Dossier Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa

Després de la Segona Guerra Mundial, tota Europa es troba immersa en un estat de xoc del qual va anar emergint a poc a poc al llarg de la dècada de 1950. Una sèrie d’artistes que estaven treballant en ciutats com Düsseldorf, Anvers, Milà, Amsterdam, París o Zagreb, allunyats estètica i ideològicament de l’expressionisme imperant, comencen a reunir-se en grups i col·lectius per a repensar les formes de l’art. Lluny del buit: ZERO i les avantguardes europees de la segona meitat del segle XX revisa alguns dels moviments que van tindre lloc a Europa entre 1957 i 1966 prenent com a referent el grup ZERO, conformat per Heinz Mack, Otto Piene i Gunter Uecker. Aquest i altres col·lectius, inclòs l’espanyol Equip 57, van vincular el seu treball a revistes i publicacions, accions i esdeveniments.

Els artistes a l’entorn de ZERO van compartir una sèrie d’idees i principis que els van unir més enllà de divergències estilístiques, materials o programàtiques. Van buscar crear “èxtasi a través del color” i van intentar que la pintura “vibrara” per i en si mateixa. Van tractar la llum com a matèria primera i van introduir el moviment, com a condició natural de les seues obres. A l’excés de la gestualitat expressiva van oposar estratègies creatives que recorden la investigació científica o l’alquímia. Seguint els experiments amb llum i les formes de l’enginyeria iniciats per Moholy-Nagy o els Constructivistes russos, van portar la pràctica de l’art d’avantguarda prop de l’entusiasme en la ciència com a motor de progrés i avanç de la humanitat.

La mostra, que s’inicia en 1957 quan sorgeixen les Abendausstellungen (exposicions d’una només nit) i conclou en 1966 quan Heinz Mack i Gunter Uecker decideixen dissoldre el grup ZERO, reuneix 175 peces, entre pintures, escultures, documents i pel·lícules. Les obres s’organitzen al voltant de les escenes pròpies de ciutats centreeuropees, fòrums genuïns en els quals es van aglutinar artistes connectats en grans xarxes internacionals de complicitat que van donar lloc a exposicions, esdeveniments, publicacions, idees i debats centrals en la bulliciosa dècada de 1960.

L’exposició inclou obres de la col·lecció de l’IVAM i de museus, galeries i centres d’art com Zero Foundation, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Kunst Palast (Düsseldorf), Steidelijk Museum (Amsterdam), The Mayor Gallery (Londres), Museum Tinguely, el Centre Andalús d’Art Contemporani (Sevilla), el Museum Morsboroich (Leverkusen), el Archivio Nanda Vigo, A Art Invernizzi, la Foundazione Enrico Castellani, la Foundazione Piero Manzoni i la Galleria Allegra Ravizza.

Dossier valencià