ExposicióIVAM Centre Julio González

El tema de la dona domina completament l’obra de Julio González. Esta selecció sense precedents de la col·lecció de l’IVAM sobre el tema ho confirma. Retrats familiars o de dones de la vida moderna, nus acadèmics o abstractes, figures reals o idealitzades, al·legories històriques i polítiques: tots formen part de l’evolució estilística de les formes plenes a les buides, de la figuració a l’abstracció. Les seues escultures també estan carregades de significat. Reflectixen l’emancipació de les dones contemporànies, el trànsit de l’esfera privada a la pública, del silenci a la paraula.

Esta presentació cronològica i temàtica de la col·lecció subratlla les grans etapes de la seva evolució enllaçant vida i creació, intimitat i història: els primers models professionals, els retrats de l’entorn familiar, la dona camperola i la dona urbana, les maternitats i les lectores, les figures reals i els tipus idealitzats, les figures dempeus gairebé abstractes com les al·legories polítiques.

També és notable el seu entorn familiar i la seua influència sobre la seua escultura, relacionada amb el taller d’orfebreria de les seues ties i de la seva dona, així com a la producció dels seus propis objectes decoratius, lligats en els anys 20 i 30 a l’adorn d’un nou cos femení.

Rendir un homenatge a l’obra de Julio González és recordar les tres dones fortes que van ser fidels a la seva memòria. La seua filla, l’artista abstracta Roberta González l’obra de la qual està encara per estudiar fora de la influència del seu pare i les generoses hereves d’aquesta, Carmen Martínez i Viviane Grimminger que van ampliar amb les seues donacions els fons de l’IVAM.

Videos

FamiliarIVAM Centre Julio González

Ja estem en Falles! I amb elles, torna Moguda! la biblioteca familiar de l’IVAM, per fer tremolar el museu amb rialles i petjades dels més menuts de la casa i les seues famílies.

Durant totes les festes, aquesta biblioteca especialment dissenyada per a criatures de 3-6 anys, reobrirà les portes perquè, de forma lliure i autònoma, les famílies pugan gaudir d’una pausa fallera al museu, compartint un temps de lectura i descans a l’IVAMlab3.

Els fons presents a Moguda! són una xicoteta mostra del programa Moguda! la biblioteca escolar itinerant de l’IVAM* i contenen títols d’autors com Hervé Tullet, Eric Carle o Menena Cottin.

A més, l’espai està condicionat especialment per a l’ús i el gaudi per part de la primera infància i habilitat per al descans i la lectura en calma.

*Moguda! és un projecte que l’IVAM desenvolupa a centres educatius del territori valencià des de l’any 2020. Actualment, Moguda! compta amb 11 caixes de fons itinerants i un fons específic d’art i educació de consulta i préstec permanent a la Biblioteca i Centre de Documentació.

 

Col·labora:

FamiliarIVAM Centre Julio González

Ja estem en falles! I, per a celebrar-ho, l’IVAM dispara una programació cultural amb la qual amenitzar les festes.

Visites comentades, espais de conciliació familiar, tallers i itineraris per a adults en criança, incloent-hi la reobertura de la biblioteca infantil com terratrèmol final.

Perquè, al març, l’IVAM també està on fire!

 

PROGRAMACIÓ FALLES 2026

Del 14 al 22 de març, en horari d’obertura del museu. Sense reserva prèvia.

  • Taller familiar La veueta del museu. Passeig cantat en família per a aprendre a escoltar les obres d’art

22 de març a les 12h. Reserva prèvia. En l’exposició Andrea Canepa. Entre lo profundo y lo distante.

En horari d’obertura del museu. Sense reserva prèvia.

14 de març a les 12h. Entorn de l’exposició A mig foc.

  • Visites comentades per a públic general a les exposicions:

Andrea Canepa. Entre lo profundo y lo distante. 15 de març a les 12h. Idioma: valencià.

A mig foc. 22 de març a les 12h. Idioma: valencià.

22 de març a les 11h. Idioma: valencià.

En horari d’obertura del museu. Amb reserva prèvia.

