Amb la participació de Juan de Dios Morenilla, Marco Henri, Agnès Pe i Daniel Dobarco

El 27 de gener de 2024 es va dur a terme el segon Berenar de la segona edició d’Art i Context. Els artistes Juan de Dios Morenilla i Marco Henri van convidar a Agnès Pe i Daniel Dobarco a dialogar amb un aperitiu.

Els participants van dialogar sobre la línia difusa que separa aquells aspectes humorístics, lúdics o capritxosos dels seus treballs, d’aquells que no ho són pròpiament i de com totes dues parts conviuen i interactuen ja siga des del formal o el narratiu.

Daniel Dobarco (Castelló, 1988) és llicenciat en Belles arts i màster en Producció Artística de la Universitat Politècnica de València. La seua obra ha sigut exposada en institucions nacionals i internacionals, incloent-hi les galeries Tuesday to Friday i Fran Reus a Espanya i la galeria Slika a França. En 2024, serà exposat en la Galeria Veta, a Madrid, així com en Urban Spree, Berlín. A través de la pintura i l’escultura, Dobarco crea espais que fan referència a la cultura fantàstica i al món dels videojocs. La seua obra crea un món fictici des d’un punt de vista tragicòmic, habitat per éssers extret de la nova mitologia gamer, la literatura de ficció i la cultura popular, però que al final no és més que un reflex histriònic de nosaltres mateixos, per dir-ho així, estos personatges representen una revisió dels arquetips tradicionals.

Agnès Pe (Lleida, 1985) és investigadora, productora musical, docent i musicòloga autodidacta. Treballa d’una manera sempre espúria davant els models estètics heretats de la cultura romàntica tardana, agitant així els límits tan aparentment definits per les taxonomies imperants. Ho atrau l’inusual i els referents culturals extrems, buscant sempre noves maneres de relacionar-se amb els elements que recompon. Quant al sonor, es maneja mitjançant l’atonalitat, melodies alterades i textures estridents. Els seus projectes s’han exposat a Conde Duque (Madrid), Tabakalera (Donosti) o Matadero (Madrid). Ha realitzat concerts a Macba (Barcelona), Centre Botín (Santander), CA2M (Madrid), La Casa Encendida (Madrid), La Panera (Lleida) o Larraskito (Bilbao), a més de festivals internacionals com BangFace (UK) o Piksel (NOR). Actualment és col·laboradora en RRS (Ràdio del Museu Reina Sofia) i ResonanceExtra (UK).”

Una conversa amb Núria Gómez Gabriel

El passat 10 d’octubre, Núria Gómez Gabriel va proposar al grup d’artistes del programa participar en un diàleg-anecdotari sobre dentadures, pràctiques artístiques i precarietat cultural.

De sobte, una forta enrampada que prové de la part posterior de la mandíbula et fa eixir de l’ensomni en la qual estaves ficada. En obrir la boca, notes que el mecanisme que l’articula està rígid, com a oxidat, i grinyola com una frontissa que fa temps que no es mou. L’enrampada puja amb facilitat per tots dos costats del teu crani fins a instal·lar-se còmodament en les temples. Sembla que no t’has adonat, però portes tot el dia estrenyent les dents, engolint saliva com si alguna cosa anara a succeir de manera imminent. Però no passa res.

Partint del trastorn conegut com a bruxisme, la investigadora, escriptora i comissària Núria Gómez Gabriel va conversar amb el grup d’artistes de la primera edició d’Art i Context: Álvaro Porras, M Reme Silvestre, Claudia Dyboski, Marina Glez. Guerreiro, Álvaro Porras, Diego Navarro i Darío Alva y va establir relacions metafòriques entre eixe concepte i els seus treballs i trajectòries vitals. En este diàleg-anecdotari, que va ser l’activitat final de [DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro, es van plantejar qüestions com: existeix un bruxisme generacional?, podem llegir els processos creatius com una fèrula de descàrrega? o quin lloc ocupen les pràctiques artístiques en esta fèrula de descàrrega?

Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987) és investigadora i comunicadora cultural. La seua pràctica travessa la pedagogia crítica, la curaduría d’art i l’escriptura. Doctora en comunicació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i docent en el Grau en Art i Disseny de la Universitat Autònoma de Barcelona, Grau de Belles arts i Grau de Disseny de Moda de la BAU Centre d’Arts i Disseny de Barcelona i Màster Universitari en Cultura Visual de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Ha publicat assajos com Traumacore. Cròniques d’una dissociació feminista (Cielo Santo, 2023) o Love me, Tinder (Temas de Hoy, 2019). El seu treball com a curadora i investigadora cultural s’ha presentat en institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), La Casa Encendida (Madrid), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Fabra i Coats (Barcelona), Arts Santa Mònica (Barcelona), TABAKALERA Centre Internacional de Cultura Contemporània (Sant Sebastià), Centre de Arte dos de Mayo (Madrid), Hangar Centre d’Investigació i Producció per a les Arts Visuals (Barcelona), entre altres.

Una proposta de M Reme Silvestre i Sintaxis

El 13 de juny de 2023, M Reme Silvestre va convidar al col·lectiu ‘Sintaxis mediación experimental’ per a desenvolupar una activitat amb el grup ‘Els Grans de l’IVAM’.

En 1989, l’artista estatunidenca Andrea Fraser va dirigir un recorregut pel Museu d’Art de Filadèlfia sota l’aparença d’una docent fictícia anomenada Jane Castleton. ‘Museum Highlights’ es va originar com una sèrie de xarrades que buscaven cridar l’atenció a propòsit dels supòsits que, històricament, s’han donat com a vàlids sobre el valor de l’art, la institució del museu i el tipus d’espectador que produeix. Amb esta activació, el col·lectiu Sintaxis va rescatar com a idea d’ancoratge la proposta de Fraser per a recórrer l’IVAM i repensar els seus espais, relacions i connexió amb l’exposició [DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro, fent una invitació participativa al públic interessat.

‘Sintaxis mediación experimental’ són Diana Guijarro i Àngel Masip. El col·lectiu naix amb una filosofia oberta basada a posar el focus d’atenció en els sabers col·lectius. Per a això planteja una reivindicació dels espais dedicats a l’art entenent-los com a llocs des dels quals reformular les estructures i els diàlegs, alterant, agitant i travessant els seus diferents elements.

Una xerrada de Dean Kissick


El programa Art i Context va convidar, el passat 20 d’abril, l’escriptor i crític Dean Kissick a repensar les bases de les pràctiques artístiques contemporànies a partir de la producció del grup d’artistes d’aquesta primera edició del programa i de l’escena de l’art global. Kissick va revisar la importància d’«ací» i «ara» partint de la noció d’«ultracontemporaneïtat»: «L’«ara» és menys important perquè l’art i la cultura estan tornant enrere, i excavant i refent el passat. Tots volen tornar a la tradició, però no es posen d’acord sobre a quina tradició tornar. En els darrers deu anys, el temps s’ha desplomat. L’ací és menys important perquè internet està eliminant les distàncies entre nosaltres: tothom comença a semblar i a actuar igual. Internet ens torna cap a dins, cap a nosaltres mateixos. Tot i això, internet no ve del no-res: és una forma de cultura nord-americana que s’està menjant el món. Els Estats Units, al meu entendre, són més poderosos que mai. Ens hem allunyat d’ací i ara, però ens equivoquem de direcció».

Dean Kissick és escriptor i viu a Nova York. Actualment està escrivint un llibre sobre com ens hem situat al centre de la cultura en els darrers deu anys, i perquè això ha convertit el món en un lloc estrany i ombrívol. Organitza, així mateix, les Seaport Talks, una sèrie mensual de converses amb crítics al bar T.J. Byrnes de Manhattan, i és editor col·laborador de Spike Art Magazine. Entre el 2017 i el 2022 va escriure la columna mensual The Downward Spiral.

