EscèniquesIVAM Centre Julio González

En el marc de l’exposició Assajos sobre “lo cutre”. Lectures de l’Arxiu Miguel Benlloch i de la programació al voltant del Dia de la Dansa, l’IVAM presenta la performance/actuació Negro (Negro Live set) y Rossa (RSRJ RJRS) de María Salgado i Fran MM Cabeza de Vaca.

Totes dues peces exploren moments de desobediència subjectiva i col·lectiva no a través de discursos sinó de la materialitat estètica d’uns àudios i uns textos. Negro (Negro Live set) parla del desig com a força motora a partir de poemes de llengua luxosa, trossos d’un manifest polític amb forma de poema, posada en paraules de videoclips i loops lírics extremats; mentre que Rossa (RSRJ RJRS) porta fins a l’extrem les classificacions binàries de gènere i identitat per a dissoldre-les i delirar-les mitjançant la combinatòria (al Gertrude Stein i Steve Reich).

Per a acabar, una nana composta a partir de la qual gravaren Lorca i la Argentinita en 1931, ens convida i ens alerta del perill que ofereix el món després del somni, guardant el poder d’ànim i reencantament que eixe tipus de cançons tenen per definició. Per fora dels significats pre-gravats i dels tons homogeneïtzats pels discursos de l’ordre, una experiència d’escolta s’obri pas en el cos. Desitge + Dissolució + reencantament > una imaginació.

Duració: 45 minuts
Creació i Interpretació: María Salgado y Fran MM Cabeza de Vaca

Biografies

María Salgado (1984) i Fran MM Cabeza de Vaca (1976) treballen juntxs a Madrid des de l’any 2012, a partir d’una idea d’àudio text com a intersecció entre la poesia, el llenguatge, l’art sonor, la música i la performance. La zona d’investigació titulada Hacía un ruido (2012-2016), que va enfocar el cicle de desobediència política de 2011, va donar lloc a autoedicions gràfiques de pòsters i pamflets, un llibre, un disc, una peça instrumental per a ensemble, una instal·lació sonora de dos mesos de duració, i un recital híbrid que va girar per diferents espais i contextos en llocs com Madrid, Nova York, Barcelona, i Guadalajara (Mèxic). Jinete Último Reino (2017- en curs), la zona d’investigació en la qual actualment estan inmersxs, investiga sobre la dissidència sexual i de gènere. Té el seu origen en una peça instrumental la partitura de la qual va ser publicada en la col·lecció Present Tense Pamphlets (Northwestern University). En relació amb aquesta zona d’investigació també han produït una peça sonora per a la RRadio Reina Sofía, cartelleria (Manifest, 2018), partitures, i dues peces escèniques de 60 minuts: Frag. 3 i Frag. 2, que van ser estrenades respectivament en Matadero (Madrid, 2017) i en el MACBA (Barcelona, 2019). Ambdues han girat i continuen girant per diversos teatres, museus i festivals. Recentment, han produït el Frag. 1 de la trilogia, obra que es va estrenar el novembre de 2021, a la Sala Negra de Teatros del Canal, dins del FFestival de Otoño. Al voltant d’aquest, han produït la peça audiovisual titulada Nana de esta pequeña era, un encàrrec de Pedro G. Romero per a la Bergen Assembly (Noruega, 2020), exposada com a instal·lació en WKV Stuttgart (Politics of life, 2020), i la instal·lació ortofònica A la poesía la llama lengua a la lengua la llama continuidad…, recentment en exhibició dins de Komunikazio-inkomunikazio en Tabakalera (Donosti, 2021).

Relacionats

Miguel Benlloch

11 nov. 2021 – 01 mai. 2022
BibliotecaExposicióIVAM Centre Julio González

En col·laboració amb La Mutant

EscèniquesIVAM Centre Julio González

PROGRAMACIÓ EXPANDIDA DE L’IVAM, en col·laboració amb La Mutant

En el marc de l’exposició Assajos sobre “lo cutre”. Lectures de l’Arxiu Miguel Benlloch i de la programació al voltant del Dia de la Dansa, l’IVAM es desplaça a La Mutant per a presentar aquesta performance de María Salgado i Fran MM Cabeza de Vaca.

