Places categories: IVAM Centre Julio González

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició ‘Regina de Miguel. Un món tèrbolament viu’, tindrà lloc una conversa entre l’artista i la comissària, Rosa Lleó, amb la finalitat d’acostar el projecte al públic abans de l’obertura de la sala.

L’exposició presentada en l’IVAM, en la Galeria 6, imagina un museu extraplanetari creat després del fracàs d’una antiga utopia espacial. El Museu de Tornus es presenta com l’arxiu d’una civilització marcada per la contaminació, la violència i l’esgotament de les idees de progrés i colonització.

El projecte s’articula entorn de dos parts. La primera presenta un arxiu fictici en el qual es mesclen vida, residus, dades i elements geològics. La segona part està formada per un assaig audiovisual protagonitzat per una científica durant una pandèmia, que aborda qüestions com l’ansietat, la culpa ecològica, la saturació d’informació i la dificultat d’imaginar futurs possibles. A través de diferents paisatges de Puerto Rico, l’obra reflexiona sobre els efectes acumulatius de decisions militars, econòmiques i científiques sobre determinats territoris i cossos.

• 19h. Presentació de l’exposició ‘Regina de Miguel. Un món tèrbolament viu’, una conversa entre l’artista i la seua comissària Rosa Lleó, a l’auditori de l’IVAM. Entrada lliure fins a completar aforament.
• 20h. Inauguració i còctel. Entrada lliure fins a completar aforament.

*Amb la finalitat de fer més accessible el museu al col·lectiu de persones amb discapacitats auditives, les presentacions de les inauguracions comptaran amb intèrpret de Llengua de Signes Espanyola professional gràcies a la col·laboració de l’IVAM amb la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD C.V.)

En el marc de l’exposició L’Albufera, l’IVAM organitza una jornada de pensament que proposa ampliar les qüestions plantejades per la mostra i generar un espai de diàleg al voltant de les transformacions, problemàtiques i formes de relació que configuren aquest territori. La jornada reunirà veus procedents de l’antropologia, la ciència, l’art i l’activisme mediambiental per a abordar l’Albufera com un espai complex en el qual conflueixen dimensions ecològiques, socials, culturals i històriques. La trobada abordarà algunes de les qüestions que planteja l’exposició: les relacions d’interdependència entre els distints agents que conformen l’ecosistema, les tensions vinculades a la seua conservació i les possibilitats de construir noves formes de cura i convivència amb el territori.

PROGRAMA

• 16:00 h. Inici de la jornada i benvinguda, a càrrec de Blanca de la Torre, directora de l’IVAM.
• 16:15 h. La societat de l’Albufera. Una conversa entre Aníbal Arregui, Professor del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, i Aida Vizcaíno, Professora ajudant doctora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.
• 17:15 h. L’Albufera com a espai natural, cultural i simbòlic. Taula redona participada per: Carles Sanchis (President de la Junta Rectora de l’Albufera), José Luis Crespo (Director de l’Àrea de Conservació de la Fundació Oceanogràfic), Paula García-Masedo (artista present en l’exposició La Albufera) i Lurdes Ribera Ferre (biòloga i Tècnica d’Acció Ecologista Agró). Modera: Sandra Moros, comissària de l’exposició.
• 18:15 h. Passeig per l’exposició L’Albufera de la mà de Sandra Moros, comissària de l’exposició.
• 19:00 h. Cloenda de la jornada.

Aníbal G. Arregui

Investigador i professor del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Inspirat per un treball de camp que abasta des de l’Amazònia fins a Europa, la seua investigació ha assenyalat els biaixos etnocèntrics i antropocèntrics de conceptes com «tecnologia», «espècie» o «intel·ligència», idees per a les quals proposa una obertura pluralista que inclou no sols la diversitat humana, sinó també les perspectives cognitives, culturals i vitals d’altres organismes. El seu llibre Infraespecie: del fin de la naturaleza al futuro salvaje (Alianza, 2024) arreplega part de les seues idees en un registre obert a tot tipus d’audiències.

Aida Vizcaíno

Doctora en Sociologia i Ciència Política i professora en la Universitat de València. Destaca per les seues investigacions i publicacions sobre l’Albufera i la seua governança. Combina la seua tasca acadèmica amb la consultoria en afers públics i l’avaluació de polítiques públiques. Així mateix, analitza habitualment l’actualitat sociopolítica valenciana en els mitjans de comunicació.

