23 mai. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
Situada en la intersecció de les esferes domèstica i pública, Al-Madhafah, en àrab, pot traduir-se com una habitació d’acolliment. Este espai encarna el potencial per a afirmar els drets dels qui residixen temporalment en un nou lloc, no sols per a albergar-los, sinó també per a evitar ser vistos perpètuament com a hostes de pas. Defén el dret a llaurar-se una vida en un nou destí sense la pressió de deixar arrere els llaços amb la terra natal. En fer-ho, mobilitza la noció de temporalitat permanent com a concepte arquitectònic i polític, desafiant les dualitats tradicionals d’inclusió i exclusió, públic i privat, hoste i amfitrió.
El projecte Al-Madhafah es realitza a través d’una xarxa de sales d’acolliment activades en diversos països, com Suècia, Palestina, Països Baixos, Polònia, França i Anglaterra, entre altres. Cada instal·lació, basada en espais específics i experiències de bon acolliment, crea un entorn en el qual es reimaginen contínuament els límits de l’hospitalitat i la pertinença.
Sandi Hilal és arquitecta, artista i educadora. Va cofundar DAAR (Decolonizing Architecture Art Residency) juntament amb Alessandro Petti en *Beit Sahour, Palestina. El seu treball, situat en la intersecció de l’arquitectura, l’art, la pedagogia i la política, desafia les narratives col·lectives dominants i tracta de redefinir conceptes per a donar forma a espais actius, col·lectius i comuns. Al llarg de les dos últimes dècades, han desenvolupat una sèrie de projectes d’investigació ambiciosos en la teoria i compromesos en la pràctica amb la lluita per la justícia i la igualtat. En 2023, el seu compromís amb estos temes va ser reconegut amb el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia, la qual cosa va suposar un important reconeixement a la seua labor en la pràctica i la teoria arquitectòniques, en particular als seus esforços per la descolonització en Palestina i Europa.
10 apr. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
La directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, acompanyada de Sergio Estruch i Laura Mantecón, arquitectes de l’equip del Fabricant de Espheras, juntament amb l’arqueòleg José Ferrandis, presenten als mitjans la intervenció de conservació preventiva i de restauració integral del tram de la muralla medieval conservada en l’IVAM i les intervencions arquitectòniques de la sala.
22 abr. 2024 – 12 mai. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
Després de l’experiència conjunta que van tindre amb la creació de la peça Coses que sonen (València, 2023), Sandra Gómez i Vicent Gisbert s’endinsen en un nou projecte denominat A/Temporal. Durant l’estudi obert en l’IVAM, desenvoluparan qüestions relacionades amb els possibles vincles que es poden establir entre cos i so. Per a això, posaran el focus en el concepte TEMPS com a punt de partida. Aposten per esta qüestió, perquè consideren que té especial rellevància en les nostres vides i en la societat actual.
En lloc d’entendre l’organització del temps en funció d’allò que hem de fer, produir i rendir, el que desitgen és, a través de la dansa, indagar en maneres on el cos s’allibere de moviments productius i utilitaris. Per a això, desenvoluparan un codi de moviments on els gestos juguen i es desvinculen del “per a alguna cosa”. Este alliberament de la producció, permet que el cos es relacione amb el temps des d’un altre lloc.
L’atzar i la indeterminació juguen un paper important, tant en el vocabulari del moviment i de l’acció com en la creació sonora. Per a generar els paisatges sonors faran ús de dispositius i aparells electrònics formats per loopers de guitarra, pedals d’efectes, taules de mescles, micròfons i sintetitzadors.
Dates obertura de l’estudi:
28 d’abril – Portes obertes de 17.30 a 19h
29 d’abril – Taller ‘Ballar el temps’. 2 sessions: de 10 a 11:30h i de 12 a 13:30h. Més informació ací
5 de maig – Portes obertes 12.30 a 14h
10 de maig – Portes obertes de 18 a 19h
Sergi Faustino acompanyarà este procés de creació entre el 2 i el 4 de maig, com a mirada externa al treball de Sandra i Vicent.
