s’articula a través de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, “una cosa fonamental que sempre he reivindicat i m’alegra que es reflectisca en esta exposició”.

En la presentació ha estat acompanyada per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i pel Coordinador de Cultura i Turisme a l’Ajuntament de Palma, Fernando Gómez de la Costa, que ha intervingut en representació de les institucions col·laboradores, ja que el projecte naix en l’IVAM i continuarà en el Casal Solleric i És Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, en el CDAN d’Osca i en el Museu Terra de L’Espluga de Francolí.

Per a Fernando Gómez de la Costa “els projectes han de transcendir els límits de la sala d’exposicions i no conformar-se amb eixe àmbit espacial per a la seua reflexió i això és precisament el que fa l’exposició”. ‘A mig foc’ es convertix així “en una xarxa de coneixement, rigor, sensibilitats i talent que permet que girem la nostra mirada cap a territoris essencials, vitals, territoris que ens passaven inadvertits malgrat estar just al nostre costat”.

Sobre la col·laboració amb altres institucions, Marta Alonso ha detallat que suposa “un canvi de paradigma per part de l’IVAM, es tracta de buscar sinergies i complicitats en termes d’aliances transescalars”.

Així, segons ha explicat la directora de l’IVAM i comissària de la mostra, Blanca de la Torre, cada seu acollirà una exposició autònoma en la qual artistes i obres aniran mutant i “adaptant-se a cada territori”.

“M’agrada pensar l’exposició com un filandón, aquelles reunions nocturnes al voltant del foc on s’entrellaçaven el treball manual i el relat compartit”, ha detallat de la Torre sobre el títol de la mostra en l’IVAM, que reunix més de quaranta obres de 27 artistes.

Algunes procedixen de la col·lecció de l’IVAM, “pertanyen una nova línia d’adquisicions que connecta amb el discurs de la mostra”, ha matisat la secretària autonòmica sobre les obres d’Ana Esteve Llorens, Pilar Albarrasí, Laura Segura, Belén Rodríguez, Mónica Jover i Sonia Navarro.

 

Sobre la mostra

Una gran pancarta brodada amb la paraula ‘Guapa’ de Pilar Albarracín rep als visitants de la mostra. Al llarg del recorregut el públic descobrix les obres realitzades en argila vidriada de *Glenda León, les àmfores d’Antonio Fernández *Alvira que partixen de la tradició terrissaire, les flors blaves de porcellana de Noemi Iglesias *Barrios elaborades manualment utilitzant un pigments extrets de telèfon mòbils rebutjats o peces ceràmiques de Marta Font elaborades amb terres procedents de S’Estaca (Valldemossa).

Hi ha peces realitzades a partir d’antigues tècniques ancestrals, com la costura mecanitzada del margalló d’Isabel Servera, els tapissos d’Adriana Meunié, una instal·lació escultòrica de Laura Segura a partir del trenat o una peça de Jessica Stockholder que recupera la tècnica mediterrània de la ‘llatra’.

Unes altres recuperen l’ús de l’espart, com les peces de Sonia Navarro o Ana Laura Aláez, o bé la ceràmica, com Concha Ybarra, Javier Bravo de Rueda o les rajoles esmaltades de Susana Cámara Leret, creades amb les cendres dels residus del cultiu del llúpol.

La mostra no es limita a reivindicar unes materialitats concretes que han romàs invisibilitzades o relegades; enfront de l’acceleració constant “proposa una pausa: respirar, escoltar el murmuri de la matèria i atendre processos manuals que exigixen lentitud, cura i atenció”.

La pròpia museografia de la galeria s’ha dissenyat perquè apel·le a altres sentits i no solament al purament visual, amb intervencions com una gran paret arrebossada en tova “que connecta l’espai expositiu amb els materials i el territori de la Comunitat Valenciana”.

En línia amb eixa important dimensió sensorial, l’exposició incorpora no sols peces visuals, sinó també “obres sonores, com les peces inèdites de Saskia Calderón, i també peces olfactòries, com un monumental collaret suspés de Julie C. Fortier que desprén aromes de sotaboscos”, ha assenyalat De la Torre.

