El dissabte 19 de febrer els creadors preparen presentacions amb els veïns en els municipis de Torrechiva, Espadilla i Villamalur.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta un projecte d’intervencions artístiques en els 24 pobles menys habitats de la Comunitat Valenciana, dins de la línia d’acció ‘L’IVAM al territori’. Els artistes participants desenvoluparan una obra específica per a cada una de les localitats, fruit de residències en els municipis que formen part de la Ruta 99, amb l’objectiu de reflexionar sobre qüestions com la perifèria, la importància dels processos, d’habitar i de la memòria.

‘Confluències. Intervencions artístiques als pobles de la Ruta 99’ és un programa que s’estén al llarg de dos anys i que comença a la comarca de l’Alt Millars, pertanyent a la província de Castelló. Els creadors seleccionats en aquesta primera fase són Luce, Bleda y Rosa, Carlos Izquierdo, Sandra Mar, Laura Palau i el col·lectiu Fent Estudi, que duran a terme les seues intervencions a Espadilla, Fuentes de Ayódar, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat i Villamalur.

“Els projectes són el resultat d’un procés de contacte amb el territori”, ha destacat la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez. “És important assenyalar el caràcter d’experimentació i aprenentatge compartit de cada intervenció. Ha sigut tan important el que ha ocorregut en aquests mesos d’intercanvi com les peces que s’hi podran veure a partir d’aquest cap de setmana”.

Actualment, 180 municipis de la Comunitat Valenciana es troben en risc de despoblació. Concretament, a la província de Castelló el 60 % d’aquests pobles no arriben als 200 habitants. La comarca de l’Alt Millars és una de les de menys densitat de població i més urgència demogràfica de la regió.

La coordinadora del programa, Eva Bravo, ha assenyalat que “l’acollida dels artistes i les seues propostes en els pobles ha sigut molt enriquidora”. Sobre les intervencions artístiques subratlla que “més que una finalitat en si mateixes, pretenen ser el punt de partida amb el qual activar futures accions i confluències”.

El treball que proposa Luce (València, 1989) a Espadilla són quatre iniciatives amb què l’artista reflexiona sobre el municipi, els seus habitants estables i els visitants esporàdics, als quals desitja conscienciar sobre la importància del medi.

María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970), guanyadors del Premi Nacional de Fotografia 2008, proposen instal·lar dues porteries de futbol efímeres amb la finalitat de connectar simbòlicament dos xicotets municipis contigus, Torralba del Pinar i Pavías. Aquestes escultures, encara en procés, estan situades en plena naturalesa i distanciades per l’orografia per a remarcar la impossibilitat per a la pràctica del joc, alhora que despleguen una reflexió entorn del paisatge, del que és comú i del que és compartit.

El compositor i artista sonor Carlos Izquierdo (Alacant, 1982) desenvolupa en ‘Cauce Aural’ una peça d’estil radiofònic que evoca sensacions entorn de la identificació amb el poble de Fuentes de Ayódar i la importància de salvaguardar el seu patrimoni natural.

‘Un tesoro’ és el títol que engloba les tres intervencions que ha generat Sandra Mar (València, 1995) després de la seua estada a Torrechiva. Amb aquestes estableix un recorregut pels exteriors i interiors de la localitat a través de les seues peces ceràmiques ‘Calle de la Iglesia 5’, ‘Un tesoro’ i ‘Me dices esas cosas y yo en este páramo’.

‘Tres arbres i tretze fruites’ és la peça de Laura Palau (Benlloc, 1993) en la qual els arbres fruiters es converteixen en objectes artístics en empeltar esqueixos de diverses espècies. Dels tres arbres empeltats s’obtenen tretze varietats de fruita que ens parlen de sabers i hàbits tradicionals de la població de Vallat.

Finalment, la intervenció de Fent Estudi a Villamalur es materialitza en una engrunsadora que s’ha instal·lat en una de les eres del poble. Aquest col·lectiu artístic utilitza i interpreta l’engrunsadora com a element simbòlic que ens remet a la infància i al pas del temps. En activar-la amb el nostre impuls, el seu balanceig ens permet admirar les meravelloses vistes del seu entorn.

