Nota de premsaIVAM Centre Julio González

València (10.11.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat el seu programa d’exposicions per a 2026 amb una agenda composta per un total de 13 projectes que s’aproximen al territori de la Comunitat Valenciana des de l’art contemporani i aborden problemàtiques actuals com les ecologies, el patrimoni immaterial i la ruptura entre alta i baixa cultura i entre disciplines del coneixement.

Un nou projecte que aprofundix en les línies del projecte museològic relacionades amb el patrimoni, la sostenibilitat i el territori, aposta per l’obertura de noves xarxes i col·laboracions amb altres centres nacionals i internacionals i per les dones creadores, amb mostres individuals de noms destacats com Joana Vasconcelos, Tania Candiani, Melanie Smith o Cristina de Middel.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que “hui es presenta una nova programació de l’IVAM en la qual es podran veure exposicions de diferents llenguatges contemporanis i diferents tècniques i disciplines, sense oblidar les mostres de l’extraordinària col·lecció de l’IVAM, amb noms imprescindibles de l’art contemporani”.

Són projectes que “aposten, amb sensibilitat i una mirada molt especial, per dones artistes, entre les quals es troben les alacantines Cristina de Middel – Premi Nacional de Fotografia en 2017- i Rosana Antolí”, ha anunciat Pilar Tébar. La meitat de les propostes són mostres individuals dedicades a creadores de l’escena artística internacional contemporània, com la mexicana Tania Candiani, la britànica Melanie Smith o la portuguesa Joana Vasconcelos, guardonada amb el Premi Julio González 2026, en una decidida “aposta per la internacionalització de la institució”, ha destacat.

Per a la directora de l’IVAM, “esta important presència femenina, tant en número com en la diversitat de llenguatges i procedències, enriquix el discurs curatorial”. A més, permet visibilitzar “sensibilitats múltiples, pràctiques comunitàries i modes de fer que solen quedar al marge del relat hegemònic de l’art contemporani”, ha manifestat de la Torre sobre el programa que ha qualificat d’“inclusiu” no sols en el sentit d’integrar múltiples veus, sinó també per “crear espais més amables per als nostres visitants, la qual cosa implica abordar qüestions sobre accessibilitat física i cognitiva”.

En eixa línia de “posar el focus sobre altres relats i pràctiques invisibilitzades” se situa la primera exposició de l’any 2026 que porta per títol ‘A mig foc’. Abordarà la importància dels coneixements vernacles, l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. “L’exposició es concep com un filandó, com aquelles reunions nocturnes entorn del foc mentres es cosia, es brodava o es realitzaven labors manuals”, ha puntualitzat de la Torre.

Un IVAM més col·laboratiu i permeable que també obri les seues portes a nous relats sobre el patrimoni material i immaterial. En eixe sentit, un dels projectes clau en la programació serà una exposició per a commemorar el 40 aniversari de la declaració de l’Albufera com a Parc Natural. Segons la directora del museu, el projecte pretén “desmuntar i analitzar” l’Albufera a través de l’obra d’artistes com a Bleda i Rosa, Teresa Marín, Paula García-Masedo, Jorge Yeregui, Rosella Biscotti, Lucía Loren o Jorge Ribalta.

Col·lecció de l’IVAM

Un altre pas important en la renovació del museu i un dels canvis més visibles serà la presentació d’una exposició permanent de la col·lecció del museu en les galeries 4 i 5 de l’IVAM. Una nova posada en escena que combina el relat historiogràfic amb les lectures alternatives i que apostarà per “un format multirecorregut amb quatre itineraris que ressalten dimensions transversals: la importància del color i la llum, les ecologies, els feminismes o els conflictes”, segons de la Torre.

La mostra reunirà obres icòniques de la col·lecció de l’IVAM d’artistes fonamentals, com Alexander Calder, Equip Crònica, Juana Francés, Paul Klee, Marchel Duchamp, Man Ray, Sonia Delaunay, Aleksandr Rodchenko, Ángela García, Eduardo Arroyo, Richard Hamilton, James Rosenquist, Robert Rauschenberg, Martha Rosler, Bonica Hatoum, Claes Oldenburg, Equip Realitat o Isabel Oliver.

