A càrrec d'artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

Com a primera trobada de l’any, l’IVAM i Les Arts plantegen una activitat especial dedicada a l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta, que es pot visitar a la galeria 5 de l’IVAM, amb una visita comentada i un posterior recital a càrrec de les cantants i els cantants del Centre de Perfeccionament de Les Arts.

La proposta, com ja és habitual, es planteja integrada en dues parts: una primera part en forma de visita comentada dedicada a visitar l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta. L’exposició mostra la sèrie de 159 imatges amb les quals, com diu la seua autora, «vaig intentar fotografiar l’ànima misteriosa, vertadera i màgica de l’Espanya popular, amb la seua passió, l’amor, l’humor, la tendresa, la ràbia, el dolor, amb la seua veritat; i els moments més intensos i plens en la vida dels personatges, tan simples com irresistibles, amb tota la seua força interior, en un desafiament personal que em va donar força i comprensió i en el qual vaig posar tot el meu cor».

En la segona part de l’activitat, una vegada finalitzada la visita, s’oferirà, a la mateixa sala i com a acte de cloenda de la mostra, un concert realitzat expressament per a l’exposició per part de les cantants i els cantants del Centre de Perfeccionament.

El Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts (Opera Studio del Palau de les Arts Reina Sofía) té com a objectiu fonamental promoure una formació professional d’alt nivell adreçada a joves cantants i músics procedents d’Espanya, de la Unió Europea i de la resta del món; preparar orgànica i estructuralment el cantant líric i afavorir al màxim la seua adequada inserció en el món professional. Per això, durant el període de formació, els integrants de l’Opera Studio viuen i conviuen amb el dia a dia del Palau de les Arts Reina Sofía, participen en les activitats programades en cada temporada i estan en contacte estret amb els artistes que hi intervenen. Durant dues temporades consecutives, la nova promoció de cantants i pianistes desenvolupa el seu estil interpretatiu sota la guia de María Bayo com a assessora musical.

*Donat l’aforament de la sala, per seguretat i comoditat dels assistents, es requereix de reserva prèvia per a l’activitat (visita + recital)

Programa

  • 11 h. Visita a l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta a càrrec de l’equip de mediació del museu
  • 11.50 h. Pausa
  • 12 h. Recital Les Arts visita Cristina García Rodero. España Oculta, galeria 5 de l’IVAM
Museo Anfibio ExposicióIVAM Centre Julio González

A media lumbre, (A mig foc), reuneix propostes que, des de les pràctiques artístiques contemporànies, obrin espais cap a materials que, fins a temps recents, han romàs jerarquitzats dins de perímetres subalterns: ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. Entre aquestes matèries s’inclouen també els sons i els silencis. La veu es fa present, reivindicant la tradició oral com a vehicle de la memòria, igual que en els antics filandons, aquelles reunions nocturnes entorn de la llar, mentre realitzaven labors manuals al calor del foc compartit.

A través de les peces i de les seues diferents materialitats, ens aproximem a sabers no hegemònics associats als territoris: l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. Salvaguardar els coneixements vernacles implica preservar no sols tècniques i manufactures, sinó també un patrimoni immaterial compost per tradicions orals, memòries, sabers populars i afectes col·lectius. Un patrimoni pres a mig foc, al ritme pausat dels gestos i herències compartides.

 

Llistat d’artistes

Ana Laura Aláez

Pilar Albarracín

Javier Bravo

Saskia Calderón

Susana Cámara Leret

Ricardo Calero

Ana Esteve Llorens

Antonio Fernández Alvira

Marta Font

Julie C. Fortier

Josefina Guilisasti

Noemi Iglesias Barrios

Mónica Jover

Cecilia Jurado Chueca

Glenda León

Sandra Mar

Adriana Meunié

Sonia Navarro

Lara Ordóñez

Nuria Riaza

Belén Rodriguez

Laura Segura

Isabel Servera

Laurita Siles

Jessica Stockholder

Sarah Viguer

Concha Ybarra

 

Dates d’inauguració i de clausura

IVAM, València: 18 de febrer – 14 de juny, 2026

Casal Solleric/És Baluard, Palma: juliol – setembre, 2026

Centre d’Art i Naturalesa, CDAN, Huesca: octubre – desembre, 2026

Museu Terra, L’Espluga de Francolí, Tarragona: octubre – desembre, 2026

 