 

Col·labora:

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • L’exposició ‘Entre el far i l’abisme’ reunix 30 peces de les dos artistes realitzades amb residus de l’oceà, objectes acoblats, teles i vidre
  • La mostra, que s’exposarà també en Es Baluard, s’emmarca en el projecte ‘Territoris en trànsit: solo duo’ que connecta institucions des del Mediterrani

València (25.02.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Entre el far i l’abisme’ que reunix 30 propostes d’Anna Talens (Carcaixent, 1978) i Mar Guerrero (Mallorca, 1991) que aborden la mar i el territori no sols com un espai físic, sinó com un lloc carregat de memòria i transformació.

L’exposició forma part del cicle ‘Territoris en trànsit / Solo duo: Anna Talens & Mar Guerrero’ en col·laboració amb altres institucions nacionals i internacionals. “Un artista d’un altre territori participa al costat d’un artista de la Comunitat Valenciana”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, sobre el projecte en el qual dialoguen la dos creadores. Així, l’exposició té dos seus i dos moments expositius: un inicial en l’IVAM i un altre en Es Baluard de Palma a partir del 17 de setembre del 2026.

“És una conversa artística que emergix des de dos ribes del Mediterrani —la Comunitat Valenciana i les Illes Balears—, enteses no com a realitats separades, sinó com un espai intermedi compartit, travessat per històries, pràctiques i paisatges comuns”, ha assenyalat la directora durant la presentació en la qual ha estat acompanyada per la comissària, Alicia Ventura, i les artistes.

L’exposició reunix aproximadament 30 propostes artístiques, entre les quals es troben instal·lacions, peces escultòriques i serigrafies. “La comissària ha aconseguit integrar els llenguatges i les materialitats de les dos artistes creant una sort de coreografia, de dansa”, va matisar Blanca de la Torre sobre la mostra que s’inicia amb una gran instal·lació d’espills a mode de far d’Anna Talens.

Eixe far servix de guia i deixa entreveure al visitant una falsa sirena, de Mar Guerrero, realitzada amb residus i fustes recuperades. La mallorquina treballa amb deixalles que provenen de l’oceà que recol·lecta i transforma en peces escultòriques. “M’interessa treballar amb materials que sembla que no tenen cap vinculació, però en ajuntar-los parlen d’una altra cosa. Això sempre crea una ambigüitat que apareix just en eixe punt de trobada”, ha expressat Guerrero.

Anna Talens, en canvi, aborda l’horitzó com a experiència perceptiva i espiritual. “He tractat la idea de la mar en l’exposició com un lloc, un hàbitat molt complex, que he intentat sintetitzar en una línia de l’horitzó i en el que psicològicament significa la part superior de la línia, la part inferior i les coordenades de la verticalitat i l’horitzontalitat del tèxtil”, ha apuntat sobre les seues obres en les quals és usual trobar teixits i materials com el coure o el cristall als quals atorga un llenguatge propi.

“La mar no és un espai que envolta l’illa o que envolta un país, sinó que és el propi territori”, ha emfatitzat la comissària sobre la mostra que convida a endinsar-se en la profunditat de la mar, on trobem “criatures abissals” que ens parlen de “l’ecologia de la mar, de què estem fent amb eixe espai, com l’estem tractant i com habiten els plàstics en eixe lloc”, va recordar.

L’exposició es desplega així entre la superfície i la profunditat, entre la claredat solar i la foscor abissal, de manera que el visitant decidix quin recorregut prendre: eixir de la llum i anar la foscor o des de la foscor anar cap a la llum. “Una sempre us portarà a l’altra”, va rematar Alicia Ventura que també ha remarcat el treball artesanal que subjau en totes les obres de la mostra. “Un tornar a la tradició, però no per a mirar arrere, sinó cap al futur”.

L’exposició pretén ser inspiradora i concienciadora sobre la mar, per això tanca la mostra una peça de vídeo que comença i acaba en l’aigua. “És una exposició amb dos llenguatges que confluïxen i que ens parlen de futur, de resistència, d’ecologia, d’història, d’ètica, d’utopia i de fantasia”, va resumir Alicia Ventura.