Una conferència d’Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro

El passat 29 de març, Alejandra López Gabrielidis i Toni Navarro van conversar sobre materialitat digital i Intel·ligència Artificial (IA): “En aquesta conferència ens proposem desmuntar els fonaments ontològics sobre els quals s’ha construït la ideologia de la immaterialitat digital. A la cibercultura dels anys noranta, aquesta ideologia va suposar una comprensió errònia d’Internet com un espai descorporeïtzat que permetia la creació d’identitats múltiples i fluides; i, actualment, la intel·ligència artificial es pensa com la implementació maquínica d’habilitats cognitives mitjançant el càlcul estadístic i l’anàlisi numèrica o semàntica, amb independència de dimensions com la somàtica o la no-conscient. No obstant això, cap d’aquestes dues realitats no és de cap manera immaterial: Internet requereix un gran desplegament infraestructural i el cos continua sent el punt d’accés als entorns virtuals; i, pel que fa a la IA, la noció dualista d’“intel·ligència” com a pura activitat lògica-mental menyscaba la importància d’altres escales i agents que fan possible la cognició quant a procés encarnat, distribuït i situat. Per tant, hem de tindre en compte aquests estrats per evitar relats ingenus i grandiloqüents (com els que ofereix el transhumanisme) i atendre les possibilitats materials concretes d’articular sinèrgies humà-tècniques”.

Alejandra López Gabrielidis, és filòsofa especialitzada en art i tecnologies digitals. Actualment és investigadora postdoctoral al grup Communication Networks and Social Change (CNSC) de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3/UOC), també forma part del col·lectiu Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per la unitat de Tecnopolítica d’aquest mateix grup. És professora d’Estètica i Teoria de les Arts als graus de Disseny i Belles Arts de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. En la investigació examina les relacions que es teixeixen entre el cos i les dades des d’un paradigma d’agencialitat i cognició distribuïdes. Ha traduït el llibre de Franco “Bifo” Berardi Fenomenología del Fin. Sensibilidad y mutación conectiva (Caja Negra, 2017) i publicat articles i assajos en diverses revistes i editorials com Holobionte, BRAC, InterARTive, Teknokultura, Arquine, El Salto i textos de exposicions com Ssssssssilex (La Capella) o Cos i Ficció (Dilalica).

Toni Navarro, és filòsof especialitzat en teories feministes de la tecnologia. Actualment és professor a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art (UAB) i investiga al Vector de Conceptualització Sociotècnica impulsat per la unitat de Tecnopolítica de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3/UOC). Publica ocasionalment a mitjans i revistes especialitzades, i ha impartit cursos i conferències a diferents universitats i centres d’art. Recentment ha traduït i prologat els llibres Nuevos vectores del xenofeminismo de Laboria Cuboniks (Holobionte Ediciones, 2022) i La terraformaciónde Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021). També ha escrit el pròleg dels llibres Xenofeminismo de Helen Hester (Caixa Negra, 2018) i La guerra de deseo y tecnología de Sandy Stone (Holobionte Ediciones, 2020), i ha traduït textos de diverses autores per a l’antologia Ciberfeminismo. De VNS Matrix a Laboria Cubonikss (Holobionte Ediciones, 2019).

Un taller amb Álvaro Porras Soriano, Sofia Alemany Arozena i Miguel Rubio Tapia

L’activitat es va dur a terme els dies 17 i 19 d’octubre del 2022: dues sessions destinades a discórrer sobre sistemes d’estudi ia proposar relacions especulatives entre marcs teòrics, així com definir mètodes de recopilació de dades i estructures de recerca des de les arts visuals, als marges de l’academicisme universitari. Aquestes sessions, intervingudes per Sofia Alemán Arozena, Miguel Rubio Tapia i Álvaro Porras Soriano (artista del Programa d’Art i Context), es van plantejar com un grup d’estudi on es va col·lectivitzar la investigació dels assistents per generar rutes i intercanvis – fluids, apofènics i quimèrics– entre les propostes discursives de cada persona implicada a l’activitat.

Sofia Alemán Arozena (Tenerife, 1997) investiga entorn de la teoria i la pràctica fotogràfica, la seua relació amb el desenvolupament de la visualitat contemporània i el seu ordre simbòlic. És graduada en Belles Arts per la Universitat de La Laguna i la Manchester Metropolitan University. Va fer el Màster en Fotografia, Art i Tècnica, i el Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Actualment és estudiant del Programa de Doctorat en Art: Producció i Investigació a la Universitat Politècnica de València.