Un projecte de l’IVAM realitzat en col·laboració amb Casal Solleric, Es Baluard, CDAN i Museu Terra

Videos

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • La doctora en Estètica i Cinema, Celia Cuenca analitzarà com han evolucionat els rols femenins dins del gènere de terror
  • És la tercera sessió del cicle de cinema ‘Sessió expandida’ a càrrec de Las entendidas

 

València (15.10.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) projecta la pel·lícula ‘Black Christmas’, considerada una de les pel·lícules de terror slasher més influents, el pròxim 16 de desembre a les 19h dins del cicle de cinema ‘Sessió expandida’. El llargmetratge, dirigit per Bob Clark en 1974, ha establit les bases del slasher, un subgènere del cinema de terror caracteritzat per la seua violència gràfica, escenes de suspens i la presència d’un assassí emmascarat.

Previ a la projecció, la doctora en Estètica i Cinema Contemporani, Celia Cuenca, oferirà una xarrada sobre les pel·lícules de terror slasher i analitzarà com han evolucionat els rols femenins dins del gènere de terror. Celia Cuenca investiga entorn de la teoria de la imatge i el disseny de producció. Ha impartit ponències entorn del cinema contemporani en la Universitat de Granada i de Salamanca. En 2024 va publicar ‘Universos cercanos’ (Barlin Libros) un assaig sobre la història i estètica de la ciència-ficció cinematogràfica.

La xarrada és la tercera sessió del cicle de cinema ‘Sessió expandida’, conduït per Adriana Cabeza i Alexia Guillot, conegudes sota el nom de Las Entendidas. El projecte, que va comptar amb la participació del periodista i escriptor Juan Sanguino en la primera sessió, duu a terme projeccions mensuals de pel·lícules que habitualment queden fora dels circuits d’exhibició de la ciutat i es completa a través de ‘La cinefília de l’IVAM’, un grup de cineclub estable que oferix la possibilitat de participar en sessions temàtiques exclusives.

Esta iniciativa s’emmarca dins de l’aposta de l’IVAM per noves disciplines, com el cinema o la música. L’assistència a cada una de les sessions del cicle de cinema és lliure fins a completar aforament.

Galeria

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • És el tercer concert del cicle ‘Posar la veu’, organitzat per l’IVAM en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura

 

València (12.12.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull el dissabte, 13 de desembre a les 19.00 hores, un concert gratuït de Maestro Espada dins del cicle ‘Posar la Veu’; un viatge musical a càrrec dels germans Alejandro i Víctor Hernández en el qual els sons tradicionals de la seua horta murciana natal s’entrellacen amb beats electrònics, veus ancestrals i noves textures.

En el seu concert en l’IVAM interpretaran els temes del seu primer àlbum que porta per títol ‘Maestro Espada’. En este projecte musical els sintetitzadors analògics casen amb castañetas, panderetes, guitarros i llaüts donant nova vida a temes com a ‘Mayos’, ‘Carriles’ o ‘La despedía’.

Els germans Hernández van estar mesos treballant amb luthiers, descobrint els instruments tradicionals i aprofundint en el Cançoner Popular Murcià Antic de Pedro Díaz Cassou i els articles de l’escriptor José Martínez Tornel.

El resultat és un projecte musical en el qual revisen i reinterpreten el folklore reescrivint els cantes de l’horta: malaguenyes murcianes, parrandes, jotes, trilles, majos o boleros prenen una nova dimensió a través de l’electrònica moderna.

El concert forma part del cicle ‘Posar la veu’, un programa de caràcter mensual organitzat per l’IVAM, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, que ha comptat amb les actuacions del duo Gal·la i Ovidio i de Versonautas.

El cicle, que es prolongarà fins al mes de juny de 2026, pretén explorar noves propostes musicals i vocals de caràcter intimista i d’experimentació, que van des de la fusió de música tradicional amb sonoritats contemporànies o la reinterpretació del folklore des de l’electrònica.