Jinete Último Reino dona nom a un treball de recerca que s’estructura en una trilogia de peces escèniques autònomes, que al seu torn són Fragments d’una obra encara en procés de creació, que posarà fi al projecte iniciat en 2017 per María Salgado i Fran MM Cabeza de Vaca.

Entre la música, la poesia i la performance, Jinete Último Reino és un viatge de so i de llenguatge ni lineal ni narratiu al voltant del desig, la repressió, la norma i la rebel·lia.

Biografies

María Salgado (1984) i Fran MM Cabeza de Vaca (1976) treballen juntxs a Madrid des de l’any 2012, a partir d’una idea d’àudio text com a intersecció entre la poesia, el llenguatge, l’art sonor, la música i la performance. La zona d’investigació titulada Hacía un ruido (2012-2016), que va enfocar el cicle de desobediència política de 2011, va donar lloc a autoedicions gràfiques de pòsters i pamflets, un llibre, un disc, una peça instrumental per a ensemble, una instal·lació sonora de dos mesos de duració, i un recital híbrid que va girar per diferents espais i contextos en llocs com Madrid, Nova York, Barcelona, i Guadalajara (Mèxic). Jinete Último Reino (2017- en curs), la zona d’investigació en la qual actualment estan inmersxs, investiga sobre la dissidència sexual i de gènere. Té el seu origen en una peça instrumental la partitura de la qual va ser publicada en la col·lecció Present Tense Pamphlets (Northwestern University). En relació amb aquesta zona d’investigació també han produït una peça sonora per a la RRadio Reina Sofía, cartelleria (Manifest, 2018), partitures, i dues peces escèniques de 60 minuts: Frag. 3 i Frag. 2, que van ser estrenades respectivament en Matadero (Madrid, 2017) i en el MACBA (Barcelona, 2019). Ambdues han girat i continuen girant per diversos teatres, museus i festivals. Recentment, han produït el Frag. 1 de la trilogia, obra que es va estrenar el novembre de 2021, a la Sala Negra de Teatros del Canal, dins del FFestival de Otoño. Al voltant d’aquest, han produït la peça audiovisual titulada Nana de esta pequeña era, un encàrrec de Pedro G. Romero per a la Bergen Assembly (Noruega, 2020), exposada com a instal·lació en WKV Stuttgart (Politics of life, 2020), i la instal·lació ortofònica A la poesía la llama lengua a la lengua la llama continuidad…, recentment en exhibició dins de Komunikazio-inkomunikazio en Tabakalera (Donosti, 2021).

Relacionats

Miguel Benlloch

11 nov. 2021 – 01 mai. 2022
BibliotecaExposicióIVAM Centre Julio González
ConversesIVAM Centre Julio González

Yasufumi Nakamori, comissari de l’exposició i la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, presenta l’exposició de Zanele Muholi. Nascuda a Sud-àfrica, le artiste tracta de reescriure la història negra visual queer i trans del seu país, amb la intenció que el món conega la seua resistència i la seua existència. Els temes més comuns en la seua obra estan relacionats amb la discriminació en funció del gènere i la sexualitat, els delictes d’odi i el racisme.

Zanele Muholi és uneix activista sud-africane que s’identifica amb el pronom personal «elle». En el seu treball reflecteix les vides de persones negres LGBTQIA+ (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgènere, Queer, Intersexuals, Agènere, Asexuals) dins i fora de Sud-àfrica. Amb la seua fotografia denuncia injustícies i aspira a educar a través d’uns relats visuals positius de comunitats fins ara poc o gens representades. Muholi dirigeix també la lent cap a si, creant uns autoretrats en els quals explora conceptes de raça, història i representació. La mostra reflecteix també l’activisme de Zanele Muholi, des de començaments dels anys 2000 fins hui.

Després de la presentació, a les 20.00 hores, s’inaugurarà l’exposició.

