Teresa Lanceta i Elvira Espejo Ayca en conversa amb Laura Vallés Vílchez. Programa Articulacions

ArticulacionsConversesIVAM Centre Julio González

Escriu Elvira Espejo que luraña significa fer, acció, o mediació del camp de força entre la matèria primera, l’instrument i la persona. Aquest triangle conforma una mena d’integració de forces que té a veure amb l’educació sonora d’escoltar l’univers i pronosticar segons les seves accions. Així mateix, Teresa Lanceta pensa que escriure és el més proper a l’enyorança que sent davant del cant. Com si els seus telers fossin harpes i les paraules escrites una veu, en aquesta trobada, les dues artistes ens parlaran de com es pot escoltar amb els dits, com senten les mans en anticipar una premonició.

Laura Vallés Vílchez, co-comissària de Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert acompanyarà les artistes en aquesta conversa tramada.

Cicle Treballadores de la llar en la pantalla. La Filmoteca

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

El cicle Treballadores de la llar a la pantalla és una col·laboració entre l’IVAM i la Filmoteca amb motiu de l’exposició En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures, d’Ana Penyas i Alba Herrero. El cicle aborda, des de diferents mirades, la realitat de les treballadores de la llar i les cures en diferents temps i contextos.

  • El adiós. Clara Roquet. Espanya. 2015. Color. 15′. DCP. Intèrprets: Jenny Ríos, Mercé Pons, Júlia Danés.

Una empleada domèstica boliviana intenta complir els darrers desitjos de la seua senyora. Espiga d’or al millor curtmetratge a la SEMINCI de Valladolid.

  • Libertad. Clara Roquet. Espanya, Bèlgica. 2021. Color. 104′. DCP. Intèrprets: Maria Morera, Nicolle Garcia, Nora Navas, Vicky Peña, Carol Hurtado, Maria Rodríguez Soto, David Selvas.

Després de molt de temps sense coincidir a la casa d’estiu, la família Vidal passa les últimes vacances amb l’àvia Ángela. Per primera vegada a la vida, l’adolescent Nora sent que no troba el seu lloc: els jocs de xiquets li semblen ridículs i les converses dels adults encara li vénen grans. Però tot canvia amb l’arribada de Libertad, una xica un any més gran que ella, filla de la dona que té cura de la seua àvia. “Roquet ha aconseguit en la seua primera pel·lícula un equilibri gens fàcil. D’una banda, un guió subtil que parla de moltes coses que ens afecten com a societat; de l’altra, una direcció d’actrius perfecta”. Pepa Blanes, Cadena SER.

Relacionats

Ana Penyas i Alba Herrero. En una casa

11 nov. 2022 – 30 abr. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Treballadores de la llar en la pantalla. La Filmoteca

30 mar. 2023 – 19 abr. 2023
CinemaConversesIVAM Centre Julio González

Cicle 'Treballadores de la llar en la pantalla'. La Filmoteca

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

El cicle Treballadores de la llar en la pantalla és una col·laboració entre l’IVAM i la Filmoteca amb motiu de l’exposició En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures, d’Ana Penyas i Alba Herrero. El cicle aborda, des de diferents mirades, la realitat de les treballadores de la llar i les cures en diferents temps i contextos.

  • Room Without a View. Roser Corella. Àustria, Alemanya. 2021. V.O.S. CAT. Color. 73′. DCP. Intèrprets: Mary K Badjie, Rani Khatun, Bizuaheyo Gatachew, Mafusa Mukerji, Rima Akter, Diana Zein.

Divendres 31 de març, 20.00 h.
Presentació i col·loqui amb Roser Corella, Ana Penyas i Alba Herrero.
2a projecció: dimarts 4 d’abril, 18:00 h.

Aquesta pel·lícula documental analitza la crua realitat de les treballadores domèstiques estrangeres que treballen als països de l’Orient Mitjà. Combina una multiplicitat de punts de vista i ofereix una mirada íntima sobre la vida dels empresaris, els agents intermediaris i les empleades.
Una pel·lícula valenta sobre una forma d’esclavatge contemporània que reflexiona sobre el paper de les dones i el treball domèstic a les societats capitalistes.

