Experiències lúdiques col·lectives

FamíliesIVAM Centre Julio González

Jocs a la rampa és un taller de joc per gaudir de temps lúdic en família. Amb totes les mesures de seguretat, volem activar altres usos dels espais l’IVAM per convertir-los en un lloc animat. Un circuit de “cotxes bojos” manufacturats per les famílies assistents, o per crear nous tipus de pardals mai vistos a la ciutat.

Amb els jocs “Autoslocos” i “Apardalats”, creats i dissenyats per Javier Molinero specíficament per al nostre espai, volem crear una nova tradició: que el primer diumenge del mes a l’IVAM es juga!

*Mesures de seguretat: De cara al correcte funcionament del taller i per a desenvolupar-lo amb total seguretat, totes i tots els assistents al taller hauran de fer ús obligatori de la mascareta durant el temps del taller (llevat dels menors de 6 anys). Es pregarà fer ús de gel hidroalcohòlic abans de començar cada joc i acabar l’activitat. Durant el temps de l’activitat es guardarà la distància de seguretat de més de metre i mig entre cada unitat familiar. Els materials dels jocs hauran estat en quarantena preventiva un mes abans i després de la seua utilització i no podran ser compartits entre les unitats familiars.

BibliotecaExposicióIVAM Centre Julio González

La mostra documental Anotacions sobre abstracció geomètrica a Espanya intenta oferir pistes sobre l’encreuament de camins, encara incipient, entre l’art i la tecnologia; base conceptual i formal de moltes pràctiques vinculades al fet artístic desenvolupades a Espanya des de la dècada dels seixanta.

L’exposició té com a punt de partida la Primera exposició conjunta d’art normatiu espanyol, organitzada pel Grup Parpalló i mostrada a l’Ateneu Mercantil de València en 1960. Aquesta històrica mostra va posar de manifest l’obertura estètica de l’art espanyol cap a altres camins que no tenien el seu principal objectiu en l’informalisme. Pel que fa al col·lectiu Antes del Arte, amb la direcció teòrica de Vicente Aguilera Cerni, proposava una actitud qüestionadora enfront de les dinàmiques estètiques encara molt garrotades de l’entorn, i va servir d’inici d’unes pràctiques en què la teoria ratificava i, fins i tot, anticipava resultats estètics. A aquest grup pertanyen, entre altres membres, Eusebio Sempere, Jordi Teixidor i José María Yturralde, figures principals per a entendre la relació entre geometria, art i tecnologia en els anys seixanta i setanta. Alguns dels membres del col·lectiu Antes del Arte participaren en l’històric Centro de Cálculo de la Universidad Complutense de Madrid, juntament amb Elena Asins o Soledad Sevilla, per exemple. Amb aquesta última es va completar una presència àmplia d’artistes valencians en els primers moviments de l’abstracció geomètrica espanyola.

ConversesIVAM Centre Julio González

La mostra “Com solíem…” és el fruit d’una investigació duta a terme per l’artista Asunción Molinos que ret tribut a les comunitats camperoles que van construir l’horta de València i al sistema de coneixements sota els quals s’hi assenta. No obstant això, la proposta connecta aquest passat amb el nostre present: amb els processos de lluita, salvaguarda i reivindicació d’un sistema de relacions socials formulat per mitjà d’eixe paisatge.

Per aquest motiu, les activacions que hem organitzat en connexió amb l’exposició tenen l’objectiu de visibilitzar les tesis desenvolupades en l’exposició:

Activació 1

En aquesta primera activació, que volem fer coincidir amb la celebració del Dia de la Dona, vos proposem centrar-nos en un espai com és La Punta, on s’exemplifiquen moltes de les tensions existents en l’actualitat.

I, per a fer-ho, hem convidat a dues dones activistes, membres de col·lectius i que pertanyen a dues generacions diferents:

  • Empar Puchades, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes Castellar-L’Oliveral
  • Mireia Vidal, agricultora, integrant de la Coordinadora Camperola del País Valencià

Amb elles, realitzarem una conversa en què compartiran els objectius dels seus respectius col·lectius, en quina situació estan les seues reivindicacions i com veuen el futur d’aquest territori.