Un altre dels eixos fonamentals de l’exposició és la reivindicació del coneixement situat i de les pràctiques comunitàries. Diverses obres han sigut desenvolupades en col·laboració amb artesanes, comunitats rurals i col·lectius locals, com el projecte de Josefina Guilisasti al costat de la comunitat Rari de Xile o les peces de Sonia Navarro en col·laboració amb dones de la regió de Múrcia que recuperen el treball de l’espart.

La producció de ‘A mig foc’ ha incorporat, a més, criteris de sostenibilitat “concordes amb la responsabilitat institucional del museu”, va subratllar Blanca de la Torre. Entre les mesures adoptades va esmentar l’ús de materials naturals i no contaminants, la reutilització d’elements expositius i l’eliminació de transports internacionals. Les cartel·les i el text de sala, ha recordat, “estan realitzades amb tela i es reutilitzaran en totes les seus del projecte”.

‘A mig foc’ s’aproxima a sabers no hegemònics vinculats als territoris -artesania, oficis, pràctiques llauradores i modes de vida lligats als territoris-, “però no hi ha una visió nostàlgica o romantitzada”, en paraules de Blanca de la Torre. “La pèrdua de sabers tradicionals repercutix directament en la pèrdua de la diversitat, tant cultural com biològica”, ha conclòs.

Galeria

Museo Anfibio ExposicióIVAM Centre Julio González

Aquesta exposició proposa una aproximació a l’Albufera de València, una llacuna costanera i un dels aiguamolls més significatius del Mediterrani occidental, entesa no únicament com un espai físic o geogràfic, sinó com el resultat d’una superposició d’estrats corresponents a les successives i canviants circumstàncies històriques, econòmiques i mediambientals que han configurat aquest lloc. L’Albufera s’interpreta ací des de la seua condició postnatural, on cultura i naturalesa s’articulen en un sistema d’interrelacions i tensions entre l’humà i el no-humà.

La mostra s’articula com un recorregut per les representacions de l’Albufera des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat, a través de diversos conjunts d’obres i documentació. Es presenta el projecte fotogràfic L’Albufera. Visió tangencial (1985), una iniciativa pionera impulsada per l’IVAM en els anys previs a la seua obertura. En aquest sentit, l’IVAM planteja un diàleg amb la seua pròpia genealogia, i assumeix un paper actiu com a agent impulsor de la investigació artística —més enllà de la curatorial—, donant suport al desenvolupament de sis treballs realitzats específicament per a aquesta exposició per Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín García, Jorge Ribalta i Jorge Yeregui. La distància de quatre dècades entre tots dos projectes permet observar tant les transformacions del paisatge com els canvis en les maneres d’investigar i representar un lloc des de la pràctica artística.

Al costat d’aquestes propostes, l’exposició reuneix representacions de l’Albufera des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat a través de fotografies, documents i obres artístiques que permeten explorar les diferents maneres d’habitar, imaginar, explorar o protegir aquest ecosistema singular. Des dels imaginaris romàntics del segle XIX i els usos agrícoles tradicionals fins a l’expansió turística, la industrialització, les reivindicacions ecologistes i els desafiaments contemporanis derivats de la crisi ecosocial, el recorregut reuneix petjades, relats i vestigis que revelen les múltiples capes que conformen l’Albufera, i que conviden a reflexionar sobre els futurs possibles d’aquest territori comú.

 

COL·LABORA:

 

GENERALITAT VALENCIANA

Videos

Programació especial pel Dia Internacional dels Museus

Museo Anfibio EscèniquesIVAM Centre Julio González

Dins de les activitats dedicades a l’exposició A mig foc tindrà lloc la performance Una vajilla, una premonición de Marta Fernández Calvo, amb la finalitat d’activar la sala d’exposicions des del cos i altres formats de producció contemporània.

Una vaixella Duralex verda clara, heretada d’una família que no és la seua, és el personatge principal d’una performance en què s’activen els processos de més d’una dècada de pràctica artística al voltant de l’aliment. Les xarxes d’afecte i els materials generats en diàleg amb diferents comunitats de dones i els seus territoris (Oaxaca, Ciudad de México, Guadalajara, La Rioja, Madrid i Traspielas) seran celebrats en un treball centrat en el text i la veu. Entendre quant ha de créixer i pot eixamplar-se el propi cos –i la pròpia veu– per a contindre totes les veus d’aquest recorregut és una de les grans recerques d’aquest projecte.

Una vajilla, una premonición va ser presentada en 2024 en el festival de performance Lazos Mecánicos II, comissariat per Iñaki Martínez Antelo en ARTIUM (Vitoria). Posteriors elaboracions de la peça han sigut presentades en les jornades de portes obertes de les residències de medi ambient del Centro de Residencias Artísticas de Matadero (Madrid) i la Bienal de Pontevedra.

Marta Fernández Calvo (Logroño, 1978) és artista visual i escriptora amb un interés especial en la relació entre les arts visuals i les cures. Doctora en Belles Arts i Premi a les Arts Riojanes en 2019, el seu treball ha format part d’exposicions com No Soul for Sale, en la Sala de Turbinas de la Tate Modern (Londres), Utopia Station, en la 53 Biennal de Venècia, i Querer parecer noche, en el Ca2M (Madrid). En 2019 va ser resident en Delfina Foundation (Londres) en el marc del programa Politics of Food. Ha col·laborat recentment amb Artium (Vitoria), Fundación Botín (Santander) i Kunsthalle Exnergasse (Viena). En 2024 va ser resident del Centro de Residencias Artísticas de Matadero (Madrid). Actualment està treballant en una revisió de la seua pràctica artística a través de l’escriptura en el marc del projecte The GOAT Polity of Literature (Canadà). Acaba de rebre el premi The GOAT Modest Award 2024 pels seus dos primers relats: Sleeping Lion i Bonsai Pine

A media lumbre, (A mig foc), reuneix propostes que, des de les pràctiques artístiques contemporànies, obrin espais cap a materials que, fins a temps recents, han romàs jerarquitzats dins de perímetres subalterns: ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. Entre aquestes matèries s’inclouen també els sons i els silencis. La veu es fa present, reivindicant la tradició oral com a vehicle de la memòria, igual que en els antics filandons, aquelles reunions nocturnes entorn de la llar, mentre realitzaven labors manuals al calor del foc compartit.

A través de les peces i de les seues diferents materialitats, ens aproximem a sabers no hegemònics associats als territoris: l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. Salvaguardar els coneixements vernacles implica preservar no sols tècniques i manufactures, sinó també un patrimoni immaterial compost per tradicions orals, memòries, sabers populars i afectes col·lectius. Un patrimoni pres a mig foc, al ritme pausat dels gestos i herències compartides.

Recorreguts curatorials

ConversesVisitesIVAM Centre Julio González

Dins de les activitats dedicades a l’exposició A mig foc tindrà lloc una visita especial de la mà de Blanca de la Torre, comissària i directora de l’IVAM.

Amb l’objectiu d’apropar la tasca curatorial que es realitza en les exposicions de l’IVAM, es planteja una sèrie de visites de comiat de les mostres de la mà dels seus comissaris per al públic interessat.

En aquest cas, Blanca de la Torre, comissària i directora de l’IVAM, oferirà una visita especial a l’exposició de la galeria 1 amb la finalitat de poder comentar el treball desenvolupat.

A media lumbre (A mig foc), reuneix propostes que, des de les pràctiques artístiques contemporànies, obrin espais cap a materials que, fins a temps recents, han romàs jerarquitzats dins de perímetres subalterns: ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. Entre aquestes matèries s’inclouen també els sons i els silencis. La veu es fa present, reivindicant la tradició oral com a vehicle de la memòria, igual que en els antics filandons, aquelles reunions nocturnes entorn de la llar, mentre realitzaven labors manuals al calor del foc compartit.

A través de les peces i de les seues diferents materialitats, ens aproximem a sabers no hegemònics associats als territoris: l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. Salvaguardar els coneixements vernacles implica preservar no sols tècniques i manufactures, sinó també un patrimoni immaterial compost per tradicions orals, memòries, sabers populars i afectes col·lectius. Un patrimoni pres a mig foc, al ritme pausat dels gestos i herències compartides.

