Cicle Passat Continu ”Háblame, cuerpo”

• Dissabte, 11 desembre, a les 19h

“Háblame, cuerpo” és part de “Looking for Pepe”, un estudi iniciat per Nazario Díaz en 2016 que parteix de la figura de l’artista cordovés Pepe Espaliú (1955-1993) per a desplegar una sèrie d’investigacions entorn del cos, al llenguatge i al territori. Pres el seu títol del text que Juan Vicente Aliaga va escriure amb motiu de l’exposició realitzada en el Pavellón Mudèjar de Sevilla en 1994, un any després de la defunció de Espaliú de SIDA. L’estudi entorn de la seua persona i a com va desenvolupar vincles entre la seua obra i la seua circumstància, marcada per la malaltia, en un moment social i polític en plena transformació, inspira un treball entorn de la matèria que muta o desapareix, i a la idea de desgast i de subjecció d’un cos entés com a existència física i social.

INSCRIPCIONS “Háblame, cuerpo”

Reserva prèvia en actividades@ivam.es.

• Diumenge, 12 desembre, d’11 a 14h.

MASTERCLASS de Nazario Díaz entorn de la seua proposta “Háblame cuerpo”, orientada a públics interessats a conéixer amb major profunditat els detalls de la investigació, el seu procés creatiu i el resultat derivat.

INSCRIPCIONS MASTERCLASS

Les persones interessades hauran d’enviar un escrit de motivació a actividades@ivam.es.

Nazario Díaz (Linares, Jaén, 1985) desenvolupa el seu treball principalment en el terreny de les arts performatives, posant el focus en la tensió generada entre cos, mirada i escriptura. Forma part de Vértebro al costat de Juan Diego Calzada i Ángela López, amb els qui comissaria a Còrdova el festival Beautiful Movers. Com a intèrpret ha treballat amb Jorge Gallardo, Isaak Erdoiza o Societat Doctor Alonso. Des de 2018 resideix a Bilbao, on participa en dos contextos col·lectius d’aprenentatge: PICA, un programa d’acompanyament a una comunitat temporal d’artistes i investigadorxs conduït per Idoia Zabaleta i Luciana Chieregati, i el programa Invitación, una proposta de Colectivo Qualquer per a investigar i intercanviar metodologies i eines provinents de l’àmbit de les arts vives. Looking for Pepe reuneix interessos previs entorn de dos conceptes centrals: presència i resistència i actualment està desenvolupant Otro borrado a través de la insistència, en solitari, i Conversation pieces al costat del coreògraf basc Isaak Erdoiza.

“Una Torre” és un exercici d’aproximació a la construcció d’un “castell” a partir d’una conformació —un acord amb la forma— de tres cossos en concret, una multitud. Aquest procés es desplega a partir de la comunió entre la Muixeranga d’Algemesí i el repte de fer la torre humana.

La peça pot entendre’s com un extracte de Mira Si He Corregut Terres, una investigació teòrica-pràctica en la qual insistisc en la correlació entre reptes i ritus —challenges i accions dutes a terme en la tradició—; des de l’intent d’acostar o comprendre un comportament compartit en l’àmbit del global i el local, l’atàvic i el pròxim. Tot això queda assenyalat en un estudi pràctic del viratge de la tradició a la tendència emmarcat en els usos del cos, sempre des d’aquest.

Mar Reykjavik (Sagunt, 1995). Graduada en BBAA per la Universitat Politècnica de València amb especialització en imatge en moviment, instal·lació i acció. Màster en MasterLav – Laboratori de creació audiovisual contemporània. Ha sigut artista en residència en el GVA Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Fundació Bilbaoarte Fundazioa, Artistes en Residència de La Casa Encendida + CA2M, Injuve o Ob Skena en Centro Huarte entre altres.

El seu treball s’ha pogut veure en espais en l’àmbit nacional com Rosa Santos, Pols, Fundació La Posta, La Gallera, Octubre CCC y el Muvim (València); CA2M, Espacio Oculto, Storm And Drunk (Madrid); Fundación Bilbaoarte, El Respiradero (País Basc); Da2 Artium (Salamanca); COAC (Tenerife); i internacionals com a Centre Cultural el Recolecta (Buenos Aires) o SupermarketArtFair (Estocolm), entre altres.