  • Dissabte, 6 de març de 2021 a les 12:00 h.
  • IVAMlab 1
  • Inscripció prèvia. Aforament limitat.

Activació 2

En aquesta ocasió volem aprofundir en els orígens i sistemes de construcció de l’horta valenciana a partir de l’anàlisi de l’arqueologia hidràulica, al mateix temps que ens endinsem en el paisatge agrari des d’una perspectiva històrica, però que encara té una presència important.

Per a fer-ho, conversarem entorn de l’hora de la mà de:

  • Ferran Esquilache, historiador medievalista. Llicenciat en Història i doctor en Història per la Universitat de València. Les seues investigacions han girat entorn de les societats medievals, que ha estudiat per mitjà del paisatge agrari i més concretament dels espais hidràulics. La seua tesi doctoral s’ha centrat en la construcció de l’horta valenciana.
  • Victor Algarra, arqueòleg. Arqueòleg professional des de 1990. Especialitzat en Arqueologia de l’Arquitectura, Paisatge i Formació de Patrimoni Cultural. Director de la revista La Linde.

Amb les seues aportacions, ambdós ens aproparan i relacionaran diferents èpoques històriques amb la contemporània. També ens ajudaran a esbrinar la història rural no documentada, per a entendre millor els processos temporals que han afectat al desenvolupament i evolució de l’horta, fins a l’actualitat.

  • Dissabte, 20 de març de 2021 a les 12:00 h.
  • IVAMlab1
  • Inscripció prèvia. Aforament limitat.

Relacionats

Com solíem… Asunción Molinos Gordo

17 des. 2020 – 11 abr. 2021
ExposicióIVAM Centre Julio González

Experiències dansades

FamíliesDansa i performanceIVAM Centre Julio González

L’univers Saitama tracta sobre la llar que hi ha en el nostre interior. Un lloc segur on nosaltres i la nostra tribu podem expressar-nos lliurement. On el límit entre allò íntim i el que s’exposa és un fil fi i, alhora, segur. Veiem el món d’una determinada manera i és aquesta mateixa forma d’entendre’l i percebre’l el que ens fa únics i especials.

El nostre món el vam crear nosaltres. Saitama és un lloc íntim, xicotet, net. El cos com a hàbitat d’allò humà. La ment, el cos i l’emoció al servei de l’art i en una única direcció.

Saitama. Experiències dansades és un taller que s’organitza al voltant de cinc blocs que tracta de contrastos, com la contracció, destrucció, calma, concentració i moviment. Entre els recursos amb què es dona suport al projecte trobarem el moviment lineal i geomètric inspirat en la metodologia de William Forsythe per crear la construcció de la nostra llar.

L’objectiu és crear entre totes i tots un lloc segur. Treballarem amb les tribus de manera aïllada i ho farem amb el joc, el teatre i la dansa. La “bella normalitat” ens fa conscients de la cura pròpia i amb els altres. Ens fa ser vulnerables, desperts a la protecció, a allò primitiu.

Mesures de seguretat: De cara a l’correcte funcionament del taller i per desenvolupar-ho amb total seguretat, totes i tots els assistents al taller hauran de fer ús obligatori de la mascareta durant el temps de taller (menys els menors de 6 anys), es pregarà fer ús de gel hidroalcohólico abans de començar. Durant el temps de l’activitat es guardarà la distància de seguretat de més de metre i mig entre cada unitat familiar i en determinades sales els seients estaran establerts i distanciats més d’un metre i mig entre les unitats familiars

*Cristina Cabo es artista escènica, coreògrafa, intèrpret, i docent de dansa. Des de l’any 1999 a 2012 dirigeix el teatre Gran Cielo, sala dedicada a programació de dansa. L’any 2009 signa un conveni amb l’ajuntament de València entrant en la seua oferta educativa on dóna cabuda a centenars de centres escolars de la Comunitat Valenciana. Com a intèrpret treballa amb diferents coreògrafs com Santiago Sempere, Marina Donderis, Eva Bertomeu, Mamen García, Ross Van Heven, entre d’altres. Dirigeix i codirigeix diferents espectacles de dansa per a públic familiar i infantil. El seu treball es basa en la relació ment-emoció- moviment i la seua interacció amb l’espai. Li interessa la formació holística de l’alumnat que li porta a investigar i dissenyar tallers vinculant l’art contemporani i la dansa, creant una metodologia d’acord a l’edat i condició no excloent de la dansa. Actualment compagina la seua faceta de mare amb tallers especialitzats en dansa creativa i projectes en família.

