Morir bé. Paz Rojo

Radicantes

EscèniquesIVAM Centre Julio González

em>Radicantes és un espai d’experimentació, investigació, observació i debat sobre la pràctica performativa.

Les artistes convidades a aquesta edició de Radicantes 2022-23 seran Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba.

El divendres 20 de gener de 2023 està programada una conversa entre/amb les tres convidades

Morir bé. Paz Rojo
Del 9 al 13 de gener del 2023. El divendres 13 realitzarà una mostra de la seua investigació.
Durant la seua estada treballarà amb un grup intergeneracional de persones. S’obrirà convocatòria per formar part del laboratori.

Al nou cicle de Radicantes m’agradaria compartir un procés investigació que tot just estic començant. El projecte porta per títol Morir bé i naix del desig de descolonitzar aquest futur.

Amb l’expressió “morir bé” intente comprendre un present sostenible a partir de la pràctica d’un pharmakon: paraula d’origen grec que significa simultàniament un verí i un antídot. “Morir bé” és potser la tragèdia que ens queda per assumir. Estem al final d’aquest món particular. Un fet que, tanmateix, ens obliga a actuar assumint la nostra pròpia contingència i finitud. Entesa així, l’expressió “morir bé” pot ser una pràctica per pensar a llarg termini la continuïtat de les nostres pràctiques, i els sabers que aquestes generen, per tal de concebre juntes una cultura vinculada a allò que està morint, a allò que està envellint, a allò que està acabant, però orientada cap a allò que ve després del segment de temps en què vivim.

Aquest laboratori apel·la a una certa sensibilitat cosmològica i intergeneracional: adolescents, joves, persones de mitjana edat i persones més grans de 65 anys estan convidades a concebre juntes la posada en pràctica d’un possible “art del postfutur”. Un art concebut com si fora un objecte del passat, però en contacte amb el(s) que vindrà(n). Un art descendent d’una performance i una dansa en ruïnes. Un art que recorde, com si fora un fosc presagi, que la vida porta en si mateixa el somni –o el malson– de la supervivència.

Ens aproparem a aquestes idees a partir de la investigació artística i la dansa basades en la pràctica. Des d’una aproximació no-lineal del temps, ens centrarem en la categoria temporal de la “fi”. Aquesta no implica necessàriament arribar a darrer terme, sinó un “després” que ens permeta pensar en la sostenibilitat de les nostres pràctiques i sabers “com si la fi haguera tingut lloc”. Cada sessió estarà contextualitzada mitjançant referències que acompanyen les línies de recerca del projecte, mitjançant les quals facilitaré diferents pràctiques de moviment i experiments de naturalesa diversa. Treballarem individualment o en grups en un ambient tranquil on hi haurà espai per fer-se preguntes, compartir i autoregular el procés propi d’aprenentatge-investigació.

Aquest taller està adreçat a qualsevol persona (amb experiència prèvia en dansa o no) interessada en les arts escèniques, la dansa i la investigació artística.

Pau Rojo és Artista, Ballarina i Investigadora. Llicenciada en coreografia per la Universitat de les Arts d’Amsterdam (1996-2000, AHK/SNDO). Realitza estudis de dansa a Movement Research i Susan Klein School, Nova York (1994-1995). L’any 2020 es doctora en Pràctiques Performatives amb especialització en Coreografia per la Stockholm University of the Arts, Suècia, amb el projecte titulat “L’ocàs de la coreografia i el seu moviment: el camí d’un cos”. Investigació on s’interroga sobre la potència de la dansa i la possibilitat d’una producció artística més enllà del marc de la producció de valor capitalista. Un projecte de llarg recorregut que ha tingut múltiples formats i manifestacions artístiques. Més informació a: to dance in the age of no-future.

Des del 2009 realitza activitats docents, organització de seminaris, trobades, conferències, xerrades i supervisió de projectes artístics tant en programes universitaris d’art europeus com en iniciatives artístiques independents a Espanya i Amèrica Llatina. Aquesta activitat inclou projectes d’edició, escriptura i publicació com ara el llibre Dance in the Age of No-Future(Ballar a l’Era del No-Futur), (Circadian , editorial sense ànim de lucre, Berlín 2019). La publicació pròpia ¿De qué hablamos cuando hablamos de danzar en un plano de percepción destituyente? (Madrid 2018). I la coedició del llibre-laboratori Vocabulaboratories (Amsterdam-Viena 2008). El 2020 presenta Invisible Labori el sol Lo que Baila (2021).

Relacionats

Radicantes. Dansa i altres espècies

12 des. 2022 – 21 gen. 2023
EscèniquesIVAM Centre Julio González