Relacionats

Ana Penyas i Alba Herrero. En una casa

11 nov. 2022 – 30 abr. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Treballadores de la llar en la pantalla. La Filmoteca

30 mar. 2023 – 19 abr. 2023
CinemaConversesIVAM Centre Julio González

Cicle 'Treballadores de la llar en la pantalla'. La Filmoteca

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

El cicle Treballadores de la llar en la pantalla és una col·laboració entre l’IVAM i la Filmoteca amb motiu de l’exposició En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures d’Ana Penyas i Alba Herrero. El cicle aborda, des de diferents mirades, la realitat de les treballadores de la llar i les cures en diferents temps i contextos.

  • Si tu vas à Paris. Jacquie Chavance, Guillaume Mazeline, Bruno Tur. França. 2013. V.O.S. CAST. B/N y color. 52′. Digital HD. Presentació i col·loqui amb Bruno Tur, assessor històric del documental , juntament amb Ana Penyas i Alba Herrero.

A principis de la dècada de 1960, en ple franquisme, centenars de milers d’espanyols i espanyoles van emigrar a països europeus, principalment a França, Alemanya i Suïssa. Moltes eren dones que sortien dels seus pobles per primera vegada i marxaven soles a París per treballar com a empleades domèstiques. Aquest documental explica la història de set dones que van sortir de Polinyà del Xúquer buscant un futur a París.

Relacionats

Ana Penyas i Alba Herrero. En una casa

11 nov. 2022 – 30 abr. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Treballadores de la llar en la pantalla. La Filmoteca

30 mar. 2023 – 19 abr. 2023
CinemaConversesIVAM Centre Julio González

Cicle 'Treballadores de la llar en la pantalla'. La Filmoteca

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

El cicle Treballadores de la llar en la pantalla és una col·laboració entre l’IVAM i la Filmoteca amb motiu de l’exposició En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures, d’Ana Penyas i Alba Herrero. Des de diferents mirades, el cicle aborda la realitat de les treballadores de la llar i les cures en diferents temps i contextos.

  • Una segunda madre [Que horas ela volta?] Anna Muylaert. Brasil. 2015. V.O.S. CAT. Color. 108′. DCP. Intèrprets: Regina Casé, Camil·la Màrdila, Karine Teles, Lourenço Mutarelli, Michel Joelsas, Helena Albergaria.

Val és una empleada interna que es pren la seua feina molt de debò. Treballa per a un matrimoni ric de São Paulo dia i nit, i cuida el seu fill adolescent, a qui ha criat des de la seua infància i amb qui té una relació molt especial. L’ordre d’aquesta llar sembla indestructible, fins que un dia arriba des de la ciutat d’origen la filla de Val.

Programa Articulacions

ArticulacionsConversesIVAM Centre Julio González

Elvira Espejo Ayca, Directora del Museu Nacional d’Etnografia i Folklore (MUSEF) de Bolívia, conversarà amb Max Jorge Hinderer Cruz, Director Acadèmic del Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA, sobre propostes de “descolonitzar el museu”. Per això abordaran el treball de la descolonització des de l’experiència de l’Estat Plurinacional de Bolívia, analitzant la institució museu des de les epistemologies andines, aimara i quítxua, des de la gestió de coneixement i col·leccions, i des de les implicacions polítiques que carreguen les institucions culturals en relació al passat colonial i a la seua història recent.

Elvira Espejo Ayca

Artista plàstica, teixidora i narradora de la tradició oral del lloc d’origen (Ayllu Qaqachaka, província Avaroa, Oruro). Parlant d’aimara i quítxua, és directora del Museu Nacional d’Etnografia i Folklore a La Paz, Bolívia. Autora de les publicacions Sawutuq parla (2006) i el llibre de poemes Phaqar kirki t’ikha takiy takiy – Canto a las flores (2006), pel qual va rebre el premi a la poetessa internacional al quart festival mundial de la poesia veneçolana (2007), i Kaypi Jaqhaypi – Por aquí, por allá (2018). Coautora de Fils solts: Els Andes des del tèxtil (2007), Ciencia de las mujeres (2010), Ciencia de tejer en los Andes: Estructuras y técnicas de faz de urdimbre (2012), El textil tridimensional: El tejido como objeto y como sujeto (2013) i Tejiendo la vida. La colección textil del Museo Nacional de Etnografía y Folklore, según la cadena de producción (2013). En col·laboració amb el músic bolivià Álvaro Montenegro, va produir els DVD de música contemporània Thakhi – La senda Canciones a los animales (2007) i Utachk kirki – Canto a las casas (2011). Va guanyar el primer premi Eduardo Avaroa en Arts, especialitat Tèxtils Originaris, La Paz, Bolívia (2013), i el primer premi Foment a la Creació Nativa en Literatura, especialitat Poesia, en el marc del V Festival d’Art Sud Andino Arica Barroca Xile ( 2018).