Els concerts se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïts fins a completar aforament.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • ‘Entre lo profundo y lo distante’ crea un univers colorista on dialoguen la mitologia clàssica i les cosmovisions llatinoamericanes
  • Podrà veure’s des del dijous 11 de desembre en la Galeria 6 de l’IVAM

 

València (10.12.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura este dijous 11 de desembre ‘Entre lo profundo y lo distante’, un projecte concebut específicament per a la Galeria 6 de l’IVAM per Andrea Canepa (Lima, 1980) en el qual l’artista proposa una colorista instal·lació experiencial i immersiva que ocupa les dos plantes, connectades mitjançant una intervenció que travessa l’escala, en la qual reflexiona sobre la percepció del temps.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat durant la presentació que este projecte “simbolitza l’aposta de l’IVAM pel diàleg del Mediterrani amb altres cultures, en este cas amb Amèrica Llatina”.

En l’acte, en el qual Alonso ha estat acompanyada per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i la pròpia artista, la secretària autonòmica també ha subratllat l’aposta del museu per les dones: “Estem orgullosos que esta siga una altra de les línies de l’IVAM i orgullosos que creadores com Andrea Canepa tinguen el merescut protagonisme que necessiten”.

La mostra, que es podrà veure en el Centre Julio González fins al 12 d’abril, “part del llibre ‘*The Spell of the Sensuous’ de David Abram que, secundant-se en la fenomenologia i concepcions del temps presents en diverses cosmologies indígenes, planteja que el temps està inscrit en el paisatge”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

“És un llibre que intenta recordar-nos una cosa molt simple: abans que la tecnologia i les ciutats marcaren el nostre dia a dia, el nostre cos estava molt més connectat i atent al món immediat”, ha detallat l’artista. Amb l’aparició de l’escriptura comencem a dependre cada vegada més de la paraula escrita, i menys de l’experiència viscuda, i així vam anar perdent part d’eixa sensibilitat.

“El llibre no proposa rebutjar la tecnologia, sinó recuperar una manera més present i corporal d’habitar el món”, ha afirmat.

Andrea Canepa treballa principalment amb instal·lacions, tèxtils i performance i es caracteritza “per la juxtaposició de narratives que transiten entre cosmovisions, construint espais de confluència simbòlica on dialoguen la mitologia clàssica i les cosmologies indígenes andines”, ha afegit Blanca de la Torre.

 

Característiques de la instal·lació

Els visitants que accedisquen a la sala trobaran estructures geomètriques, peces modulars, grans volums de colors i formes reminiscentes de joguets tipus mecano.

“Estos elements, freqüents en l’univers iconogràfic de Canepa, al·ludixen tant a l’aprenentatge abstracte com a la dimensió performativa del cos”, ha apuntat Blanca de la Torre sobre la instal·lació que mostra “la confluència de les cosmovisions llatinoamericanes, especialment andines i les europees, especialment la grega: l’Hades, la serp, les parques, el temps no lineal indígena, huacas, ceques…”.

La planta inferior recrea l’univers del que està en el profund de les coses: com si es tractara d’una caverna, un inframon o un úter matern. “Tot està organitzat en capes: els sediments del sòl estan en les parets, hi ha escultures que remeten als anells dels arbres que emboliquen tot l’espai de la galeria i el visitant es pot moure entre elles”, ha detallat Andrea Canepa sobre esta primera planta amb llums baixes que insistixen en la sensació d’interioritat.

En el centre de la sala hi ha una serp “que és present en moltíssims mites de pobles distints com a habitant de l’inframon, on també està el nostre passat”, ha assenyalat Canepa. Les dos instal·lacions es connecten mitjançant una intervenció en l’escala, com una tela que es desplega, de manera que l’ascens evoca l’encreuament d’un llindar, el pas d’un estat a un altre.

En la planta superior, una línia metàl·lica recorre el perímetre de la sala com un horitzó i s’interromp amb escultures que alteren el seu curs. La instal·lació dialoga amb el sistema de ceques del món andí precolombí. “Es tracta d’una xarxa de línies sagrades que partien del centre de la ciutat cap a l’horitzó, connectant huacas —llocs sagrats— i traçant una correspondència entre espai i temps. Cada huaca marcava moments del calendari inca”, va recordar l’artista.