Sandra Gómez és creadora i investigadora. Des de 2001 fins a 2012 va ser part del col·lectiu LOSQUEQUEDAN, mostrant les seues creacions en diferents festivals d’àmbit nacional. Des de l’any 2012 treballa de manera independent en projectes centrats en el cos i el moviment. En investigació ha format part del projecte Autonomia i Complexitat organitzat per ARTEA i de l’equip de treball del Centre d’estudi transversal aplicat a l’escena (CETAE) dirigit per Carolina Boluda. Ha comissariat Dansa i filosofia en el Carme Teatre i Carta Blanca a Sandra Gómez. Jornades de pràctiques i pensaments escènics en el EACC entre moltes altres pràctiques.
Vicent Gisbert Soler és un ballarí, coreògraf i pedagog que treballa a València. Ha obtingut el premi a millor artista independent del Festival Internacional Optica, el premi Metròpolis de TVE del Festival Vad de Girona i Pool Festival Berlin. Ha col·laborat en altres projectes amb companyies i artistes, com Sandra Gómez o durant els seus nou anys de residència a Berlín, amb coreògrafs com Elias Cohen i Felix Bürkle. En 2023 va ser seleccionat per a dur a terme juntament amb l’associació Hort Art un projecte de mediació i producció artística en Centralina (Brasil). Durant 2022 i 2023, va realitzar tallers de dansa per a famílies en l’IVAM. Pots consultar més informació en el seu web.
24 abr. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
Esta conferència s’inicia plantejant una pregunta fonamental: Quina és la relació entre l’art i el seu mitjà en sentit general i, més concretament, entre l’art digital i el seu mitjà?
És un fet àmpliament reconegut que l’art està profundament entrellaçat amb el mitjà amb el qual es realitza; és una noció reforçada tant per historiadors com per artistes al llarg dels segles. D’altra banda, els avanços tecnològics reconfiguren contínuament el mitjà artístic, una tendència que s’espera que s’accelere en el futur. No obstant això, la relació entre l’art digital i el seu mitjà continua estant poc explorada. Encara que l’especificitat del mitjà és evident, oferix una visió limitada de l’art digital, que sovint conduïx a un mer nominalisme de l’art. Per exemple, les obres d’art cinètic i la música automatitzada de les dècades 1950 i 1960 han desaparegut, en gran manera, a causa de l’absència de dispositius de reproducció compatibles. De la mateixa manera, intentar accedir hui a una obra d’art digital dels anys 80 emmagatzemada en un disquet, plantejaria importants dificultats a causa de l’obsolescència de la tecnologia. Atés que l’art digital depén en gran manera del seu suport, sembla ser intrínsecament efímer. Mig específic és el nom del cementeri. Tirant la vista arrere, crida l’atenció l’absència de restes tangibles de l’art digital; la seua desaparició és silenciosa, es perd en l’abisme de l’obsolescència tecnològica. A mesura que la tecnologia evoluciona a un ritme vertiginós, l’art digital sembla precipitar-se cap a la seua desaparició. Igual que els nous aparells inunden el mercat cada temporada, sorgixen nous suports i proliferen les obres d’art realitzades amb ells. Està este destí reservat únicament a l’art digital, o presagia el destí de l’art en general?
Yuk Hui participarà durant la seua estada en el programa d’estudis Articulacions al costat de Marta Echaves, coordinadora d’activitats a Espanya de Caja Negra. L’editorial argentina, amb seu a Buenos Aires i Madrid, ha publicat en castellà alguns dels títols més significatius d’este autor: Fragmentar el futuro, Recursividad y contingencia i La pregunta por la técnica en China.
