Places categories: IVAM Centre Julio González

València (10.11.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat el seu programa d’exposicions per a 2026 amb una agenda composta per un total de 13 projectes que s’aproximen al territori de la Comunitat Valenciana des de l’art contemporani i aborden problemàtiques actuals com les ecologies, el patrimoni immaterial i la ruptura entre alta i baixa cultura i entre disciplines del coneixement.

Un nou projecte que aprofundix en les línies del projecte museològic relacionades amb el patrimoni, la sostenibilitat i el territori, aposta per l’obertura de noves xarxes i col·laboracions amb altres centres nacionals i internacionals i per les dones creadores, amb mostres individuals de noms destacats com Joana Vasconcelos, Tania Candiani, Melanie Smith o Cristina de Middel.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que “hui es presenta una nova programació de l’IVAM en la qual es podran veure exposicions de diferents llenguatges contemporanis i diferents tècniques i disciplines, sense oblidar les mostres de l’extraordinària col·lecció de l’IVAM, amb noms imprescindibles de l’art contemporani”.

Són projectes que “aposten, amb sensibilitat i una mirada molt especial, per dones artistes, entre les quals es troben les alacantines Cristina de Middel – Premi Nacional de Fotografia en 2017- i Rosana Antolí”, ha anunciat Pilar Tébar. La meitat de les propostes són mostres individuals dedicades a creadores de l’escena artística internacional contemporània, com la mexicana Tania Candiani, la britànica Melanie Smith o la portuguesa Joana Vasconcelos, guardonada amb el Premi Julio González 2026, en una decidida “aposta per la internacionalització de la institució”, ha destacat.

Per a la directora de l’IVAM, “esta important presència femenina, tant en número com en la diversitat de llenguatges i procedències, enriquix el discurs curatorial”. A més, permet visibilitzar “sensibilitats múltiples, pràctiques comunitàries i modes de fer que solen quedar al marge del relat hegemònic de l’art contemporani”, ha manifestat de la Torre sobre el programa que ha qualificat d’“inclusiu” no sols en el sentit d’integrar múltiples veus, sinó també per “crear espais més amables per als nostres visitants, la qual cosa implica abordar qüestions sobre accessibilitat física i cognitiva”.

En eixa línia de “posar el focus sobre altres relats i pràctiques invisibilitzades” se situa la primera exposició de l’any 2026 que porta per títol ‘A mig foc’. Abordarà la importància dels coneixements vernacles, l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. “L’exposició es concep com un filandó, com aquelles reunions nocturnes entorn del foc mentres es cosia, es brodava o es realitzaven labors manuals”, ha puntualitzat de la Torre.

Un IVAM més col·laboratiu i permeable que també obri les seues portes a nous relats sobre el patrimoni material i immaterial. En eixe sentit, un dels projectes clau en la programació serà una exposició per a commemorar el 40 aniversari de la declaració de l’Albufera com a Parc Natural. Segons la directora del museu, el projecte pretén “desmuntar i analitzar” l’Albufera a través de l’obra d’artistes com a Bleda i Rosa, Teresa Marín, Paula García-Masedo, Jorge Yeregui, Rosella Biscotti, Lucía Loren o Jorge Ribalta.

Col·lecció de l’IVAM

Un altre pas important en la renovació del museu i un dels canvis més visibles serà la presentació d’una exposició permanent de la col·lecció del museu en les galeries 4 i 5 de l’IVAM. Una nova posada en escena que combina el relat historiogràfic amb les lectures alternatives i que apostarà per “un format multirecorregut amb quatre itineraris que ressalten dimensions transversals: la importància del color i la llum, les ecologies, els feminismes o els conflictes”, segons de la Torre.

La mostra reunirà obres icòniques de la col·lecció de l’IVAM d’artistes fonamentals, com Alexander Calder, Equip Crònica, Juana Francés, Paul Klee, Marchel Duchamp, Man Ray, Sonia Delaunay, Aleksandr Rodchenko, Ángela García, Eduardo Arroyo, Richard Hamilton, James Rosenquist, Robert Rauschenberg, Martha Rosler, Bonica Hatoum, Claes Oldenburg, Equip Realitat o Isabel Oliver.

En línia amb eixa importància fonamental que cobra la col·lecció de l’IVAM com a eix sobre el qual pivota la renovació del museu, en 2026 es presentarà una gran exposició sobre Julio González i un complet programa d’activitats per a celebrar el 150é aniversari del naixement de l’escultor. Així mateix, al març s’inaugura l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna’ sobre l’obra d’Ignacio Pinazo, el seu fill José i la seua neta Marisa, una saga d’artistes inquiets i innovadors que van practicar tot tipus de gèneres.