La instal·lació s’ha realitzat utilitzant materials diversos, com a teles, fil, taulells, fustes, terra i, fins i tot, cristall. “Per a Andrea Canepa, el teixit constituïx l’eix vertebral de la seua pràctica artística”, va recordar de la Torre. “És una elecció conscient que ha de veure amb apel·lar no sols al visual, sinó a la tactilidad del que ens envolta. Pense una altra vegada en la cultura andina i les seues quipus, estos fils amb nusos que es lligen també amb les mans. En tot el que ens diu la textura d’un material”, ha asseverat l’artista.

“Més enllà de la seua dimensió tècnica o ornamental, en l’obra de Canepa teixir equival a produir continuïtat: cada fil enllaça temps i memòries, configurant un tapís on el passat, el presente i el per vindre s’entrellacen en una ordit visca”, ha conclòs Blanca de la Torre.

Galeria

En el marc de l'exposició ‘Habitar les ombres’

SeminarisIVAM Centre Julio González

Dins de la programació pública de l’exposició Habitar les ombres, es planteja el taller teòric pràctic amb Eulàlia Valldosera, artista amb obra en la col·lecció de l’IVAM i pionera en el treball amb la llum i l’ombra.

El taller, articulat en tres sessions i impartit per la mateixa artista, es focalitza en la descripció i aplicació de conceptes metafísics mitjançant tècniques de visualització per a la transformació energètica. No es requerixen coneixements previs per a realitzar-ho.

L’energia precedix a la manifestació. Com podem captar-la, llegir-la i modificar-la? Quan ens obrim a percebre els camps d’energia als quals afectem i que al seu torn ens afecten alliberem habilitats psíquiques adormides. Així, accedim a la informació o memòria que conté el nostre bio-camp perquè, en ser reconeguda i vibrada, puga ser transformada.

Gràcies a la llei de ressonància, quan posem orde en el nostre interior generem un nou exterior. El dibuix automàtic guiat és una ferramenta que activa els circuits neurològics que fan de pont entre els nostres dos hemisferis cerebrals, la qual cosa ens permet accedir a la gnosi, l’alta intuïció. Però abans és necessari aprendre a netejar els canals perceptius i reconéixer el nostre mapa energètic. L’objectiu de les pràctiques energètiques aplicades a la imatge que proposa este taller és el de possibilitar la pròpia reprogramació, despullant-nos d’aquelles memòries limitants que inactiven el nostre millor potencial.

  • Impartix: Eulàlia Valldosera
  • Lloc: IVAMlab1
  • Dates: 15, 16, 17 gener
  • Horaris: 15 i 16 gener de 16-19h / 17 de gener de 10-13h
  • Inscripcions: mitjançant la web de l’IVAM
  • Certificats: L’IVAM certificarà l’assistència, si la persona interessada ha assistit en un mínim del 80% de les sessions realitzades. Es prega puntualitat i compromís.

 

Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, Barcelona, 1963) es llicencia en Belles Arts a Barcelona i en Audiovisuals a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam. Després de gaudir de la prestigiosa beca DAAD Artists-in-Berlin el 1999, es dona a conéixer al nostre territori amb una retrospectiva a la Fundació Tàpies (Barcelona) i al Witte de With (Rotterdam). Reconeixida com a pionera d’una nova manera de fer generacional, el 2001 rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía li dedicarà una segona retrospectiva el 2009 amb les instal·lacions lumíniques que havien nascut als anys 90 en nombroses biennals internacionals com les de Kwang-ju, Istanbul, Johannesburg, Santa Fe, Manifesta, Yokohama o la Biennal de l’image de París… i posteriorment a les de Venècia, São Paulo, Sydney i al Skulptur Project de Münster.

Les seues accions, fotografies i escenografies esdevenen espais psicològics on revisa les nostres ombres personals i culturals. Fetes amb deixalles i objectes quotidians, el cos i els seus registres emocionals heretats afecten la mateixa manera d’entendre l’obra, que passa a ser el desplegament d’un procés on els aparells tecnològics conviuen amb l’espectador.