Yuk Hui és catedràtic de Filosofia en l’Erasmus University Rotterdam. Hui és autor de diverses monografies, entre elles On the Existence of Digital Objects (2016), The Question Concerning Technology in China-An Essay in Cosmotechnics (2016), Recursivity and Contingency (2019), Art and Cosmotechnics (2021) i de pròxima publicació Machine and Sovereignty (University of Minnesota Press, 2024). Des de 2014, Hui convoca la Research Network for Philosophy and Technology i és membre del jurat del Premi Berggruen de Filosofía i Cultura des de 2020.
12 abr. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
En el marc de l’exposició popular comissariada per Pedro G. Romero, es presenta la performance Postal animada (2024) de l’artista visual Oriol Vilanova.
Postal animada és una acció delegada. Un ball amb les mans, on la postal El pelele (1791-1792) de Francisco de Goya és la protagonista. El ball reunix una sèrie de moviments consecutius manipulant la postal; tocant, coneixent, mostrant, rimant i desgastant. Mediat pel saber fer de la ballarina. Cultura manual, cultura analògica. La relació que tenim amb la còpia és molt diferent a la que tenim amb l’original. Les còpies es manipulen de manera natural, sense complexos ni por de desbaratar-les, sense tindre en compte el valor simbòlic ni històric que carrega l’original. Però on comença una i on acaba l’altra.
Una còpia de El pelele es va exposar en el Museu del Poble (1931-1936), un museu que era de naturalesa efímera i portàtil, amb caràcter festiu i popular, vinculat amb el món de les fires, els titellaires i els comediants. Un museu de postal.
Els rastres i els mercats ambulants són els espais predilectes d’Oriol Vilanova, gràcies als quals ha construït una col·lecció de postals que usa com a màquina de pensar i que s’ha convertit en base conceptual per a les seues obres de teatre, instal·lacions i performances.
Activació a càrrec de María Tamarit, ballarina, performer, creadora escènica i docent.
09 abr. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
En el marc de l’exposició popular comissariada per Pedro G. Romero, es presenta l’activació de la peça titulada Persistència del llenguatge dels artistes Alegria i Piñero.
Alegria Castillo i José Antonio Sánchez Piñero treballen com a parella artística des de 2009. L’any 2014 van començar a investigar entorn de la creació d’escultures que expressen una parla artificial. D’esta cerca sorgix Enciclolalia: una sèrie d’escultures/artefactes que els situen en diferents perspectives des de les quals contemplar un mateix centre: la fenomenologia de la parla.
En 2019 es creua en les seues vides una experiència que marcarà un abans i un després en el seu projecte: la labor formativa els conduïx a la impartició d’un taller de creació artística de diversos mesos per a persones amb paràlisi cerebral en el Centre de Dia El Cabanyal Creu Roja, dins del programa ‘Lloc Comú’ del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Este nou context els col·loca directament en el centre mateix de la parla, on la falta de veu va més enllà del metafòric i adquirix una literalitat aclaparadora. Ací els paradigmes de la comunicació queden en escac i la percepció s’experimenta des de pautes extraordinàries. Van comprendre llavors que este era el lloc ideal per a concebre una experiència de la parla des d’un grau zero i vivenciar la seua expressió més elemental i transcendental. D’esta col·laboració sorgix Persistència del llenguatge, una escultura inflable sonora, una espècie de gran matalàs ovalat que activen les persones amb paràlisi cerebral que participen en el projecte. El propi pes del cos sobre el matalàs precipita la fuita de l’aire per cinc eixides en forma de braços, rematats amb xiulets de canya i ressonadors que modulen fonemes concrets: “a”, “i”, “i”, “o”, “r”.
Els usuaris/as del Centre de Dia del Cabanyal tornaran a retrobar-se amb Persistència del llenguatge, en l’IVAM, en el marc de les activitats programades al voltant de l’exposició popular. Les persones que activen l’obra seran abraçades pel so i la vibració que genera en els seus cossos, propiciant un nou escenari obert a les derives que sorgisquen d’esta nova trobada d’elles amb l’obra, amb si mateixes i amb la seua pròpia veu.