Artistes del context valencià

Avançant en la senda d’eixe IVAM que la directora concep com un projecte transformador, el programa atén artistes jóvens emergents o de mitja carrera de la Comunitat. “Convidarem a un artista valencià a participar al costat d’un altre artista designat per una institució col·laboradora”, ha explicat Blanca de la Torre sobre el projecte ‘Territoris en trànsit/sol duo’. Primer exposaran en l’IVAM i després en Es Baluard de Palma i la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo de Torí.

Altres dos projectes compartixen l’objectiu de posar en valor l’obra d’artistes del context valencià amb una destacada trajectòria internacional, però al seu torn vinculades al context valencià. D’una banda, Regina de Miguel, les imatges del qual habitualment “entrellacen elements de la ciència-ficció, l’astronomia, la botànica, la geologia o disciplines diverses, donant com a resultat criatures fantàstiques i hibridacions diverses que transcendixen els dualismes convencionals com a mineral/vegetal, viu/inert, alienígena/terrestre i microcosmos/macrocosmos”, va relatar de la Torre.

D’altra banda, la mostra de Rosana Antolí que “aprofundix en la investigació sobre bioacústica, òpera i art, establint un diàleg amb el context valencià i la seua memòria de l’aigua i de la veu”.

Premi Julio González

El mes de novembre l’IVAM organitzarà una exposició sobre el treball de Joana Vasconcelos, guanyadora del Premi Internacional Julio González, comissariada per Blanca de la Torre. L’artista portuguesa, que ha participat en dos ocasions en la Biennal de Venècia, exposarà les seues escultures i instal·lacions monumentals que dinamiten amb ironia les fronteres artificials entre alta i baixa cultura.

Museu Amfibi

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, també ha ressaltat el Museu Amfibi, “un programa transversal que combina art contemporani, sabers tradicionals, investigació etnogràfica i acció mediambiental”. El terme amfibi al·ludix a organismes capaços d’habitar i transitar entre l’aigua i la terra, una “condició simbòlica” que permet traslladar el seu significat a l’àmbit del museu. A este programa Amfibi pertanyen projectes curatoriales com els de Tania Candiani, Melanie Smith o l’exposició sobre l’Albufera.

Descarrega el dossier

València (07.11.25). El Consell Assessor de l’IVAM ha aprovat atorgar el Premi Internacional Julio González 2026 a l’artista portuguesa Joana Vasconcelos, referent internacional de l’art contemporani. Amb motiu del guardó el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) organitzarà una exposició sobre el treball de la creadora, comissariada per Blanca de la Torre, que s’exhibirà en el museu en l’últim trimestre de 2026.

L’artista portuguesa, que ha participat en dos ocasions en la Biennal de Venècia, construïx escultures i instal·lacions, moltes de dimensions monumentals, que dinamiten amb ironia les fronteres artificials entre alta i baixa cultura. La relació que establixen les seues peces amb l’arquitectura en la qual s’exposen, la reflexió metalingüística sobre la naturalesa de l’obra d’art o els elements purament poètics són, així mateix, aspectes fonamentals en la seua obra.

“El treball de Vasconcelos, replet de referències externes a la cultura popular i fent ús de tècniques artesanals que inclouen crochet, brodats o passamaneria, resignifica les convencions de gènere, desconstruint estereotips i atorgant-los noves lectures”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

En les seues instal·lacions utilitza objectes quotidians associats culturalment a les tasques domèstiques de la dona -com a casseroles i planxes-, o a la feminitat -com a arracades i sabates de taló-, fins a convertir-los en gegantescos objectes de culte que interpel·len sobre les contradiccions de la societat, el consumisme o l’actualització del rol de la dona en la societat.

Premi Julio González
El Premi Internacional Julio González porta el nom d’un dels escultors més importants del segle XX, el llegat del qual custodia l’IVAM. Es va instaurar l’any 2000 i va ser un projecte conjunt del govern valencià amb Phillipe Grimmimger, hereu de Julio González, la col·laboració i el suport del qual en el projecte es materialitza en la donació d’una escultura de Julio González, fosa en bronze, que porta per títol ‘Dona amb àmfora II’ i que reben com a premi els guardonats.

L’objectiu del Premi Julio Gonzáles és reconéixer a aquelles persones que pel seu treball, mèrits i activitat al llarg del temps destaquen en l’àmbit de la creació artística per la seua contribució al desenrotllament de l’art modern i contemporani i la seua projecció internacional. En les últimes edicions ha recaigut en dones com Annette Messager, Mona Hatoum, Carmen Calvo i Simone Fattal.

Entre els artistes guardonats al llarg més de 25 anys destaquen noms com Georg Baselitz, Cy Twombly, Anish Kapoor, Eduardo Chillida, Markus Lüpertz, Robert Rauschenberg, Anthony Caro, Miquel Navarro, Pierre Soulages, Frank Stella, Jasper Johns, Robert Morris, Bernat Venet, Christian Boltanski i Andreu Alfaro. Des de l’any 2016 el Premi Julio González és biennal i està dotat amb 20.000 euros.

