Places categories: IVAM Centre Julio González

Radicantes és un espai d’experimentació, de recerca, d’observació i de debat sobre la pràctica performativa.

Les artistes convidades a aquesta edició de Radicantes 2022-23 seran Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba.

El divendres 20 de gener de 2023 està programada una conversa entre/amb les tres convidades

Un vegada vaig veure un cervell en un tupper. Elena Córdoba
Del 16 al 21 de gener del 2023. El dissabte 21 realitzarà una mostra de la seua investigació.
Durant la vostra estada treballareu amb un grup de persones. S’obrirà convocatòria per formar part del laboratori.

Una vegada vaig veure un cervell en un tupper, va ser al Teatre anatòmic de la Universitat de Coimbra, era una forma tova que flotava en formol. Estudiant el cervell he après que els records no es guarden enlloc determinat, que no tenim un espai fisiològic al cervell per emmagatzemar-los. He après que els records i els pensaments són connexions que com s’estableixen poden desaparèixer. És a dir que la memòria està feta d’empremtes que deixa el que hem viscut en aquesta matèria tan tova que sembla impossible que alguna cosa s’hi quede gravada.

Vull treure el cap a aquestes empremtes, als processos a través del que alguna cosa s’escriu i en què això que va quedar escrit s’esborra.

Elena Córdoba. Ballarina i coreògrafa. La seua obra es construeix a partir de l’observació detallada del cos, l’eix i la matèria del seu treball. Reivindica la sensorialitat com a forma de coneixement i l’acte de ballar com una de les manifestacions.

L’any 2008 inicia Anatomia poética, cicle de creació sobre l’interior del cos humà, que comprèn obres i estudis de diferents formats. Actualment treballa entre el cos i la botànica en el marc del projecte Ficciones Botánicas, un projecte d’estudi i creació al voltant del món vegetal i les lleis coreogràfiques.

Al ball, entès com una manifestació humana, li ha dedicat els projectes col·lectius: Bailar ¿es eso lo que queréis?, Déjame entrar o ¿Bailamos?.
https://www.elenacordoba.net/

em>Radicantes és un espai d’experimentació, investigació, observació i debat sobre la pràctica performativa.

Les artistes convidades a aquesta edició de Radicantes 2022-23 seran Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba.

El divendres 20 de gener de 2023 està programada una conversa entre/amb les tres convidades

Morir bé. Paz Rojo
Del 9 al 13 de gener del 2023. El divendres 13 realitzaran una mostra de la seua investigació en què participarà la violinista i performer Luz Prado juntament amb les participants del laboratori
Durant la seua estada treballarà amb un grup intergeneracional de persones. S’obrirà convocatòria per formar part del laboratori.

Al nou cicle de Radicantes m’agradaria compartir un procés investigació que tot just estic començant. El projecte porta per títol Morir bé i naix del desig de descolonitzar aquest futur.

Amb l’expressió “morir bé” intente comprendre un present sostenible a partir de la pràctica d’un pharmakon: paraula d’origen grec que significa simultàniament un verí i un antídot. “Morir bé” és potser la tragèdia que ens queda per assumir. Estem al final d’aquest món particular. Un fet que, tanmateix, ens obliga a actuar assumint la nostra pròpia contingència i finitud. Entesa així, l’expressió “morir bé” pot ser una pràctica per pensar a llarg termini la continuïtat de les nostres pràctiques, i els sabers que aquestes generen, per tal de concebre juntes una cultura vinculada a allò que està morint, a allò que està envellint, a allò que està acabant, però orientada cap a allò que ve després del segment de temps en què vivim.

Aquest laboratori apel·la a una certa sensibilitat cosmològica i intergeneracional: adolescents, joves, persones de mitjana edat i persones més grans de 65 anys estan convidades a concebre juntes la posada en pràctica d’un possible “art del postfutur”. Un art concebut com si fora un objecte del passat, però en contacte amb el(s) que vindrà(n). Un art descendent d’una performance i una dansa en ruïnes. Un art que recorde, com si fora un fosc presagi, que la vida porta en si mateixa el somni –o el malson– de la supervivència.