ConversesIVAM Centre Julio González

Campanya per la Igualtat entre dones i homes al Museu i en l’Educació. | #Portaldigualtat

Conferència de l’artista i comissària feminista Mau Monleón Pradas, entorn al projecte d’art públic #Portaldigualtat que es desenvolupa dins del programa IVAM PPRODUEIX en col·laboració amb diferents associacions culturals que treballen en l’àmbit nacional per la consecució de la igualtat.

#Portaldigualtat és una campanya participativa promoguda per Mau Monleón i impulsada per artistes, agents i associacions del món de la cultura, que reivindica l’acompliment de la Llei d’Igualtat al museu, mitjançant la inclusió d’un portal en els webs dels museus d’art. D’aquesta forma, tota la informació que s’arreplegue en els mateixos: col·leccions, exposicions i activitats, a més de la seua gestió de biblioteques, i altres aspectes relatius a cada museu, es presente des de la perspectiva de gènere.

En el marc el projecte #Portaldigualtat s’han desenvolupat diferents accions participatives, entre les quals destaca una campanya de vídeo; una campanya participativa visual i un fòrum de debat, entre d’altres.

Mau Monleón Pradas treballa en vídeo, fotografia, text, instal·lació, art públic i transmèdia. Els seus projectes com a artista i comissària se centren en l’esfera pública i així explora temes des de la crisi de la cura i la violència de gènere; el treball i l’educació; fins a l’arquitectura i l’entorn construït, especialment en allò que afecta les dones.

Relacionats

#Portaldeigualdad

15 set. 2020 – 10 gen. 2021
IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González
Centres educatiusIVAM Centre Julio González

La trobada anual de professionals d’educació secundària d’arts plàstiques, visuals i audiovisuals és una proposta formativa desenvolupada pel CEFIRE específic d’àmbit artístic-expressiu, l’Associació Valenciana de Professorat de Dibuix i l’IVAM.

Aquest últim, des del seu vessant d’institut, s’implica amb la voluntat d’obrir l’espai del museu al debat, la participació i les propostes d’investigació de creació artística desenvolupats en l’àmbit de l’educació formal.

En aquesta edició de formació de professorat, les i els ponents proposaran una taula de treball col·laboratiu en línia i comptaran amb la intervenció de diferents equips de mediació educativa que han col·laborat amb el museu al llarg del curs 2020-2021. Tot açò amb l’objectiu de compartir i generar noves ferramentes que possibiliten la incorporació del pensament creatiu i col·laboratiu en l’àmbit formal.

ConversesIVAM Centre Julio González

José Maria Yturralde i Alfonso de la Torre conversen entorn de l’obra Hathor que l’artista presenta en la façana de l’IVAM amb motiu de la seua participació en el projecte l’IVAM Produeix.

L’IVAM Produeix pretén promoure la investigació i experimentació per part dels artistes, amb la intenció que el museu genere producció artística nova, al mateix temps que valorar projectes site specific per a alguns espais aparentment no museístics del centre, com la façana principal, l’esplanada o el vestíbul de l’IVAMLab, entre d’altres. En aquest marc, José Mª Yturralde presenta a la façana de l’IVAM la seua obra Hathor, que pertany a la sèrie pictòrica Enso, en què investiga el cercle i la seua extensió tridimensional, l’esfera, amb els seus infinits matisos, com a símbol de la perfecció i els seus efectes, l’univers, el buit, la infinitat…