Des de fa uns anys, el dibuix, l’escriptura i l’oralitat fermenten les seues creacions, on investiga el cos de llum de l’ésser humà i el poder energètic de les imatges. Empra la canalització mediúmnica en accions performatives per a transformar la memòria col·lectiva dipositada en institucions i obres d’art i, en plena natura, dona veu a les entitats vives creant vídeo-missatges que difon a les xarxes socials. Es definix com a mística activista i genera nous contextos creatius convocant sessions de #dibuixienergia per a retrobar les arrels psico-màgiques de la pràctica artística co-participativa.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • S’exposen 11 obres restaurades després de la riuada d’Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Andreu Alfaro i Sanleón
  • La mostra és la primera fase d’un projecte de llarga duració que pretén acostar l’art contemporani a la comunitat universitària i als jóvens

 

València (09.12.25). La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, acompanyada per la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i la directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Blanca de la Torre; han inaugurat ‘Rebrot’, una iniciativa conjunta entre les dos institucions que arranca amb un projecte expositiu que reunix una selecció d’obres de l’IVAM afectades per la dana. A la presentació també han assistit els artistes Miquel Navarro, Juan Carlos Nadal i Sanleón.

Marta Alonso, ha volgut mostrar el seu suport a este projecte en la qual ha sigut la seua primera activitat com a responsable de l’àrea, i ha assenyalat que amb ‘Rebrot’ “es complix l’objectiu que la col·lecció de l’IVAM dialogue amb altres institucions i, alhora, estem donant a conéixer totes les obres afectades per la dana de l’IVAM que han sigut restaurades en un missatge positiu i secundades pels artistes que van ser afectats”.

Així mateix, ha assenyalat que este projecte contribuïx a “posar en valor l’art contemporani i la seua presència en l’Espai Vives, com a espai cultural”.

Per part seua, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que la mostra inclou un total d’onze obres de sis artistes -Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Andreu Alfaro i Sanleón-, de les quals es presenten huit escultures i tres pintures.

“Totes elles han sigut intervingudes perquè es van veure afectades per la inundació del magatzem de Riba-roja de Túria en el qual s’emmagatzemaven les peces, excepte una obra d’Alberto Corazón i una altra de Miquel Navarro que pertanyen a la col·lecció de l’IVAM i que hem volgut incloure en la mostra”, ha detallat.

Després de la inundació originada per la riuada l’any 2024 van resultar afectades un total de 128 obres d’art de la col·lecció de l’IVAM. Per part de l’equip de restauració del museu es va establir un pla d’actuació dividit en tres fases, segons les prioritats d’intervenció. “Al llarg del 2025 s’han restaurat 70 obres. Els treballs d’intervenció pendents continuaran l’any 2026”, ha manifestat Blanca de la Torre.

L’acte ha sigut presentat per la vicerectora de Cultura i Societat de la UV, Ester Alba, qui ha expressat la seua satisfacció per la col·laboració institucional. “En fer circular les peces de l’IVAM pels diferents campus, la Universitat no sols exhibix art, sinó que també integra el patrimoni en la vida quotidiana. Aules, passadissos i espais comuns es transformen en llocs simbòlicament habitats, autèntics laboratoris de convivència i aprenentatge”, ha assenyalat.

Per part seua, la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre, ha definit ‘Rebrot’ com “una lectura col·lectiva sobre la fragilitat i, al mateix temps, sobre la capacitat de reconstrucció”. Durant la presentació, ha assenyalat que el recorregut pels diferents campus “recorda la nostra vulnerabilitat material, però també allò que sorgix quan una comunitat coopera i sap afrontar l’adversitat amb dignitat i intel·ligència”.

Mestre ha destacat que les obres “encarnen un impuls regenerador que naix de la resistència i de l’acció col·lectiva”, un sentit que, ha dit, també definix la col·laboració entre la Universitat de València i l’IVAM.

En este marc, ha subratllat la importància d’acostar l’art contemporani a l’alumnat: “L’IVAM i la UV compartixen una convicció profunda: la cultura és un instrument de transformació. I quan es combina amb el servici públic, es convertix en una força capaç d’ampliar drets, generar oportunitats i enfortir una ciutadania crítica i oberta”. La rectora ha conclòs que “davant la destrucció sempre és possible reconstruir, i davant la incertesa, imaginar nous futurs”.

La directora de l’IVAM ha esmentat el llibre ‘Un paradís en l’infern’, de Rebecca Solnit, una obra que examina la dimensió col·lectiva i altruista que emergix en comunitats travessades per la catàstrofe. “Enfront del relat de saqueig, pillatge i individualisme, fins i tot en contextos de devastació i ruïna prevalen la solidaritat, la generositat i el suport mutu”, ha manifestat Blanca de la Torre qui ha recordat que “només des d’una mirada sustentada en la ecodependencia, la col·laboració i la participació ciutadana podrem impulsar el rebrot”.

Amb ‘Rebrot’, la Universitat de València reforça el seu compromís amb la recuperació de l’art contemporani i amb el suport al sector cultural afectat per la dana, mentres que l’IVAM consolida el seu paper com a institut on la dimensió museística dialoga amb la investigació i la labor acadèmica.

 

Un recorregut per onze obres: 8 escultures i 3 pintures

La primera fase del projecte ‘Rebrot’ desplega un total d’onze obres de la col·lecció de l’IVAM al llarg dels tres campus principals de la Universitat de València, integrant l’art contemporani i el seu renovat simbolisme en el dia a dia de la comunitat universitària.

El campus de Blasco Ibáñez alberga la major concentració d’obres. En l’edifici de Rectorat s’exhibix Conversa amb Brancusi III (2001), d’Alberto Corazón. La Facultat de Medicina i Odontologia acull dos escultures de Miquel Navarro: Figura pont (2003) i Tòtem de lluna (1995). En l’Espai Vives també es mostren dos obres de Miquel Navarro: Simbiosi (2003) i Temple assegut (2003). Finalment, en el Aulari III es localitzen Sense títol (2006), de Juan Asensio i Haboob (2011), de Juan Carlos Nadal.

Al Campus dels Tarongers, en la Facultat de Formació del Professorat s’exposa Les afinitats electives (1986), de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Finalment, al campus de Burjassot, l’Escola Tècnica Superior d’Engenyeria (ETSE) acull una trilogia d’obres pictòriques. En concret, l’artista Juan Sanleón presenta una sèrie de tres obres: Va surar de Llebeig (2005), L’om (2006) i Nit (2006).

Galeria

ConvocatòriaIVAM Centre Julio González

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso Rodríguez, i l’artista, Andrea Canepa, acompanyades de la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, presenten l’exposició ‘Entre lo profundo y lo distante. Andrea Canepa’ (Entre allò profund i allò distant).

La mostra, concebuda específicament per a la sala 6 de l’IVAM, part del llibre The Spell of the Sensuous de David Abram, que, des de la filosofia fenomenològica i concepcions del temps presents en diverses cosmologies indígenes, planteja que el temps està inscrit en el paisatge.

 

• Dimecres, 10 de desembre de 2025

• 11.00 hores

• Galeria 6 de l’IVAM. Carrer de Guillem de Castro, 118. València

FamiliarL’IVAM en viuIVAM Centre Julio González

Oh! Eh? Hum!! és una sessió de narració per a persones curioses.

Està tot en els llibres?

Fins a on arriba la nostra imaginació?

Què és real i què és inventat?

Es pot callar – o fer callar a- un llibre?

Descobrirem els àlbums il·lustrats que nodrixen la biblioteca familiar de l’IVAM Moguda!, jugant amb la pregunta, la mirada lenta i el pensament compartit.

 

Dates 2026

  • 11 gener (castellà): D’on venim? Explorem en les pàgines temes com la família, les migracions, la vida.
  • 22 febrer (valencià): Què puc fer ací? Parlarem de les ciutats, de la casa i l’arquitectura i de la participació social.
  • 9 abril (valencià): Programació especial en la setmana de Pasqua.
  • 19 abril (castellà): T’ha passat alguna vegada? Amor i amistat que prenen forma gràcies a paraules i dibuixos.
  • 28 juny (castellà): Com dir-te el que sent sense dir-t’ho? El poder expressiu de la poesia.
  • 26 juliol (valencià): Puc ser sempre? La vida i la mort a través de la mirada honesta del llibre infantil.
  • 6 setembre (castellà): Per què jo no soc tu? Una reflexió sobre el jo, l’altre; el ser iguals, però diferents.
  • 1 novembre (valencià): Contes d’amor i por. Criatures i històries d’expectació i risa.

 

Elisa M. Matallín és mediadora cultural, titellaire i narradora amb més de 30 anys d’experiència en educació artística per a públics infantil, juvenil i familiar. És graduada en Biblioteconomia i postgraduada en Educació Artística per la Universitat de València. Ha desenvolupat projectes per a museus i biblioteques centrats en la narració d’històries i la mediació a través de les imatges.

 

Col·labora:

Museo Anfibio ExposicióIVAM Centre Julio González

Entre el far i l’abisme forma part del cicle expositiu Territoris en trànsit / Només duo, una plataforma d’intercanvi i projecció que connecta artistes de diferents contextos institucionals i geogràfics. El cicle proposa el diàleg entre dues creadores —una convidada per una institució col·laboradora i una altra vinculada a la Comunitat Valenciana— de manera que genera un recorregut compartit en dues seus i dos temps expositius. Este format fomenta l’encreuament de mirades, llenguatges i territoris i impulsa xarxes de col·laboració que amplien l’abast del teixit artístic contemporani.

Esta exposició proposa pensar el mar no com a límit, sinó com a territori: un cos viu, canviant, on la cartografia es dissol i les fronteres no es tracen amb línies fixes, sinó amb corrents, marees i temporalitats. Més que un horitzó líquid, el mar es mostra com una geografia inestable, un espai que no es xafa, però que sosté la mobilitat de cossos, memòries i materials.

En esta inversió de la mirada, el que és líquid es torna la regla i el que és sòlid, l’excepció. El blau ja no és fons, sinó estructura; el que és terrestre deixa d’ocupar el centre. Des d’esta lògica, el mar deixa de ser paisatge o metàfora romàntica per a esdevindre territori contemporani, carregat de dimensions polítiques, històriques, estètiques i afectives.

Les obres de Mar Guerrero i Anna Talens se situen en este llindar on el mar es pensa no només com a naturalesa, sinó com a arxiu d’experiències i ressonàncies.

Mar Guerrero treballa amb materials residuals que provenen de l’oceà —plàstics erosionats, fustes a la deriva— que recol·lecta i transforma en peces escultòriques. A les mans, estes restes deixen de ser rebuig per a convertir-se en testimonis del trànsit, la contaminació i la resistència. Cada objecte conserva la memòria del viatge marí i proposa una estètica on la bellesa emergix del descartat, i convida a repensar la nostra relació amb l’entorn.

Anna Talens, en canvi, aborda l’horitzó com a experiència perceptiva i espiritual. Les seues obres exploren el límit entre el visible i l’invisible, entre allò que s’expandix i allò que s’esvaïx. En la pràctica, l’horitzó no és un punt de fuga, sinó una presència mòbil que estructura la mirada i encarna la possibilitat del que és inassolible.

Ambdós artistes habiten el plec entre el que és material i immaterial, entre el que és terrestre i el que és abismal. El mar esdevé espill i llindar: superfície de trànsit i profunditat simbòlica. Enfront seu, la mirada no es retrau; s’obri. Esta exposició convida a habitar l’ambigüitat, a reconéixer en el que és insondable del mar la possibilitat d’imaginar noves maneres d’estar i de mirar el món.

 

Coproducció:

Videos

ConvocatòriaIVAM Centre Julio González

La rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, presenten ‘Rebrot’, una iniciativa conjunta per a acostar l’art contemporani als jóvens. La primera proposta és un projecte expositiu amb obres d’art de l’IVAM danyades per la Dana que s’exposaran en diferents espais de la UV.

A la presentació també assistiran Miquel Navarro, José Sanleón i Juan Carlos Nadal, tres dels artistes participants en el projecte.

Després de la presentació es realitzarà un recorregut pels espais del campus que alberguen les peces.

 

• Dimarts, 9 de desembre de 2025

• 11.00 hores

• Espai Vives. Avinguda Blasco Ibáñez, 23 – 46010 València

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

· La mostra reunix 157 fotografies d’esta mítica sèrie sobre les festes, ritus i tradicions populars espanyoles

València (19.11.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Cristina García Rodero. España Oculta’ que reunix 157 imatges d’esta històrica sèrie que van convertir a la fotògrafa de Puertollano (Ciudad Real) en tot un referent de la fotografia espanyola.