Miguel Rubio Tapia (La Palma, 1999) treballa des de la pràctica artística i el comissariat. El seu objecte d’estudi orbita al voltant de les formalitzacions que fa el poder, des de les tendències de producció capitalistes a la producció de coneixement, per legitimar-se i reproduir-se a través del cos. És graduat en Belles Arts per la Universitat de La Laguna, per la branca de Transdisciplinars. Actualment finalitza el Màster de Producció Artística de la Universitat Politècnica de València.

Intercanvis en l’espai museístic

Blana i peluda: intercanvis en l’espai museístic va ser una jornada, emmarcada en el Programa d’Art i Context, que va convidar a repensar, des de l’arquitectura i el disseny, la idea de museu i els seus espais en la segona dècada del segle XXI, els seus usos, dinàmiques i poètiques. L’activitat, que va tindre lloc el 28 de setembre de 2022, va prendre com a inspiració la referència que Salvador Dalí fa en el seu llibre Els cornudos del vell art modern (1956) a una conversa (real o fictícia, potser importa?) el qual va mantindre amb Le Corbusier entorn de la seua premonitòria visió postmoderna sobre el fet arquitectònic. La jornada convida a posar en qüestió els dispositius que conformen la realitat hegemònica de la institució que ens acull i així formar part del procés i desenvolupament de les propostes de les artistes del Programa en relació amb la seua exposició final, que tindrà lloc en l’IVAM. L’intercanvi d’idees va ser mediat per Marina Povedano Revilla amb la participació de Miguel Leiro, TAKK i Pablo Bolumar.

Marina Povedano Revilla (Castelló de la Plana, 1989) és graduada en Filosofia (Universitat de Barcelona) i Arquitectura (Universitat Politècnica de Catalunya), i Màster of Science en Critical, Curatorial and Conceptual Practices per GSAPP- Columbia University de Nova York. És comissària i professora de Teoria de l’Arquitectura en l’ETSAB-UPC. Va ser assistent de curadoria en el Gugenheim Museum de Nova York, va participar com a investigadora curatorial per al Pavelló Mexicà de la Biennal de Venècia  2018, i actualment és curadora en MiAS Architects, on ha comissariat la seua recent exposició en el Centre Pompidou de París.  

https://cargocollective.com/marinapovedano

Miguel Leiro (Santiago de Compostel·la, 1994) és dissenyador de producte i comissari. Graduat en Disseny Industrial pel Pratt Institute (Nova York) i Premi de Roma de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma (2017), Leiro resideix actualment a Madrid, on desenvolupa la seua pràctica. El seu treball busca comprendre els límits del procés de disseny i el seu efecte en els objectes que ens envolten. En 2020 va fundar Office of Design, una gestora cultural dedicada a l’avanç de la pràctica i producció cultural del disseny. Des d’Office of Design lidera plataformes com MAYRIT Biennal, una biennal de disseny i arquitectura especialitzada en disseny jove i experimental. 

https://migueleiro.com

https://officeofdesign.net/

TAKK és un espai de producció arquitectònica fundat per Mireia Luzárraga (Madrid, 1981) i Alejandro Muiño (Barcelona, 1983) que treballa en la intersecció entre arquitectura, política, naturalesa i gènere. Els seus projectes, en moltes ocasions efímers, conviden al pensament crític tant pels materials o tècniques utilitzats com per la incorporació de reptes que la societat pot plantejar. Així, en alguns dels seus projectes es poden observar la incorporació de la tecnologia o qüestions com la relació entre espècies o el canvi climàtic. Des de la seua fundació en 2010, han desenvolupat projectes per a empreses i institucions com Vitra, FRAC Centre-Val de Loire, CA2M o Swatch.  

www.takk-architecture.com 

Pablo Bolumar (València, 1996) és un dissenyador industrial especialitzat en il·luminació fosca i instal·lacions site-specific. Va estudiar Enginyeria del Disseny Industrial a la Universitat Politècnica de València, Disseny de Producte en la Middlesex University de Londres i el Màster de Geo-Design en la Design Academy d’Eindhoven. El seu treball se centra en la transformació de materials en peces d’art funcional a través de l’assemblatge i processos de xicoteta escala. La seua investigació actual se centra en les ecologies materials i processos globals com la contaminació lumínica. 

https://pablobolumar.com

Una activitat plural de Marina González Guerreiro

Marina González Guerreiro proposa una activitat plural com a part de la seua investigació en el Programa d’Art i Context juntament amb Raúl Lorenzo, Sonia Tarazona i Ale Granero. La proposta es va basar en tres exercicis d’escriptura, tres xicotetes excursions per a intentar eixir del temps. Entenent l’escriptura de manera àmplia, com a registre o desig de registrar, van tractar d’allunyar-se del temps lineal, cronològic, productivista i alienador que impera, per a permetre que emergisquen dinàmiques com la pausa, l’espera, l’observació o la divagació. “Sense trucs d’escapisme, ens n’anem”. 