Relacionats

Zanele Muholi

06 abr. 2022 – 04 set. 2022
ExposicióIVAM Centre Julio González
MediacióIVAM Centre Julio González

L’IVAM presenta l’exposició de Zanele Muholi (Umlazi, Sud-àfrica,1972), artista i activista visual, qui ha dedicat la seua vida i el seu treball a visibilitzar la realitat de la comunitat LGTBIQ+ sud-africana, caracteritzada per ser una història plena de prejudicis i menyspreus.

Muholi va començar la seua carrera fent treballs per a publicacions LGTBIQ+, retratant –sempre en positiu– a persones d’aquesta comunitat menyspreada. La finalitat era introduir-les en l’imaginari col·lectiu de la societat sud-africana amb l’ànim de reescriure la seua història visual, dominada fins llavors per una concepció etnocèntrica i heteropatriarcal. El seu treball, exposat per tot el món, tracta temes com la raça, el gènere i la sexualitat en situacions de risc, exclusió i indiferència. A aquesta mostra, organitzada per la Tate Modern en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Art Modern, la Maison Européenne de la Photographie, París, i Gropius Bau, Berlín, es presenten al voltant de 260 fotografies, sent la més àmplia fins hui. En 2016, Muholi va rebre l’Infinity Award de l’International Center of Photography i el Chevalier de Ordre dones Arts et dones Lettres, a més és Membre Honorari de la Royal Photographic Society des de 2018.

Programa d'Art i Context

AltresIVAM Centre Julio González

La cinquena i última edició del Berenar estarà a càrrec de Marina González Guerreiro, artista del Programa d’Art i Context, acompanyada de Sandra Mar i Paula Noya. A partir d’una sèrie de lectures compartides i altres que analitzaran amb el públic present, s’organitzarà una trobada bucòlica en l’entorn inspirador dels Jardins de Monforte.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal orientada a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats —al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context— dialoguen al voltant dels seus projectes o interessos.

L’activitat tindrà lloc el dimecres 30 de març de 2022, a les 17h. El lloc de trobada serà l’accés principal als Jardins de Monforte (C/ Monfort, s/n, 46010 València)

Marina González Guerreiro és graduada en Belles arts per la Universitat de Salamanca i Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Amb una aproximació des del ‘instalativo’ a mitjans com l’escultura, el vídeo, la fotografia o la pintura, aborda la inserció dels grans relats en l’àmbit quotidià a través de la subjectivació i la resignificació dels objectes. El seu procés creatiu part de l’acumulació de materials, convertint l’estudi en un espai d’assaig, on objectes de les més diverses procedències conviuen en un ritual íntim. En la seua pràctica es percep un preciosisme construït a través de materials precaris i usats, així com la cerca de l’equilibri entre l’ordre i el desordre, el control i l’atzar.

Sandra Mar va estudiar Belles arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València, on es va especialitzar en ceràmica. Entenent el fang com un llenç, aquest material es va acabar convertint en un suport per als seus dibuixos i escrits. Algunes de les seues peces, els eixos centrals de les quals són el dibuix i la poesia, han format part d’exposicions com Hard Counter Club (Zape, Alboraia, 2021) o Contrato de permanencia (Festival Photoalicante, Alacant, 2021).

Paula Noya és graduada en Història de l’Art (especialitat art contemporani, Universidad Complutense de Madrid) i Màster en Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual (UAM, UCM i MNCARS). Ha ocupat la seua activitat professional en labors de coordinació i comissariat en col·leccions, espais i galeries d’art. En l’actualitat, desenvolupa el seu treball en la galeria Rosa Santos. Les seues línies d’investigació s’han dedicat a la confluència entre els estudis de performance i els estudis de gènere.

El projecte reuneix un centenar de llibrets des de 1855 fins als nostres dies que es mostren en una biblioteca efímera al museu

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

NdP Llibret de Falla

La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, i el director del projecte, Ricardo Ruíz, han presentat als mitjans ‘El llibret de falla: una oportunitat cultural’. El projecte, que s’emmarca en el programa de València Capital Mundial del Disseny, reuneix prop d’un centenar de llibrets “amb l’objectiu de donar a conéixer aquest ric patrimoni cultural, que ha passat més desapercebut en l’imaginari col·lectiu de la festa”, ha explicat Nuria Enguita.