José Maria Yturralde

Doctor en Belles Arts. Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, València. Catedràtic de Pintura, Facultat de Belles Arts. Universitat Politècnica de València i Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2020. Forma part del grup Antes del Arte a València entre 1968 i 1969. També forma part, des del seu inici, del seminari Generación de Formas Plásticas con ayuda de ordenadores del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid. Ha participat en la X Bienal de Sao Paulo, en la Biennal de Venècia en 1978, en la Trienal International Toyama Now del Japó, First European Nature Trienal a Odsherred de Dinamarca i en la Biennal d’Architecture Frac d’Orleans, França. Al llarg de la seua trajectòria ha publicat nombrosos treballs, articles, comunicacions i impartit cursos i conferències relacionades amb la geometria i les nocions d’espai-temps, hiperespai i buit des d’una visió molt personal, expressiva i essencialment pictòrica. També ha realitzat nombroses exposicions personals i col·lectives a universitats i museus.

Alfonso de la Torre

Teòric i crític d’art, especialista en art espanyol contemporani. Ha comissariat més d’un centenar d’exposicions i ha publicat assajos i poesia. També ha impartit cursos en diferents universitats, museus i institucions: Centre Pompidou (Màlaga), MNCARS, Museu de Terol, Universitat dels Andes, Universitat de Còrdova, Universitat de Granada, Universitat de Castella – La Manxa , UIMP- Universitat Internacional Menéndez Pelayo o Universitat de La Sorbona. Pertany a la International Association of Art Critics (AICA).

Videos

Relacionats

José María Yturralde

22 feb. 2021 – 30 gen. 2022
IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González

Hathor

IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González

Aquesta obra, titulada Hathor (que pren el nom d’una deessa egípcia), pertany a la sèrie pictòrica Enso, caracteritzada per representar formes circulars i que he estat desenvolupant des de 2015. El cercle i la seua extensió tridimensional, l’esfera, amb matisos infinits, són part de la naturalesa i de totes les cultures en què històricament ha mantingut una transcendència màgica. Tots dos simbolitzen la perfecció i els seus efectes, com el cel còsmic o els seus moviments cíclics.

En la Grècia antiga es distingia entre «figura», allò que es veu i es percep, i «forma», que era invisible i es captava amb la ment: l’eidós platònic, la idea, la noció, l’espai, el gènere, etc. En grec, el terme idea prové del verb veure (eidon). Així, en la cultura occidental la forma pictòrica com a element expressiu artístic ens ha permés arribar al que anomenem abstracció, entés com un desenvolupament mental absolutament lògic.

Durant un llarg període vaig treballar entorn de la idea del no-res i del tot, i vaig dissoldre estructures geomètriques d’etapes anteriors. Vaig indagar en el pensament zen a partir de la màxima la forma és el buit, el buit és la forma, que potser ens porta més lluny. I aquesta forma, juntament amb el color, seria per a mi —en l’accepció més emotiva i orgànica— la condició essencial per a transcendir l’entropia; que és com dir fluir amb la vida. Fascinat per la pintura característica del budisme zen, i especialment amb la seua visió del buit, vaig indagar en el concepte enso (‘cercle’ en japonés) pel simbolisme d’infinitud que projecta i per la seua intenció d’alliberar la ment per a arribar a l’essencial. Així mateix, implica un component d’imperfecció deliberada, quasi necessària, que possibilita el canvi i la transcendència.

Enso és una manera d’il·luminació, un exercici espiritual, i simbolitza l’univers, el buit, la infinitud… El meu acostament a aquest concepte és subjectiu i relatiu, perquè pertany a la cultura occidental; des d’aquesta m’expresse i a través seu busque els valors místics i sagrats que són comuns a tots els éssers humans i són presents en totes les cultures. Els ensos representen per a mi, amb la seua senzillesa immensa —més encara que un haiku— la perfecció imperfecta del moment present.

José María Yturralde

ConversesIVAM Centre Julio González

Conversa entre l’artista Azucena Vieites i Sandra Moros, conservadora de l’IVAM i comissària, sobre el projecte específic per a l’IVAM titulat Refer Break Out of Your Shell (2020-2021).