18 mai. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
La trobada anual de professionals d’Educació secundària en Arts plàstiques, visuals i audiovisuals és una proposta formativa desenvolupada per l’IVAM, el CEFIRE específic d’àmbit artístic-expressiu i l’Associació Valenciana de Professorat de Dibuix. En el seu vessant com a institut, l’IVAM s’implica obrint l’espai del museu al debat, la participació i les propostes d’investigació de creació artística desenvolupats en l’àmbit de l’educació formal.
Sota el lema Emergència artística, esta sèptima edició se centrarà en els nous discursos relacionats amb el desafiament de l’Agenda 2030. La jornada serà una posada en comú d’experiències i de dinàmiques propositives entorn de la mediació i educació en els museus i en els centres educatius.
La principal meta dels ODS a través de la mediació artística és accentuar el compromís social i ciutadà de l’alumnat; promoure l’acció, reacció i compromís, i resoldre conceptes com el de «sostenibilitat» des d’una perspectiva i una pràctica amplificadores. Durant la jornada, s’exposaran experiències docents a l’aula, projectes de mediació en el museu i s’exploraran sinergies entre elles per a obrir col·laboracions i aliances de futur.
La ponència inaugural “Com l’exercici de construir comunitat es convertix en el Jardí ambulant” serà a càrrec d’Andrea Miguel Ferriz i Yolanda Jolis Guix, responsables de Sostenibilitat i Educació del MACBA, respectivament.
26 mar. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
L’Institut València d’Art Modern (IVAM) reactiva els seus tallers familiars ‘Juguetoría’ i ‘La guerrilla de l’IVAM’ amb motiu de les vacacions de Pasqua.
Els tallers s’emmarquen dins del programa específic ‘La Pasqua a l’IVAM’ que reunix, del 26 de març al 7 d’abril, diferents propostes d’experimentació i joc en família. Les activitats partixen de la curiositat i la creació artística i estan dirigides a públics diversos.
A més, s’oferirà la projecció del documental Ciència de les dones: experiència en la cadena tèxtil des de l’Ayllu Mayor Qaqachaka, amb la participació de l’artista i investigadora indígena, Elvira Espejo, així com diferents visites comentades a les exposicions en l’IVAM Centre Julio González.
La ‘Juguetoría’ és una instal·lació de joc lliure dirigida a la primera infància. El taller transforma l’IVAM en una factoria d’experiències lúdiques a través d’una instal·lació d’objectes que es convertixen en joguets diferents amb cada gest, decisió i acció compartits.
Esta col·lecció particular de peces, dissenyades per Sara San Gregorio i produïda per Alicia Gutiérrez per a l’IVAM, anima els xiquets a explorar amb llum, reflexos, volum, textures o construccions.
D’altra banda, ‘La guerrilla de l’IVAM’ és una proposta de Gema Gil que gira entorn d’una selecció de peces de la col·lecció del museu en les quals es proposa reconéixer les dones artistes.
Visites especials a les exposicions
El dimarts 26 de març, l’IVAM proposa un acostament a l’exposició ‘popular’ des de la diversitat de veus, accents i sensibilitats que conformen ‘Poliglotisme’, el laboratori de narratives impulsat en 2021 per l’IVAM.
A més, els dies 29, 30 i 31 de març i 6 i 7 d’abril s’oferiran visites comentades, de la mà de l’equip de mediació del museu, a les exposicions ‘popular’, ‘Escena I. Fer paisatge’, ‘La fotografia al mig’, ‘Sempere a París’ i ‘Ser artista. Julio González’, totes compostes per obres procedents dels fons de l’IVAM.
En total s’exhibixen més de 2.000 peces, la qual cosa constituïx una oportunitat per a aproximar-se a la important col·lecció d’art de l’IVAM amb motiu del seu 35 aniversari.