Els sis projectes artístics són fruit de les conversacions i trobades amb els veïns dels municipis, en una mena d’assemblea oberta. En les següents fases del projecte estan previstes noves actuacions en les localitats d’Higueras, Pavías, Matet, Sacañet, Fuente la Reina, Vallibona, Herbers, Palanques, Villores i Castell de Cabres, a la província de Castelló; Sempere, Carrícola i Puebla de San Miguel, a la província de València, i Benillup, Benimassot, Famorca i Tollos a la d’Alacant.

Es podrà visitar al Museu Antonio Ferri de Bocairent fins a l’1 de maig

NdP Cualladó. Fragments del paisatge humà

Cultura de la Generalitat conclou la seua programació especial a Bocairent com a capital cultural valenciana amb l’exposició ‘Cualladó. Fragments del paisatge humà’, dels fons de l’IVAM, que reuneix prop de 90 obres de Gabriel Cualladó, un dels pioners del moviment de renovació de la fotografia espanyola de la segona meitat del s. XX i Premi Nacional de Fotografia en 1994.

L’alcalde de Bocairent, Xavier Molina; la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, i la comissària de la mostra, Sandra Moros, han presentat aquesta mostra d’instantànies produïdes per Cualladó des dels seus inicis, en els anys cinquanta, fins als últims projectes arrelats al territori valencià, com ara ‘L’Albufera. Visió tangencial’ o el de ‘Gandia i la Safor’.

Cal recordar que Cultura de la Generalitat finalitza aquest primer tram d’una col·laboració molt fructífera amb una exposició d’un artista valencià eixida directament de la prestigiosa col·lecció del nostre museu de referència d’art contemporani, l’IVAM. Una aposta per traslladar a Bocairent fons de la nostra col·lecció amb l’objectiu clar que les obres de l’IVAM viatgen, vertebren culturalment el nostre territori i amplien el seu abast de mediació artística.

Nuria Enguita ha destacat que “Gabriel Cualladó sempre ha tingut una significació especial per a l’IVAM, que compta amb més de 500 fotografies d’aquest creador entre els seus fons, fruit de diverses adquisicions i donacions. Cualladó ha sigut un pilar fonamental des de la fundació del museu en 1989, no només per la seua importància com a renovador de la fotografia espanyola dels anys cinquanta, sinó també perquè l’IVAM va ser objecte d’una generosa donació de fotografies per part del mateix artista i depositari de la seua col·lecció particular, composta per noms icònics com Diane Arbus o August Sander”.

La selecció d’obres està organitzada en fragments o sèries temàtiques i, segons la directora de l’IVAM, “com a novetat, hem inclòs no només les fotografies que van formar part dels projectes que va realitzar Cualladó, sinó també els descarts, les imatges que van quedar fora en el seu compendi final. D’aquesta manera, podem conéixer els processos de treball de l’artista i els seus criteris de selecció”.

L’exposició comença amb una primera sala on destaca la fotografia ‘Gitaneta’ (1978). “Era la favorita de Cualladó i un exemple del que significa el retrat per a aquest artista”, ha detallat la comissària Sandra Moros, i ha afegit: “No buscava temes ni persones rellevants, sinó escenes senzilles amb amics, familiars i persones anònimes, sense artificis, per a captar els instants de la vida quotidiana”.

La primera planta reuneix tres de les sèries en què va estar treballant durant anys. Es tracta de ‘Real Societat Fotogràfica’, ‘Cerveseria alemanya’ i ‘París’, en què es mostren algunes de les seues fotografies més abstractes amb jocs de simetries i elements referencials i metalingüístics, com la imatge del pòster d’una fotografia de Dorothea Lange, considerada entre les més famoses de la fotografia documental americana dels anys trenta.

L’última part està dedicada a fotografies que Cualladó va fer al territori valencià. Algunes de les quals són projectes encarregats, com ara ‘L’Albufera. Visió tangencial’ (1985), inclòs en les II Jornades Fotogràfiques a València, o ‘Paisatges de Joanot Martorell. Gandia i la Safor’ (1990). Els dos projectes estan formats per 10 fotografies cada u. L’exposició també s’acompanya per primera vegada de material documental que contextualitza i amplia la rellevància i la funció de l’obra d’aquest fotògraf valencià. “La mostra ha sigut possible gràcies al treball d’investigació, manteniment i catalogació dels fons de Gabriel Cualladó que ha dut a terme l’IVAM”, ha explicat Nuria Enguita.