MediacióIVAM Centre Julio González

L’exposició Teixir com a codi obert, de Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) recorre la trajectòria de l’artista des dels anys setanta fins a l’actualitat, i inclou una àmplia selecció dels seus tapissos, llenços, pintures, dibuixos, escrits i vídeos, en la qual constitueix la major aproximació al seu treball fins hui.

L’exposició està coproduïda pel MACBA i l’IVAM i ofereix l’acte de teixir com el seu mitjà d’expressió artística fonamental. La seua aproximació al teixit se centra en els elements formals, plantejant qüestions sobre el gènere i del treball de les dones que teixeixen en llocs diversos, com el produït en l’Atles Mitjà, al Marroc, o en el barri El Raval de Barcelona. Tot això ho desenvolupa l’artista des d’una perspectiva feminista i ecologista, així com eminentment crítica.

Teresa Lanceta posa de manifest en la seua obra la importància del treball de les dones també a través de la comunicació no verbal d’històries i afectes. I representa una activació crítica de la imaginació que va més enllà dels límits materials. Per a ella, teixir es formula com un codi obert de ruptura i repetició des del qual llegir, transformar i transmetre un coneixement sempre complex i plural. Així mateix, la mostra explora l’interés de Llanceta per formats col·laboratius a partir del diàleg que estableix amb altres artistes.

Dates:
Dissabte 4 de març, 18 h (castellà)
Dissabte 1 d’abril, 18 h (castellà)
Diumenge 16 d’abril, 18 h (valencià). Visita especial de comiat de l’exposició

Relacionats

Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert

07 oct. 2022 – 16 abr. 2023
BibliotecaExposicióIVAM Centre Julio González

Conversa entre l'artista, Nuria Enguita i Laura Vallés Vílchez, comissàries de la mostra

ConversesIVAM Centre Julio González

Amb motiu de la inauguració de l’exposició Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert, l’artista i les comissàries de la mostra conversaran sobre els trets distintius del treball de Llanceta des de l’inici de la seua producció en la dècada dels setanta fins a l’actualitat, així com sobre l’acte de teixir com una activació crítica de la imaginació que va més enllà dels límits materials.

Relacionats

Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert

07 oct. 2022 – 16 abr. 2023
BibliotecaExposicióIVAM Centre Julio González
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

L’activitat es divideix en dues sessions destinades a discórrer sobre sistemes d’estudi i a proposar relacions especulatives entre marcs teòrics, així com a definir mètodes de recopilació de dades i estructures d’investigació des de les arts visuals, als marges de l’academicisme universitari.

Aquestes sessions, intervingudes per Sofia Alemán Arozena, Miguel Rubio Tapia i Álvaro Porras Soriano (artista del Programa d’Art i Context), es plantegen com un grup d’estudi en el qual es col·lectivitze la investigació dels assistents per a generar rutes i intercanvis –fluids, apofònics i quimèrics– entre les propostes discursives de cada persona implicada en l’activitat.

Sofia Alemán Arozena (Tenerife, 1997) investiga entorn de la teoria i la pràctica fotogràfica, la seua relació amb el desenvolupament de la visualitat contemporània i el seu ordre simbòlic. És graduada en Belles arts per la Universitat de La Laguna i la Manchester Metropolitan University. Va realitzar el Màster en Fotografia, Art i Tècnica i el Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Actualment, és estudiant del Programa de Doctorat en Art: Producció i Investigació a la Universitat Politècnica de València.

Miguel Rubio Tapia (La Palma, 1999) treballa des de la pràctica artística i el comissariat. El seu objecte d’estudi orbita entorn de les formalitzacions que du a terme el poder, des de les tendències de producció capitalistes a la producció de coneixement, per a legitimar-se i reproduir-se a través del cos. És graduat en Belles arts per la Universitat de La Laguna, per la branca de Transdisciplinars. Actualment, finalitza el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València.