Una pregunta 

Raúl Lorenzo i Marina González Guerreiro (27 de setembre, 18:30h) 

Des de la creença que una pregunta pot viatjar cap a una resposta com l’aigua cap a la set (Antropología del agua, Anne Carson), es va plantejar un passeig lliure per la desembocadura del barranc del Carraixet en el qual cada participant es va fer càrrec d’una pregunta plantejada per una altra persona, a manera d’amic invisible. Sense caure en la urgència que imposa al dubte una resolució immediata, en aquest exercici de correspondències i interpretacions es van permetre que les preguntes ens mostraren el seu ritme. 

Raúl Lorenzo (Zamora, 1985) és graduat en Belles arts per la Universitat de Salamanca i Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València.  Ha sigut resident en la fundació Bilbaoarte (Bilbao) i Residencias a Quemarropa (Alacant), premiat amb les ajudes a la creació de la Fundació Villalar de Castella i Lleó. Ha col·laborat amb institucions com el Museu de Belles Arts de València o el Museo Provincial de Zamora i des de l’any 2022 és fundador i comissari de Saceca, un espai d’art independent situat a la província de València. 

Un seient propi. Escriptura d’un quadern de bitàcola en un vaixell urbà 

Sonia Tarazona (30 de setembre, 18:30h) 

Aquesta activitat naix de la falta d’espai i temps amb uneix misme a les ciutats. Es va plantejar un exercici d’escriptura automàtica immersiva en un dels autobusos públics de la línia C1 Centre Històric, partint de la parada EMT 796 – IVAM. L’activitat va constar de tres parts: lectura col·lectiva de textos relacionats amb el tema i explicació de la dinàmica, viatge i escriptura del quadern bitàcola, i lectura dels textos del quadern de manera anònima. 

Sonia Tarazona (Castelló de la Plana, 1993) va cursar el Grau de Belles arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Després d’uns anys treballant en l’àmbit de la gestió cultural a València va emigrar a Londres on va treballar en la indústria del cinema i va entrar en contacte amb el moviment anarcofeminista de la ciutat, organitzant festivals com By Any Zines Necessary o el grup de trobada per a dones migrants llatines Café Collective. No obstant això, la crisi de la COVID-19 va donar un gir a la seua educació i va haver d’abandonar el Màster en Teoria de l’Art en Goldsmiths London University per a tornar a Espanya, on va cursar el Màster de Professor de la Universitat de València. Actualment ha pres les regnes de l’espai pedagògic comunitari La Figuera en Escola Meme i de la revista-fanzine feminista Gata Negra, alhora que fa classes de còmic i videojocs al Centre Ciclope. Acadèmia d’Arts Digitals, i prepara la publicació de Transmitiendo entusiasmo. Guía práctica para introducir el fanzine en las aulas. 

Observatori de l’inesperat 

Ale Granero (30 de setembre, 21:00h) 

Quan pensem en la caiguda d’un llamp, la majoria de la gent el fem imaginant una tempesta i no esperem que caiga en un dia buidat, encara que podria passar qualsevol dia. Cos amb cos, es va construir un observatori des del qual esperar l’inesperat i pensar en tot allò que ens cau del cel o ens ve dau. Al final de l’activitat es va traçar un mapa amb les observacions.  

Ale Granero (1992) és investigador en creació artística. El seu treball reflexiona sobre les poètiques de el fet d’habitar i les tensions que operen en el camp de les visualitats crítiques. És doctor en Art i Producció per la Universitat Politècnica de València. A vegades les seues investigacions prenen forma de text. Altres vegades, forma de gestos artístics. Actualment resideix a Barcelona, on continua els seus estudis en el Màster Universitari en Estudis Comparats d’Art, Literatura i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra. 