Projecció: Ciència de les dones
El dimecres 27 de març es projectarà el documental Ciència de les dones: experiència en la cadena tèxtil des de l’Ayllu Mayor Qaqachaka, amb la participació d’Elvira Espejo Ayca, destacada artista vinculada al tèxtil, gestora cultural i investigadora indígena.
El documental acosta la iniciativa pròpia que van emprendre les comunitats de pastors andins per a millorar la seua producció tèxtil, amb un programa de rescat dels tints naturals de la regió en el context de la crisi econòmica que va travessar Bolívia en els anys huitanta.
El projecte presenta una percepció integral de tot el treball que subjau a esta iniciativa: la reconstrucció i recuperació de tota una tecnologia, de tota una ‘ciència de les dones’ de la regió andina.
12 abr. 2024
IVAM Centre Julio González
comparteix
En el marc de l’exposició popular comissariada per Pedro G. Romero, la ballarina i coreògrafa Mónica *Valenciano, Premi Nacional de Dansa 2012 en la modalitat de Creació, ens visita amb una performance sobre la memòria del temps: El lloc dels passos perduts.
Hi ha un lloc de la memòria on els passos anteriors ressonen en present,
un espai potencial on la presència succeïx com a lloc d’aparició,
alguna cosa acudix en eixa trama palpitant… entre els passos que el temps suspén,
el cos es mou portat per allò que porta, una polifonia de veus en la veu.
Allí on una crida es juga en nosaltres escoltem la llengua que crema,
la pregunta en ruïnes balla el seu extraviament…
emergències d’un temps que alhora ignorem.
I l’ocasió cantava: entre tot la set borda en la saliva…
a palades la melodia deixava caure tres notes i un cec en la veu…
fa mal lluny ací, l’altra cara del gest oferit.
Entre tot la set tremola en forat,
movent accents a plena llum escolta
on margulla l’esquelet…
A què sap ara el teu silenci?
Amb la boca oberta… la curiositat del cos salvatge i
el seu abeurador d’absències després de la llengua,
no arriba la pregunta a convertir-se en niu
el que bufa creua la intempèrie,
deixant veure la transparència més antiga
pasturaven els ulls d’aquella nit,
en tot just un instant va escopir el bosc.
Encara la imatge compta llavors… passos d’una multitud
en el fons de l’arrap.
De què parlen els morts…
el que no saps aconseguix primers passos,
en el sòl d’una altra veu,
dansa…
És temps de què?
26 abr. 2024 – 16 feb. 2025
IVAM Centre Julio González
comparteix
L’exposició ‘Pinazo. Identitats’ (25 abril 2024 – 16 febrer 2025) planteja, de la mà de Vicente Pla Vivas, una nova lectura de l’obra d’Ignacio Pinazo, com a artista que va dedicar gran part de la seua obra a la representació de les persones, tant en la seua dimensió individual com col·lectiva i genealògica, com a emissores, receptores i intèrprets d’identitats.
Durant la visita comentada es dialogarà sobre este plantejament, que es desplegarà, entrecreuant-se al llarg de la galeria, en tres àmbits que representen règims de temporalitats implícites, contextos polítics, modes de fer i gestos: “Reconeixements”, “Anonimats” i “Absències”.
Dates:
Dissabte 25 de maig, 18h (castellà)
Diumenge 23 de juny, 12h (valencià)
Dissabte 6 de juliol, 18h (castellà)
16 mai. 2024 – 20 oct. 2024
IVAM Centre Julio González
planta 2, G4
comparteix
Aquesta proposta curatorial s’endinsa en la col·lecció de l’IVAM per a projectar altres mirades cap a allò contemporani. I ho fa convidant-nos a abordar les peces des d’una perspectiva més àmplia i complexa, una nova òptica que deixa la porta oberta a les possibles connexions i interpretacions que puguen sorgir en aquest espai de l’exposició.
Es configura amb això un exercici mitjançant el qual analitzar els contextos artístics, socials i culturals des d’un altre punt de vista, uns esdeveniments que es poden rastrejar al llarg de les obres i que ens descobreixen els impulsos o els buits que arrisquen la identitat de la història.