Programació especial pel 150 aniversari de Julio González

ConversesIVAM Centre Julio González

En el 150 aniversari de Julio González (1876–1942), l’IVAM ha convidat a nou destacats escriptors actuals, l’obra dels quals dialoga amb l’art contemporani, perquè assagen contes, cròniques o poemes sobre el gran escultor del segle XX.

Escriptors de la talla de Manel Baixauli, Sara Barquinero, Jorge Carrión, Agustín Fernández Mallo, Alicia Kopf, María Negroni, Andrés Neuman o Estela Sanchis obriran els seus processos creatius i d’escriptura en un cicle de xarrades mensuals en l’IVAM. A més, les invitacions s’arreplegaran en la publicació d’un llibre, amb l’objectiu de rellegir una de les grans poètiques de l’art contemporani a través d’altres mirades i altres llenguatges, que complementen el coneixement acadèmic i la història de l’art, en el nostre segle XXI que s’està caracteritzant per la hibridació i l’encreuament de fronteres.

En esta tercera sessió del cicle, Sara Barquinero compartirà el seu text i el seu plantejament de treball sobre Julio González, acompanyada de Berta Ferrer. La sessió es presenta com un espai de trobada obert a la sala d’exposicions, pensat per a afavorir la reflexió i la participació de totes les persones interessades.

Barquinero és doctora en Filosofia per la UCM (2023), amb una tesi sobre el concepte del sublim en Kant. A més, com a escriptora ha publicat Terminal (Milenio, 2020), Estaré sola y sin fiesta (Lumen, 2021) i Los Escorpiones (Lumen, 2024), obra que va ser reconeguda com a millor llibre de l’any en la categoria de ficció per l’Associació de Llibreries de Madrid.

El programa continuarà el 30 d’abril amb la participació d’Estela Sanchis.

L’IVAM en viuIVAM Centre Julio González

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona l’IVAM presenta la visita Les dones artistes de l’IVAM, que planteja la relectura comentada, en format de passeig transversal, per alguns dels principals noms d’artistes que es troben exposades a les galeries del museu.

Així, durant la mediació itinerada a càrrec de l’equip de mediació de l’IVAM, conversarem sobre les obres i els plantejaments de treball de les artistes presents a les mostres A mig foc, Kara Walker. Burning Village, Territoris en trànsit / Solo duo: Anna Talens & Mar Guerrero i Andrea Canepa. Entre allò profund i allò distant.

Programació especial pel Dia Internacional de la Dona

L’IVAM en viuIVAM Centre Julio González

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’IVAM desplega una programació especial que permetrà, durant tot el cap de setmana del 8M i els dies següents, acostar-se a les seues principals exposicions mitjançant activacions específiques, visibilitzar la creació de les dones, així com posar en valor el treball de professionals de l’art des del plàstic fins al cinematogràfic.

A més, com el 22 de març tanca les seues portes una de les grans exposicions recents, Kara Walker. Burning Village, es planteja un recorregut curatorial que clausurarà la mostra de la mà – i veu- de la seua comissària, Rosa Castells.

D’altra banda, les visites comentades per a públic general permetran descobrir la saga familiar d’Ignacio Pinazo en l’exposició L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo, així com posar en valor els sabers no hegemònics, tant immaterials com manuals (textils, ceràmics, artesans), molts tradicionalment femenins, en  A mig foc.

Per últim, el museu continuarà impulsant la seua línia de conciliació, de gran acollida, expandint els seus continguts i espais cap a altres possibilitats de transitar-lo. Programa, d’una banda, Una visiteta a l’IVAM, dissenyada per a adults/es amb els seus bebés a diverses de les seues exposicions. I, d’altra banda, la instal·lació de joc artístic El racó de llum. Sense oblidar l’espai específic per a criatures de 0-1 anys, La Sala Blana de l’IVAM. Perquè gaudir de la cultura i l’art contemporanis mai no hauria d’estar renyit amb l’apassionant aventura d’estar criant.

 

PROGRAMACIÓ ESPECIAL 8M*

Dissabte 7 març

11 h. Una visiteta a l’exposició  A mig foc. Dirigida a persones adultes, en companyia de les seues criatures 0-1 anys.