Videos

DossierIVAM Centre Julio González

Després de la Segona Guerra Mundial, tota Europa es troba immersa en un estat de xoc del qual va anar emergint a poc a poc al llarg de la dècada de 1950. Una sèrie d’artistes que estaven treballant en ciutats com Düsseldorf, Anvers, Milà, Amsterdam, París o Zagreb, allunyats estètica i ideològicament de l’expressionisme imperant, comencen a reunir-se en grups i col·lectius per a repensar les formes de l’art. Lluny del buit: ZERO i les avantguardes europees de la segona meitat del segle XX revisa alguns dels moviments que van tindre lloc a Europa entre 1957 i 1966 prenent com a referent el grup ZERO, conformat per Heinz Mack, Otto Piene i Gunter Uecker. Aquest i altres col·lectius, inclòs l’espanyol Equip 57, van vincular el seu treball a revistes i publicacions, accions i esdeveniments.

Els artistes a l’entorn de ZERO van compartir una sèrie d’idees i principis que els van unir més enllà de divergències estilístiques, materials o programàtiques. Van buscar crear “èxtasi a través del color” i van intentar que la pintura “vibrara” per i en si mateixa. Van tractar la llum com a matèria primera i van introduir el moviment, com a condició natural de les seues obres. A l’excés de la gestualitat expressiva van oposar estratègies creatives que recorden la investigació científica o l’alquímia. Seguint els experiments amb llum i les formes de l’enginyeria iniciats per Moholy-Nagy o els Constructivistes russos, van portar la pràctica de l’art d’avantguarda prop de l’entusiasme en la ciència com a motor de progrés i avanç de la humanitat.

La mostra, que s’inicia en 1957 quan sorgeixen les Abendausstellungen (exposicions d’una només nit) i conclou en 1966 quan Heinz Mack i Gunter Uecker decideixen dissoldre el grup ZERO, reuneix 175 peces, entre pintures, escultures, documents i pel·lícules. Les obres s’organitzen al voltant de les escenes pròpies de ciutats centreeuropees, fòrums genuïns en els quals es van aglutinar artistes connectats en grans xarxes internacionals de complicitat que van donar lloc a exposicions, esdeveniments, publicacions, idees i debats centrals en la bulliciosa dècada de 1960.

L’exposició inclou obres de la col·lecció de l’IVAM i de museus, galeries i centres d’art com Zero Foundation, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Kunst Palast (Düsseldorf), Steidelijk Museum (Amsterdam), The Mayor Gallery (Londres), Museum Tinguely, el Centre Andalús d’Art Contemporani (Sevilla), el Museum Morsboroich (Leverkusen), el Archivio Nanda Vigo, A Art Invernizzi, la Foundazione Enrico Castellani, la Foundazione Piero Manzoni i la Galleria Allegra Ravizza.

Dossier valencià

MediacióIVAM Centre Julio González

La exposición Lejos del vacío. Zero y el arte de postguerra en Europa, revisa los principales movimientos y artistas que surgieron una vez concluida la Segunda Guerra Mundial, en concreto entre 1957 y 1966. Reunidos en torno a la revista Zero, plantearon nuevos retos conceptuales, materiales y formales en una época donde todo recomenzaba.

La muestra reúne más de cien obras de una treintena larga de artistas (entre quienes destacan Mack, Piene, Uecker, Manzoni, Castellani, Klein, Tinguely, Fontana, Dadamaino, Grazia Varisco, Nanda Vigo, Megert, Peeters, Haacke, Verheyen, Schoonhoven, Daniel Spoerri), así como numerosos documentos y archivos de un gran valor histórico-artístico.

Asimismo, en la exposición se destaca la participación de un buen elenco de artistas mujeres en numerosas exposiciones y publicaciones, y cuyas obras y procesos definen mucho mejor esta época de cambios. Entre ellas, encontramos a Yayoi Kusama, Dadaimo (Eduarda Emilia Maino), Nikki de Saint-Phalle, Grazia Varisco, Martha Boto, Nanda Vigo, Tomma Wemberg o Maria Vieira, además de artistas de menor difusión en su momento, como Ina Moldow, Anna Thornwest, Marianne Aueo o Lucia de Lucindo.