Ens aproparem a aquestes idees a partir de la investigació artística i la dansa basades en la pràctica. Des d’una aproximació no-lineal del temps, ens centrarem en la categoria temporal de la “fi”. Aquesta no implica necessàriament arribar a darrer terme, sinó un “després” que ens permeta pensar en la sostenibilitat de les nostres pràctiques i sabers “com si la fi haguera tingut lloc”. Cada sessió estarà contextualitzada mitjançant referències que acompanyen les línies de recerca del projecte, mitjançant les quals facilitaré diferents pràctiques de moviment i experiments de naturalesa diversa. Treballarem individualment o en grups en un ambient tranquil on hi haurà espai per fer-se preguntes, compartir i autoregular el procés propi d’aprenentatge-investigació.

Aquest taller està adreçat a qualsevol persona (amb experiència prèvia en dansa o no) interessada en les arts escèniques, la dansa i la investigació artística.

Pau Rojo és Artista, Ballarina i Investigadora. Llicenciada en coreografia per la Universitat de les Arts d’Amsterdam (1996-2000, AHK/SNDO). Realitza estudis de dansa a Movement Research i Susan Klein School, Nova York (1994-1995). L’any 2020 es doctora en Pràctiques Performatives amb especialització en Coreografia per la Stockholm University of the Arts, Suècia, amb el projecte titulat “L’ocàs de la coreografia i el seu moviment: el camí d’un cos”. Investigació on s’interroga sobre la potència de la dansa i la possibilitat d’una producció artística més enllà del marc de la producció de valor capitalista. Un projecte de llarg recorregut que ha tingut múltiples formats i manifestacions artístiques. Més informació a: to dance in the age of no-future.

Des del 2009 realitza activitats docents, organització de seminaris, trobades, conferències, xerrades i supervisió de projectes artístics tant en programes universitaris d’art europeus com en iniciatives artístiques independents a Espanya i Amèrica Llatina. Aquesta activitat inclou projectes d’edició, escriptura i publicació com ara el llibre Dance in the Age of No-Future(Ballar a l’Era del No-Futur), (Circadian , editorial sense ànim de lucre, Berlín 2019). La publicació pròpia ¿De qué hablamos cuando hablamos de danzar en un plano de percepción destituyente? (Madrid 2018). I la coedició del llibre-laboratori Vocabulaboratories (Amsterdam-Viena 2008). El 2020 presenta Invisible Labori el sol Lo que Baila (2021).

Radicantes és un espai d’experimentació, de recerca, d’observació i de debat sobre la pràctica performativa.

Les artistes convidades a aquesta edició de Radicantes 2022-23 seran Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba.

El divendres 20 de gener del 2023 està programada una conversa entre/amb les tres convidades.

Oasis of Serenity. Laura Ramírez
Estada del 12 al 16 de desembre del 2022. El divendres 16 realitzarà una mostra de la seva investigació.

Aquesta proposta és una intersecció entre la coreografia, el moviment, la narrativa i el so. Un camí oblic, una decisió desviada. Un romandre a la investigació mentre es va fent. Veus encarnades i cossos sonors que es fan ressò a l’espai a través d’un personatge anomenat serenity rave. On s’acaba la paraula i comença el cos? Des d’on emergeix el llenguatge? Quin batec té? Al costat d’això, la música techno (acompanyant en els meus darrers treballs i part fonamental de la meua investigació), sorgeix per fer coincidir el cos i la memòria; per produir un ambient sensorial a través del qual, potser, podria emergir un rumor, un llenguatge altre… Es tracta de plantejar una investigació amb les vores plenes d’esquerdes i fissures per on poder colar-se, usant la fragmentació i el desdoblament del cos per obrir un espai intermedi, per a les seues narratives i imatges; per resignificar tota l’estona. Tant, que potser desaparec. Navegar sobre les línies de tensió traçades. Estar al mig. Un joc on la ruïna és el paisatge que envaeix desesperadament el cos de les expectatives, la velocitat i les accions.