Diumenge 8M

11 h. Una visiteta a l’exposició Andrea Canepa. Entre allò profund i allò distant. Dirigida a persones adultes, en companyia de les seues criatures 0-1 anys.

12 h. Visita comentada a l’exposició L’aura d’una família moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo. Per a públic general.

13 h. Visita especial (novetat): Les dones artistes de l’IVAM. Un recorregut per les galeries de l’IVAM per conéixer les principals obres d’artistes contemporànies actualment en exposició: A mig foc, Kara Walker. Burning Village, Andrea Canepa. Entre allò profund i allò distant. Per a públic general.

Dimarts 10 de març

19 h. Sessió de cinema. Projecció de Leonor will never die, de Martika Ramírez Escobar, amb presentació i col·loqui a càrrec de Les Entendides. Sessió expandida del cineclub de l’IVAM.

Dimecres 11 de març

18 h. Mediació especial a càrrec de Rosa Castells, amb motiu de la cloenda de l’exposició Kara Walker. Burning Village. De la mà de la comissària de la mostra. Per a públic general.

Horari d’obertura del museu

La Sala Blana de l’IVAM. L’espai 0-1 del museu. Sense necessitat de reserva prèvia.

El racó de llum. Espai de joc lliure ple de llums i ombres per a la primera infància i les seues famílies.

 

*Totes les activitats (a excepció de La Sala Blana de l’IVAM) requereixen reserva prèvia. Més informació en la web de l’IVAM.

Museo Anfibio ExposicióIVAM Centre Julio González

Què ocorreria si un museu permetera apuntar la mirada sota terra? Si, en tirar d’una cantonada, emergira un món ocult, complex i vibrant, normalment relegat a la invisibilitat? Radix proposa esta possibilitat a través d’una fabulació ecològica que desplaça la mirada cap a les profunditats de la història, la cultura i les memòries del subsol.

El projecte de Tania Candiani imagina un bioma fictici habitat per entitats que oscil·len entre allò científic i allò especulatiu, entre allò observable i allò imaginat. Es presenta com una instal·lació immersiva concebuda com un ecosistema híbrid, on conviuen plantes vives, escultures de vidre bufat, organismes suspesos, un raizotrón (dispositiu que permet observar el creixement de les arrels), projeccions audiovisuals en diàleg creuat i una composició sonora octofònica que envolta l’espai. Cadascun d’estos elements funciona com un fragment d’un sistema major, interdependent, on s’esborra la separació entre allò viu i allò inert.

La sala expositiva és transformada arquitectònicament per adoptar una geometria suau i radial, inspirada en el tall transversal d’una estructura vegetal trobat en un llibre del Jardí Botànic de València. Esta configuració espacial no actua únicament com a contenidor, sinó com un cos en si mateix, com una anatomia expandida que suggerix la presència d’una planta imaginada, una forma de vida possible que podria pertànyer —o haver pertangut— al territori valencià, però l’origen del qual roman incert, suspés entre la memòria botànica i la ficció científica.

En este sentit, Radix no busca representar la naturalesa tal com la coneixem, sinó especular sobre les seues possibles mutacions, micromons i futurs, convidant a reconsiderar les fronteres entre espècies, disciplines i estats de la matèria, així com a reflexionar sobre les forces invisibles que sostenen la vida, fomentant una consciència de les xarxes ocultes tant per damunt com per davall del sòl.

 

COL·LABORA:

IVAM Centre Julio González

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’ tindrà lloc una conferència del comissari de la mostra, Javier Pérez Rojas.

L’exposició planteja una València, entre 1870 i 1920, com un dels nuclis artístics més prolífics i influents del seu temps. Un elevat nombre de pintors naixen i es formen a la ciutat, dels quals hui només es recorda una parcel·la reduïda, els denominats grans mestres de l’escola valenciana, malgrat que la majoria d’ells residiren fora de la seua ciutat natal.