La estructura de la exposición recoge los momentos más relevantes de este período y los ordena cronológica y temáticamente. La selección definitiva, con más de 170 obras, permite entender la influencia que estos grupos recibieron de las vanguardias históricas y la que han generado, a su vez, en los movimientos vanguardistas posteriores.

Fechas:
Domingo 2 de octubre, 12h (castellano)
Sábado 22 de octubre, 18h (castellano)
Sábado 5 noviembre, 18h (valenciano)
Domingo 18 de diciembre, 12h (castellano)

Relacionats

Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa

30 set. 2022 – 12 feb. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Una introducció als processos escultòrics especulatius (modelatge, motle i reproducció).

Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Històries remotes de temps antics parlen de demiürgs que van pastar el fang i li van dotar de forma i vida. La pràctica del modelatge, que ens atorga les petjades més antigues de l’home, traça la història de la creació humana i acompanya els inicis del pensament especulatiu, religiós i espiritual. Cayetano Truyols i Claudia Dyboski –artista del Programa d’Art i Context– presenten en aquesta trobada un diàleg plàstic amb el públic per mitjà del modelatge com a forma d’expressió cognitiva. Els participants seran guiats pel procés creatiu de modelatge / motle / reproducció, i a través de la creació i la manipulació figurativa, cap a la seua gólem personal, al qual podran dotar de vida pròpia.

Cayetano Truyols investiga els fenòmens transnacionals de la cultura otaku en l’era del nativisme digital. L’artista ens acosta a la filosofia i la identitat otaku per a desentranyar nous imaginaris, diferents camins per a la desconstrucció i els esdevenirs polítics. La seua producció es formalitza en un context entre l’escultura i els mitjans digitals. Algunes de les seues exposicions recents són: Emergency Gathering (Galeria Acud Macht, Berlín, 2022), Inter* Role Players (Sant Andreu Contemporani, Barcelona, 2021), Recorda el foc d’agost (Fabra i Coats, Barcelona, 2019). És cofundador de Malpaís, un espai situat a Barcelona gestionat per artistes, que va començar a comissariar un programa d’exposicions a la fi de 2021.

Conversa entre Bartomeu Marí, Barbara Könches i Nuria Enguita

ConversesIVAM Centre Julio González

El comissari de l’exposició, Bartomeu Marí, Barbara Könches, directora de la ZERO Foundation i Nuria Enguita, directora de l’IVAM presenten l’exposició Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa.

La mostra ofereix una revisió dels grups d’artistes que van superar l’estètica i l’atmosfera existencialista de la postguerra en rebutjar la pintura expressionista, l’abstracció gestual matèrica i l’informalisme que van dominar l’escena artística després de la Segona Guerra Mundial.

Les aportacions dels joves artistes reunits en l’exposició van ser centrals en el “big bang” de l’art de la dècada de 1960. Considerant ZERO i els grups coetanis que van compartir esperit i van formar una espessa xarxa de contactes, exposicions, publicacions i esdeveniments (Azimut, Nul, Gruppo T, Gruppo N, Equip 57, Nove Tendencije, entre altres), l’exposició mostra “congregacions” d’artistes que van operar sense un credo ni un lideratge intel·lectual unificat, però amb ambicions compartides de “començar de zero” una nova manera de fer i gaudir de l’art.

La mostra reuneix més de cent obres de més de trenta artistes (Mack, Piene, Uecker, Manzoni, Castellani, Klein, Tinguely, Fontana, Dadamaino, Grazia Varisco, Nanda Vigo, Megert, Peeters, Haacke, Verheyen, Schoonhoven, Daniel Spoerri, entre molts altres), així com nombrosos documents i arxius.