Compagina la producció artística amb la docència en espais com MACA Máster en Arquitectura experimental, Woman Make o La Fotoescuela.

La lectura és, en els nostres dies, una pràctica que implica una convergència dels diferents mitjans de la cultura lletrada més enllà del llibre imprés. En aquest sentit, se sustenta en una mena de subjecte que s’adapta i canvia constantment segons les seues pràctiques de lectura. Volem promoure la lectura del subjecte mutant, la posada en pràctica de la lectura mutant, capaç d’activar-se conforme al paradigma del capitalisme d’impremta de la mateixa manera que capta i multiplica les implicacions dels nous traços de les societats lletrades del segle XXI.

El grup de treball de Lectura mutant és un programa d’activació de pràctiques de lectura entorn de les ressonàncies generades entre les exposicions, els cossos que les transiten i la biblioteca del museu. Ens proposem obrir el concepte «lectura» fins a fer-li perdre el seu estatut passiu vinculat al producte-llibre. Desconceptualitzar-ho per a desbordar-ho i aproximar-ho a la seua pràctica, i d’aquesta manera aconseguir una lectura que siga capaç d’activar processos contínuament, descobrir resistències i generar espais lletrats oberts i mutants.

Treballarem en sessions bimestrals a partir d’itineraris conceptuals transversals a les exposicions del museu. Ens proposem experimentar les possibilitats de la pràctica grupal de la lectura entesa com un procés performatiu i constituent que opera des de les relacions amb els textos.

WHAT’S IN THE F**KIN’ BOX. Una temptativa de lectura mutant

[INSCRIPCIÓ PRÈVIA]

Estructura de les sessions:

1. Intro. LES MUTACIONS DE LA CAIXAC1/Prepararem una caixa amb una selecció bibliogràfica basada en les inspiracions, suggeriments, influències, vinculacions, línies de fugida, etc., de l’exposició i la deixarem a la disposició dels participants. Podreu acudir a la biblioteca per a consultar-la i fins i tot podreu emportar-vos un exemplar a casa, si així ho permet la biblioteca, que haureu de portar el dia que ens reunim. (Està limitat a un exemplar per participant).C2/ Podeu ampliar la selecció de la caixa amb els fons de la biblioteca si sabeu d’alguna obra, o també podeu bussejar en el catàleg i triar una referència que aporte alguna cosa a la selecció: revistes, catàlegs d’exposicions, llibres, DVD’s… Contacteu amb el personal de sala per a que l’incorpore a la caixa.C3/ Els dies de sessió, minuts abans de començar, podeu incorporar una referència personal a la caixa.
2. Desenvolupament. WHAT’S IN THE F**KIN’ BOX?La sessió transcorrerà a partir de la posada en comú de la selecció d’obres que es troben en la caixa. No és necessari haver consultat el contingut de la caixa prèviament a cada sessió, ja que pretenem que la dinàmica siga una experiència processual de lectura que es genere a partir de la mateixa posada en comú.
3. Memòria mutant. TRANSLECTURAHabilitarem una plataforma digital que servisca de repositori de les sessions i que funcione com a memòria digital comuna de referències transmèdia. Amb el material disponible es realitzarà una publicació al final de totes les sessions. El grup de lectura mutant està coordinat per Letra Salvaje (David Marote & Víctor Navarrete), col·lectiu que desenvolupa la seua activitat entorn de l’emergència o disrupció de formes alternatives en els processos de lectura, edició i producció de llibres.

1a SESSIÓ. Mutacions a partir de l’exposició “Un exercici de violència. Guillermo Ros”
2a SESSIÓ. Mutacions al voltant d’“Assajos sobre “lo cutre”. Lectures de l’Arxiu Miguel Benlloch”
3a SESSIÓ. Mutacions a partir de l’exposició “Anna Boghiguian. A vegades, inesperadament, el present es troba amb el passat”
4a SESSIÓ. Mutacions a partir de l’exposició “Zanele Muholi”
5a SESSIÓ. Taller de fanzine. “Fer llibres d’una altra manera vs. Una altra manera de fer llibres”

Una vegada realitzada la inscripció els participants rebran un correu amb informació addicional respecte a les dinàmiques del grup de treball

Passat continu: temps verbal de la llengua anglesa que descriu accions realitzades en un moment del passat que després van continuar.