En aqueix sentit, l’exposició ací no ensenya; simplement ens acompanya en un recorregut perquè puguem sentir-nos lliures d’omplir eixos buits amb els nostres propis significats. L’exposició es configura com una eina que ens dona l’oportunitat de generar altres lectures de les obres, visions que es mostren igualment vàlides, ja que es basen en el singular de cada experiència.
Aquest projecte utilitza les peces com un fil conductor necessari que ens serveix per a reflexionar sobre diversos temes, com la naturalesa canviant de la institució museística, el paper de l’artista i la seua identitat, o les anticipacions de diversos moviments que van canviar les nostres respostes davant l’art. I ho fa per mitjà de diferents llenguatges artístics que ens acosten una mica més a aqueix concepte del que entenem per contemporaneïtat.
Les peces mostrades assumiran altres significats depenent de l’òptica des de la qual s’analitzen i ens demostren que, en aquest present que ens embolica on tot pot significar qualsevol cosa, no hi ha res millor que acostar-nos a un territori difús per a descobrir que potser l’interessant no és definir què és allò contemporani sinó descobrir quan ho és.
13 jun. 2024 – 13 oct. 2024
IVAM Centre Julio González
planta B, G1
comparteix
El procés i la participació són elements centrals en la pràctica de Carolina Caycedo, que ofereix una dimensió col·lectiva a través d’instal·lacions, dibuixos, performances, fotografies i videos. El seu treball contribueix a la construcció d’una memòria ambiental com a espai imprescindible per al clima i la justícia social. Ens desafia a entendre la natura no com un recurs a explotar, si no com un ésser viu i espiritual que uneix a les persones més enllà de les fronteres. A través de la seua pràctica d’estudi i treball de camp amb comunitats afectades per infraestructures a gran escala i altres projectes d’extracció, Caycedo convida als espectadors a valorar el ritme insostenible de creixement sota el capitalisme i com podem abraçar la resistència i la solidaritat. Moviment, migració, connexió, llenguatges e intercanvis, són conceptes clau en el seu treball, als quals s’aproxima amb un fort compromís ètic i feminista. A través de cosmologies indígenes i discursos decolonials proposa contranarratives al extractivisme i a la violència del món.
Per a la primera exposició de Caycedo a Europa, Artium (Vitoria) i IVAM (València) presenten una aproximació general a la seua pràctica artística durant els últims vint anys. L’exposició reuneix obres d’importants series, com Be Dammed (Ser condemnat) (2012, en transcurs), un projecte multimèdia que examina l’impacte que les empreses hidroelèctriques i altres projectes importants d’infraestructura provoquen en les comunitats i el medi ambient. L’exposició presentarà també una iteració del Museo de la Calle (Museu del Carrer), un dels projectes de Caycedo. Es va desenvolupar per primera vegada a Bogotà, Colombia, com a part del col·lectiu d’artistes Colectivo Cambalache en 1998. Des d’aleshores, s’han revisat i adaptat amb diverses configuracions per a projectes en diferents llocs. El projecte es centra en el bescanvi i la redistribució entesos com a forma de connexió social i procés d’investigació. És un exemple clau de l’economia circular que dona suport a la reducció de residus, al temps que fomenta la cohesió social.
Caycedo va nàixer a Londres de pares colombians. Viu a Los Ángeles. Les seues exposicions individuals recents inclouen: Land of Friends (Terra d’amics), Baltic, Newcastle (2022); Ballroom Marfa, Texas (amb David de Rozas) (2021); MCA Chicago (2020); ICA Boston (2020); Muzeum Sztuki en Łódź (2019). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives incloent 15 Biennal de Cuenca, Ecuador (2021), We Are History (Som Història), Somerset House, Londres (2021); LA TRIENAL 20/21, El Museo de Barrio, Nova York (2021); la Biennal d’Arquitectura de Chicago (2019).
Exposició en col·laboració amb:
