Diego Navarro i Darío Alva, dins de la seua investigació per al Programa d’Art i Context relacionada amb conceptes de l’evolució especulativa i la ficció narrativa, plantegen en aquesta ocasió una col·laboració amb el filòsof, ballarí i coreògraf Miguel Ballarín. Es tracta d’una proposta coreogràfica i conversacional que permet ampliar, estudiar i analitzar amb el públic certs aspectes de la investigació de Navarro i Alva.

Coral, ‘un fómite’ sorgeix com una síntesi de processos col·laboratius previs entre els tres artistes amb peces com Cenotafio, estrenada en els Teatros del Canal de Madrid en 2018, o Inventario, en desenvolupament des de 2019. En aquest cas, la peça posa el focus en el desenvolupament d’un llenguatge coreogràfic relacionat amb sonoritats i llenguatges del moviment denominats de “coral”: aquells que, per definició de Ballarín, es corresponen a “exercicis de cura per al mateix cos”, que es troben “entre la tècnica com alguna cosa pareguda a una llar”, i que permeten “acceptar-se a un mateix en acceptar eixe lloc”. La seua presentació s’articula a través d’una mostra concentrada en el temps dels elements coreogràfics, embolicada per recursos sonors i visuals amb l’objectiu de crear una atmosfera o sensació de “lloc” en el públic, i en relació amb els objectius del projecte de Navarro i Alva de crear experiències d’immersió en entorns ficcionals. Després de la finalització de la peça, s’obrirà un espai de diàleg amb els espectadors i es fomentarà l’intercanvi d’idees i impressions entorn d’uns certs conceptes plantejats durant la peça, amb l’ajuda de textos i xicotets artefactes visuals (similars a cromos) que es repartiran entre el públic.

Miguel Ballarín (Madrid, 1993). Filòsof, ballarí i investigador en arts corporals contemporànies. Treballa a camí entre la crítica teòrica, la pràctica coreogràfica i la creació poètica. Doctorant amb el projecte “Cuerpo y crisis: crítica del momento romántico” baix la direcció de José Manuel Cuesta Abad en el Departament de Filosofia de la UAM. Membre del Seminario Complutense de Investigación en Historia y Teoría de la Danza. Fundador de la companyia de danses urbanes contemporànies Co-lapso, ha dirigit residències artístiques en centres nacionals com a Naves Matadero, Conde Duque o Teatros del Canal i internacionals com a Festival B.Motion 2018 (Venècia) o Tanzkongress 2019 (Dresden). Com a performer i poeta, col·labora amb Arca (Festival Sónar 2019) i integra el col·lectiu multidisciplinari d’arts escèniques digitals experimentals Mitrilo al costat d’artistes com Sergio Razorade, Valeria Baret o Sevi Iko Domochevsky. Docent de Danzas y Músicas Urbanas en la Escuela Municipal María Dolores Pradera, Madrid, va coordinar i co-redactar el llibre de text Historia de la Danza III: Danzas Urbanas (editorial Mahali). Entre les seues publicacions més recents, cal esmentar A Cataphoric Withness, juntament amb Víctor Aguado, com a part del volum Party Studies Vol.1 (Errant Bodies Press, Berlín) i Ocupares: desestar un mal cómo (Seminari “Los nombres del miedo”, Matadero Madrid), una crítica coreojurídica a les pràctiques de les empreses desokupa.

Aquesta quarta edició de El Berenar es planteja com una trobada en el qual els artistes convidats –Álvaro Porras (artista del Programa), Gema Quiles i Ana Císcar– organitzaran un diàleg entorn dels seus interessos i alguns aspectes artístics que els uneixen.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos.

L’activitat serà el dijous 10 de febrer de 2022, a les 18h.

Álvaro Porras desplega el seu treball a través de la permutació de codis simbòlics i somàtics, en línia a pràctiques experiencials i emancipacions de l’art en el context urbà. Amb intenció de relat historiogràfic, la seua obra va en anades i vingudes a través de la pintura i la gràfica com a resposta a procés d’escriptura, cap a conceptualismes d’acció i intervenció mínima.

Gema Quiles resideix i treballa a València. Centrada en pintura i escultura, el seu treball versa sobre la reinterpretació de la realitat i la creació de nous espais. Espais propis, íntims en el que concerneix el seu desenvolupament, que sorgeixen fruit de la fugida d’un escenari hostil. Utilitza com a referent recursos que trobem en la naturalesa i els paisatges, i mitjançant l’ús de la repetició i la síntesi crea un particular llenguatge.

Ana Císcar és artista visual, viu i treballa a València. La seua pràctica artística se centra sobretot en una pintura figurativa en la qual explora conceptes vinculats a la imatge documental, la representació de la violència, i les polítiques de la visualitat. Mitjançant el treball de muntatge, es desdibuixen les imatges de les quals s’apropia mitjançant la seua recomposició i juxtaposició, amb una peculiar estratègia desconstructiva que permet repensar els imaginaris que l’artista utilitza.

Aquesta tercera edició de El Berenar es planteja com una trobada en el qual els artistes convidats –Claudia Dyboski (artista del Programa), Alejandro Ocaña i Bella Báguena– organitzaran un diàleg entorn de les seues inquietuds. Una conversa en la qual es convidarà als assistents a participar i formar part de l’activitat.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos.

L’activitat serà el dimecres 26 de gener de 2022, a les 18h.

Claudia Dyboski és una escultora valenciana. El seu imaginari, poblat de bèsties híbrides i artefactes rudimentaris, proposa un món que es recupera lentament d’una era distòpica, un ressorgir de la vida intel·ligent, una nova etapa biològica. Aquests éssers immadurs tenen trets humans; alguns d’ells contenen en els seus cossos parteixes de les màquines que l’home va deixar arrere. Parlen un altre llenguatge; s’amaguen en els boscos i en les ruïnes de civilitzacions antigues. Dyboski esculpeix un món de fem i silicona, d’espuma i filferro, on la vida es regenera i es transforma: es tracta d’un món sense paraules, d’una vida encara infant que tanteja el seu cos nou en un planeta envellit.

Alejandro Ocaña és un artista resident a València. La seua obra es basa en els esdeveniments col·lectius i en les festes, desenvolupant així una producció que té com a objectiu principal la participació dels altres i l’ús de l’humor, donant lloc a una successió d’accions grupals que intenten ser considerades com a “ximpleries” i/o “chorradas”.

Bella Báguena és una artista valenciana transfemenina que treballa amb diferents disciplines com la música, la performance, la joieria i altres mitjans. La seua producció artística es genera a través d’un procés intuïtiu i emocional, utilitzant la seua veu i el seu moviment corporal, així com objectes, espais i tecnologies, per a crear peces sonores, de vídeo, escultòriques o performatives, en les quals les idees d’expressió emocional i de pensament són clau.