En línia amb eixa importància fonamental que cobra la col·lecció de l’IVAM com a eix sobre el qual pivota la renovació del museu, en 2026 es presentarà una gran exposició sobre Julio González i un complet programa d’activitats per a celebrar el 150é aniversari del naixement de l’escultor. Així mateix, al març s’inaugura l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna’ sobre l’obra d’Ignacio Pinazo, el seu fill José i la seua neta Marisa, una saga d’artistes inquiets i innovadors que van practicar tot tipus de gèneres.

Artistes del context valencià

Avançant en la senda d’eixe IVAM que la directora concep com un projecte transformador, el programa atén artistes jóvens emergents o de mitja carrera de la Comunitat. “Convidarem a un artista valencià a participar al costat d’un altre artista designat per una institució col·laboradora”, ha explicat Blanca de la Torre sobre el projecte ‘Territoris en trànsit/sol duo’. Primer exposaran en l’IVAM i després en Es Baluard de Palma i la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo de Torí.

Altres dos projectes compartixen l’objectiu de posar en valor l’obra d’artistes del context valencià amb una destacada trajectòria internacional, però al seu torn vinculades al context valencià. D’una banda, Regina de Miguel, les imatges del qual habitualment “entrellacen elements de la ciència-ficció, l’astronomia, la botànica, la geologia o disciplines diverses, donant com a resultat criatures fantàstiques i hibridacions diverses que transcendixen els dualismes convencionals com a mineral/vegetal, viu/inert, alienígena/terrestre i microcosmos/macrocosmos”, va relatar de la Torre.

D’altra banda, la mostra de Rosana Antolí que “aprofundix en la investigació sobre bioacústica, òpera i art, establint un diàleg amb el context valencià i la seua memòria de l’aigua i de la veu”.

Premi Julio González

El mes de novembre l’IVAM organitzarà una exposició sobre el treball de Joana Vasconcelos, guanyadora del Premi Internacional Julio González, comissariada per Blanca de la Torre. L’artista portuguesa, que ha participat en dos ocasions en la Biennal de Venècia, exposarà les seues escultures i instal·lacions monumentals que dinamiten amb ironia les fronteres artificials entre alta i baixa cultura.

Museu Amfibi

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, també ha ressaltat el Museu Amfibi, “un programa transversal que combina art contemporani, sabers tradicionals, investigació etnogràfica i acció mediambiental”. El terme amfibi al·ludix a organismes capaços d’habitar i transitar entre l’aigua i la terra, una “condició simbòlica” que permet traslladar el seu significat a l’àmbit del museu. A este programa Amfibi pertanyen projectes curatoriales com els de Tania Candiani, Melanie Smith o l’exposició sobre l’Albufera.

Descarrega el dossier

 

ConvocatòriaIVAM Centre Julio González

En l’acte participen la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i la directora del Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Blanca de la Torre.

  • Dilluns, 10 de novembre de 2026
  • 11.30 hores
  • Auditori Carmen *Alborch de l’IVAM. C/ Guillem de Castro, 118. València
Nota de premsaIVAM Centre Julio González

València (07.11.25). El Consell Assessor de l’IVAM ha aprovat atorgar el Premi Internacional Julio González 2026 a l’artista portuguesa Joana Vasconcelos, referent internacional de l’art contemporani. Amb motiu del guardó el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) organitzarà una exposició sobre el treball de la creadora, comissariada per Blanca de la Torre, que s’exhibirà en el museu en l’últim trimestre de 2026.