Relacionats

Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa

30 set. 2022 – 12 feb. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Viatge cap a la negretat en l'espai temps. Convocatòria equip d'investigació

AltresIVAM Centre Julio GonzálezTerritori

“Espanya Negra” –EN– és una investigació col·lectiva i situada, proposta des de Diàspora LAB de Radio Àfrica, en un moment de despertar de la negretat a Espanya. El projecte EN té com a objectiu principal construir un fons cultural comú sobre l’experiència i el pensament negre situats en el territori espanyol, des dels primers traços de la “Negretat” fins als nostres dies, travessada tant pels fets més coneguts com per aquells que han quedat ignorats, ocults o esborrats. En el context actual, partim d’un saber fragmentat, dispersat en el món acadèmic, en els estudis africans i africanistes, en les arts, en els museus, en la música, en l’activisme o en la historiografia, que han generat visions inconnexes i parcials, sovint tancades en la seua pròpia bambolla de coneixement o enterrades en un silenci persistent. Per això, EN ens proposa aquesta investigació amb la finalitat de rastrejar, reunir i entreteixir aquests retalls i vincular-los en una rica narrativa escrita i visual, rigorosa i creativa, basada en nosologies i epistemes pròpies de l’experiència i el pensament negre, i treballant amb metodologies dels Estudis Negres encara inexistents al país. Tot, envers el temps anar configurant un relat particular de la negretat ibèrica, sempre en connexió amb l’Atlàntic Negre i amb un fort protagonisme de les seues diàspores al llarg de la història. Aquest reconeixement d’una trajectòria compartida amb les persones negres a Espanya permetrà afrontar la complexitat de les relacions amb i entre la negretat, a més de revaluar la seua contribució al pensament negre en la societat actual.

Amb la finalitat d’abastar múltiples realitats, el projecte Espanya Negra, coordinat per Radi Àfrica, construeix la seua estructura de treball en xarxa amb museus en diferents territoris del país durant els anys 2022, 2023 i 2024. L’IVAM acompanyarà les investigacions en la Comunitat Valenciana i Múrcia.

Una correspondència (2018-2022) entre Alfonso de la Torre i Joan Gómez Alemany

AltresConversesIVAM Centre Julio González

Presentació del llibre “Cartas en torno a Manolo Millares, Pablo Palazuelo y otros”, amb la participació dels autors Alfonso de la Torre i Joan Gómez Alemany, i de l’editor i autor del pròleg del llibre Josep Lluís Galiana.

Es tracta d’un llibre singular dins de la teoria de l’art i la crítica literària, fruit de més de quatre anys de treball. Ha sigut escrit conjuntament per Alfonso de la Torre (Madrid, 1960), qui és un dels crítics i comissaris d’art més prestigiosos internacionalment (gran especialista dels artistes Manolo Millares i Pablo Palazuelo, autor dels seus Catálogos Razonados i Joan Gómez Alemany (València, 1990), artista interdisciplinari de nova generació (resident entre Espanya i Àustria, la música i els treballs del qual els visuals s’han presentat en prestigiosos festivals i museus per tota Europa). Una de les peculiaritats del volum, dedicat principalment als pintors Manolo Millares (Las Palmas de Gran Canaria, 1926-Madrid, 1972), de qui en 2022 es compleixen 50 anys de la seua mort, i Pablo Palazuelo (Madrid, 1915-2007), és com, en comptes de recórrer a un format acadèmic, explicatiu i poc original, s’ha anat creant a partir d’una extensa i meditada correspondència entre els seus autors. Les correspondències resulten en una mescla de moltes disciplines (arts visuals, literatura, música o cinema) que adquireixen un perfil interdisciplinari i fragmentari.

En finalitzar la presentació es projectaran les vídeocreacions: Millares 1970, de Manolo Millares, i Millares 1972-2022, de Joan Gómez Alemany.

https://www.edictoralia.com/cartas-en-torno-a-manolo-millares-pablo-palazuelo-y-otros-una-correspondencia-2018-2022-entre-alfonso-de-la-torre-y-joan-gomez-alemany/

Programa d'Art i Context

Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Ale Granero i Marina González Guerreiro

Quan pensem en la caiguda d’un llamp, la majoria de la gent el fem imaginant una tempesta i no esperem que caiga en un dia buidat. No obstant això, és possible que aqueix dia l’improbable succeïsca. Cos amb cos construirem un observatori des del qual esperar l’inesperat i pensar en tot allò que ens cau del cel o ens ve donat. Al final de l’activitat tractarem de traçar un mapa amb les nostres observacions.

