Berenar 4

Berenar 4

Aquesta quarta edició del Berenar va comptar amb la participació d’Álvaro Porras (artista del Programa), Gema Quiles i Ana Císcar. L’activitat es va dur a terme dijous passat 10 de febrer de 2022, a les 18h., en la galeria 6 de l’IVAM. Els artistes convidats van organitzar un diàleg amb els presents al voltant de les seues referències estètiques i conceptuals, les maneres diverses d’abordar la pràctica artística i de comprendre les interpretacions alienes del seu treball, i altres aspectes o debats artístics que els vinculen.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats, al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialoguen al voltant dels seus projectes o interessos. La conversa s’amplia a tots els presents.

Álvaro Porras desplega el seu treball a través de la permutació de codis simbòlics i somàtics, en línia a pràctiques experiencials i emancipacions de l’art en el context urbà. Amb intenció de relat historiogràfic, la seua obra va en anades i vingudes a través de la pintura i la gràfica com a resposta a processos d’escriptura, cap a conceptualismes d’acció i intervenció mínima.

Gema Quiles resideix i treballa a València. Centrada en pintura i escultura, el seu treball versa sobre la reinterpretació de la realitat i la creació de nous espais. Espais propis, íntims en el que concerneix el seu desenvolupament, que sorgeixen fruit de la fugida d’un escenari hostil. Utilitza com a referent recursos que trobem en la naturalesa i els paisatges, i mitjançant l’ús de la repetició i la síntesi crea un llenguatge particular.

Ana Císcar és artista visual, viu i treballa a València. La seua pràctica artística està centrada, majoritàriament, en una pintura figurativa en la qual explora conceptes vinculats a la imatge documental, la representació de la violència, i les polítiques de la visualitat. Mitjançant el treball de muntatge, es desdibuixen les imatges de les quals s’apropia mitjançant la seua recomposició i juxtaposició, amb una peculiar estratègia desconstructiva que permet repensar els imaginaris que l’artista utilitza.