L’artista portuguesa, que ha participat en dos ocasions en la Biennal de Venècia, construïx escultures i instal·lacions, moltes de dimensions monumentals, que dinamiten amb ironia les fronteres artificials entre alta i baixa cultura. La relació que establixen les seues peces amb l’arquitectura en la qual s’exposen, la reflexió metalingüística sobre la naturalesa de l’obra d’art o els elements purament poètics són, així mateix, aspectes fonamentals en la seua obra.

“El treball de Vasconcelos, replet de referències externes a la cultura popular i fent ús de tècniques artesanals que inclouen crochet, brodats o passamaneria, resignifica les convencions de gènere, desconstruint estereotips i atorgant-los noves lectures”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

En les seues instal·lacions utilitza objectes quotidians associats culturalment a les tasques domèstiques de la dona -com a casseroles i planxes-, o a la feminitat -com a arracades i sabates de taló-, fins a convertir-los en gegantescos objectes de culte que interpel·len sobre les contradiccions de la societat, el consumisme o l’actualització del rol de la dona en la societat.

Premi Julio González
El Premi Internacional Julio González porta el nom d’un dels escultors més importants del segle XX, el llegat del qual custodia l’IVAM. Es va instaurar l’any 2000 i va ser un projecte conjunt del govern valencià amb Phillipe Grimmimger, hereu de Julio González, la col·laboració i el suport del qual en el projecte es materialitza en la donació d’una escultura de Julio González, fosa en bronze, que porta per títol ‘Dona amb àmfora II’ i que reben com a premi els guardonats.

L’objectiu del Premi Julio Gonzáles és reconéixer a aquelles persones que pel seu treball, mèrits i activitat al llarg del temps destaquen en l’àmbit de la creació artística per la seua contribució al desenrotllament de l’art modern i contemporani i la seua projecció internacional. En les últimes edicions ha recaigut en dones com Annette Messager, Mona Hatoum, Carmen Calvo i Simone Fattal.

Entre els artistes guardonats al llarg més de 25 anys destaquen noms com Georg Baselitz, Cy Twombly, Anish Kapoor, Eduardo Chillida, Markus Lüpertz, Robert Rauschenberg, Anthony Caro, Miquel Navarro, Pierre Soulages, Frank Stella, Jasper Johns, Robert Morris, Bernat Venet, Christian Boltanski i Andreu Alfaro. Des de l’any 2016 el Premi Julio González és biennal i està dotat amb 20.000 euros.

Galeria

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

València (04.11.25). El ple del Consell ha aprovat este dimarts el decret pel qual es nomena a Kristine Guzmán Saratan directora adjunta del Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La seua incorporació a l’equip del museu està prevista per a l’1 de desembre.

El nomenament, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, es produïx a proposta del conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, després d’haver sigut sentida la proposta pel consell rector de l’IVAM.

Este nomenament va ser tractat en el Consell Rector de l’IVAM del dia 6 d’octubre de 2025, emetent-se el corresponent certificat per la secretària del Consell Rector de l’IVAM, i vistiplau de la secretària autonòmica de Cultura, qui exercix la presidència, amb data 23 d’octubre de 2025.

Kristine Guzmán acumula més de dos dècades d’experiència en gestió cultural: des del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a la Fundación Santander 2016.

Nascuda a Manila en 1974, és llicenciada en Arquitectura per la Universidad de Santo Tomás, Manila, amb un Màster en Restauració Arquitectònica per la Universidad Politécnica de Madrid i un micrograu en Història, Cultura i Pensament Contemporani. Actualment està cursant el Grau en Història de l’Art en la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Des de 2023 exercix el paper de Film Commissioner de Castella i Lleó Film Commission.

La nova directora adjunta ha estat al capdavant de la coordinació general del MUSAC, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, durant quasi dos dècades, on ha sigut la principal responsable de la gestió i coordinació de tot el relacionat amb l’edifici i els equips de treball.

D’esta manera, ha contribuït a la posada en marxa del museu, el seu edifici i la seua col·lecció, a la definició del seu pla estratègic i la supervisió tant dels processos administratius com dels creatius, incloent-hi la gestió de recursos humans, la planificació econòmica, la redacció i resolució de licitacions i contractes així com les polítiques museístiques, en coordinació amb els diferents directors.