From an opaque rock, clear water gushes forth.
The solid bowl contains the clarity. Drink, traveler. Pay attention. Drink.
Ursula K. LeGuin. Hard Words, The Eternal Homecoming.

Laura Ramírez Ashbaugh (Madrid, 1988). Coreògrafa i ballarina. Treballa des de la dansa, el so i la coreografia. La seua pràctica se centra en els espais intermedis, el so, les imatges i la ciència ficció per, des d’ells, pensar en maneres de fer i investigar sobre llenguatges de moviment que s’escapin de les formes conegudes, generant llocs intermedis on noves lògiques puguen emergir, lògiques que ens separen de sistemes de pensament establerts i capitalitzats i s’acosten més al perceptiu i intuïtiu del cos. Graduada en teatre físic per la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic, estudia dansa i coreografia a les ciutats de Nova York, París i Amsterdam a escoles com Martha Graham School o SNDO.

El 2014 crea el col·lectiu Twins Experiment amb Ainhoa ​​Hernández Escudero. Ha col·laborat en peces de María Jerez, Cris Blanco, Xavier Le Roy, Marten Spångberg, Adriano Wilfert, Sara Manubens, Esther Rodríguez Barbero, Andrea Zavala Folache, Lucas Condró, Claudia Pagès, Quim Bigas, Javi Cruz o Aitana Cordero, entre altres. I fa quatre anys es va iniciar al món DJ com a pràctica que sosté el seu treball i el complementa, sent un factor important dins de les seues investigacions (https://soundcloud.com/sealaura/tracks).

Al voltant del seu treball, que s’articula principalment entre Madrid, Barcelona i França, imparteix workshops, classes de moviment i ajuda als processos de creació de diferents artistes i col·lectius; genera espais d’estudi com MovLab a La Casa Encendida o EL CLUB (club de lectura) als Teatros del Canal; crea un esport per desaparèixer, música i textos juntament amb Andrea Zavala i treballa al departament d’educació i mediació del Museu Centre d’Art Reina Sofía.

Ha mostrat les seues darreres creacions i col·laboracions a França, Argentina, Mèxic, Uruguai, EUA i Espanya.

www.lauraramirezashbaugh.com

Radicantes es presenta com a espai d’experimentació, investigació, observació i debat sobre la pràctica performativa.

Des dels seus inicis el 2017, aposta per visibilitzar i compartir amb els públics els processos de creació, atorgant valor i transcendència als moments en què s’explora una idea.

Situant el cos com a epicentre de l’acció, ideem entorns relacionals allunyats de les convencions teatrals i/o artístiques dirigint el focus cap a l’experimentació, la pràctica i la reflexió de l’acte creatiu, els mecanismes de producció i d’exposició, proporcionant als artistes convidats i al públic, les condicions adequades per compartir l’acte creatiu en viu.

Una exploració oberta sobre la creació, despullada dels seus costums, hàbits i inèrcies, per ser pensada des d’altres angles. Una trobada amb la mirada d’altres cossos.

Les artistes convidades a aquesta edició de Radicantes 2022-23 seran Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba.

El divendres 20 de gener de 2023 està programada una conversa entre/amb les tres convidades.

Oasis of Serenity. Laura Ramírez
Del 12 al 16 de desembre del 2022. El divendres 16 realitzarà una mostra de la seua investigació.

Morir bé. Paz Rojo
Del 9 al 13 de gener del 2023. El divendres 13 realitzarà una mostra de la seua investigació.
Durant la seua estada treballarà amb un grup intergeneracional de persones. S’obrirà convocatòria per formar part del laboratori.

Una vegada vaig veure un cervell en un tupper. Elena córdoba
Del 16 al 21 de gener del 2023. El dissabte 21 realitzarà una mostra de la seua investigació.
Durant la vostra estada treballareu amb un grup de persones. S’obrirà convocatòria per formar part del laboratori.

Conversa entre/amb Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba
20 de gener de 2023, 18:30 h

Les activitats de Motors de Creació* a l’IVAM s’articulen com la materialització i obertura pública del diàleg dut a terme entre el comissari – Santiago Ribelles – i les artistes – Julia Irango i Jorge Nieto, Norberto Llopis i Azkona & Toloza – sobre els seus processos de creació, i inclou diferents formats de visibilització.