Amb motiu de la presentació del projecte específic per a l’IVAM titulat ‘Rehacer (Break Out of Your Shell)’ d’Azucena Vieites, la mateixa artista i la comissària Sandra Moros, conservadora de l’IVAM, conversaran sobre els plantejaments i el desenvolupament de la proposta.

Aquest projecte, que té com a punt de partida la realització d’un taller sobre fanzine feminista amb estudiants de la ciutat de València, focalitza una part del seu desenvolupament en l’acció de “refer” perquè pren de base un treball anterior de l’artista Break Out of Your Shell (2009).

Azucena Vieites (Hernani, 1967). El seu treball realitza aproximacions a la cultura visual contemporània a través de recursos gràfics com el dibuix o la serigrafia. Cofundadora en 1994 de Erreakzioa-Reacció, una iniciativa per al desenvolupament de propostes entre la pràctica artística i el pensament feminista. Entre les seues últimes exposicions individuals es troben: Playing Across Papers, sala Alcalá 31 (Madrid, 2020-2021); Hey Baby!, Box 27, Casal Solleric (Palma, 2018); Woollen Body, galeria Carreras Múgica (Bilbao, 2015); Tableau Vivant, Museo Nacional Centre de Arte Reina Sofía (Madrid, 2013) o Fundido encadenado-Break You Nice, MUSAC (Lleó, 2012). Ha format part de la 11a edició de la Biennal de Berlín (2020. La seua obra es troba en les col·leccions del Museo Reina Sofía, CA2M, Artium, CGAC, Govern Basc, MUSAC, Juntes Generals de Guipúscoa i Fundación Botín.

Videos

Relacionats

Azucena Vieites

18 feb. 2021 – 11 jul. 2021
ExposicióIVAM Centre Julio González

Rehacer. Break Out of Your Shell

ExposicióIVAM Centre Julio González

Aquest projecte específic per a l’IVAM de l’artista Azucena Vieites (1967, Hernani) aprofundeix en els llenguatges vinculats a una estètica subcultural i les seues formes de producció, entre la pràctica artística low‐fi (de baixa fidelitat) i la idea d’edició. Vieites planteja una reflexió sobre la cultura visual contemporània a partir de recursos com la multiplicitat, el fragment, l’apropiació o l’ocultació mentre qüestiona la lògica de la narrativa clàssica.

Aquest projecte, que comença a partir d’un taller sobre fanzine feminista amb estudiants de la ciutat de València, focalitza una part del seu desenvolupament en l’acció de “refer”, ja que pren com a base el treball Break Out of Your Shell (2009) de l’autora. La proposta, que es mou entre el cartell i la publicació, s’instal·larà en diferents espais intersticials o de trànsit del museu, i interpel·larà de manera directa les diferents subjectivitats que l’habiten.

El treball de Vieites realitza aproximacions a la cultura visual contemporània mitjançant recursos gràfics com el dibuix o la serigrafia. En 1994 va cofundar Erreakzioa-Reacción, una iniciativa per al desenvolupament de propostes entre la pràctica artística i el pensament feminista. Entre les seues últimes exposicions individuals es troben: Playing Across Papers, Sala Alcalá 31 (Madrid, 2020-2021); Hey Baby!, Box 27, Casal Solleric (Palma, 2018); Woollen Bodi, galeria Carreras Múgica (Bilbao, 2015); Tableau Vivant, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid, 2013), o Fundido encadenado. Break You Nice, MUSAC (Lleó, 2012). Ha format part de l’11a edició de la Biennal de Berlín 2020. La seua obra es troba en les col·leccions del Museu Reina Sofia, CA2M, Artium, CGAC, Govern Basc, MUSAC, Juntes Generals de Guipúscoa i Fundació Botín.