Juntament a això, ha fet tasques de coordinació i comissariat d’exposicions, tant en el MUSAC com en altres institucions. Ha editat llibres sobre art, arquitectura, sostenibilitat i inclusió, impartint conferències i tallers sobre els mateixos temes.

Ha participat com a jurat en premis d’art i cultura i en programes de residències curatoriales a Espanya i Filipines. També ha format part del Consell Assessor de la Fundación Santander Creativa (2015-2018) i del Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander (2019-present).

En el marc de l'exposició exposició ‘Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’

ConversesIVAM Centre Julio González

Amb motiu de l’exposició ‘‘Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’’, i amb la voluntat d’activar la sala obrint els processos de treball de les i els artistes participants, es plantegen una sèrie d’accions que posaran l’accent en aspectes de la trajectòria, el treball o el plantejament de les peces i processos que es poden veure a la sala de la mà de les seues creadores i creadors.

Marco Henri i Bella Báguena desenvolupen una conversa al voltant de la intersecció entre allò corrent i allò sensible, explorant els vincles possibles entre elements aparentment distants que es manifesten en el sonor, el visual i l’afectiu. L’activitat proposa un espai d’intercanvi on es revisaran materials, referències i processos que arrepleguen l’emocional en allò aparentment neutre: un objecte, un gest, una imatge. A través d’exemples sonors i audiovisuals, la trobada convida a reconéixer una forma d’intensitat discreta en els fragments menors d’allò pròxim i habitual.

Aquesta exposició presenta els resultats del procés d’investigació i creació del Programa Art i Context 2023-2025, i parteix de la idea de laberint, que serveix com a fil conductor de la proposta que uneix cadascuna de les creacions i investigacions individuals. Cadascuna d’elles es desenvolupa des de diferents eixos, com la reflexió al voltant d’allò quotidià, el retorn de la figuració pictòrica, l’evocació del poètic, el trampalull, la construcció de narratives sonores, les relacions d’interdependència humana o la recontextualització discursiva dels materials naturals. Les artistes i els artistes són Bella Báguena, Pablo Bolumar, Marco Henri, Gema Quiles, Sandra Mar i Juan de Morenilla, i el comissariat va a càrrec d’Ali Maderuelo i Julia Castelló.

Una visita en el context de l'exposició 'Pinazo: Identitats'

VisitesIVAM Centre Julio González

L’IVAM presenta el tercer diàleg amb l’exposició Pinazo: Identitats a partir de l’obra de Manuel Bellver “En absències”. L’artista, junt amb el comissari de la mostra Vicent Pla, realitzarà una visita especial acompanyant la nova intervenció en l’exposició.

 

Text de l’artista:

L’obra d’Ignacio Pinazo inscrita en la modernitat sempre ens esperona a preguntar-nos, a indagar allò que manifesta en els seus quefers, tant en les seues obres plàstiques com en les anotacions escrites on es posa de manifest una ment activa que no tan sols es conforma amb pintar quadres i fer dibuixos (que ja és molt) sinó que investiga i reflexiona sobre la realitat que li va tocar viure.

En el context de Pinazo: Identitats se’ns presenta una sèrie de temàtiques que necessàriament ens exigeix, des de la contemporaneïtat, una anàlisi del seu treball, de les seues aportacions a l’art del seu temps i de la nostra actualitat. És en la darrera temàtica, «Absències», on, des de la lògica del meu treball, pretenc establir connexions entre dues maneres d’entendre el concepte d’absència implícita en un llenguatge plàstic i poètic. En aquestes manifestacions plàstiques entenem absència, tant en l’obra de Pinazo com en els meus treballs, com un buidament de presències adherides a la lògica interna de l’experiència plàstica.

Els meus treballs naixen de la necessitat de trobar imatges que identifiquen les pulsions davant l’observació de manifestacions, tant en el tema extern com en la psicologia de qui observa. Qui observa és objecte de la seua pròpia observació. Esta espècie d’imatges en moviment en un fluït temporal no pretén aturar l’instant. Ans al contrari, intenta moure’s amb la fluïdesa d’allò immediat. Cert que la imatge, mai definitiva, recull allò que passa i, ara, allò que va passar. Treballe amb imatges que flueixen encara ara i serven allò que hi havia —allò que vaig percebre— quan van ser fetes, però que, inexorablement, són vestigis, presències d’absències. Així en les meues propostes (imatges fotogràfiques, dibuixos, pintures, escultures,…) sempre hi ha alguna cosa en absència. Hi ha persones, animals, plantes, moviments geològics, manifestacions atmosfèriques…

Els treballs que presente en aquest diàleg amb l’obra de Pinazo parteixen de les meues experiències en situar-me davant (o al bell mig) d’una muntanya ben propera al meu lloc de residència. Un territori on la pròpia experiència contemplativa no sent aliens els fets i les coses que passen en aquest espai inserit en la meua quotidianitat. Al peu de la muntanya (dietari), una col·lecció de 365 fotografies  (una cada dia a diverses hores), és el corpus d’un any complet on es fixen observacions dels canvis i les absències.

La sèrie de 190 dibuixos amb el mateix títol que el dietari fotogràfic, recull, si bé no cada dia sí molts dels dies d’un any, l’experiència de ser ahí. Un ser on se superposen experiències viscudes en la pròpia muntanya i en altres, algunes distants a centenars de quilòmetres d’ací i molt llunyanes en el temps. Aquesta sèrie aplega plàsticament una poètica de l’absència (sense cap tipus de nostàlgia) on es posa de manifest que qui observa —en aquest cas l’artista— és permanentment, sense memòria, present en absència.

Així mateix el vídeo Les altres pells (exterior nit) és un intent de presentar la constatació de la relació presència-absència que hi ha en el dins i fora dels espais on desenvolupe les meues activitats quotidianes. La càmera mostra els murs que delimiten vida a l’exterior i a l’interior. Un exterior on s’hi va a l’encontre de manifestacions naturals, de materials físics o no, que podran en algun cas ser utilitzats en la construcció d’obres plàstiques. L’espai interior és de serenitat, de reflexió i de treball. Interior i exterior estableixen una dialèctica que manifesta l’especulació ambigua i, al mateix temps, polivalent en les seues funcions.

En una concepció holística del món, i acceptant el principi  d’impermanència, tot es relaciona amb tot i res no és perdurable.

Conscient de la seua mudesa, de les limitacions del llenguatge, de la impossibilitat de dir, sempre hi ha un balbuceig amb el qual l’artista vol deixar rastres, senyals que testimonien el seu ser en el món.

Manuel Bellver

En el marc de l'exposició ‘Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’

ConversesIVAM Centre Julio González

Amb motiu de l’exposició ‘‘Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’’, i amb la voluntat d’activar la sala obrint els processos de treball de les i els artistes participants, es plantegen una sèrie d’accions que posaran l’accent en aspectes de la trajectòria, el treball o el plantejament de les peces i processos que es poden veure a la sala de la mà de les seues creadores i creadors.

Les pràctiques de Pablo Bolumar i Gema Quiles es manifesten com un gest d’observació, transformació i relat. Bolumar recull les restes materials i simbòliques del territori, les canyes dels marges fluvials i les burocràcies ecològiques, per construir una ficció que qüestiona les dinàmiques de gestió i control sobre la natura. Quiles, per la seua banda, recol·lecta imatges, fruites i símbols del món natural per articular un imaginari on l’abundància i l’excés revelen tant el desig com la manca. En diàleg, ambdues obres proposen una lectura expandida de la recol·lecció: no sols com un acte físic o agrícola, sinó com un procés poètic i crític d’apropiació, ficció i reinterpretació de l’entorn. En aquesta trobada, ambdós artistes faran una visita a les seues instal·lacions, en forma de conversa distesa amb les persones visitants.

Aquesta exposició presenta els resultats del procés d’investigació i creació del Programa Art i Context 2023-2025, i parteix de la idea de laberint, que serveix com a fil conductor de la proposta que uneix cadascuna de les creacions i investigacions individuals. Cadascuna d’elles es desenvolupa des de diferents eixos, com la reflexió al voltant d’allò quotidià, el retorn de la figuració pictòrica, l’evocació del poètic, el trampalull, la construcció de narratives sonores, les relacions d’interdependència humana o la recontextualització discursiva dels materials naturals. Les artistes i els artistes són Bella Báguena, Pablo Bolumar, Marco Henri, Gema Quiles, Sandra Mar i Juan de Morenilla, i el comissariat va a càrrec d’Ali Maderuelo i Julia Castelló.

En el marc de l'exposició exposició 'Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’

ConversesIVAM Centre Julio González

Amb motiu de l’exposició ‘‘Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’’, i amb la voluntat d’activar la sala obrint els processos de treball de les i els artistes participants, es plantegen una sèrie d’accions que posaran l’accent en aspectes de la trajectòria, el treball o el plantejament de les peces i processos que es poden veure a la sala de la mà de les seues creadores i creadors.

En aquesta edició d’Art i Context es va establir, com a punt de partida, la idea de laberint. En el col·loqui, Sandra Mar i Juan de Morenilla plantejaran qüestions al voltant de la conceptualització, el desenvolupament i la producció de les seues propostes per a la mateixa sala d’exposicions. Per a Juan de Morenilla, el laberint consisteix a estar atrapat, de vegades voluntàriament, dins d’alguna cosa. El seu treball consistirà, per tant, a tractar de discernir quines són les línies que separen el fora i el dins. Durant la conversa es destacarà la relació que tenen aquestes “línies divisòries” amb la seua pràctica artística, el seu procés creatiu i la manera d’entendre la pintura a través de les obres que presenta. Sandra Mar, per la seua banda, enllaça la idea de laberint amb la del jardí i les seues arquitectures. A través de materials com la ceràmica, el ferro o el ciment, fa una aproximació a un lloc de pensament, de recolliment sobre ella mateixa i sobre les històries que es donen en aquests espais.

Aquesta exposició presenta els resultats del procés d’investigació i creació del Programa Art i Context 2023-2025, i parteix de la idea de laberint, que serveix com a fil conductor de la proposta que uneix cadascuna de les creacions i investigacions individuals. Cadascuna d’elles es desenvolupa des de diferents eixos, com la reflexió al voltant d’allò quotidià, el retorn de la figuració pictòrica, l’evocació del poètic, el trampalull, la construcció de narratives sonores, les relacions d’interdependència humana o la recontextualització discursiva dels materials naturals. Les artistes i els artistes són Bella Báguena, Pablo Bolumar, Marco Henri, Gema Quiles, Sandra Mar i Juan de Morenilla, i el comissariat va a càrrec d’Ali Maderuelo i Julia Castelló.

Tercera edició. Crisi, resiliència, restauració

AltresIVAM Centre Julio González

Proyectar el cambio (3ª edició) és una mostra itinerant internacional de creació audiovisual que presenta una selecció de 15 vídeos de diversos artistes que aborden la crisi ecosocial i la cultura de la sustentabilitat davant els nous escenaris de fragilitat del nostre ecosistema. 

La projecció serà precedida per un col·loqui entre els comissaris de la mostra, Lorena Rodríguez Mattalía i José Albelda Raga, els dos professors i investigadors de la Universitat Politècnica de València, i Antonio Turiel, Doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid i membre de l’Institut de Ciències de la Mar del CSIC (Barcelona). La conversa versarà sobre els reptes ecosocials que afrontem com a societat en l’actualitat, partint del cas de la ciutat de València com a territori tensionat pel caos climàtic.

Els vídeos seleccionats per a la segona edició de Proyectar el cambio són:

  • Una dada qualsevol, Equipo VAL·LAB, Direcció: Lorena Rodríguez Mattalía i José Albelda Raga. Realització: La Cosecha Comunicación (2025).
  • Guateque kamikaze, Vic Pereiró (2025).
  • Deeper, Ruth Montiel Arias (2021).
  • No lugares (2024), Elena Krause, Conxa Solano, Margaret Flaws, Roberta Callicó, Gabriel Lozano i Alba Benlloch (Taller Humans Fest, impartit per La Cosecha Comunicación, 2024).
  • Desierto: performance I, Adela Alcaide Mañes i Diego Torrente Arias (2025).
  • Fragmentos del mundo vegetal, María Emilia Orueta (2025).
  • I ara què?, Carles Bixquert (2025).
  • Naturaleza y resistencia, Jared R. León (2025).
  • Solastalgia, Helena Saretta (2025).
  • NewVal2075, Jaume Ferrando, Ruth Davia, Lydia Melia, José Octavio Toledo-Alcalde i Carlos Daniel Gomero, (Taller Humans Fest, impartit per La Cosecha Comunicación, 2024).
  • Repensar en colectividad nuestro habitar, Xavier Urrios Henares i Jowita Tyszka Kobuszewska (2025).
  • Cuidar d’un riu ferit, Carmen Muñoz Estellés i Razvan Andrei Comanescu (2025).
  • Dignidad fragmentada, Jennifer Menendez Condor (2025).
  • Me importa un pimiento, Adriana López Ramos (2025).
  • Bio-Re-St-Art, Ana Tomás Miralles i Rossi Aguilar, CIAE, UPV (2025).

Col·labora: IVAM i Universitat Politècnica de València

Videos

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull, en col·laboració amb el Palau de les Arts Reina Sofia, la presentació el pròxim 23 d’octubre, a les 19 hores, de ‘Enemigo del pueblo’, la nova òpera del compositor valencià Francisco Coll, guardonat amb el Premi Nacional de Música 2025 pel Ministeri de Cultura.

El compositor valencià amb major projecció internacional explicarà al públic assistent el procés de creació, muntatge i composició estètica de ‘Enemigo del pueblo’, la primera estrena absoluta en la història del Palau de les Arts per a celebrar el vinté aniversari de la inauguració del coliseu valencià.

Francisco Coll estarà acompanyat durant el col·loqui per la periodista Yolanda Criado del programa dels matins d’RNE, Radar Clásico i el baríton José Antonio López, que interpreta el paper protagonista de l’òpera de Coll. L’emissió comptarà amb una actuació del pianista Hilario Segòvia, que interpretarà dos obres del compositor valencià.

El Palau de les Arts Reina Sofia estrenarà el pròxim 5 de novembre ‘Enemigo del pueblo’ a la seua Sala Principal. L’òpera és un encàrrec de Les Arts i el Teatro Real de Madrid a Francisco Coll, que s’ha basat en l’obra homònima de Henrik Ibsen. Àlex Rigola firma el llibret i la posada en escena d’esta nova producció, que dirigirà musicalment el mateix Coll.

Recital d’òpera a ‘Habitar les ombres’
En el marc del conveni de col·laboració amb el Palau de les Arts Reina Sofia, el divendres 24 d’octubre, a les 17h, els alumnes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts oferiran en l’IVAM un recital d’òpera inspirat entorn de l’exposició ‘Habitar les ombres’. La mostra, que s’exhibix en la galeria 1 del museu, reivindica els grisos i les ombres a través de les obres de prop de 80 artistes com Carmen Calvo, Louise Bourgeois, Bernd i Hilla Becher, Thomas Struth, Hiroshi Sugimoto, Cristina García Rodero, Thomas Ruff, Hiroshi Sugimoto, Rula Halawani, Joan Cardells, Santiago Ydáñez, Susana Solano, Cristina Iglesias, Ángeles Marco o Miquel Navarro.

El recital comptarà amb la mezzosoprano Lora Grigorieva i el tenor Pablo Rubín Jurat, amb l’acompanyament pianístic de Stanislav Angelov, que inauguraran així la primera de les sessions de recitals previstes per a esta temporada amb peces de Montsalvatge i Britten, entre altres.

Donat l’aforament limitat, les dos activitats requerixen de reserva prèvia a través de la web de l’IVAM.

Activacions de l'exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l'art normatiu. 1947-1960’

ConversesIVAM Centre Julio González

En el marc de l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’, es desplega una programació pública que vol posar de relleu aspectes clau de la mostra oferint nous formats de lectura d’aquesta: converses amb els comissaris, visites urbanes o activacions a la sala. De la mà d’un dels comissaris de la mostra, ‘Renovació de les arts de l’Església i l’arquitectura en la València dels anys 50’, es planteja com una conversa en la mateixa sala de l’exposició, en la qual Joan Ramon Escrivà aprofundirà en els importants canvis ideològics i litúrgics esdevinguts a l’Església durant els anys cinquanta i el seu impacte en la renovació de l’arquitectura i l’art sagrat en terres valencianes.

S’abordarà la figura del pare Alfons Roig, principal impulsor del diàleg de l’Església amb l’avantguarda artística a València, així com el fenomen de la construcció de nous temples i nous programes decoratius com els de l’Església de Sant Nicolau de Bari al Grau de Gandia; o els de les esglésies dels poblats de colonització de El Realenc o Sant Isidre d’Albatera, a la província d’Alacant. Així mateix, la xarrada prestarà una atenció especial a analitzar les pervivències del Moviment Modern en l’arquitectura dels nous grups d’habitatge social, així com en l’arquitectura vinculada a l’oci hoteler en el marc del desenvolupament del turisme de masses a les costes valencianes.

La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre aquest període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinàries, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que l’envolta. D’aquesta manera, i a través d’una selecció de més de dues-centes obres de més de cinquanta artistes (com Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquim Michavila, Vicent Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que protagonitzaren la renovació de les arts a València durant aquest període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.

Activacions de l'exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l'art normatiu. 1947-1960’

ConversesIVAM Centre Julio González

En el marc de l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’, es desplega una programació pública que vol posar de relleu aspectes clau de la mostra oferint nous formats de lectura d’aquesta: converses amb els comissaris, visites urbanes o activacions a la sala.

De la mà d’un dels comissaris de la mostra, ‘La botella mig plena. Imaginant universos i nous mons. València 1947-1960’ , es planteja com una activació en la mateixa sala de l’exposició, en la qual Nacho París proposa una lectura possible sobre el procés d’obertura o d’actualització dels llenguatges artístics a València, així com la discussió d’alguns llocs comuns que, sobre l’època, influeixen —de manera reductora— en la nostra capacitat de mirar aquell temps.

L’enfocament de la trobada se centrarà en l’art més que en les obres; en l’art com a esdeveniment, com a cosa que ocorre, com a situació (en el sentit amplíssim de la paraula: la seua circumstància, el seu trànsit, la seua posició…). Com alguna cosa que passa (i de vegades es queda) entre l’obra i la seua recepció, o entre el seu temps i el nostre, o entre la societat que la produeix, l’acull i la contempla, o l’espectador, o el públic, entesos aquests com a aparell social.

En aquest sentit, el comissari desgranarà i plantejarà qüestions sobre les propostes estètiques falangistes o franquistes (encara que no n’hi haguera com a unitat) i sobre les diverses alternatives i els seus desacords interns, així com sobre les polítiques institucionals i el pensament, els esdeveniments i les realitats socials que van fer possible una cosa i no una altra.

La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre aquest període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinàries, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que l’envolta. D’aquesta manera, i a través d’una selecció de més de dues-centes obres de més de cinquanta artistes (com Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquim Michavila, Vicent Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que protagonitzaren la renovació de les arts a València durant aquest període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.