Carles Sanchis Ibor

Doctor en Geografia per la Universitat de València (1998). En l’actualitat és investigador del Centre d’Investigació en Regadius i Agrosistemes Mediterranis (CIRAM) de la Universitat Politècnica de València, on treballa des de l’any 2001. Des de 2002 és també professor associat del Departament de Geografia de la Universitat de València. És membre fundador i vocal del patronat de la Fundació Assut per a la protecció i defensa dels regadius tradicionals i zones humides del Mediterrani, i des de 2020 és el president de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera.

José Luis Crespo

Doctor en Veterinària i especialista en salut i patologia d’animals mepàtics i marins. La seua tasca investigadora es centra en malalties, epidemiologia i conservació de fauna marina, especialment de tortugues marines. És professor associat de Medicina i Cirurgia Animal en la Universitat CEU Cardenal Herrera. Actualment dirigeix l’Àrea de Conservació de la Fundació Oceanogràfic, coordinant projectes de rescat, rehabilitació, investigació i protecció d’espècies i ecosistemes. La seua trajectòria integra conservació aplicada, col·laboració internacional i l’enfocament One Health, incloent programes de restauració d’hàbitats aquàtics i biodiversitat.

Paula García-Masedo

Escultora. El seu treball s’ha presentat en la Fundació Miró (Barcelona), IVAM (València), El Bòlit (Girona), CA2M (Madrid), Patio Herreriano (Valladolid), La Capella (Barcelona), TEA (Santa Cruz de Tenerife), La Casa Encendida (Madrid) o Fabra i Coats (Barcelona), entre altres espais. Va cofundar l’espai independent Pols (València) i ha publicat dos llibres amb Caniche Editorial. García-Masedo ha sigut una de les artistes convidades a participar en l’exposició L’Albufera amb obra de nova producció.

Lurdes Ribera Ferre

Tècnica del Tancat de la Pipa d’Acció Ecologista-Agró. Biòloga de formació que ha dedicat la seua carrera professional a l’Educació ambiental. Els últims 17 anys ha treballat al Tancat de la Pipa, on s’ocupa de l’ús públic.

En el 150 aniversari de Julio González (1876–1942), l’IVAM ha convidat nou destacats escriptors actuals, l’obra dels quals dialoga amb l’art contemporani, perquè elaboren contes, cròniques o poemes sobre el gran escultor del segle XX.

Escriptors de la talla de Manel Baixauli, Sara Barquinero, Jorge Carrión, Agustín Fernández Mallo, Alicia Kopf, María Negroni, Andrés Neuman o Estela Sanchis obriran els seus processos creatius i d’escriptura en un cicle de xarrades mensuals a l’IVAM. A més, les invitacions, recollides en la publicació Escriptures Cactus disponible en la botiga de l’IVAM, tenen com a objectiu rellegir una de les grans poètiques escultòriques de l’art contemporani a través d’altres mirades i altres llenguatges que complementen el coneixement acadèmic i la història de l’art, en el nostre segle XXI, que es caracteritza per la hibridació i el creuament de fronteres.

En aquesta última sessió, Alicia Kopf parlarà del seu procés creatiu i del plantejament del seu treball sobre Julio González, en conversa amb Berta Ferrer, moderadora del cicle, a la mateixa sala d’exposicions, per al públic interessat.

Alicia Kopf

Artista, escriptora i investigadora, és doctora en Disseny i Comunicació. És autora de les novel·les Hermano de hielo (2016, premis Documenta, Llibreter, Ojo Crítico i Cálamo) i Memòria d’Eco (2026).

Berta Ferrer

Experta en narratives no convencionals i en llibres que posen el focus en la seua pròpia materialitat, és la moderadora d’este cicle.

En el 150 aniversari de Julio González (1876–1942), l’IVAM ha convidat nou destacats escriptors actuals, l’obra dels quals dialoga amb l’art contemporani, perquè elaboren contes, cròniques o poemes sobre el gran escultor del segle XX.

Escriptors de la talla de Manel Baixauli, Sara Barquinero, Jorge Carrión, Agustín Fernández Mallo, Alicia Kopf, María Negroni, Andrés Neuman o Estela Sanchis obriran els seus processos creatius i d’escriptura en un cicle de xarrades mensuals a l’IVAM. A més, les invitacions, recollides en la publicació Escriptures Cactus disponible en la botiga de l’IVAM, tenen com a objectiu rellegir una de les grans poètiques escultòriques de l’art contemporani a través d’altres mirades i altres llenguatges que complementen el coneixement acadèmic i la història de l’art, en el nostre segle XXI, que es caracteritza per la hibridació i el creuament de fronteres.