Berenar 5

Aquesta cinquena i última edició de El Berenar va comptar amb la participació de Marina González Guerreiro (artista del Programa), Sandra Mar i Paula Noya. Dimecres passat 30 de març de 2022, a les 17h, l’activitat es va dur a terme als Jardins de Monforte, a València. A partir d’una sèrie de lectures compartides i altres que van analitzar amb el públic present, es va organitzar una trobada bucòlica per part de les convidades que va acabar amb un berenar.

Durant la sessió, es van llegir i van analitzar una selecció de textos i, a més, les convidades comparteixen ací un llistat de pel·lícules i psicofàrmacs realitzat a partir del llibre Mi año de descanso y relajación d’Ottessa Moshfegh.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialoguen entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’amplia a tots els presents.

Marina González Guerreiro és graduada en Belles arts per la Universitat de Salamanca i Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Amb una aproximació des del ‘instal·latiu’ a mitjans com l’escultura, el vídeo, la fotografia o la pintura, aborda la inserció dels grans relats en l’àmbit quotidià a través de la subjectivació i la resignificació dels objectes. El seu procés creatiu part de l’acumulació de materials, convertint l’estudi en un espai d’assaig, on objectes de les més diverses procedències conviuen en un ritual íntim. En la seua pràctica es percep un preciosisme construït a través de materials precaris i usats, així com la cerca de l’equilibri entre l’ordre i el desordre, el control i l’atzar.

Sandra Mar va estudiar Belles arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València, on es va especialitzar en ceràmica. Entenent el fang com un llenç, aquest material es va acabar convertint en un suport per als seus dibuixos i escrits. Algunes de les seues peces, els eixos centrals de les quals són el dibuix i la poesia, han format part d’exposicions com Hard Counter Club (Zape, Alboraia, 2021) o Contrato de permanencia (Festival Photoalicante, Alacant, 2021).

Paula Noya és graduada en Història de l’Art (especialitat art contemporani, Universitat Complutense de Madrid) i Màster en Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual (UAM, UCM i MNCARS). Ha ocupat la seua activitat professional en labors de coordinació i comissariat en col·leccions, espais i galeries d’art. En l’actualitat, desenvolupa el seu treball en la galeria Rosa Santos. Les seues línies d’investigació s’han dedicat a la confluència entre els estudis de performance i els estudis de gènere.

Berenar 4

Aquesta quarta edició del Berenar va comptar amb la participació d’Álvaro Porras (artista del Programa), Gema Quiles i Ana Císcar. L’activitat es va dur a terme dijous passat 10 de febrer de 2022, a les 18h., en la galeria 6 de l’IVAM. Els artistes convidats van organitzar un diàleg amb els presents al voltant de les seues referències estètiques i conceptuals, les maneres diverses d’abordar la pràctica artística i de comprendre les interpretacions alienes del seu treball, i altres aspectes o debats artístics que els vinculen.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats, al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialoguen al voltant dels seus projectes o interessos. La conversa s’amplia a tots els presents.

Álvaro Porras desplega el seu treball a través de la permutació de codis simbòlics i somàtics, en línia a pràctiques experiencials i emancipacions de l’art en el context urbà. Amb intenció de relat historiogràfic, la seua obra va en anades i vingudes a través de la pintura i la gràfica com a resposta a processos d’escriptura, cap a conceptualismes d’acció i intervenció mínima.

Gema Quiles resideix i treballa a València. Centrada en pintura i escultura, el seu treball versa sobre la reinterpretació de la realitat i la creació de nous espais. Espais propis, íntims en el que concerneix el seu desenvolupament, que sorgeixen fruit de la fugida d’un escenari hostil. Utilitza com a referent recursos que trobem en la naturalesa i els paisatges, i mitjançant l’ús de la repetició i la síntesi crea un llenguatge particular.