*El projecte Motors de Creació sorgeix al 2019 a Catalunya de la mà de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya-APdC.

L’Associació de Professionals de Dansa de la Comunitat Valenciana comença enguany aquest projecte que establirà alhora un modus operandi propi i s’enllaçarà al projecte ja en marxa a Catalunya.

Divendres, 25 de novembre, a les 18:30 h

Dents i perles

Jorge Nieto i Julia Irango esbossaran un dibuix de la seua convivència transdisciplinària i la seua creació artística en comú, a través de la conversa entre pràctiques, referents dispars i objectes. Entenen el seu treball conjunt com a alguna cosa que queda enmig d’ambdues, posant en valor el fet que no pertanga enterament a cap de les dues. El que compartiran és precisament aquest camí d’anada sense tornada.

Julia Irango

Creadora i intèrpret. Actualment desenvolupa el seu projecte Ningú morirà després del meu, un treball transdisciplinari al costat de l’arquitecte Jorge Nieto. Aquest sorgeix del seu anterior treball en solitari Thisness. El projecte ha sigut secundat per la Caldera de Barcelona, Graners de Creació a València o El Centre Párraga a Múrcia. Pel seu anterior treball, La tragedia no es pa tanto va ser nominada com Creadora Destacada en els premis 2021 de l’APDCV.

Com a intèrpret ha treballat amb creadors com Norberto Llopis (Máquines, 2022), Aurora Diago (Ok, Boomer, 2021-2022), Pere Faura (Rèquiem Nocturn, Grec 2020), María Cabeza de Vaca (Catástrofe, 2020 i La Furia, 2022), Guillermo Weickert (Tocar con·mover, 2019) o Eva Redondo (Cuidado con el perro, 2019). El desembre vinent s’estrenarà com a improvisadora amb l’equip de Si los martes fueran viernes en el Mercat dels Flors. En 2016, arranca al costat de les seues companyes la companyia valenciana Dunatacà, i forma part de les produccions MUUchachitas o Seyahat. Julia Irango estudia Coreografia i Interpretació en el Conservatori Superior de Dansa de València i Interpretació en Dansa Contemporània en el Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid. A més, es forma en música, interpretació i noves dramatúrgies.

Jorge Nieto

És arquitecte per la Universidad Politécnica de Madrid, i compagina aquest treball amb una pràctica creativa en el terreny de les arts escèniques al costat de Julia Irango, amb qui ha estrenat una peça llarga. Recentment ha col·laborat amb companyies com Sociedad Doctor Alonso o Norberto Llopis. Els seus treballs escenogràfics i investigacions solen abordar assumptes i controvèrsies relacionades amb les màquines, els artefactes o la programació.

Les activitats de Motors de Creació* a l’IVAM s’articulen com la materialització i obertura pública del diàleg dut a terme entre el comissari – Santiago Ribelles – i les artistes – Julia Irango i Jorge Nieto, Norberto Llopis i Azkona & Toloza – sobre els seus processosde creació, i inclou diferents formats de visibilització.

*El projecte Motors de Creació sorgeix al 2019 a Catalunya de la mà de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya-APdC.

L’Associació de Professionals de Dansa de la Comunitat Valenciana comença enguany aquest projecte que establirà alhora un modus operandi propi i s’enllaçarà al projecte ja en marxa a Catalunya.

Dijous, 24 de novembre, a les 17:30 h

No hi ha acte creatiu

En aquesta conferència-performance, Norberto Llopis, al fil del material d’arxiu del seu treball anterior, a través d’accions, l’ús d’objectes i discursos, intentarà caracteritzar la seua pràctica artística des de la noció d’Operació.

Norberto Llopis

Coreògraf i performer, treballa en el límit entre la dansa i el pensament. És Graduat en Dansa i coreografia en l’Institut del Teatre; Màster en Arts performatives per DasArts, Amsterdam; Grau en Filosofia per l’UNED; Màster en Estudis avançats en filosofia per la Universidad Complutense i actualment desenvolupa la seua tesi doctoral sobre “l’estètica en el pensament de Derrida i Deleuze” en la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat el seu treball entre Barcelona, Brussel·les i els Paises Baixos. La seua pràctica artística va des del treball amb i sobre el cos fins a l’ús d’objectes i materials per a la construcció i reflexió sobre l’espai. En el seu apropament a la filosofia, intenta desenvolupar una pràctica de pensament no teoritzant al voltant de l’espai i els signes sota els quals aquest s’institueix. Ha desenvolupat el seu treball en forma de peces escèniques, performances, instal·lacions, conferències i textos, a Espanya, Brussel·les i Holanda. Ha participat en processos creatius amb artistes com ara Carolien Hermans, Paz Rojo, Diego Gil, Jefta Van Dinther, Res Gambier, Rafael Tormo i Vicente Arlandis entre altres.

Les activitats de Motors de Creació* a l’IVAM s’articulen com la materialització i obertura pública del diàleg dut a terme entre el comissari – Santiago Ribelles – i les artistes – Julia Irango i Jorge Nieto, Norberto Llopis i Azkona & Toloza – sobre els seus processos de creació, i inclou diferents formats de visibilització.

*El projecte Motors de Creació sorgeix al 2019 a Catalunya de la mà de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya-APdC.

L’Associació de Professionals de Dansa de la Comunitat Valenciana comença enguany aquest projecte que establirà alhora un modus operandi propi i s’enllaçarà al projecte ja en marxa a Catalunya.

Dimecres, 23 de novembre, a les 17:30 h

Inauguració – Mapa d’afectes

Amb el moment d’inauguració de les jornades, Jorge Nieto, Julia Irango i Norberto Llopis posaran en comú una sèrie d’accions, no estrictament relacionades entre elles, que posen de manifest alguns dels seus afectes al moment de la creació i que poden articular-se en relació amb els conceptes d’operació, assemblatge i ritual.

Norberto Llopis

Coreògraf i performer, treballa en el límit entre la dansa i el pensament. És Graduat en Dansa i coreografia en l’Institut del Teatre; Màster en Arts performatives per DasArts, Amsterdam; Grau en Filosofia per l’UNED; Màster en Estudis avançats en filosofia per la Universidad Complutense i actualment desenvolupa la seua tesi doctoral sobre “l’estètica en el pensament de Derrida i Deleuze” en la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat el seu treball entre Barcelona, Brussel·les i els Paises Baixos. La seua pràctica artística va des del treball amb i sobre el cos fins a l’ús d’objectes i materials per a la construcció i reflexió sobre l’espai. En el seu apropament a la filosofia, intenta desenvolupar una pràctica de pensament no teoritzant al voltant de l’espai i els signes sota els quals aquest s’institueix. Ha desenvolupat el seu treball en forma de peces escèniques, performances, instal·lacions, conferències i textos, a Espanya, Brussel·les i Holanda. Ha participat en processos creatius amb artistes com ara Carolien Hermans, Paz Rojo, Diego Gil, Jefta Van Dinther, Res Gambier, Rafael Tormo i Vicente Arlandis entre altres.

Julia Irango

Creadora i intèrpret. Actualment desenvolupa el seu projecte Ningú morirà després del meu, un treball transdisciplinari al costat de l’arquitecte Jorge Nieto. Aquest sorgeix del seu anterior treball en solitari Thisness. El projecte ha sigut secundat per la Caldera de Barcelona, Graners de Creació a València o El Centre Párraga a Múrcia. Pel seu anterior treball, La tragedia no es pa tanto va ser nominada com Creadora Destacada en els premis 2021 de l’APDCV.

Com a intèrpret ha treballat amb creadors com Norberto Llopis (Máquines, 2022), Aurora Diago (Ok, Boomer, 2021-2022), Pere Faura (Rèquiem Nocturn, Grec 2020), María Cabeza de Vaca (Catástrofe, 2020 i La Furia, 2022), Guillermo Weickert (Tocar con·mover, 2019) o Eva Redondo (Cuidado con el perro, 2019). El desembre vinent s’estrenarà com a improvisadora amb l’equip de Si los martes fueran viernes en el Mercat dels Flors. En 2016, arranca al costat de les seues companyes la companyia valenciana Dunatacà, i forma part de les produccions MUUchachitas o Seyahat. Julia Irango estudia Coreografia i Interpretació en el Conservatori Superior de Dansa de València i Interpretació en Dansa Contemporània en el Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid. A més, es forma en música, interpretació i noves dramatúrgies.

Jorge Nieto

És arquitecte per la Universidad Politécnica de Madrid, i compagina aquest treball amb una pràctica creativa en el terreny de les arts escèniques al costat de Julia Irango, amb qui ha estrenat una peça llarga. Recentment ha col·laborat amb companyies com Sociedad Doctor Alonso o Norberto Llopis. Els seus treballs escenogràfics i investigacions solen abordar assumptes i controvèrsies relacionades amb les màquines, els artefactes o la programació.

Les activitats de Motors de Creació* a l’IVAM s’articulen com la materialització i obertura pública del diàleg dut a terme entre el comissari – Santiago Ribelles – i les artistes – Julia Irango i Jorge Nieto, Norberto Llopis i Azkona & Toloza – sobre els seus processos de creació, i inclou diferents formats de visibilització.

*El projecte Motors de Creació sorgeix al 2019 a Catalunya de la mà de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya-APdC.

L’Associació de Professionals de Dansa de la Comunitat Valenciana comença enguany aquest projecte que establirà alhora un modus operandi propi i s’enllaçarà al projecte ja en marxa a Catalunya.

Dissabte 26 de novembre a les 17.30 h

Conversa

Els tres creadors/col·lectius de creadors establiran, en diàleg amb el comissari, algunes idees sobre com raonar la creació artística des de la seua pròpia perspectiva i en relació amb les de les altres.

Norberto Llopis

Coreògraf i performer, treballa en el límit entre la dansa i el pensament. És Graduat en Dansa i coreografia en l’Institut del Teatre; Màster en Arts performatives per DasArts, Amsterdam; Grau en Filosofia per l’UNED; Màster en Estudis avançats en filosofia per la Universidad Complutense i actualment desenvolupa la seua tesi doctoral sobre “l’estètica en el pensament de Derrida i Deleuze” en la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat el seu treball entre Barcelona, Brussel·les i els Paises Baixos. La seua pràctica artística va des del treball amb i sobre el cos fins a l’ús d’objectes i materials per a la construcció i reflexió sobre l’espai. En el seu apropament a la filosofia, intenta desenvolupar una pràctica de pensament no teoritzant al voltant de l’espai i els signes sota els quals aquest s’institueix. Ha desenvolupat el seu treball en forma de peces escèniques, performances, instal·lacions, conferències i textos, a Espanya, Brussel·les i Holanda. Ha participat en processos creatius amb artistes com ara Carolien Hermans, Paz Rojo, Diego Gil, Jefta Van Dinther, Res Gambier, Rafael Tormo i Vicente Arlandis entre altres.

Julia Irango

Creadora i intèrpret. Actualment desenvolupa el seu projecte Ningú morirà després del meu, un treball transdisciplinari al costat de l’arquitecte Jorge Nieto. Aquest sorgeix del seu anterior treball en solitari Thisness. El projecte ha sigut secundat per la Caldera de Barcelona, Graners de Creació a València o El Centre Párraga a Múrcia. Pel seu anterior treball, La tragedia no es pa tanto va ser nominada com Creadora Destacada en els premis 2021 de l’APDCV.