ConversesIVAM Centre Julio González

Dins de les activitats dedicades a l’exposició A mig foc tindrà lloc, l’endemà de la inauguració, una trobada íntima entre el públic i algunes de les artistes presents en la mostra: Pilar Albarracín, Marta Font, Lara Ordóñez, Sonia Navarro, Laura Segura, Mónica Jover, Susana Cámara Leret i Isabel Servera.

Amb la finalitat d’activar la sala d’exposicions i apropar la visió i el treball dels i les artistes contemporanis, l’IVAM proposa aquesta trobada pròxima entre les artistes presents en l’exposició i el públic interessat per tal de recórrer les seues peces i habitar la sala en grup des de la curiositat i l’admiració.

A media lumbre (A mig foc), reuneix propostes que, des de les pràctiques artístiques contemporànies, obrin espais cap a materials que, fins a temps recents, han romàs jerarquitzats dins de perímetres subalterns: ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. Entre aquestes matèries s’inclouen també els sons i els silencis. La veu es fa present, reivindicant la tradició oral com a vehicle de la memòria, igual que en els antics filandons, aquelles reunions nocturnes entorn de la llar, mentre realitzaven labors manuals al calor del foc compartit.

A través de les peces i de les seues diferents materialitats, ens aproximem a sabers no hegemònics associats als territoris: l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. Salvaguardar els coneixements vernacles implica preservar no sols tècniques i manufactures, sinó també un patrimoni immaterial compost per tradicions orals, memòries, sabers populars i afectes col·lectius. Un patrimoni pres a mig foc, al ritme pausat dels gestos i herències compartides.

Un programa en col·laboració amb hablarenarte

Museo Anfibio SeminarisIVAM Centre Julio González

Ressò és un programa de l’IVAM amb caràcter bianual que proposa un espai de trobada, reconeixement, pensament i experimentació per a mediadores culturals i agents interessades en l’educació, la mediació cultural i el treball amb els públics dins i fora de les institucions.

En diàleg amb el programa educatiu de l’IVAM, el teixit valencià de mediadores culturals i agents i realitats més enllà de la Comunitat Valenciana, Ressò busca habilitar un temps estimulant que enriquisca la pràctica del context i genere connexions amb l’exterior. Una relació d’anada i tornada, en dos temps entre la jornada que va tindre lloc a l’octubre de 2025 i una altra de tancament, ara, a l’abril de 2026

En esta edició 25/26 titulada Entre brànquies i pulmons, s’indagarà en les pràctiques de mediació cultural des de la potència poètica i política de l’amfibi. Veient l’IVAM com una gran granota, amb una pota en el riu i una altra a la ciutat, este programa, comissariat per hablarenarte en diàleg amb l’IVAM, buscarà aprofundir en les ecologies de la mediació i en una mediació ecologista. Reunir i honrar pràctiques que tenen els peus en el fang, en territoris en disputa, i que plantegen altres formes de vida i món.

 

PROGRAMA

Ressò. “Entre brànquies i pulmons: jornades de mediació cultural amfíbia”

Brànquia. 2na trobada

Data: dijous 16 d’abril de 2026 

Horari: 10.30 a 17h

 

Obrirem el matí amb una presentació de la jornada Ressò en el marc del programa Museu Amfibi. Per a situar-nos en el nostre territori hidrogràfic, Cristina Sola, Comissària de les Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, oferirà una panoràmica sobre el present i futur del cos d’aigua que ens dona vida. A continuació, l’artista i activista Marina Monsonís, curadora de la Cuina del MACBA, ens submergirà en el “sentit de l’aigua”, obrint una conversa sobre el metabolisme dels museus i la seua relació amb els sistemes alimentaris.

Al migdia el col·lectiu El menú de la ciutat rural ens proposarà una acció col·lectiva a mode d’aperitiu-homenatge a les séquies de l’horta, en un moment en què este sistema mil·lenari enfronta canvis dràstics.