En un context tan creatiu com el valencià, diríem que la vocació artística era en alguns casos un component genètic que es transmetia amb facilitat de pares a fills. Tal és el cas dels Pinazo, que constitueixen un exemple que sens dubte destaca entre les diverses famílies artístiques de la ciutat, com els Capuz, els López, els Benlliure, els Sorolla o els Manaut Viglietti, entre altres.

En aquest fenomen de transmissió de l’ofici hi ha un component pràctic, de continuïtat o herència d’una tradició —i també de vocació. La convivència i familiaritat amb la creació artística generen una predisposició que afavoreix la continuïtat de l’ofici, com exemplifica el cas del clan dels Pinazo que ara es presenta. El gran mestre Ignacio Pinazo i Camarlench (1849-1916) tingué dos fills que es van dedicar dedicaren a l’art, José i Ignacio Pinazo Martínez, el primer pintor i el segon escultor, encara que també practicà la pintura i fou cantant. Tot i que Ignacio Pinazo Martínez és un gran escultor, s’ha optat ara per mostrar l’obra de Marisa Pinazo Mitjans (1912-1990), filla de José Pinazo Martínez (1879-1933), ja que és ella qui dona continuïtat a l’art pictòric dins de la tercera generació.

  • 19h. Presentació de l’exposició. (Auditori. Entrada lliure fins a completar aforament)
  • 20h. Inauguració i còctel. (Entrada lliure fins a completar aforament)

Videos

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • L’autor murcià abordarà la connexió entre la seua escriptura i la producció escultòrica de Julio González
  • Es la segona sessió del cicle literari que també comptarà amb Sara Barquinero, Andrés Neuman o Agustín Fernández Mallo, entre altres

València (23.02.26). L’ Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta el pròxim 25 de febrer a les 18h una xarrada de l’escriptor i historiador de l’art Miguel Ángel Hernández en la qual abordarà els punts de connexió entre la seua escriptura i la producció escultòrica de Julio González.

Miguel Ángel Hernández (Múrcia, 1977) és una de les veus més destacades del panorama cultural espanyol i compta amb una creixent projecció internacional. Catedràtic d’Història de l’Art en la Universitat de Múrcia, és autor de diversos assajos sobre art contemporani i cultura visual, així com novel·les entre les quals destaquen ‘El dolor de los demás’ (2018), ‘Anoxia’ (2023) i el seu últim assaig ‘Yo estoy en la imagen’ (2024), traduïdes al francés, alemany, italià i anglés.

Es tracta de la segona sessió del cicle ‘Escriptures cactus’ amb el qual es pretén rellegir l’obra de Julio González i de la història de l’art, a través de la mirada dels escriptors María Negroni, que ja va intervindre el mes passat, i altres que seguiran a Hernández com Sara Barquinero, Estela Sanchis, Andrés Neuman, Agustín Fernández Mallo, Manuel Baixauli i Alicia Kopf.

El cicle, comissariat per l’escriptor i crític literari Jorge Carrión i moderat per Berta Ferrer, es completarà amb la publicació d’un llibre que arreplegarà relats, contes, assajos i poemes d’estos mateixos escriptors. ‘Escriptures cactus’ forma part de les activitats programades pel museu valencià amb motiu del 150é aniversari del naixement de Julio González.

ExposicióIVAM Centre Julio González

València és, entre 1870 i 1920, un dels nuclis artístics més prolífics i influents del seu temps. Un elevat nombre de pintors naixen i es formen a la ciutat, dels quals hui només es recorda una parcel·la reduïda, els denominats grans mestres de l’escola valenciana, malgrat que la majoria d’ells residiren fora de la seua ciutat natal.

D’este amplíssim catàleg de pintors de mitjan segles XIX i XX a penes coneixem les bio-grafies d’uns pocs, i un dels enigmes és conéixer com aconseguiren sobreviure en un medi tan competitiu i saturat de professionals. L’opció per a una gran majoria fou des-plaçar-se a altres ciutats i països d’Europa i Amèrica principalment. La docència fou un dels camins professionals pels quals optaren molts, però quan es depenia exclusivament de la comercialització dels treballs en un mercat de l’art tan constret com local, la vida de gran part d’estos artistes no deixava de ser heroica

En un context tan creatiu com el valencià, diríem que la vocació artística era en alguns casos un component genètic que es transmetia amb facilitat de pares a fills. Tal és el cas dels Pinazo, que constitueixen un exemple que sens dubte destaca entre les diverses famílies artístiques de la ciutat, com els Capuz, els López, els Benlliure, els Sorolla o els Manaut Viglietti, entre altres.

