Places categories: IVAM Centre Julio González

• El museu oferix accés gratuït a les zones d’espera i descans amb butaques, climatització i fonts d’aigua potable.

• La programació estival ‘Al museu no se sent el ponent’ oferix activitats gratuïtes dissenyades per a totes les edats.

València (27.07.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) s’unix a la Xarxa de Refugis Climàtics de València, impulsada per l’Ajuntament, oferint a la ciutadania un espai públic accessible, climatitzat i confortable on protegir-se de la calor i gaudir de l’art contemporani.

El museu oferix accés gratuït a les zones d’espera i descans amb butaques, climatització amb una temperatura de confort, lavabos públics i accessibles i fonts d’aigua potable, filtrada i refrigerada, característiques necessàries per a protegir la ciutadania davant de períodes de calor extrema.

«A l’IVAM entenem la sostenibilitat com una pràctica transversal que travessa tota la nostra activitat. Ser refugi climàtic significa ampliar la funció social del museu: oferim un espai de cura, trobada i protecció davant d’un dels grans reptes del nostre temps. Volem que el museu siga un lloc on les persones troben no sols art i pensament, sinó també benestar, perquè la cultura també és una ferramenta per a construir ciutats més sostenibles i resilients», ha destacat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

Els refugis climàtics són equipaments municipals accessibles que, durant els episodis d’altes temperatures, oferixen unes condicions adequades de confort tèrmic mitjançant espais climatitzats o d’ombra, accés a aigua potable, zones de descans i altres servicis bàsics, amb una atenció especial a les persones més vulnerables. La ciutadania pot consultar el mapa actualitzat, la ubicació i els horaris de tots els equipaments que formen part de la xarxa en la pàgina web de València Sostenible.

Refugi climàtic i cultural

A més de proporcionar un espai climatitzat, el museu ha dissenyat una programació estival per a totes les edats amb el títol ‘Al museu no se sent el ponent’. Durant els mesos d’estiu es manté oberta també la Sala Blana de l’IVAM, un espai de joc i descans especialment condicionat per a famílies amb bebés de fins a dotze mesos, així com El Racó de Llum, destinat a la primera infància. Durant juliol i agost, l’IVAM organitza visites adreçades a les famílies que desitgen gaudir de recorreguts comentats per les exposicions adaptats a les seues necessitats.

L’experiència del refugi climàtic troba, a més, un ressò en la programació expositiva del museu. La instal·lació ‘Radix’, de l’artista mexicana Tania Candiani, transforma la sala en un paisatge viu poblat per plantes, arrels i espècies vegetals que conviden a detindre’s i reconnectar amb la natura. L’obra proposa un espai de contemplació que, més enllà del confort tèrmic de l’edifici, evoca la capacitat dels ecosistemes per a generar benestar i reflexiona sobre l’estreta interdependència entre els éssers humans i el món vegetal, reforçant el compromís de l’IVAM amb la sostenibilitat i la cura de l’entorn.

• El projecte, que arriba a Mallorca després de la seua presentació al museu valencià, es desplega en tres seus: Es Baluard Museu, Casal Solleric i Sa Refinadora, a Marratxí.

• L’exposició reunix una destacada representació d’artistes balears o vinculats a l’arxipèlag, reforçant el caràcter situat del projecte en el seu pas per l’illa.

València (24.07.26). L’IVAM inicia la itinerància d’una de les seues grans produccions expositives amb l’arribada d’‘A mig foc’ a Mallorca. L’exposició, que es va exhibir a l’IVAM Centre Julio González del 18 de febrer al 14 de juny de 2026, es desplega a Es Baluard Museu, Casal Solleric i Sa Refinadora en la primera etapa del seu recorregut itinerant.

Després del seu pas per Mallorca, l’exposició continuarà el seu recorregut al CDAN d’Osca i al Museu Terra de Tarragona, on reprendrà el vincle amb el paisatge de muntanya com a eix conceptual. Es tracta de quatre exposicions sota un mateix paraigua, d’un gran projecte tentacular, o d’una exposició que va mutant i adaptant-se a cada context.

L’exposició a les Illes Balears reunix un conjunt d’obres i pràctiques que exploren els vincles entre l’art contemporani, el territori, la memòria i els sabers materials. Des del fang o la llana fins a la palma o el vidre, les obres activen una geografia sensible en què els materials no són només suport, sinó també portadors de memòria i significat.

Comissariat per Blanca de la Torre i concebut inicialment a l’IVAM de València, el projecte s’integra en el marc de Biennal B, una iniciativa impulsada en col·laboració amb el Consell de Mallorca. A esta s’hi sumen l’Ajuntament de Palma, a través del Casal Solleric, i l’Ajuntament de Marratxí, que participa mitjançant l’espai de Sa Refinadora.

En el seu pas per Mallorca, el projecte adquirix un caràcter especialment significatiu per la presència destacada d’artistes balears o residents a l’illa, les propostes dels quals dialoguen amb materials, tècniques i paisatges propis del context mediterrani. Esta dimensió situada reforça la voluntat del projecte d’articular una constel·lació de pràctiques que vinculen allò local amb allò global, entenent ambdós àmbits com a espais interdependents.

A Sa Refinadora, el projecte incorpora una sèrie d’intervencions específiques de Teresa Matas, la pràctica de la qual se situa en la intersecció entre allò íntim i allò polític. A través d’instal·lacions construïdes a partir de materials tèxtils, l’artista desplega un treball profundament introspectiu que aborda qüestions com la memòria, la pèrdua i la reparació. Les seues peces, desenvolupades mitjançant processos llargs i meditatius, convertixen el gest de cosir en una forma de pensament i en una ferramenta crítica capaç d’interrogar experiències de dolor i vulnerabilitat des d’una dimensió poètica i material.

D’altra banda, l’artista Lucía Loren presenta una sèrie d’intervencions específiques, en este cas, a les terrasses d’Es Baluard Museu.

La comissària de l’exposició i directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha subratllat que «una part important de les artistes i els artistes participants pertanyen als contextos on el projecte es desenvolupa, afavorint un aterratge més situat. A elles i ells s’hi sumen altres propostes de l’àmbit nacional i internacional, sota la convicció que allò local i allò global operen com a vasos comunicants. A més, el projecte busca anar més enllà del fet expositiu, generant aliances amb agents culturals i col·lectius rurals i urbans que treballen des del territori per a enfortir els vincles entre art, medi ambient i comunitat».

El director d’Es Baluard Museu, David Barro, assenyala que «A mig foc parla de territoris, però també de relats culturals que emergixen entre els confins dels processos i de les formes de la memòria i el paisatge. Entreteixir discursos entre art i artesania ens permet no sols recuperar sabers, sinó també activar noves formes de pensar el present des d’allò sensible i allò material».

Finalment, Fernando Gómez de la Cuesta, responsable del Casal Solleric, subratlla que «no és casual que estos elements que ens definixen, vinculats a la vida quotidiana, als costums, a la tradició, a la història i a la nostra cultura, apareguen hui com els millors còmplices per a imaginar altres mons possibles. Estos oficis, estes tècniques, estos materials, lluny de ser meres relíquies —entre folklòriques i costumistes que recorren a l’evocació d’allò antic i a l’atractiu del record— proposen una forma de relació amb l’entorn basada en la reciprocitat: es pren de la terra allò que necessitem i se li retorna amb una utilitat aplicada, amb una ètica i una estètica sostenibles i harmòniques».