Places categories: IVAM Centre Julio González

• La mostra, que s’inaugura el 18 de febrer, reunix obres de 27 artistes realitzades amb materials com a ceràmica, fang, llana, tèxtils, espart i altres fibres naturals
• És un projecte en xarxa que naix en l’IVAM i continuarà per Mallorca, Catalunya i Aragó fins a configurar quatre exposicions autònomes

València (17.02.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘A mig foc’ que proposa un recorregut per obres contemporànies vinculades a sabers, oficis i materials tradicionals com a ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals a les quals se suma també el so i els silencis, reivindicant així la tradició oral.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat que el projecte “ens convida a recuperar altres formes de coneixement històricament desvalorats i a posar en valor el nostre ric patrimoni material i immaterial”.

En este sentit, ha recordat que la protecció dels oficis tradicionals i artesanals en la Comunitat Valenciana s’articula a través de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, “una cosa fonamental que sempre he reivindicat i m’alegra que es reflectisca en esta exposició”.

En la presentació ha estat acompanyada per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i pel Coordinador de Cultura i Turisme a l’Ajuntament de Palma, Fernando Gómez de la Costa, que ha intervingut en representació de les institucions col·laboradores, ja que el projecte naix en l’IVAM i continuarà en el Casal Solleric i És Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, en el CDAN d’Osca i en el Museu Terra de L’Espluga de Francolí.

Per a Fernando Gómez de la Costa “els projectes han de transcendir els límits de la sala d’exposicions i no conformar-se amb eixe àmbit espacial per a la seua reflexió i això és precisament el que fa l’exposició”. ‘A mig foc’ es convertix així “en una xarxa de coneixement, rigor, sensibilitats i talent que permet que girem la nostra mirada cap a territoris essencials, vitals, territoris que ens passaven inadvertits malgrat estar just al nostre costat”.

Sobre la col·laboració amb altres institucions, Marta Alonso ha detallat que suposa “un canvi de paradigma per part de l’IVAM, es tracta de buscar sinergies i complicitats en termes d’aliances transescalars”.

Així, segons ha explicat la directora de l’IVAM i comissària de la mostra, Blanca de la Torre, cada seu acollirà una exposició autònoma en la qual artistes i obres aniran mutant i “adaptant-se a cada territori”.

“M’agrada pensar l’exposició com un filandón, aquelles reunions nocturnes al voltant del foc on s’entrellaçaven el treball manual i el relat compartit”, ha detallat de la Torre sobre el títol de la mostra en l’IVAM, que reunix més de quaranta obres de 27 artistes.

Algunes procedixen de la col·lecció de l’IVAM, “pertanyen una nova línia d’adquisicions que connecta amb el discurs de la mostra”, ha matisat la secretària autonòmica sobre les obres d’Ana Esteve Llorens, Pilar Albarrasí, Laura Segura, Belén Rodríguez, Mónica Jover i Sonia Navarro.

Sobre la mostra

Una gran pancarta brodada amb la paraula ‘Guapa’ de Pilar Albarracín rep als visitants de la mostra. Al llarg del recorregut el públic descobrix les obres realitzades en argila vidriada de *Glenda León, les àmfores d’Antonio Fernández *Alvira que partixen de la tradició terrissaire, les flors blaves de porcellana de Noemi Iglesias *Barrios elaborades manualment utilitzant un pigments extrets de telèfon mòbils rebutjats o peces ceràmiques de Marta Font elaborades amb terres procedents de S’Estaca (Valldemossa).

Hi ha peces realitzades a partir d’antigues tècniques ancestrals, com la costura mecanitzada del margalló d’Isabel Servera, els tapissos d’Adriana Meunié, una instal·lació escultòrica de Laura Segura a partir del trenat o una peça de Jessica Stockholder que recupera la tècnica mediterrània de la ‘llatra’.

Unes altres recuperen l’ús de l’espart, com les peces de Sonia Navarro o Ana Laura Aláez, o bé la ceràmica, com Concha Ybarra, Javier Bravo de Rueda o les rajoles esmaltades de Susana Cámara Leret, creades amb les cendres dels residus del cultiu del llúpol.

La mostra no es limita a reivindicar unes materialitats concretes que han romàs invisibilitzades o relegades; enfront de l’acceleració constant “proposa una pausa: respirar, escoltar el murmuri de la matèria i atendre processos manuals que exigixen lentitud, cura i atenció”.

La pròpia museografia de la galeria s’ha dissenyat perquè apel·le a altres sentits i no solament al purament visual, amb intervencions com una gran paret arrebossada en tova “que connecta l’espai expositiu amb els materials i el territori de la Comunitat Valenciana”.

En línia amb eixa important dimensió sensorial, l’exposició incorpora no sols peces visuals, sinó també “obres sonores, com les peces inèdites de Saskia Calderón, i també peces olfactòries, com un monumental collaret suspés de Julie C. Fortier que desprén aromes de sotaboscos”, ha assenyalat De la Torre.

Un altre dels eixos fonamentals de l’exposició és la reivindicació del coneixement situat i de les pràctiques comunitàries. Diverses obres han sigut desenvolupades en col·laboració amb artesanes, comunitats rurals i col·lectius locals, com el projecte de Josefina Guilisasti al costat de la comunitat Rari de Xile o les peces de Sonia Navarro en col·laboració amb dones de la regió de Múrcia que recuperen el treball de l’espart.

La producció de ‘A mig foc’ ha incorporat, a més, criteris de sostenibilitat “concordes amb la responsabilitat institucional del museu”, va subratllar Blanca de la Torre. Entre les mesures adoptades va esmentar l’ús de materials naturals i no contaminants, la reutilització d’elements expositius i l’eliminació de transports internacionals. Les cartel·les i el text de sala, ha recordat, “estan realitzades amb tela i es reutilitzaran en totes les seus del projecte”.

‘A mig foc’ s’aproxima a sabers no hegemònics vinculats als territoris -artesania, oficis, pràctiques llauradores i modes de vida lligats als territoris-, “però no hi ha una visió nostàlgica o romantitzada”, en paraules de Blanca de la Torre. “La pèrdua de sabers tradicionals repercutix directament en la pèrdua de la diversitat, tant cultural com biològica”, ha conclòs.

• El museu proposa este diumenge una visita comentada i un recital de música dedicat a l’exposició a càrrec dels cantants del Centre de Perfeccionament de les Arts

València (06.02.26). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) prorroga l’exposició dedicada a la Cristina García Rodero, Premi Nacional de Fotografia, fins diumenge que ve 22 de febrer. L’exposició, que desplega la cèlebre sèrie fotogràfica en la qual posa la mirada en ritus, festes i tradicions espanyoles, es prolonga durant dos setmanes més davant el gran acolliment per part del públic.

Amb motiu de la mostra, l’IVAM ha organitzat per a este diumenge, 8 de febrer a les 11h, una visita comentada a l’exposició i un posterior recital musical a càrrec dels cantants del Centre de Perfeccionament dels Arts. Els artistes interpretaran un repertori que inclou obres de Txaikovski, Jules Massenet o Mijaíl Glinka en la pròpia galeria que alberga la mostra.

A més, l’IVAM ha programat diverses visites comentades els dies 10, 12, 14, 15, 17, 19, 21 de febrer en les quals el públic podrà descobrir les fotografies en blanc i negre de Cristina García Rodero que reflectixen l’ànima popular i tradicional d’este país.

‘Cristina García Rodero. España Oculta’ reunix 157 imatges d’esta històrica sèrie que va convertir a l’artista de Puertollano (Ciudad Real) en tot un referent de la fotografia espanyola. L’any 1973 la Fundació Juan March li va concedir una beca de creació artística amb la qual va poder adquirir la seua primera càmera i recórrer els pobles d’Espanya “per a documentar i preservar la memòria de les seues festes, cerimònies, ritus, tradicions i la forma de vida de les seues gents”, va detallar la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

La pròpia artista, en la memòria de sol·licitud de la beca, va expressar que es proposava fer un treball antològic dels costums d’Espanya, tant en la seua obertura i progrés, com en la seua ocultació i tradició. No obstant això, no es pot reduir la seua obra al mer document. Són imatges que commouen i emocionen perquè a l’artista el que li importa és “entaular converses amb gent que moltes vegades acaben sent els teus amics, que s’alegren quan tornes i amb els quals sempre estaràs en deute”, va declarar Rodero durant la presentació de la mostra en l’IVAM.

L’exposició ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre l’IVAM, el Cercle de Belles Arts de Madrid, el Centre Cultural La Malagueta de la Diputació de Màlaga i la Fundació Juan March.

• L’Observatori de la Cultura situa al museu en el ‘top 15’ nacional amb un 10’8% de mencions, millorant respecte a l’any 2024
• L’IVAM és la primera institució valenciana que apareix en el rànquing i se situa com un dels museus ‘imprescindibles’

València (30.01.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) és la institució cultural valenciana més valorada en el rànquing nacional i se situa per cinquè any consecutiu en el podi de les institucions i esdeveniments culturals més importants de la Comunitat Valenciana, segons l’Observatori de la Cultura corresponent a 2025 realitzat per la Fundació Contemporània.

L’informe, que s’ha presentat este dijous en el Palau de Festivals de Cantàbria, situa a l’IVAM en el lloc 14 nacional d’un llistat que encapçala el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, seguit del Museu Nacional del Prado i el Festival de Sant Sebastià, que ocupen la segona i tercera posició, respectivament. La relació es completa amb fins a 110 institucions i activitats.

L’IVAM, a més, millora respecte a l’any 2024 incrementant el nombre de mencions fins al 10’8%. L’Observatori de la Cultura també inclou una classificació denominada ‘Els Imprescindibles’, on es relacionen les propostes culturals més destacades a nivell nacional i on sobreïx l’IVAM en l’apartat de museus i centres d’art.

L’enquesta també designa a l’IVAM com la insígnia cultural de la Comunitat Valenciana, que correspon a la proposta més destacada en el territori. D’esta manera, el museu d’art modern impulsa la recuperació de València en el rànquing urbà de les ciutats amb millor oferta cultural, ascendint al quart lloc col·locant-se només per darrere de Madrid i Barcelona i superant a ciutats com Màlaga.

En l’oferta expositiva de l’IVAM durant l’any 2025 van destacar proposades com la retrospectiva de Soledad Sevilla, la mostra dedicada a l’artista nord-americana Kara Walker o l’exposició de la fotògrafa i Premi Nacional, Cristina García Rodero, que s’exhibix fins al pròxim 8 de febrer.

El llistat s’ha elaborat a partir de les opinions de 443 experts professionals de la cultura, entre els quals es troben responsables de fundacions, directors de museus, teatres, editors, gestors culturals, artistes escriptors, productors o galeristes, que han respost al desembre de 2025 a un qüestionari valorant diferents aspectes de l’activitat cultural.

Esta radiografia de les propostes culturals de la Comunitat Valenciana està en-becaina per l’IVAM, seguida pel Palau de les Arts Reina Sofia, el MACA Museu d’Art Contemporani d’Alacant, el Centre d’Art Hortensia Herrero i el Museu de Belles Arts de València.

• El 31 de gener, el 21 de febrer i el 28 de març són les dates confirmades dels primers concerts gratuïts de 2026
• El museu manté la seua aposta per la música amb un programa mensual de concerts en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura

València (28.01.26). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) repren el cicle mensual de concerts ‘Posar la Veu’ l’any 2026 amb l’actuació de la compositora, productora i intèrpret castellonenca Xenia dissabte que ve 31 de gener a les 19h. L’artista espanyola-argentina Sofía Gabanna i Le Parody -el projecte musical de Sole Parody- completen el cartell de concerts del primer trimestre de 2026.

Xenia, natural de Vall d’Uixó però establida a València, va publicar el seu primer single com Xenia l’any 2020, a través de cançons d’electrònica amb matisos dark pop. En 2022 va llançar el seu primer disc amb un so molt més madur i accelerat, que no deixa de costat les seues arrels underground i els sons envolupants que caracteritzen la seua música. En el seu últim àlbum, ‘Cuando las sombras se alargan’, trobem una perfecta combinació de música electrònica, reggaeton, urbà, pop o drum n bass.

El dissabte 21 de febrer serà el torn de l’artista Sofía Gabanna, una de les figures més atípiques de l’escena musical urbana per la seua originalitat i sensibilitat. Germana de la també artista Nathy Peluso, Gabanna és un mostrari d’incomptables sons folklòrics. L’artista espanyola-argentina oferix un rap combatiu, elegant, enèrgic, directe i reflexiu. Unes lletres carregades de consciència que ens parlen sobre l’amor, el temps, la vida i la mort.

Música i folklore es donaran la mà el pròxim 28 de març en l’IVAM amb Le Parody, el projecte musical de Sole Parody, cantant i compositora espanyola que combina en les seues cançons pop fosc, folklores inventats i electrònica.