Ana Císcar és artista visual, viu i treballa a València. La seua pràctica artística està centrada, majoritàriament, en una pintura figurativa en la qual explora conceptes vinculats a la imatge documental, la representació de la violència, i les polítiques de la visualitat. Mitjançant el treball de muntatge, es desdibuixen les imatges de les quals s’apropia mitjançant la seua recomposició i juxtaposició, amb una peculiar estratègia desconstructiva que permet repensar els imaginaris que l’artista utilitza.

Berenar 3

Aquesta tercera edició de El Berenar va comptar amb la participació de Claudia Dyboski (artista del Programa), Bella Báguena i Alejandro Ocaña. Dimecres passat 26 de gener de 2022, a les 18h, l’activitat es va dur a terme en el Lab3 de l’IVAM. Els artistes convidats van disposar davant els espectadors un berenar artificial, acompanyada d’elements festius com a globus i pinyates. El públic va formar part molt activa de la conversa i jocs proposats pels convidats. Es van compartir així moltes de les inquietuds que es proposaven en el diàleg, com la qüestió el temps d’oci, la confusió d’oci-treballe, etc.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que formen part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’ampliarà a tots els presents.

Claudia Dyboski és una escultora valenciana. El seu imaginari, poblat de bèsties híbrides i artefactes rudimentaris, proposa un món que es recupera lentament d’una era distòpica, un ressorgir de la vida intel·ligent, una nova etapa biològica. Aquests éssers immadurs tenen trets humans; alguns d’ells contenen en els seus cossos parts de les màquines que l’home va deixar arrere. Parlen un altre llenguatge; s’amaguen en els boscos i en les ruïnes de civilitzacions antigues. Dyboski esculpeix un món de fem i silicona, d’espuma i filferro, on la vida es regenera i es transforma: es tracta d’un món sense paraules, d’una vida encara infant que tanteja el seu cos nou en un planeta envellit.

Alejandro Ocaña és un artista resident a València. La seua obra es basa en els esdeveniments col·lectius i en les festes, desenvolupant així una producció que té com a objectiu principal la participació dels altres i l’ús de l’humor, donant lloc a una successió d’accions grupals que intenten ser considerades com a “ximpleries” i/o “chorradas”.

Bella Báguena és una artista valenciana transfemenina que treballa amb diferents disciplines com la música, la performance, la joieria i altres mitjans. La seua producció artística es genera a través d’un procés intuïtiu i emocional, utilitzant la seua veu i el seu moviment corporal, així com objectes, espais i tecnologies, per a crear peces sonores, de vídeo, escultòriques o performatives, en les quals les idees d’expressió emocional i de pensament són clau.

Berenar 2

Aquesta segona edició de El Berenar va comptar amb la participació de Diego Navarro i Darío Alva (artistes del Programa), Guillermo Ros i Laura Costas. Dimarts passat 21 de desembre de 2021, a les 18h, l’activitat es va dur a terme en un escenari virtual on es van compartir alguns dels seus treballs i investigacions.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que formen part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’ampliarà a tots els presents.

Diego Navarro és un artista multidisciplinari nascut i resident a València la producció del qual es divideix principalment en el camp sonor –a través de la composició musical electrònica i el disseny de so per a mitjans contemporanis– i visual, influenciat principalment per les estètiques del videojoc i la fantasia.

Darío Alva és un artista digital resident a Madrid que desenvolupa una investigació orientada a la creació audiovisual i les CGI. La seua pràctica artística està influenciada per una àmplia sèrie de mitjans i disciplines, principalment enfocada als estudis de la imatge-temps o les economies atencionales.

Laura Costas és una fabricant de nines i artefactes nascuda a Vigo.
La seua obra gira entorn dels joguets, la infància i la violència amb treballs com Another foolish contendreTo die in the countryside o Demon baby has its mother eyes. La seua producció va més enllà de l’escultura, treballant també amb mitjans sonors, performatius o sobre paper.

Guillermo Ros viu i treballa a Alboraia. La violència inherent en el procés de creació centra el seu treball: un exercici d’analogies, imaginari, que suma per a culminar en una producció de tints èpics. Ros pren el concepte de «lore» –propi del llenguatge dels videojocs i que suposa el rerefons d’una història o d’un personatge–, per a traslladar-lo a l’àmbit artístic: el «lore» dels elements, del material, de l’espai, del context i el seu propi, presentant una mescla de referents que conformen el seu personal entramat conceptual.