“És un element fonamental que està present des dels seus orígens, ja que sempre hi ha hagut un llibre que feia ‘l’explicació de la falla’. Al mateix temps, es pretén reivindicar el seu valor com a document que deixa constància escrita de la història de la ciutat de València a través de les seues festes més populars”, ha afegit la directora de l’IVAM.

La mostra recull llibrets històrics fonamentals per a entendre l’evolució d’aquestes publicacions fins als nostres dies, encara que centra més l’atenció en llibrets dels últims anys. Així, el projecte inclou un llibret de 1855, considerat el primer de la història de les falles segons l’historiador Lluís Tramoyeres, el mític llibre de la falla King Kong -excel·lent per la seua qualitat estètica i de continguts- i altres que inclouen textos d’històrics personatges del món literari i cultural com Joan Fuster, Josep Renau o Salvador Dalí.

El director del projecte, Ricardo Ruíz, ha assenyalat “la importància de potenciar i comunicar l’existència del llibret de falla com a oportunitat cultural més enllà del món faller”. En aquest sentit, ha destacat la importància d’una aposta convincent per part de les institucions públiques. “Però també és necessari conscienciar els delegats de publicacions de les comissions, convertits en editors i gestors culturals, que tenen la responsabilitat d’invitar a participar gent que no forma part del col·lectiu faller, la veu dels quals és realment necessària”.

La mostra pretén així mostrar que els llibrets de falla són “una oportunitat cultural, una plataforma genuïnament local, d’expressió lliure, participativa, que ha de donar cabuda al talent del món cultural valencià, en forma de reflexions escrites, poesies, il·lustracions, fotografies, condensades en un format editorial valencià la naturalesa del qual és interseccional i no endogàmica, que ens espenta a compartir formes de veure i coneixement desdibuixant estrats culturals”, ha comentat Ricardo Ruíz.

Els llibrets es mostren en un moble-expositor en forma d’espiral que permet fer un recorregut cronològic per les publicacions, amb espais de consulta per a fullejar els exemplars. “El vestíbul de l’IVAM s’ha transformat en una gran biblioteca participativa i efímera”, en paraules de Nuria Enguita.

El públic que s’acoste a l’IVAM podrà descobrir publicacions falleres actuals que han comptat amb la col·laboració d’experts com Gil-Manuel Hernández, director del Museu Faller de València, o Iván Esbrí, responsable del Centre de Documentació de la Festa de les Falles. També llibrets que inclouen poesies d’Alba Fruixá, dissenys gràfics d’Iban Ramón o assajos de Román de la Calle. I llibres que no han sigut elaborats per les comissions falleres, sinó per col·lectius com Falles Populars i Combatives o l’associació Festa de les Lletres Falleres.

Juntament amb les aportacions culturals de persones de fora de la comissió, aquestes publicacions també recullen la vida pròpia dels fallers amb la llista dels membres de la comissió fallera, el programa de festejos o els anuncis dels negocis veïns que ajuden a sufragar el llibret.

En aquesta línia, el director del projecte ha subratllat “la necessitat de reconéixer la labor dels delegats de publicacions que formen part de les distintes comissions falleres, persones anònimes el treball de les quals és fonamental per a difondre la cultura pel territori valencià”. En el treball d’aquestes persones “està la clau per a aconseguir que els llibrets de falla siguen una plataforma sociocultural capaç de generar tota una biblioteca descentralitzada de coneixement, realitzada de manera participativa”, ha agregat.

A través d’aquesta biblioteca efímera, hui els llibrets “aquests documents generats pel teixit associatiu local, es mostren ací, a l’IVAM, per a consulta i gaudi de la ciutadania”, ha conclòs la directora del museu.

