Una conversa amb Núria Gómez Gabriel
El passat 10 d’octubre, Núria Gómez Gabriel va proposar al grup d’artistes del programa participar en un diàleg-anecdotari sobre dentadures, pràctiques artístiques i precarietat cultural.
De sobte, una forta enrampada que prové de la part posterior de la mandíbula et fa eixir de l’ensomni en la qual estaves ficada. En obrir la boca, notes que el mecanisme que l’articula està rígid, com a oxidat, i grinyola com una frontissa que fa temps que no es mou. L’enrampada puja amb facilitat per tots dos costats del teu crani fins a instal·lar-se còmodament en les temples. Sembla que no t’has adonat, però portes tot el dia estrenyent les dents, engolint saliva com si alguna cosa anara a succeir de manera imminent. Però no passa res.
Partint del trastorn conegut com a bruxisme, la investigadora, escriptora i comissària Núria Gómez Gabriel va conversar amb el grup d’artistes de la primera edició d’Art i Context: Álvaro Porras, M Reme Silvestre, Claudia Dyboski, Marina Glez. Guerreiro, Álvaro Porras, Diego Navarro i Darío Alva y va establir relacions metafòriques entre eixe concepte i els seus treballs i trajectòries vitals. En este diàleg-anecdotari, que va ser l’activitat final de [DOSMILVINT-I-U] [DOSMILVINT-I-TRES] = 1 encuentro, es van plantejar qüestions com: existeix un bruxisme generacional?, podem llegir els processos creatius com una fèrula de descàrrega? o quin lloc ocupen les pràctiques artístiques en esta fèrula de descàrrega?
Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987) és investigadora i comunicadora cultural. La seua pràctica travessa la pedagogia crítica, la curaduría d’art i l’escriptura. Doctora en comunicació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i docent en el Grau en Art i Disseny de la Universitat Autònoma de Barcelona, Grau de Belles arts i Grau de Disseny de Moda de la BAU Centre d’Arts i Disseny de Barcelona i Màster Universitari en Cultura Visual de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Ha publicat assajos com Traumacore. Cròniques d’una dissociació feminista (Cielo Santo, 2023) o Love me, Tinder (Temas de Hoy, 2019). El seu treball com a curadora i investigadora cultural s’ha presentat en institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), La Casa Encendida (Madrid), Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Fabra i Coats (Barcelona), Arts Santa Mònica (Barcelona), TABAKALERA Centre Internacional de Cultura Contemporània (Sant Sebastià), Centre de Arte dos de Mayo (Madrid), Hangar Centre d’Investigació i Producció per a les Arts Visuals (Barcelona), entre altres.