Usant només instruments que càpien en una maleta de mà (un ukelele, un sampler, un parell de pedals, molts cables), Le Parody crea cançons que sonen familiars, però no s’assemblen a res. Sole combina el maneig de sampler i pedals, mesclant en viu les diferents capes de loops que componen les seues cançons.

El cicle ‘Posar la veu’ s’emmarca dins de l’aposta de l’IVAM per noves disciplines artístiques que dialoguen i construïxen narratives des del multisensorial, al mateix temps que posa l’accent en les xarxes de col·laboració teixides amb altres institucions del context local. Els concerts se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïts fins a completar aforament.

• En la xarrada abordarà la relació de la literatura i la seua pròpia obra amb l’art contemporani
• És la primera convidada d’este cicle de tertúlies literàries que també comptarà amb Miguel Ángel Hernández, Sara Barquinero o Agustín Fernández Mallo, entre altres

València (26.01.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta el pròxim 28 de gener una conversa entre l’escriptora, poeta i traductora argentina María Negroni i l’arquitecta i escriptora Berta Ferrer, en la qual Negroni convida a reflexionar sobre la relació de la literatura i la seua pròpia obra literària amb l’art contemporani.

Es tracta de la primera activitat del cicle ‘Escriptures cactus’ amb el qual, des d’un punt de vista interdisciplinari, es pretén rellegir l’obra de Julio González i de la història de l’art, a través de la mirada dels escriptors María Negroni, Miguel Ángel Hernández, Sara Barquinero, Estela Sanchis, Andrés Neuman, Agustín Fernández Mallo, Manuel Baixauli i Alicia Kopf.

El cicle ‘Escriptures cactus’, comissariat per l’escriptor i crític literari Jorge Carrión i moderat per Berta Ferrer, es completarà amb la publicació d’un llibre que arreplegarà relats, contes, assajos i fins i tot poemes d’estos mateixos escriptors. Este cicle forma part de les activitats programades pel museu valencià amb motiu del 150é aniversari del naixement de Julio González.

María Negroni (Rosario, 1951) és reconeguda per una vasta obra que abasta poesia, assaig i narrativa, entre els quals destaquen títols com ‘El corazón del daño’ (2021) i ‘Colección permanente’  (2025). Ha sigut guardonada amb el Premi Internacional d’Assaig Segle XXI i el Premi Internacional de Poesia Margarita Hierro pel seu poemari ‘Utilidad de las estrellas’ (2024), entre altres reconeixements.

Cicle ‘Escriptures cactus’

Després de María Negroni, el cicle continua el 25 de febrer a càrrec de Miguel Ángel Hernández, historiador de l’art i escriptor espanyol de ‘Anòxia’ o assajos com ‘Yo estoy en la imagen’. El 25 de març és el torn de Sara Barquinero, autora de ‘Terminal’, ‘Estaré sola y sin fiesta’ y ‘Los Escorpiones’, considerat el millor llibre de l’any en la categoria de ficció per l’Associació de Llibreries de Madrid.

El museu valencià acollirà el 20 de maig, la conversa entre l’escriptor hispà-argentí Andrés Neuman i Jorge Carrión. Neuman és una de les veus més importants de la seua generació i destaca per novel·les com ‘El viajero del siglo’ (Premi Alfaguara 2009) i ‘Hablar solos’.

La següent tertúlia serà el 30 de setembre i serà a càrrec d’Agustín Fernández Mallo, els llibres del qual més recents ‘són ‘Trilogia de la guerra’, ‘La forma de la multitud’ (Premi d’Assaig Eugenio Trías) i el llibre autobiogràfic ‘Madre de corazón atómico’.

El cicle ‘Escriptures cactus’ de l’IVAM comptarà també amb la participació l’11 de novembre de l’artista, escriptora i investigadora Alicia Kopf, autora de les novel·les ‘Hermano de hielo’ i ‘Memòria d’Eco’.

Els escriptors valencians Estela Sanchis, autora de la novel·la ‘Hasta aquí todo va bien’, i l’escriptor i pintor Manuel Baixauli, que ha rebut, entre altres, els premis Mallorca de Narrativa, Nacional de la Crítica Catalana i de la Crítica dels Escriptors Valencians, completaran el cicle literari. Les seues xarrades tindran lloc el 29 d’abril i 21 d’octubre, respectivament.