Després d’una pausa per a menjar, reprendrem a les 14h45 amb un café i amb una acció per part de l’artista, educadora i nadadora Mariana Murcia. Una immersió ondulatòria en aigües de temperatures càlides com el tròpic i gèlides com el fiord.

Finalment, AVALEM compartirà la investigació, cartografia i aproximació al terreny de la mediació ecologista / ecologia de la mediació en la Comunitat Valenciana que ha dut a terme des de setembre de 2025, deixant un llegat comunitari per a les educadores del territori i més enllà.

10.30 Benvinguda a càrrec de Blanca de la Torre, hablarenarte i el Dpt. de Programes Públics i Educació de l’IVAM
11.00 Cristina Sola. Comissària de les Aigües. Confederació Hidrogràfica del Xúquer

12.00 Marina Monsonís

13.00 El Menú de la Ciutat Rural

14.00-14.45 Pausa

14.45 Café

15.00 Mariana Murcia

16.00 AVALEM

17.00 Tancament

Biografies

Marina Monsonís és una artista visual que escriu i cuina amb la frustració, la tensió i el desig de transformar, en la mesura que siga possible, les maneres de cuinar, d’alimentar-se i de produir alimentació i comunitat des de fa 20 anys. Co-desenrotlla projectes col·lectius, comunitaris i pedagògics basats en el lloc, que relacionen les ciències de la mar, el disseny situat, la gastronomia, el grafiti, la geografia radical, l’autoetnografia, l’espiritualitat de proximitat i la despulla de la memòria crítica, oral i gestual relacionades amb els fogons. Des de 2018 dirigix LA CUINA del MACBA. És autora de La cuina situada, il·lustrat per Carla Boserman (G. Gili, 2021), i de Mare mar (Llaura Llibres, 2024). Forma part de la xarxa de cuines Field Meal i del projecte Tools for a Warming Planet.

Mariana Murcia és artista i nadadora. El seu treball explora maneres en què el llenguatge emergix a través de la matèria i la memòria física, assumint una actitud performativa en relació amb la temperatura de l’entorn i els seus corrents. Li agrada parar atenció a les ficcions que es tixen entre els hàbits i les repeticions que constituïxen la seua pràctica. Des de 2010 fa part d’Escola de Garatge, una escola diaspórica i sense infraestructura permanent que explora coneixements i ferramentes sovint passades per alt o mancats de validesa oficial. Des de 2023 co-dirigix LungA School en Seyðisfjörður una escola que insistix en el valor i l’existència d’allò que no es pot mesurar, i insistix a fer-ho sentir. Viu entre Basel i Seyðisfjörður a l’est d’Islàndia, el seu treball s’ha mostrat recentment en CRAC Alsace, Kunsthalle Basel, Kunstsenter Bergen, Skaftfell Art Center, entre altres.

AVALEM (Associació Valenciana d’Educació i Mediació en Museus i Patrimoni), fundada en 2012, agrupa professionals dedicats a l’educació artística i la mediació cultural en museus i patrimoni, amb l’objectiu de visibilitzar i enfortir la seua formació i desenrotllament professional. A nivell estatal, AVALEM forma part de Almazuela.

Agent científic: Cristina Sola García, responsable de la Comissaria de les Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

El Menú de la ciutat rural és un col·lectiu que utilitza la cuina com a ferramenta creativa per a vincular-se amb l’activisme social i la investigació crítica i al mateix temps expressar-se de manera estètica i poètica.

hablarenarte: Escrit en minúscula i en constant mutació, hablarenarte és una organització sense ànim de lucre amb seu a Madrid que treballa des de l’any 2002 en l’àmbit de la mediació cultural, el comissariat expandit, la creació contemporània i l’educació. hablarenarte és una plataforma de projectes culturals interdependents i sostenibles que aposta per la investigació situada i la producció immaterial. A través de programes propis i concebuts al costat de diferents organitzacions i agents locals i internacionals, hablarenarte contribuïx a la cultura contemporània aportant en la construcció de nous imaginaris i defenent formes feministes, inclusives i participatives de fer. hablarenarte impulsa residències d’investigació a través de Planta Alta i habilita un espai d’experimentació artística amb base comunitària en Planta Baixa.