Max Jorge Hinderer Cruz

Max Jorge Hinderer Cruz és escriptor, comissari i filòsof bolivià-alemany i és Director Acadèmic del Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA Barcelona. Va ser Director del Museu Nacional d’Art a La Paz, Bolívia, i Director Artístic de l’Akademie der Künste der Welt a Colònia, Alemanya. Va ser comissari del projecte d’exposició “Principi Potosí” (MNCARS Madrid, HKW Berlin i MNA/MUSEF La Paz, 2010-2011), entre d’altres. Els seus textos i la seua crítica cultural s’han publicat en espanyol, alemany, anglés, portugués i francés en diversos formats en catàlegs, revistes i diaris internacionals d’Europa, Àfrica, Estats Units i Amèrica Llatina. Hinderer Cruz publica regularment assajos al diari bolivià La Razón. És autor del llibre “La deuda con la belleza. Textos 2019-2021” (PCP-Programa Cultura Política, La Pau, Bolívia, 2022).

Videos

Programa d'Art i Context

Art i ContextIVAM Centre Julio González

A través de 97,583 of 2.500 cal., M Reme Silvestre –artista del Programa d’Art i Context– proposa un model de relació entre les visitants i el museu, més enllà del que és referencial i el simbòlic. L’artista se serveix de diverses estratègies de visualització de dades per monitoritzar les constants vitals de diverses treballadores del servei de neteja del centre al llarg de la jornada laboral, amb l’objectiu de posar el focus en les relacions d’interdependència entre la institució i els cossos que, en un constant fora de camp, en permeten el funcionament. Aquest registre es duu a terme mitjançant una polsera que recull dades biomètriques de qui la porta i que permet a Silvestre qüestionar tant els vincles existents entre salut i tecnologia com els mecanismes de control desplegats a través d’objectes d’ús quotidià. Al llarg de tres jornades laborals, s’emeten en streaming dades relatives a les pulsacions i el consum de calories d’una integrant de l’equip de neteja del museu.

El format proposat per l’artista, per tant, convida el visitant del museu a recórrer-lo de manera diferent, mitjançant la pantalla i les dades relatives a l’exercici físic. Una performativitat que recau a l’equip de neteja de l’IVAM –als cossos– i que visibilitza un organisme íntim del museu, habitualment “darrere de les càmeres”: no coincideix amb l’horari d’obertura de la institució, però n’assegura el funcionament. En certa manera, una qüestió de la salut que se sotmet a vigilància a través de la polsera biomètrica i que obre el debat sobre aspectes de la llibertat individual o la necessitat de la tecnologia per ser conscients de l’estat d’aquesta salut.

L’emissió en directe d’aquesta investigació, que pren la metxa d’una conversa en què es creuaran nocions sobre biopolítica, performativitat o posthumanisme, tindrà lloc els propers dies 23, 24 i 25 de març.

Relacionats

PAC arxiu

05 nov. 2021

[DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro

08 jun. 2023 – 05 nov. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Setmana de la dansa de l'IVAM, el TEM, La Mutant, Espai La Granja, APDCV i AVED

EscèniquesIVAM Centre Julio González

Amb Dansem Juntes, posem el cos i l’acció al centre de l’experiència: practicar des del cos altres maneres de transmetre coneixement. Una celebració de les pràctiques vives, en temps real, oberta al risc, imprevisible, que aposta per la vivència col·lectiva, fluida i en construcció. Estar fent, ser-hi present. Celebrar juntes.

Seguint el camí iniciat en 2022, l’IVAM, el TEM, La Mutant i l’Espai La Granja amb la col·laboració d’APDCV i AVED, proposem una setmana de la dansa expandida i construïda des del diàleg i la complicitat. Dansem Juntes comença a principis d’abril, amb una formació de Cláudia Dias que servirà de disparador a una altra sèrie de tallers que contaminaran les institucions col·laboradores. Què passaria si ens ajuntàrem per compondre juntes, en temps real, sense idees, coreografies, moviments o gestos prefixats? Què passaria si compartíre un marc temporal i d’atenció entre diferents grups de persones, ballarins, professionals, estudiants, jubilades, aficionats…?