“L’any 1973 la Fundació Juan March va concedir a Cristina García Rodero una beca de creació artística amb la qual va poder adquirir la seua primera càmera, una Pentax de 35 mm, i va prendre un autobús amb destinació al poble de Conca d’Almonesir del Marquesat”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, sobre el projecte amb el qual la fotògrafa va recórrer els pobles d’Espanya “per a documentar i preservar la memòria de les seues festes, cerimònies, ritus, tradicions i la forma de vida de les seues gents”.

“Era una jove absolutament inexperta que volia, sobretot, aventura”, ha recordat Cristina García Rodero sobre els seus inicis. “Amb el que guanyava com a professora, els caps de setmana agafava trens i autobusos a la nit per a anar als pobles”. Així va anar fotografiant durant quinze anys processiones, romeries, dones endolades amb mocador al cap i hòmens amb el seu vestit de diumenge que s’agenollaven al pas del sant.

L’any 2023 es van complir cinquanta anys des de l’inici del projecte i el Cercle de Belles Arts de Madrid, el Centre Cultural La Malagueta de la Diputació de Màlaga, la Fundació Juan March i l’IVAM han decidit celebrar este treball organitzant l’exposició que, després de viatjar per diverses seus, arriba al museu valencià on s’exhibirà fins al 8 de febrer.

La mostra, comissariada per la pròpia artista, arreplega les fotografies que conformen el llibre ‘Espanya Oculta’, publicat en 1989, i que s’ha reeditat. “Tot un esdeveniment editorial”, en paraules de Blanca de la Torre, ja que este volum és “una fita fonamental de la història de la fotografia a Espanya”.

“El llibre l’he reeditat jo perquè vaig decidir que anava a fer el que em donara la gana”, ha apuntat Cristina García Rodero sobre la publicació de la qual inicialment es van llançar 13 edicions i va estar a la venda en les llibreries d’ocasió de mig món a preus molt elevats. “El llibre de ‘Espanya oculta’ és la meua targeta de visita, la gent em coneix per eixe llibre, encara que porte ja 53 anys treballant”.

La directora de l’IVAM ha recordat que la pròpia artista, en la memòria de sol·licitud de la beca, va expressar que es proposava fer un treball antològic dels costums d’Espanya, tant en la seua obertura i progrés, com en la seua ocultació i tradició. “Jo cridava als ajuntaments, parlava amb la gent, amb els sacerdots, amb els tamboriners, amb els músics, amb els firaires, els cosia a preguntes per a saber quines festes eren les importants”, va declarar Cristina.

No obstant això, no es pot reduir la seua obra al mer document. Són imatges que commouen i emocionen perquè a l’artista el que li importa és “entaular converses amb gent que moltes vegades acaben sent els teus amics, que s’alegren quan tornes i amb els quals sempre estaràs en deute”. Per a la directora de l’IVAM, “des del punt de vista etnogràfic i antropològic la col·lecció té un innegable interés”.

La Premi Nacional de Fotografia ha apuntat que no pot deixar un treball a mig fer. “Odie a les persones que caminen superficialment sobre les coses o els fotògrafs que em diuen, ‘ja tinc la foto, anem-nos’. Jo no em vaig. Encara que haja tret la foto de la meua vida cal esforçar-se fins al final i a l’any següent més, i a l’any següent més”, ha asseverat durant la presentació.

“Molts em deien: per què et vens ací fent 600 km per a veure un diable? Senyora, però és que és un diable únic, especial”, va relatar l’artista sobre les dificultats d’endinsar-se en eixa Espanya oculta, de veure sense ser vista, amb eixes diagonals que estructuren tantes de les seues fotografies. Un treball que va haver d’abordar mancat de referències. “Per a mi va ser molt important el llibre de Julio Caro Baroja, ‘El carnestoltes’, va detallar sobre l’escassa documentació sobre cultura popular de l’època.

“Mentres altres fotògrafs retrataven la modernitat de La Movida, Cristina va apostar per una fotografia que no interessava, però ho va fer amb determinació, amb passió i amb talent”, ha resumit Blanca de la Torre sobre un treball que transcendix el documentalisme per a oferir-nos un testimoniatge ple d’emoció d’eixa Espanya “misteriosa i oculta”, un treball fonamental per a entendre “les seues llums i les seues ombres”.

Galeria