Com a intèrpret ha treballat amb creadors com Norberto Llopis (Máquines, 2022), Aurora Diago (Ok, Boomer, 2021-2022), Pere Faura (Rèquiem Nocturn, Grec 2020), María Cabeza de Vaca (Catástrofe, 2020 i La Furia, 2022), Guillermo Weickert (Tocar con·mover, 2019) o Eva Redondo (Cuidado con el perro, 2019). El desembre vinent s’estrenarà com a improvisadora amb l’equip de Si los martes fueran viernes en el Mercat dels Flors. En 2016, arranca al costat de les seues companyes la companyia valenciana Dunatacà, i forma part de les produccions MUUchachitas o Seyahat. Julia Irango estudia Coreografia i Interpretació en el Conservatori Superior de Dansa de València i Interpretació en Dansa Contemporània en el Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma de Madrid. A més, es forma en música, interpretació i noves dramatúrgies.

Jorge Nieto

És arquitecte per la Universidad Politécnica de Madrid, i compagina aquest treball amb una pràctica creativa en el terreny de les arts escèniques al costat de Julia Irango, amb qui ha estrenat una peça llarga. Recentment ha col·laborat amb companyies com Sociedad Doctor Alonso o Norberto Llopis. Els seus treballs escenogràfics i investigacions solen abordar assumptes i controvèrsies relacionades amb les màquines, els artefactes o la programació.

AzkonaToloza

Situades a mig camí entre la mar Mediterrània, els Pirineus i el Desert d’Atacama, Laida Azkona Goñi i Toloza Toloza-Fernández són una parella d’artistes dedicada a la realització de projectes d’arts vives.

Interessades en les infinites possibilitats de la poesia i l’antropologia visual, la vídeocreació, la performance i el moviment, les seues últimes creacions se centren en la relectura de la història oficial i la creació documental pensada per a escena. Entenent com a escena des de la sala d’una casa d’òpera fins a la immensitat d’un salar altiplànic.

Entre altres festivals els seus treballs han sigut presentats en el Grec Festival de Barcelona, Festival d’Automne de París, La Bâtie Festival de Genève, Mirada de Santos, Romaeuropa de Roma o Temporada Alta de Girona.

Les activitats de Motors de Creació* a l’IVAM s’articulen com la materialització i obertura pública del diàleg dut a terme entre el comissari – Santiago Ribelles – i les artistes – Julia Irango i Jorge Nieto, Norberto Llopis i Azkona & Toloza – sobre els seus processos de creació, i inclou diferents formats de visibilització.

*El projecte Motors de Creació sorgeix al 2019 a Catalunya de la mà de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya-APdC.

L’Associació de Professionals de Dansa de la Comunitat Valenciana comença enguany aquest projecte que establirà alhora un modus operandi propi i s’enllaçarà al projecte ja en marxa a Catalunya.

Dissabte 26 de novembre a les 12.00 h

Conferència performativa

Després d’anys submergits entre arxius a la cerca de les històries i les dades que narren les antigues colònies repartides per Llatinoamèrica i Àfrica, aquesta vegada, AzkonaToloza ha decidit capbussar-se en els seus propis arxius. Però no des de la contemplació del fetitxe intocable i sagrat, sinó des de la vitalitat de l’acció que implica bussejar entre les caixes que donen compte dels seus últims viatges. Des dels mapes geogràfics i mentals que assenyalen les rutes seguides, als àlbums que reuneixen les fotos tantes vegades reconstruïdes amb els seus propis cossos, els àudios amb les converses que s’han transformat en els verbatín portats a escena o els arxivadors que contenen els documents, fanzines i publicacions que han sigut la base dels seus projectes documentals. La invitació és a recórrer de manera conjunta.

AzkonaToloza

Situades a mig camí entre la mar Mediterrània, els Pirineus i el Desert d’Atacama, Laida Azkona Goñi i Toloza Toloza-Fernández són una parella d’artistes dedicada a la realització de projectes d’arts vives.

Interessades en les infinites possibilitats de la poesia i l’antropologia visual, la vídeocreació, la performance i el moviment, les seues últimes creacions se centren en la relectura de la història oficial i la creació documental pensada per a escena. Entenent com a escena des de la sala d’una casa d’òpera fins a la immensitat d’un salar altiplànic.

Entre altres festivals els seus treballs han sigut presentats en el Grec Festival de Barcelona, Festival d’Automne de París, La Bâtie Festival de Genève, Mirada de Santos, Romaeuropa de Roma o Temporada Alta de Girona.