Galeria

Relacionats

El llibret de falla: una oportunitat cultural

15 mar. 2022 – 24 abr. 2022
IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González

Poliglotia

AltresIVAM Centre Julio González

Gramàtiques gastronòmiques amb @cocinasmigrantes

@cocinasmigrantes proposa la gastronomia com a eina per a obrir espais de diàleg i trobada intercultural. Els ingredients, sabors, receptes i processos culinaris serviran per a dinamitzar aquesta sessió en la qual reflexionarem al voltant de la identitat, migració i memòria a través del menjar.

Aquesta activitat es planteja com una experimentació amb les gramàtiques gastronòmiques, eixes estructures internes que, igual que en el llenguatge, operen per a donar sentit a la nostra realitat social i natural. Per a això, utilitzarem diferents aplicacions sonores, visuals, tàctils, lingüístiques i, per descomptat, degustatives com a formes de mediació entre les persones participants i els elements de les gastronomies migrants. Construirem noves estructures gramaticals com a possibilitat d’afavorir identitats obertes i fluides.

Durant la sessió, abordarem el cas de la diàspora afganesa gràcies al suport tècnic i culinari de Najib Miri i la seua família, els quals ens oferiran una mostra de la seua gastronomia com a tancament de l’activitat.

Comptarem amb còpies impreses de la Guia gastronòmica de la València migrant, projecte que plasma el procés d’investigació que precedeix a aquesta activitat i que dispensarem a cada participant.
Dades pràctiques:

  • Duració: 2 hores.
  • Dirigit a: majors de 16 anys.
  • Aforament màxim: 20 persones
  • Dates: dissabte 9 d’abril, 12h.

Relacionats

Poliglotia 21/22

01 nov. 2021 – 17 jun. 2022
AltresPoliglotiaIVAM Centre Julio González
ConvocatòriaIVAM Centre Julio González
  • Dimarts, 15 de març de 2022
  • 11.00 hores
  • Hall de l’IVAM. C/ Guillem de Castro, 118. València

La directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, i el director del projecte, Ricardo Ruiz, presentaran als mitjans El llibret de falla: una oportunitat cultural.

Aquest projecte que s’emmarca en el programa de València Capital Mundial del Disseny i forma part d’IVAM Produeix, reuneix prop d’un centenar d’històrics llibrets fonamentals per a entendre l’evolució de les Falles fins a l’actualitat. Amb aquest projecte es pretén donar a conéixer aquest ric patrimoni cultural, que ha passat més desapercebut en l’imaginari col·lectiu de la festa.

Relacionats

El llibret de falla: una oportunitat cultural

15 mar. 2022 – 24 abr. 2022
IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González

Programa d'Art i Context

AltresIVAM Centre Julio González

El Programa d’Art i Context ofereix una sessió de rol impartit pels convidats Omsk Social Club. Worlding as Workshop utilitza la metodologia d’Omsk de Real Game Play, trancing i bodying per a confeccionar un experiment participatiu de worlding. Emprant una infraestructura de visualització descentralitzada i formes de pensament per als participants, Omsk Social Club pretén iniciar un nou tipus de visió per a un grup reduït, un treball al qual denominen “percepció com a participació”.

Els conceptes que impulsen a Omsk Social Club es basen en preguntes com qui té l’autoritat per a construir la realitat?, està l’inconscient consensuat?, i temes com la narració col·laborativa, la immortalitat sense naixement i l’espai sagnant.

Per a participar en el taller no és necessari tindre experiència prèvia, no es documentarà i s’haurà de ser present durant tota la duració del taller.

És necessari que portes la teua pròpia estoreta de ioga.

Biografia

El treball d’Omsk Social Club es crea entre dos mons viscuts, el de la vida tal com la coneixem, i el dels jocs de rol. Aquests mons es funden en un només. Ací és on Omsk posiciona les seues ficcions especulatives, a través d’instal·lacions immersives que es mouen en un territori que van encunyar en 2017 anomenat Real Game Play (RGP). El seu treball pretén induir estats que potencialment podrien ser una ficció o una realitat encara no viscuda.