Relacionats

Conversa entre Azucena Vieites i Sandra Moros

18 feb. 2021
ConversesIVAM Centre Julio González
ConversesIVAM Centre Julio González

Amb motiu de l’exposició Disseny valencià (2009-2019). Productes per a un món global, que s’ha pogut veure a l’IVAM Alcoi des del mes de setembre del passat 2020, es planteja una taula de diàleg entre dos dels dissenyadors presents a l’exposició. Pertanyents a diferents generacions de dissenyadors valencians, Eli Gutiérrez i Vicent Martínez establiran una conversa al voltant del món del disseny, la professió i els processos de treball, així com els productes i dissenys que es poden veure a l’exposició, amb una moderació a càrrec de Xavier Giner, comissari de la mostra.

Eli Gutiérrez naix a València. Després de cursar els seus estudis a la seua ciutat d’origen, es va traslladar a Londres per realitzar un MA de Product Design al Royal College of Art, experiència que seria el detonant del seu propi llenguatge. Després de treballar a Milà amb Patricia Urquiola, i a París amb Philippe Starck i Índia Mahdavi, el 2016 obre el seu propi estudi dedicant-se al disseny de productes, interiorisme, instal·lacions i creació de conceptes.

Vicent Martínez naix a Burjassot. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola d’Arts i Oficis de València i els va ampliar a l’Escola Massana de Barcelona. Dissenyador, emprenedor, fabricant i editor de mobles implicat en institucions, professor i dinamitzador en la divulgació i promoció del disseny; el 1980, va cofundar l’empresa Punt Mobles que va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Disseny d’Espanya el 1997. Des de 2012, exerceix com a dissenyador independent.

 

Relacionats

Disseny valencià (2009-2019)

18 set. 2020 – 18 abr. 2021
ExposicióIVAM Alcoi
ConversesVisitesIVAM Centre Julio González

La nit de les idees 2021

L’IVAM organitza amb l’Institut français de València, en col·laboració amb el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València,  La nit de les idees 2021, una proposta sota el títol Proches – Pròxims en la qual es presentaran dos debats que acullen diversos àmbits científics amb l’objectiu de respondre a la necessitat de reinventar-se i trobar solucions mediambientals. Aquesta iniciativa també incorpora una visita a l’exposició “Com solíem…” d’Asunción Molinos Gordo, que entrellaça temporalitats i que ens fa reflexionar sobre el desenvolupament de l’era antropocena.

«Proches» – «Pròxims»

Si la crisi del Covid-19 ha reduït la contaminació atmosfèrica, no reduirà l’impacte de l’actual pertorbació que afecta a tota la vida en la Terra – la flora i la fauna, inclosos els éssers humans, que té com a conseqüència directa, entre altres, el desplaçament de la població. Hi ha una necessitat urgent d’escoltar a la ciència i trobar solucions. És essencial reinventar-se, escoltant als escriptors que enalteixen la increïble bellesa de la Mare Naturalesa amb textos cadascun tan fabulós com el següent.

Comprendre i acceptar la diversitat és essencial per a acostar-nos més. Perquè estar a prop no és una idea nova, sinó una idea que ha de reinventar-se en cada nova etapa històrica del desenvolupament humà.

 Programa:

  • Debat: Fes la pau amb la naturalesa!

Santiago Mes-Coma, José Antonio Sobrino, Bouziane Ahmed Khodja.

Diversos canvis ràpids ja han revolucionat la relació de la humanitat amb el seu entorn en el segle XXI. El model tradicional de creixement està esgotant els recursos i col·lidint amb els límits biofísics del planeta. Les desigualtats augmenten i es fan més complexes.

L’acord climàtic de París signat en 2016, va obrir una nova i propícia era per a la investigació dedicada a la lluita contra el calfament global. La reducció de la contaminació atmosfèrica i la rehabilitació dels entorns naturals per a promoure la biodiversitat són totes les vies proposades pels economistes. «Tots aquests són projectes que, a més, estan en línia amb la nova realitat del distanciament social», diuen els científics.

 

  • Debat: Lluny dels ulls, prop del cor! El vincle social en temps de pandèmia

Antonio Ariño, Bouziane Ahmed Khodja.

Viure el canvi com una oportunitat, gaudir cada moment com si fora l’últim, enfrontar-se a la realitat sense parpellejar, aquest debat sociològic ens recorda a l’autor de «Assajos» que ofereix «un art de viure en temps de catàstrofe». Mai se’ns va dir que Michel de Montaigne era, a la seua manera, un mestre Zen cortés.

Sabíem que tenia molts pecats de joventut, certament un distingit corredor, genet i bevedor, s’havia incorporat en 1572, a l’edat de 39 anys, en una empresa llavors sense precedents: un llibre que seria el depositari dels seus fugaços pensaments, però també la crònica d’un principi de segle estripat per les guerres religioses i les epidèmies. «Les Essais ».

En un prometedor i vibrant debat, els nostres convidats ens diran com la lectura, la socialització o la família constitueixen un antídot contra la neurastènia que amenaça quan el Covid-19 i els seus sequaços, les variants anglesa, brasilera i sud-africana, obliguen la gent a retirar-se a les seues cases ara “búnkeritzades”.

 

  • Exposició “Com solíem…” d’Asunción Molinos Gordo

Aquest projecte específic per a la galeria 6 de l’IVAM de l’artista Asunción Molinos Gordo (1979, Burgos) pren com a punt de partida la construcció de l’horta valenciana durant l’època medieval islàmica. L’artista proposa una investigació sobre el sistema de regadiu i el tipus de cultius que van ser introduïts durant el període andalusí. El projecte també aborda l’organització social que va sorgir en aqueix moment basada en la distribució i repartiment de l’aigua fonamentat en l’acord social i que ha quedat fossilitzada en la xarxa de séquies i altres elements d’enginyeria hidràulica.

La materialització del projecte utilitza el llenguatge propi de la construcció emprant tècniques tradicionals, com el tapial, i introduint altres elements estranys, com la ceràmica, per a fer una interpretació especulativa. L’artista planteja jocs temporals relacionant èpoques posteriors amb la contemporània i ajudant a endevinar la història rural no documentada per a entendre millor els processos temporals que han afectat el seu desenvolupament fins a l’actualitat.

 

Ponents:

Santiago Mas-Coma

President de la Federació Mundial de Medicina Tropical (IFTM); Professor d’Universitat a València, Expert de l’OMS.

Professor de Parasitologia. Membre i expert de l’OMS. Director del Centre de Referència de la FAO/ONU. Ex-president de la Federació Europea de Parasitologia EFP) i ex-president de la Societat Espanyola de Parasitologia (SEP).

José Antonio Sobrino

Doctor en física i catedràtic de la Universitat de València. Ha rebut el premi Jaume I en medi ambient.

José Antonio Sobrino, va anar durant una estada en la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg quan va observar les aplicacions concretes de la teledetecció i va veure clar que era una eina potent per a realitzar un seguiment del «estat de salut» del planeta. Això va ser el que en 1996 li va portar a crear la Unitat de Canvi Global del Laboratori de Processament d’Imatges de la Universitat de València, unitat que dirigeix, des de llavors, i on desenvolupa les seues investigacions.

Antonio Ariño

Catedràtic de Sociologia en la Facultat de Ciències Socials. Llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Sociologia per la Universitat de València.

La seua investigació se centra en l’àmbit de la Sociologia de la Cultura, les Polítiques de Benestar i la Teoria sociològica. Va rebre el Premi Nacional d’Investigació per “La ciutat ritual” (Anthropos). Va ser Vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.

Bouziane Ahmed Khodja

Graduat en Filologia francesa, DES en Epistimologia. Màster en Periodisme, Màster en Ciències Polítiques i Doctor en Sociolingüística. Periodista, director i presentador del programa “Medina” de Televisió Espanyola (TVE) i del programa de ràdio “Miradas”, de Radio Nacional 1 (RNE). Escriptor: “La Dame á la robe rouge” (Algeria. SNED. 1991). “Tous les enfants de la terre” (Algeria. SNED. 1988). Assaig col·lectiu “El Hombre postmoderno” (Espanya. Assaig. 2016). “Makeda” (Novel·la. Espanya. Ed. Europa. 2020).