València (04.11.25). El ple del Consell ha aprovat este dimarts el decret pel qual es nomena a Kristine Guzmán Saratan directora adjunta del Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La seua incorporació a l’equip del museu està prevista per a l’1 de desembre.

El nomenament, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, es produïx a proposta del conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, després d’haver sigut sentida la proposta pel consell rector de l’IVAM.

Este nomenament va ser tractat en el Consell Rector de l’IVAM del dia 6 d’octubre de 2025, emetent-se el corresponent certificat per la secretària del Consell Rector de l’IVAM, i vistiplau de la secretària autonòmica de Cultura, qui exercix la presidència, amb data 23 d’octubre de 2025.

Kristine Guzmán acumula més de dos dècades d’experiència en gestió cultural: des del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a la Fundación Santander 2016.

Nascuda a Manila en 1974, és llicenciada en Arquitectura per la Universidad de Santo Tomás, Manila, amb un Màster en Restauració Arquitectònica per la Universidad Politécnica de Madrid i un micrograu en Història, Cultura i Pensament Contemporani. Actualment està cursant el Grau en Història de l’Art en la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Des de 2023 exercix el paper de Film Commissioner de Castella i Lleó Film Commission.

La nova directora adjunta ha estat al capdavant de la coordinació general del MUSAC, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, durant quasi dos dècades, on ha sigut la principal responsable de la gestió i coordinació de tot el relacionat amb l’edifici i els equips de treball.

D’esta manera, ha contribuït a la posada en marxa del museu, el seu edifici i la seua col·lecció, a la definició del seu pla estratègic i la supervisió tant dels processos administratius com dels creatius, incloent-hi la gestió de recursos humans, la planificació econòmica, la redacció i resolució de licitacions i contractes així com les polítiques museístiques, en coordinació amb els diferents directors.

Juntament a això, ha fet tasques de coordinació i comissariat d’exposicions, tant en el MUSAC com en altres institucions. Ha editat llibres sobre art, arquitectura, sostenibilitat i inclusió, impartint conferències i tallers sobre els mateixos temes.

Ha participat com a jurat en premis d’art i cultura i en programes de residències curatoriales a Espanya i Filipines. També ha format part del Consell Assessor de la Fundación Santander Creativa (2015-2018) i del Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander (2019-present).

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull, en col·laboració amb el Palau de les Arts Reina Sofia, la presentació el pròxim 23 d’octubre, a les 19 hores, de ‘Enemigo del pueblo’, la nova òpera del compositor valencià Francisco Coll, guardonat amb el Premi Nacional de Música 2025 pel Ministeri de Cultura.

El compositor valencià amb major projecció internacional explicarà al públic assistent el procés de creació, muntatge i composició estètica de ‘Enemigo del pueblo’, la primera estrena absoluta en la història del Palau de les Arts per a celebrar el vinté aniversari de la inauguració del coliseu valencià.

Francisco Coll estarà acompanyat durant el col·loqui per la periodista Yolanda Criado del programa dels matins d’RNE, Radar Clásico i el baríton José Antonio López, que interpreta el paper protagonista de l’òpera de Coll. L’emissió comptarà amb una actuació del pianista Hilario Segòvia, que interpretarà dos obres del compositor valencià.

El Palau de les Arts Reina Sofia estrenarà el pròxim 5 de novembre ‘Enemigo del pueblo’ a la seua Sala Principal. L’òpera és un encàrrec de Les Arts i el Teatro Real de Madrid a Francisco Coll, que s’ha basat en l’obra homònima de Henrik Ibsen. Àlex Rigola firma el llibret i la posada en escena d’esta nova producció, que dirigirà musicalment el mateix Coll.

Recital d’òpera a ‘Habitar les ombres’
En el marc del conveni de col·laboració amb el Palau de les Arts Reina Sofia, el divendres 24 d’octubre, a les 17h, els alumnes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts oferiran en l’IVAM un recital d’òpera inspirat entorn de l’exposició ‘Habitar les ombres’. La mostra, que s’exhibix en la galeria 1 del museu, reivindica els grisos i les ombres a través de les obres de prop de 80 artistes com Carmen Calvo, Louise Bourgeois, Bernd i Hilla Becher, Thomas Struth, Hiroshi Sugimoto, Cristina García Rodero, Thomas Ruff, Hiroshi Sugimoto, Rula Halawani, Joan Cardells, Santiago Ydáñez, Susana Solano, Cristina Iglesias, Ángeles Marco o Miquel Navarro.

El recital comptarà amb la mezzosoprano Lora Grigorieva i el tenor Pablo Rubín Jurat, amb l’acompanyament pianístic de Stanislav Angelov, que inauguraran així la primera de les sessions de recitals previstes per a esta temporada amb peces de Montsalvatge i Britten, entre altres.

Donat l’aforament limitat, les dos activitats requerixen de reserva prèvia a través de la web de l’IVAM.