Omsk treballa en estreta col·laboració amb xarxes d’espectadors: tot és únic i no assajat. Les instal·lacions que creen examinen els egos virtuals, les experiències populars i els fenòmens polítics, permetent que les obres es convertisquen en un híbrid desmaterialitzat de la cultura actual al costat de les experiències personals úniques del participant. En el passat, els entorns immersius de Real Game Play de Omsk Social Club han introduït paisatges i temes com l’otherkin, la cultura rave, el survivalisme, el catfishing, el desig&sacrifici, el trolleo positiu, les estratègies algorítmiques i la criptodivisa descentralitzada.

Han exposat per tota Europa en diverses institucions, galeries, teatres i espais com Martin Gropius Bau, House of Electronic Kunst Basel, HKW, Berlín, Seventeen, London Volksbühne, Berlín, Stroom donen Haag, Donen Haag Netherlands i Light Art Space Berlín. Han sigut inclosos en CTM Festival (2021), 34a Biennal de Ljubljana (2021) 6a Biennal d’Atenes (2018), Transmediale Festival (2019), The Influencers (2018) i Impakt Festival (2018). En 2021 van ser co-curadors de la 7a Biennal d’Atenes amb Larry Ossei-Mensah.

Presentes Densos

Presentes DensosTallersIVAM Centre Julio González

En la segona edició del cicle Presentes densos. Al voltant de les arts de viure en un planeta ferit, estem aprenent a escoltar. La nostra intenció no és assistir com a mers espectadors al desastre del col·lapse ecològic. Estar en posició d’escolta ens permet distingir uns certs rastres del desastre que no són visibles i ens permet, a més, atendre el que estan dient –o deixant de dir– uns certs éssers que s’escapen habitualment de l’espectre de la nostra visió. Si el concepte d’Antropocè es refereix a l’època en què l’ésser humà s’ha transformat en un agent geològic capaç de modificar l’ambient planetari, el concepte de Fonocé designa l’era en la qual els éssers humans ens hem tornat capaços d’escoltar els éssers amb els quals compartim aquest ambient. “Viure la nostra època anomenada Fonoé–ens diu Vinciane Despret– és aprendre a parar atenció al silenci que el cant d’una merla pot fer existir, però és, també, no oblidar que el silenci podria imposar-se”.

Per a aprendre a escoltar, llavors, en aquest cicle, realitzarem una sèrie d’activitats relacionades amb la pràctica de l’enregistrament de camp i el paisatge sonor. Una pràctica en la qual es para atenció als sons que produïm o causem els humans, però també als sons que produeixen els animals o els esdeveniments climàtics. Aquestes sessions estan coordinades per les artistes sonores Edu Comelles, María del Castillo i Kamen Nedev.

DATES I HORARIS:

CONFERÈNCIA USOS CREATIUS DEL PAISATGE SONOR I LA FONOGRAFIA, PER EDU COMELLES
11 març
18.30 h. Auditori Carmen Alborch, IVAM
Entrada gratuïta fins a completar aforament

TALLER DE PAISATGE SONOR I ENREGISTRAMENT DE CAMP

Sessions:

  • Taller de paisatge sonor i enregistrament de camp (I), a càrrec de María del Castillo.
    26 març
    9.00 h (Parc Natural de l’Albufera)
    Inscripció prèvia. Aforament limitat
  • Taller de paisatge sonor i enregistrament de camp (II), a càrrec de Kamen Nedev.
    2 abril
    9.00 h (Parc Natural de l’Albufera)
    Inscripció prèvia. Aforament limitat
  • Taller de paisatge sonor i enregistrament de camp (III) (World Dawn Chorus Day). A càrrec de Kamen Nedev.
    1 maig
    3.00 h (Parc Natural de l’Albufera)
    Inscripció prèvia. Aforament limitat
  • Taller de paisatge sonor i enregistrament de camp (IV), a càrrec d’Edu Comelles.
    5 maig.
    16.00 h. IVAMlab
    Inscripció prèvia. Aforament limitat