Hui més que mai es fa evident la impossibilitat de desvincular el cos d’un relat. Per molt que s’haja intentat des dels discursos moderns construir la ficció d’un cos neutre, mediador pur d’energies i idees estètiques, el cos sempre ha sigut un lloc eminentment hauntològic. Els cossos es troben creuats per experiències històriques, polítiques i afectives connectades al territori, a l’íntim i a la seua brutal existència material. El cos és passat continu.

Fent ús del gest com a eina per a materialitzar en el present aqueix substrat cultural, les dues peces que presentem s’articulen a través d’experiències que entretixen l’íntim amb el relat col·lectiu. Pràctiques que convoquen en el present la tensió entre el que ens és propi i l’exterior globalitzat. Dues propostes que articulen experiències transversals, en el sentit històric, des del situat.

El treball de Mar Reykjavik habita aqueixa bretxa a partir de la comunió entre tradició i tendència. Des de l’intent d’acostar-se i comprendre unes conductes compartides en l’esfera del global i el local, un paradoxal exercici de conservació mitjançant la projecció cap al futur.

Una torre, de Mar Reykjavik. Cicle Passat Continu

Nazario Díaz convoca a l’espectre de Pepe Espaliú per mitjà de la idea de desgast i la precària subjecció al cos físic. Proposa un acte de resistència mitjançant la transformació fonètica, la noció de circularitat i esborrat a través de la insistència; col·locant el seu cos en col·lisió amb el llenguatge i amb una certa voluntat d’oscil·lació geogràfica i identitària.

“Háblame cuerpo” de Nazario Díaz + masterclass. Cicle Passat Continu “Háblame cuerpo” 

Programa a les cures de Néstor García

Néstor García és artista i comissari independent.
La seua pràctica gira entorn de dos eixos. Un més orientat a l’objecte on treballa a partir de conceptes com coreografia social i vitalisme materialista. La seua altra línia s’encamina cap a l’expansió de la noció del curatorial, considerant els cossos i la història oral com a possibles plataformes per a l’exposició i conservació d’obres d’art.

En l’actualitat combina la seua producció artística amb els seus treballs de comissariat i la codirecció de Pols, espai d’art independent a València.

Aquesta segona edició de El Berenar es planteja com una conversa en la qual els artistes convidats –Diego Navarro i Darío Alva (artistes del Programa), Guillermo Ros i Laura Costas– crearan un escenari virtual on compartir els seus treballs o investigacions.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’ampliarà a tots els presents.

L’activitat serà el dimarts 21 de desembre de 2021, a les 18h. L’enllaç per a connectar-se en línia es publicarà pròximament.

EN LÍNIA. SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Enllaç de connexió: https://www.twitch.tv/zgh2005os00676097731

Diego Navarro és un artista multidisciplinari nascut i resident a València la producció del qual es divideix principalment en el camp sonor –a través de la composició musical electrònica i el disseny de so per a mitjans contemporanis– i visual, influenciat principalment per les estètiques del videojoc i la fantasia.

Darío Alva és un artista digital resident a Madrid que desenvolupa una investigació orientada a la creació audiovisual i les CGI. La seua pràctica artística està influenciada per una àmplia sèrie de mitjans i disciplines, principalment enfocada als estudis de la imatge-temps o les economies atencionales.

Laura Costas és una fabricant de nines i artefactes nascuda a Vigo.
La seua obra gira entorn dels joguets, la infància i la violència amb treballs com Another foolish contendre, To die in the countryside o Demon baby has its mother eyes. La seua producció va més enllà de l’escultura, treballant també amb mitjans sonors, performatius o sobre paper.

Guillermo Ros viu i treballa a Alboraia. La violència inherent en el procés de creació centra el seu treball: un exercici d’analogies, imaginari, que suma per a culminar en una producció de tints èpics. Ros pren el concepte de «lore» –propi del llenguatge dels videojocs i que suposa el rerefons d’una història o d’un personatge–, per a traslladar-lo a l’àmbit artístic: el «lore» dels elements, del material, de l’espai, del context i el seu propi, presentant una mescla de referents que conformen el seu personal entramat conceptual.