Intercanvis en l’espai museístic
Blana i peluda: intercanvis en l’espai museístic va ser una jornada, emmarcada en el Programa d’Art i Context, que va convidar a repensar, des de l’arquitectura i el disseny, la idea de museu i els seus espais en la segona dècada del segle XXI, els seus usos, dinàmiques i poètiques. L’activitat, que va tindre lloc el 28 de setembre de 2022, va prendre com a inspiració la referència que Salvador Dalí fa en el seu llibre Els cornudos del vell art modern (1956) a una conversa (real o fictícia, potser importa?) el qual va mantindre amb Le Corbusier entorn de la seua premonitòria visió postmoderna sobre el fet arquitectònic. La jornada convida a posar en qüestió els dispositius que conformen la realitat hegemònica de la institució que ens acull i així formar part del procés i desenvolupament de les propostes de les artistes del Programa en relació amb la seua exposició final, que tindrà lloc en l’IVAM. L’intercanvi d’idees va ser mediat per Marina Povedano Revilla amb la participació de Miguel Leiro, TAKK i Pablo Bolumar.
Marina Povedano Revilla (Castelló de la Plana, 1989) és graduada en Filosofia (Universitat de Barcelona) i Arquitectura (Universitat Politècnica de Catalunya), i Màster of Science en Critical, Curatorial and Conceptual Practices per GSAPP- Columbia University de Nova York. És comissària i professora de Teoria de l’Arquitectura en l’ETSAB-UPC. Va ser assistent de curadoria en el Gugenheim Museum de Nova York, va participar com a investigadora curatorial per al Pavelló Mexicà de la Biennal de Venècia 2018, i actualment és curadora en MiAS Architects, on ha comissariat la seua recent exposició en el Centre Pompidou de París.
https://cargocollective.com/marinapovedano
Miguel Leiro (Santiago de Compostel·la, 1994) és dissenyador de producte i comissari. Graduat en Disseny Industrial pel Pratt Institute (Nova York) i Premi de Roma de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma (2017), Leiro resideix actualment a Madrid, on desenvolupa la seua pràctica. El seu treball busca comprendre els límits del procés de disseny i el seu efecte en els objectes que ens envolten. En 2020 va fundar Office of Design, una gestora cultural dedicada a l’avanç de la pràctica i producció cultural del disseny. Des d’Office of Design lidera plataformes com MAYRIT Biennal, una biennal de disseny i arquitectura especialitzada en disseny jove i experimental.
TAKK és un espai de producció arquitectònica fundat per Mireia Luzárraga (Madrid, 1981) i Alejandro Muiño (Barcelona, 1983) que treballa en la intersecció entre arquitectura, política, naturalesa i gènere. Els seus projectes, en moltes ocasions efímers, conviden al pensament crític tant pels materials o tècniques utilitzats com per la incorporació de reptes que la societat pot plantejar. Així, en alguns dels seus projectes es poden observar la incorporació de la tecnologia o qüestions com la relació entre espècies o el canvi climàtic. Des de la seua fundació en 2010, han desenvolupat projectes per a empreses i institucions com Vitra, FRAC Centre-Val de Loire, CA2M o Swatch.
Pablo Bolumar (València, 1996) és un dissenyador industrial especialitzat en il·luminació fosca i instal·lacions site-specific. Va estudiar Enginyeria del Disseny Industrial a la Universitat Politècnica de València, Disseny de Producte en la Middlesex University de Londres i el Màster de Geo-Design en la Design Academy d’Eindhoven. El seu treball se centra en la transformació de materials en peces d’art funcional a través de l’assemblatge i processos de xicoteta escala. La seua investigació actual se centra en les ecologies materials i processos globals com la contaminació lumínica.