Ale Granero (1992) és investigador en creació artística. El seu treball reflexiona sobre les poètiques del fet d’habitar i les tensions que operen en el camp de les visualitats crítiques. És doctor en Art i Producció per la Universitat Politècnica de València. A vegades les seues investigacions prenen forma de text. Altres vegades, forma de gestos artístics. Actualment resideix a Barcelona, on continua els seus estudis en el Màster Universitari en Estudis Comparats d’Art, Literatura i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra.

Relacionats

Com eixir del temps. Marina González Guerreiro

27 i 30 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Un seient propi. Marina González Guerreiro i Sonia Tarazona

30 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Una pregunta. Marina González Guerreiro i Raúl Lorenzo

27 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Escriptura d'un quadern de bitàcola en un vaixell urbà

Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Sonia Tarazona i Marina González Guerreiro

Aquesta proposta naix de la falta d’espai i temps amb une mateix a les ciutats i planteja un exercici d’escriptura automàtica immersiva en un dels autobusos públics de la línia C1 Centre Històric, partint de la parada EMT 796 – IVAM. L’activitat consta de tres parts: lectura col·lectiva de textos relacionats amb el tema i explicació de la dinàmica; viatge i escriptura del quadern bitàcola; lectura dels textos del quadern de manera anònima.

Sonia Tarazona (Castelló de la Plana, 1993) va cursar el Grau de Belles arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Després d’uns anys treballant en l’àmbit de la gestió cultural a València va emigrar a Londres on va treballar en la indústria del cinema i va entrar en contacte amb el moviment anarcofeminista de la ciutat, organitzant festivals com By Any Zines Necessary o el grup de trobada per a dones migrants llatines Café Collective. No obstant això, la crisi del COVID-19 va donar un gir a la seua educació i va haver d’abandonar el Màster en Teoria de l’Art en Goldsmiths London University per a tornar a Espanya, on va cursar el Màster de Professorat de la Universitat de València. Actualment ha pres les regnes de l’espai pedagògic comunitari La Figuera en Escola Meme i de la revista-fanzine feminista Gata Negra, alhora que fa classes de còmic i videojocs al Centro Ciclope. Acadèmia de Artes Digitales, i prepara la publicació de Transmitiendo entusiasmo. Guía práctica para introducir el fanzine en las aulas.

Relacionats

Com eixir del temps. Marina González Guerreiro

27 i 30 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Observatori de l’inesperat. Marina González Guerreiro i Ale Granero

30 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Una pregunta. Marina González Guerreiro i Raúl Lorenzo

27 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Programa d'Art i Context

Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Raúl Lorenzo i Marina González Guerreiro

Des de la creença que una pregunta pot viatjar cap a una resposta com l’aigua cap a la set (Antropologia de l’aigua, Anne Carson), proposem un passeig lliure per la desembocadura del barranc del Carraixet en el qual cada participant es farà càrrec d’una pregunta plantejada per una altra persona, a manera d’amic invisible. Sense caure en la urgència que imposa al dubte una resolució immediata, en aquest exercici de correspondències i interpretacions permetrem que la pregunta ens mostra el seu ritme.

Raúl Lorenzo (Zamora, 1985) és graduat en Belles arts per la Universitat de Salamanca i Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Ha sigut resident en la fundació Bilbaoarte (Bilbao) i Residencias a Quemarropa (Alacant), premiat amb les ajudes a la creació de la Fundació Villalar de Castella i Lleó. Ha col·laborat amb institucions com el Museu de Belles Arts de València o el Museu Provincial de Zamora i des de l’any 2022 és fundador i comissari de Saceca, un espai d’art independent situat a la província de València.

Relacionats

Com eixir del temps. Marina González Guerreiro

27 i 30 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Observatori de l’inesperat. Marina González Guerreiro i Ale Granero

30 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González

Un seient propi. Marina González Guerreiro i Sonia Tarazona

30 set. 2022
Art i ContextTallersIVAM Centre Julio González