Us convidem a conéixer i practicar la Tècnica de Composició en Temps Reial (CTR), creada per l’artista portugués João Fiadeiro. CTR és una tècnica nascuda en el context de la dansa contemporània que, travessant les fronteres de les arts performatives, ha esdevingut un mètode d’investigació sobre modes de trobada.

CTR proposa una pràctica en què entrenem “no saber” junts i experimentem formes de trobada i relació que no són ni complementàries, ni simètriques sinó recíproques. És la vivència col·lectiva, estar junts. CTR constitueix també una eina de treball per bregar amb allò desconegut, no existint en aquesta pràctica un guió predefinit.

Aquesta tècnica es constitueix per un sistema de pensament i per una manera operativa constituïda per un conjunt d’eines. El mode operatiu, la seva pràctica, s’estructura a partir d’un marc espacial, temporal i funcional i és suportat per principis orientadors mòbils que es troben en permanent (re)formulació.

Cláudia Dias (Lisboa, 1972), inicia la seva formació com a intèrpret al Grup de Dansa d’Almada i al col·lectiu Ninho de Víboras. Col·labora amb RE.AL en l’estratègia de creació de João Fiadeiro i la seua Tècnica de Composició a Temps Real (CTR). El seu treball com a coreògrafa i performer, a mig camí entre les arts visuals i la dansa, ha estat acollit per diverses institucions, teatres i festivals nacionals i internacionals.

Programació

Taller amb Cláudia Dias, del 2 al 5 d’abril de 9 a 14 ha Espai La Granja.
4 d’abril a les 12 h, xerrada de Cláudia Dias a La Mutant.
5 d’abril a les 12 h, obertura del taller, al TEM.
Els posteriors tallers al TEM, La Mutant, Espai La Granja i l’IVAM els comunicaran les diferents seus amb prou antelació.
Del 25 al 27 d’abril de 10 a 13 h, taller amb Vicent Gisbert.
Trobada Dansem Juntes! Una celebració en temps real: divendres 28 d’abril de 18h a 20.30h, vestíbul de l’IVAM

Mediacions d'art i diàleg contemporani al territori rural

Centres educatiusMediacióIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

Quin és el teu lloc preferit del teu poble? A què sonen aquests llocs? Quins objectes hi apareixen? Aquestes preguntes han estat el punt de partida del projecte de mediació artística als aularis del CRA Palància-Millars. A partir d’algunes de les intervencions artístiques del projecte Confluències< /em>, i comptant amb la participació de dos dels seus artistes –la ceramista Sandra Mar i l’artista sonor Carlos Izquierdo–, iniciem un projecte col·laboratiu amb el Col·legi Rural Agrupat Palància-Millars (Castelló), durant el primer trimestre del curs escolar 2022-23.

Mediadores i artistes, en companyia de professores i professors, hem gaudit de les experiències i activitats generades juntament amb l’alumnat dels aularis de Jérica, Caudiel, Montán i Montanejos. A través de les lògiques pròpies de la creació contemporània i al llarg de les sessions d’acompanyament, l’equip de mediació i les artistes Sandra Mar i Carlos Izquierdo van donar a conéixer el procés creatiu a l’alumnat de 4t, 5è i 6è de Primària, abordant la seua obra des de diverses accions de creació, reflexió, escolta, conversa i joc.

Per conéixer més sobre aquest procés, sobre les artistes participants i els materials generats, punxa als següents enllaços:

Carlos Izquierdo i la seua col·laboració als aularis de Jérica i Caudiel.

Sandra Mar i la seua col·laboració als aularis de Montán i Montanejos.

*Confluències al CRA Palància-Millars no hauria estat possible sense l’ajuda i l’acompanyament de les tutores i tutors de l’alumnat de cada aulari: Manolo i Raquel a Jérica, Manuel a Montanejos, Santa a Montán i Josep a Caudiel. Moltes gràcies!

Programa d'Art i Context

Art i ContextConversesIVAM Centre Julio González

El proper 29 de març, en el marc de Programa d’Art i Context, Toni Navarro i Alejandra López Gabrielidis conversaran sobre Intel·ligència Artificial (IA), Internet i allò material.