En aquest fenomen de transmissió de l’ofici hi ha un component pràctic, de continuïtat o herència d’una tradició —i també de vocació. La convivència i familiaritat amb la creació artística generen una predisposició que afavoreix la continuïtat de l’ofici, com exemplifica el cas del clan dels Pinazo que ara es presenta. El gran mestre Ignacio Pinazo i Camarlench (1849-1916) tingué dos fills que es van dedicar dedicaren a l’art, José i Ignacio Pinazo Martínez, el primer pintor i el segon escultor, encara que també practicà la pintura i fou cantant. Tot i que Ignacio Pinazo Martínez és un gran escultor, s’ha optat ara per mostrar l’obra de Marisa Pinazo Mitjans (1912-1990), filla de José Pinazo Martínez (1879-1933), ja que és ella qui dona continuïtat a l’art pictòric dins de la tercera generació.

Confrontar o mostrar seqüencialment l’art de tres generacions obliga a interpretar les relacions existents, l’evolució gradual de cada un d’elles, així com unes persistències que lògicament són més accentuades entre pare i fill que entre avi i neboda. Encara que la potent personalitat de l’avi siga objecte de veneració, l’art de cadascun segueix el seu curs i les creacions dels tres van parlant d’una superació de models i d’evolucions estilístiques que, en el seu conjunt, possibiliten realitzar un recorregut suggeridor que ens porta del naturalisme i el modernisme a l’art déco.

Els estímuls que provoquen els models paterns en les diferents generacions creen unes connexions o nexes que es perceben clarament entre els treballs d’Ignacio Pinazo i les creacions de José Pinazo de la seua fase inicial, de la mateixa manera que succeeix entre unes certes pintures de Marisa Pinazo i creacions de José Pinazo. Una breu selecció i emparentament d’obres de distint gènere permeten apreciar-ho amb nitidesa.

Videos

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • El concert gratuït forma part del cicle ‘Posar la veu’, organitzat per l’IVAM en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura.

València (20.02.26). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull el dissabte, 21 de febrer a les 19.00 hores, un concert gratuït de Sofía Gabanna dins del cicle ‘Posar la Veu’. L’artista argentina, establida a Barcelona, és una de les estreles de l’escena emergent de l’hip hop espanyol amb un rap combatiu, enèrgic, directe i reflexiu.

En el seu concert en l’IVAM, la germana de la també artista Nathy Peluso interpretarà els temes del seu àlbum que porta per títol ‘Sideral’ amb lletres que aborden temes de llibertat, reivindicació social, feminisme i salut mental. També interpretarà els seus nous singles ‘Retorno’ i ‘Yo Soy Yo’.

Gabanna és una de les figures més atípiques de l’escena musical urbana: és rapera ballarina i cantautora. La seua música ha forjat un estil únic que fusiona hip-hop, jazz, R&B i ritmes llatins. Originària de l’Argentina, es va mudar a Espanya als 13 anys. La seua formació musical és molt diversa, influenciada des de jove pel rock argentí, flamenc, blues, música clàssica i gèneres urbans com el rap i el trap. Entre els seus referents destaquen figures de renom internacional com Amy Winehouse, Lauryn Hill, Whitney Houston, Fito Páez, Nas i 2Pac.

El concert forma part del cicle ‘Posar la veu’, un programa de caràcter mensual organitzat per l’IVAM, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, que va comptar el gener passat amb l’actuació de la productora i intèrpret castellonenc Xenia.

El cicle, que es prolongarà fins al mes de juny de 2026, pretén explorar noves propostes musicals i vocals de caràcter intimista i d’experimentació, que van des de la fusió de música tradicional amb sonoritats contemporànies o la reinterpretació del folklore des de l’electrònica.

Els concerts se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïts fins a completar aforament.