OBERTURA DEL PROCÉS DE TREBALL REALITZAT EN ELS TALLERS DE PAISATGE SONOR, A càrrec d’EDU COMELLES + GRUP DE TREBALL DEL CICLE.
6 maig
19 h. IVAM
Entrada gratuïta fins a completar aforament

Edu Comelles és artista, músic i gestor cultural. El seu treball conjumina l’art sonor, la producció musical i el disseny de so en diferents àmbits de la cultura. http://www.educomelles.com/2019/01/about.html

María de Castillo ha encaminat els seus interessos cap a la ràdio, la ficció i el paisatge sonor arrelats en la cultura comunitària i el feminisme. Va formar part del podcast Sangre Fucsia entre 2013 i 2020. Ara produeix el podcast Efluxión per a Etopía.

Kamen Nedev és productor cultural independent. Des de 1986 treballa i tracta de viure a Madrid. Des de 2005, sota el nom d‘Acoustic Mirror, desenvolupa una línia d’investigació i producció en fonografia i art sonor –amb èmfasi en el paisatge sonor, la producció social del so, l’escolta situada i el so militant.

Col·laboren el Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València i el Laboratorio de Creaciones Intermedia.

Relacionats

“Usos creatius del Paisatge Sonor i la Fonografia”, per Edu Comelles

11 mar. 2022
ConversesIVAM Centre Julio González
Centres educatiusIVAM Centre Julio González

La Trobada anual de professionals d’educació secundària en arts plàstiques, visuals i audiovisuals és una proposta formativa desenvolupada conjuntament pel CEFIRE específic d’àmbit artístic-expressiu, l’Associació Valenciana de Professorat de Dibuix i l’IVAM.

Des del seu vessant d’institut, l’IVAM s’implica amb la voluntat d’obrir l’espai del museu al debat, la participació i les propostes d’investigació de creació artística desenvolupats en l’àmbit de la mediació cultural.

Així mateix, la capitalitat del disseny a València durant l’any 2022 serveix com a inspiració de la V edició d’aquesta formació de professorat, que es convertirà en un punt de trobada d’experiències d’aula amb el disseny des de la transversalitat.

La jornada arrancarà amb la participació del dissenyador Òscar Guayabero, seguida de la presentació d’experiències docents en format petxakutxa i una sèrie de tallers pràctics. A més, comptarà amb la intervenció de diversos equips de mediació educativa que han col·laborat amb el museu al llarg del curs 2021-2022. Tot això amb l’objectiu de compartir i generar noves eines que possibiliten la incorporació del pensament artístic i col·laboratiu des de la sintonia de les aules i les institucions culturals.

Un projecte de Ricardo Ruíz

ConversesIVAM Centre Julio González

L’IVAM presenta El llibret de falla: una oportunitat cultural, un projecte cultural dirigit per Ricardo Ruíz. A cavall entre una biblioteca temporal i un arxiu en permanent construcció, contribueix a posar en valor un ric i vast patrimoni col·lectiu, que jau amagat enfront d’altres manifestacions falleres, el llibret de falla. Aquesta biblioteca que recull exemplars de diferents cases i casals repartits per la ciutat, subratlla aquestes produccions com a gènere literari genuïnament local, com a espai d’expressió lliure que ha donat i dona cabuda a poetes, escriptors, il·lustradors, fotògrafs, dissenyadors… però sobretot que naix i se sosté en la pulsió del col·lectiu.

La conversa que obri la instal·lació correrà de la mà del mateix Ricardo Ruiz, juntament amb Josep Lluis Marín, director de l’exposició “El llibret de falla (1850-2015). Explicació i relació de la festa”, Miquel Platero, desenvolupador del Centre de Documentació d’Art Efímer, Iban Ramon, dissenyador de llibrets, Julia Pineda, integrant de l’Assemblea de Falles Populars i Combatives, Elena Muñoz, expresidenta de la Falla Mossén Sorell – Corona i Armand Llácer, director de comunicació de LaImprenta CG.

Dimarts, 19:00 h. Auditori Carmen Alborch.

Relacionats

El llibret de falla: una oportunitat cultural

15 mar. 2022 – 24 abr. 2022
IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González