«En aquesta conferència ens proposem soscavar els fonaments ontològics sobre els quals s’ha construït la ideologia de la immaterialitat digital. A la cibercultura dels anys noranta, aquesta ideologia va suposar una comprensió errònia d’Internet com un espai descorporeïtzat que permetia la creació d’identitats múltiples i fluides. Actualment, la intel·ligència artificial es pensa com la implementació maquínica d’habilitats cognitives mitjançant el càlcul estadístic i l’anàlisi numèrica o semàntica, amb independència de dimensions com la somàtica o la no-conscient. No obstant això, cap d’aquestes dues realitats no és de cap manera immaterial: Internet requereix un gran desplegament infraestructural i el cos continua sent el punt d’accés als entorns virtuals. Quant a la IA, la noció dualista d’“intel·ligència” com a pura activitat lògicament minva la importància d’altres escales i agents que fan possible la cognició quant a procés encarnat, distribuït i situat. Per tant, hem de tindre en compte aquests estrats per evitar relats ingenus i grandiloqüents (com els que ofereix el transhumanisme) i atendre les possibilitats materials concretes d’articular sinèrgies humanotècniques».

Alexandra López Gabrielidis
Filòsofa especialitzada en art i tecnologies digitals. Actualment és investigadora postdoctoral al grup Communication Networks and Social Change (CNSC) de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3/UOC), i forma part del col·lectiu Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per la unitat de Tecnopolítica d’aquest mateix grup. És professora d’Estètica i Teoria de les Arts als graus de Disseny i Belles Arts de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. En la investigació examina les relacions que es teixeixen entre el cos i les dades des d’un paradigma d’agencialitat i cognició distribuïdes. Ha traduït el llibre de Franco “Bifo” Berardi Fenomenología del Fin. Sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017) i publicat articles i assajos en diverses revistes i editorials com Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto i textos d’exposicions com Ssssssssilex (La Capella) o Cos i Ficció (Dilalica).

Toni Navarro
Filòsof especialitzat en teories feministes de la tecnologia. Actualment és professor a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB) i investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per la unitat de Tecnopolítica de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3/UOC). Publica ocasionalment a mitjans i revistes especialitzades, i ha impartit cursos i conferències a diferents universitats i centres d’art. Recentment ha traduït i prologat els llibres Nuevos vectores del xenofeminismo, de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformación, de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). Ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminismo, d’Helen Hester (Caja Negra, 2018) i La guerra de deseo y tecnología, de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020). Així mateix, ha traduït textos de diverses autores per a l’antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2019).

Relacionats

PAC arxiu

05 nov. 2021

[DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro

08 jun. 2023 – 05 nov. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

El cinema de minyones del franquisme i la Transició i el servei domèstic

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

En aquesta ponència, l’autora es referirà a una tipologia de pel·lícules que es van donar a Espanya des de principis de la dècada de 1960 fins a finals de 1970, l’anomenat cinema de minyones. Aquestes pel·lícules, que van tindre com a principals representants les actrius Gracita Morales i Lina Morgan, van elevar el paper de la criada —molt present a la literatura i cinema espanyol— d’un pla secundari a la categoria de protagonista. Sota unes crítiques en excés simplistes, aquests films s’han qualificat com a productes de baixa qualitat i s’han analitzat com si tractaren la relació de senyores i criades des de l’extravagància o la reducció a l’absurd, a més de, per descomptat, des de la mofa cap a aquest col·lectiu de treballadores. Tot i això, aquest material no només serveix de gran ajuda per a l’anàlisi social del franquisme (i per a l’estudi del seu imaginari) sinó també, com es veurà, per entendre les modificacions que s’estaven donant en el servei domèstic i el canvi de model de dona des del rol domèstic cap al de dona treballadora. Es comprovarà, així mateix, que la ridiculització no només es feia en les dues direccions (de senyores a criades, i viceversa) sinó que la mofa va poder servir d’element apoderador per a les treballadores que estaven reclamant millores al sector. Per a aquesta comesa, i encara que se citaran més pel·lícules, s’analitzaran especialment ¡Cómo está el servicio! (Mariano Ozores, 1968), Las que tienen que servir (José Luis Dibildos, 1967) i La Casa de los Martínez (Agustín Navarro, 1971).

