Places categories: IVAM Centre Julio González

POSAR EL COS

Amb el títol Posar el cos, l’IVAM planteja tres sessions on els espais de l’Institut són habitats, intervinguts i transformats per les accions de ballarins, ballarines i performers. Posar el cos és convertir la presència física dels cossos en compromís; i així mateix, implica plantejar qüestions obertes sobre el lloc que ocupa dins de l’art contemporani la dansa performativa, però també aquella registrada i convertida en peça audiovisual, en un museu com l’IVAM.

OLGA PERICET. ENFOQUE 

Olga Pericet crea una xarxa de pensadors en moviment que treballen sobre la figura de Carmen Amaya per a anar més enllà de la nostra percepció subjectiva i poder realitzar un diàleg amb ella. El present i passat quedaren enfilats, desenfocant la imatge de Carmen Amaya, a condició d’evitar tots els efectes d’imant o enfocament celebratiu que solen donar-se en el cas de personatges d’aquesta envergadura.

Olga Pericet serà el satèl·lit l’òrbita del qual gira al voltant d’una llunyana galàxia de records. L’única Carmen que ens interessa és aquesta Amaya (infra-lleu).

“El foc de l’estrela apagada sura disfressat de freqüències i tremolors que agiten un cos que es forma, ectoplasma trèmul, espectre visible. Va ser Carmen Amaya aqueixa estrela accessible, el seu ball va irradiar l’univers flamenco. Són els raigs entenimentades de Pericet i el buit intersideral que emplena el temps, es canvia en ressò d’un silenci, un ressò que impacta en la superície del firmament l’ombra projectada d’una dona Bing-Bang”. (Trobada amb el públic: Faust Olivares)

POSAR EL COS

Amb el títol Posar el cos, l’IVAM planteja tres sessions on els espais de l’Institut són habitats, intervinguts i transformats per les accions de ballarins, ballarines i performers. Posar el cos és convertir la presència física dels cossos en compromís; i així mateix, implica plantejar qüestions obertes sobre el lloc que ocupa dins de l’art contemporani la dansa performativa, però també aquella registrada i convertida en peça audiovisual, en un museu com l’IVAM.

SOL PICÓ. HALAB

Halab és una peça que vol retre homenatge a les més de 16.000 persones mortes al Mediterrani, mentre tractaven d’aconseguir les costes europees, fugint de la misèria i dels horrors de la guerra de la seua terra natal. 16.000 persones, homes, dones i xiquets que en la desesperació més absoluta, han finalitzat un viatge ple de penúries, violència i abusos sota les aigües del nostre mar.

Una tragèdia humanitària a escassos quilòmetres de la nostra casa, que compta amb la complicitat de màfies despietades, capaces de llançar al mar a centenars de persones en llanxes precàries i amb jupetins falsos i d’una Europa a la qual només el preocupa blindar les seues fronteres. Tan sols les organitzacions no governamentals, com a Proactiva Open Arms, que ha col·laborat en la creació d’aquesta peça, alleugereixen amb la seua labor titànica aquesta situació, posant en primer lloc el que sempre hauria de prevaldre: ajudar a qui més ho necessita.

Halab, nom que rebia antigament la ciutat d’Alep a Síria, pretén donar visibilitat a aquesta injustícia insuportable, conscienciar-nos del que ocorre dia a dia en el Mediterrani i donar veu a qui no la té. Perquè, per desgràcia, el degoteig constant d’aquestes notícies en els nostres televisors ens torna insensibles a aquest dolor, amb consciències cada vegada més impermeables, més acostumades a la mort, més dormides…

Interpretada per 20 ballarins estudiants de dansa i coreografiada per Sol Picó, amb música en directe de Pere Jou, Halab és una peça austera, impactant, compromesa i emocionant, que a través del llenguatge poètic de la dansa ens acosta a una terrible realitat que pateixen milers de persones davant la inacció d’una Europa amb el cor cada vegada més dur. Que el nostre silenci no es convertisca en el seu còmplice.

POSAR EL COS

Amb el títol Posar el cos, l’IVAM planteja tres sessions on els espais de l’Institut són habitats, intervinguts i transformats per les accions de ballarins, ballarines i performers. Posar el cos és convertir la presència física dels cossos en compromís; i així mateix, implica plantejar qüestions obertes sobre el lloc que ocupa dins de l’art contemporani la dansa performativa, però també aquella registrada i convertida en peça audiovisual, en un museu com l’IVAM.

SOL PICÓ. PERSEGUINT UN SOMNI

Sol Picó ens proposa una xarrada íntima, com si ens parlara des del sofà de la seua casa, sobre les seues 20 anys de professió: pors, dubtes, fracassos, somnis no realitzats…  per dins va la processó…

Ens revelarà com i quan arriba la inspiració i que passa si aquesta no arriba!

Ens refresca la memòria a través de suggeridores imatges dels seus inicis i ens explica el que representa per a ella una vida dedicada a la dansa en cos i ànima: ser dona, mare i artista, un còcktail explosiu que s’ha d’evitar que t’explote a les mans.

Sacrifici i diversió acompanyada d’un equip excepcional durant 20 anys, en gires per més de 30 països i han experimentat amb ella com es viu la seua dansa mediterrània a Pequín, Kinshasa o Paris.

Ella parlarà i ens farà preguntes perquè li interessa molt què pensem nosaltres, els espectadors d’aquest món…estàs preparat?