En aquesta setena sessió, Manel Baixauli parlarà del seu procés creatiu i del plantejament del seu treball sobre Julio González, en conversa amb Berta Ferrer, moderadora del cicle, a la mateixa sala d’exposicions, per al públic interessat.

El programa continuarà el 3 de novembre amb la participació d’Alicia Kopf.

Manel Baixauli

Escriptor i pintor. Els seus últims llibres publicats són l’antologia de textos Ningú no ens espera (2016) i la novel·la Ignot (Premi Llibreter). Ha rebut, entre altres, els premis Mallorca de Narrativa, Nacional de la Crítica Catalana i de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Berta Ferrer

Experta en narratives no convencionals i en llibres que posen el focus en la seua pròpia materialitat, és la moderadora d’este cicle.

En el 150 aniversari de Julio González (1876-1942), l’IVAM ha convidat nou destacats escriptors actuals, l’obra dels quals dialoga amb l’art contemporani, perquè elaboren contes, cròniques o poemes sobre el gran escultor del segle XX.

Escriptors de la talla de Manel Baixauli, Sara Barquinero, Jorge Carrión, Agustín Fernández Mallo, Alicia Kopf, María Negroni, Andrés Neuman o Estela Sanchis obriran els seus processos creatius i d’escriptura en un cicle de xarrades mensuals a l’IVAM. A més, les invitacions, recollides en la publicació Escriptures Cactus disponible en la botiga de l’IVAM, tenen com a objectiu rellegir una de les grans poètiques escultòriques de l’art contemporani a través d’altres mirades i altres llenguatges que complementen el coneixement acadèmic i la història de l’art, en el nostre segle XXI, que es caracteritza per la hibridació i el creuament de fronteres.

En aquesta sisena sessió, Agustín Fernández Mallo parlarà del seu procés creatiu i del plantejament del seu treball sobre Julio González, en conversa amb Berta Ferrer, moderadora del cicle, a la mateixa sala d’exposicions, per al públic interessat.

El programa continuarà el 21 d’octubre amb la participació de Manel Baixauli.

Agustín Fernández Mallo

Escriptor i llicenciat en Ciències Físiques. Els seus llibres més recents són el poemari Ya nadie se llamará como yo + Poesía reunida (1998-2012) (2015); les novel·les Trilogía de la guerra (2018, Premi Biblioteca Breve i English PEN Award) i El libro de todos los amores (2022); l’assaig La forma de la multitud (2023, Premi d’Assaig Eugenio Trías); i el llibre autobiogràfic Madre de corazón atómico (2024).

Berta Ferrer

Experta en narratives no convencionals i en llibres que posen el focus en la seua pròpia materialitat, és la moderadora d’este cicle.

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició ‘Només una cosa era estranya, continuar pensant com abans. Melanie Smith’, tindrà lloc una conversa entre l’artista i la comissària, Helena Chávez Mac Gregor, amb l’objectiu d’apropar el projecte al públic abans de l’obertura de la sala a les 20 h. 

L’exposició presentada per l’IVAM a la Galeria 3 ofereix l’oportunitat d’explorar el treball de l’artista mexicano-britànica Melanie Smith a través de les seues dues darreres produccions, Axolotl (2025) i Tixinda (2025), que prenen com a punt de partida dues espècies en perill d’extinció: l’axolot mexicà (Ambystoma mexicanum), endèmic de la vall de Mèxic, i el caragol porpra (Plicopurpura pansa), una espècie que històricament ha servit per a tenyir tèxtils de color morat i que actualment sobreviu a les costes d’Oaxaca. 

A través de la pintura, el dibuix, el vídeo i l’escultura, Smith explora diferents maneres de mirar i d’apropar-se als éssers vius, evitant representacions deterministes. Les seues obres qüestionen la separació entre cultura i natura i les jerarquies entre les formes de vida, i proposen una mirada més empàtica i curiosa cap a altres maneres d’existir i cap als éssers amb els quals compartim el món. 

• 19h. Presentació de l’exposició ‘Només una cosa era estranya, continuar pensant com abans. Melanie Smith’, una conversa entre l’artista i la seua comissària, Helena Chávez Mac Gregor, a l’auditori de l’IVAM. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
• 20h. Inauguració i còctel. Entrada lliure fins a completar l’aforament.

*Amb la finalitat de fer més accessible el museu al col·lectiu de persones amb discapacitats auditives, les presentacions de les inauguracions comptaran amb intèrpret de Llengua de Signes Espanyola professional gràcies a la col·laboració de l’IVAM amb la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD C.V.)