Eider de Déu Fernández és llicenciada en Història per la Universitat de Deusto i Doctora per la Universitat del País Basc en 2016. La seua tesi doctoral em>Sirvienta, empleada, trabajadora de Hogar. Clase, género e identidad en el Gran Bilbao a través del servicio doméstico(1939-1985) va rebre el 2017 el XXVII Premi Internacional de Recerca Internacional Victoria Kent i el VIII Premi Miguel Artola i el 2019 el Premi a la Millor Monografia en Ciències Socials i Jurídiques als XXII Premis Nacionals d’Edició Universitària. Igualment, el seu article “Las chicas yeyé, las amas de casa de sopa de sobre y otras mujeres modernas (España 1955-1975)”, publicat en 2022 a Arenal. La revista d’història de les dones va rebre el premi AEIHM a articles de recerca en història de les dones. La seva recerca s’inscriu a la història de gènere i la història oral i, en particular, a la història del servei domèstic a Espanya, l’anàlisi social des de la II República fins a l’actualitat a través del servei domèstic i la història del treball. Us interessa particularment el procés de construcció de la identitat de dona treballadora i l’estudi de les masculinitats. Ha gaudit de dues beques postdoctorals per estudiar la masculinitat obrera al Gran Bilbao en perspectiva comparada amb la del Great Glasgow entre les dècades 1950 i 1990. Ha estat professora de Didàctiques de les Ciències Socials i actualment és ajudant doctor al Departament Polítiques Públiques e Història Econòmica a la Universitat del País Basc.

Relacionats

Ana Penyas i Alba Herrero. En una casa

11 nov. 2022 – 30 abr. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Treballadores de la llar en la pantalla. La Filmoteca

30 mar. 2023 – 19 abr. 2023
CinemaConversesIVAM Centre Julio González

En el marc de l'exposició 'En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures'

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

El cicle Treballadores de la llar en la pantalla sorgeix com una col·laboració entre l’IVAM i la Filmoteca amb motiu de l’exposició En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures d’Ana Penyas i Alba Herrero. El cicle aborda, des de diferents mirades, la realitat de les treballadores de la llar i les cures en diferents temps i contextos.

A la dècada de 1960, dins del context espanyol, van ser abundants les pel·lícules en què la figura de l’empleada de la llar, amb populars actrius com Gracita Morales, era protagonista. Representava la tensió pròpia del franquisme i el desenvolupament entre present i passat, entre el camp i la ciutat, les tensions d’un canvi de model en forma de caricatura, l’èxode rural i la migració a Europa. Alhora, la de treballadora de la llar era una de les escasses professions femenines que es veien en escena. Si vas a París mostra, a través del documental, l’experiència de vida d’un grup de dones de Polinyà del Xúquer (València) que van migrar a París, on van ser treballadores de llar i cura.

A partir de la Transició el treball de llar i cura perd protagonisme al cinema i no és fins a l’actualitat quan reapareix, fent-ho des d’una mirada crítica al model social que representa aquest treball. L’escala geogràfica s’amplia i el neoliberalisme i la crisi global de cures travessa les formes i les condicions del treball de la llar, tant al nostre context com a altres latituds. El cicle inclou pel·lícules com Libertad, on apareixen amb nitidesa les dinàmiques de migració del sud global al context europeu i les desigualtats socials que reprodueix el model actual. També s’hi inclouen Room without a view o Una segunda madre que mostren la realitat d’aquest treball en altres contextos.

Programa

Si tu vas a París (2013), de Jacquie Chavance i Guillaume Mazeline, amb l’assessorament històric de Bruno Tur.
Dijous 30 març, 20.00 h. Presentació de la pel·lícula i el cicle a càrrec de Bruno Tur juntament amb Ana Penyas i Alba Herrero. Col·loqui

Room without a view (2021), de Roser Corella.
Divendres 31 de març, 20.00 h. Presentació de la pel·lícula i col·loqui a càrrec de Roser Corella i les comissaries Ana Penyas i Alba Herrero
2a projecció: dimarts 4 d’abril, 18:00 h.

Una segunda madre (2015), d’Anna Muylaert.
Dimecres 5 d’abril, 18.00 h i dijous 6, 20.30 h

El adiós (2015) + Libertad (2022), de Clara Roquet.
Dimecres 12 d’abril, 18.00 h i divendres 14, 20.15 h

Las que tienen que servir. El cine de chachas del franquismo y la Transición y el servicio doméstico.
Conferència fílmica d’Eider de Dios.
19 d’abril, 19:00 h. Saló d’actes del Col·legi Major Rector Peset, Universitat de València