Isidoro Valcárcel Medina. El moviment de la idea

El projecte El moviment de la idea consisteix en una exposició de dibuixos de l’artista Isidoro Valcárcel Medina, acompanyada d’una publicació sobre la seua obra coordinada per José Díaz Cuyás. Nascut a Múrcia l’any 1937, l’extensa trajectòria de Valcárcel Medina ha estat mereixedora dels més alts guardons institucionals, incloent-hi el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 2007 i el Premi Velázquez el 2015. Considerat un referent de l’art conceptual, la seua obra resulta difícil de categoritzar per la que potser és la seua singularitat més destacada: la voluntat de portar al límit la poètica de l’esdeveniment. La seua pràctica busca potenciar l’aquí i l’ara de l’obra, el present que s’activa i la circumstància en què s’inscriu, en consonància amb una tendència artística que entén l’obra com a acte (esdeveniment, acció, performance) i com a situació (lloc, escenari, context). En aquest marc general, Valcárcel Medina es distingeix per la radicalitat i la senzillesa amb què la seua pràctica, els seus actes i situacions artístiques es nodreixen de recursos, motius o circumstàncies extrets de la vida quotidiana. Aquest compromís amb la temporalitat i la trama del quotidià ha portat l’artista a afirmar que “l’obra d’art ha de ser tan fidel al seu moment que sigui el moment mateix”. Aquesta voluntat de fer un art del “moment mateix” explica l’enorme versatilitat de la seua obra des dels anys setanta, adoptant formats tan diversos com l’acció-performance, el passeig, la mesura urbana, l’arxiu, el diccionari, l’informe, la gravació sonora, l’enquesta, la correspondència, la llei, la conferència, l’arquitectura, la fotografia, el cinema, la instal·lació, la gestió administrativa, etc., incloent-hi una Història d’Occident i una tesi doctoral.

L’exposició presentada per l’IVAM, a la seua Galeria 3, ofereix l’oportunitat de visitar un conjunt d’obra recent produïda per l’artista per a aquest espai. La mostra consisteix en una sèrie de dibuixos inèdits. Més concretament, en quaranta fulls de paper semitransparent dibuixats amb tinta per ambdues cares que tenen com a principal leitmotiv la simetria. Tant la mesura com la geometria, associada a l’efecte de simetria, han estat elements recurrents en l’obra de l’artista, que sempre ha gaudit de posar en relleu, en les situacions més diverses, les paradoxes entre la nostra percepció de la realitat i la realitat mateixa. Tenint en compte que la simetria, com la mesura i la geometria, és una projecció d’unitat i ordre que el nostre cervell llança sobre la realitat que percebem, l’artista ens convida a percebre els jocs de simetria i dissimetria que es produeixen en aquests quaranta exercicis. El pressupòsit inicial és que, en estar els fulls dibuixats per ambdues cares, quan veiem el dibuix del revers aquest es veurà afectat per la transparència de l’anvers. De fet, cada full té dos dibuixos, un per cada cara, però el que veiem, en realitat, no és ni un ni l’altre, sinó la superposició de tots dos, ja que la primera simetria de la qual partim és que l’anvers i el revers, les dues cares d’un full, constitueixen dues cares simètriques. A aquests dibuixos o exercicis plàstics els acompanya un títol i una breu descripció amb la qual l’artista convida el públic a comprovar amb atenció si percep, en el “moment mateix”, el joc de la simetria.

La publicació, per la seua banda, a manera de catàleg raonat, es planteja com la continuació del que va acompanyar l’exposició Ir y venir de Valcárcel Medina, Fundació Tàpies, Sala Verónicas i Centre José Guerrero, 2002. Aquell primer projecte va suposar la catalogació de tota la seua obra fins aquell moment. En aquest cas, s’hi inclourà la catalogació de tota la seua obra des del 2002, juntament amb textos de revisió crítica i una selecció d’obres i textos de l’artista.