Places categories: IVAM Centre Julio González

· La mostra reunix 157 fotografies d’esta mítica sèrie sobre les festes, ritus i tradicions populars espanyoles

València (19.11.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Cristina García Rodero. España Oculta’ que reunix 157 imatges d’esta històrica sèrie que van convertir a la fotògrafa de Puertollano (Ciudad Real) en tot un referent de la fotografia espanyola.

“L’any 1973 la Fundació Juan March va concedir a Cristina García Rodero una beca de creació artística amb la qual va poder adquirir la seua primera càmera, una Pentax de 35 mm, i va prendre un autobús amb destinació al poble de Conca d’Almonesir del Marquesat”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, sobre el projecte amb el qual la fotògrafa va recórrer els pobles d’Espanya “per a documentar i preservar la memòria de les seues festes, cerimònies, ritus, tradicions i la forma de vida de les seues gents”.

“Era una jove absolutament inexperta que volia, sobretot, aventura”, ha recordat Cristina García Rodero sobre els seus inicis. “Amb el que guanyava com a professora, els caps de setmana agafava trens i autobusos a la nit per a anar als pobles”. Així va anar fotografiant durant quinze anys processiones, romeries, dones endolades amb mocador al cap i hòmens amb el seu vestit de diumenge que s’agenollaven al pas del sant.

L’any 2023 es van complir cinquanta anys des de l’inici del projecte i el Cercle de Belles Arts de Madrid, el Centre Cultural La Malagueta de la Diputació de Màlaga, la Fundació Juan March i l’IVAM han decidit celebrar este treball organitzant l’exposició que, després de viatjar per diverses seus, arriba al museu valencià on s’exhibirà fins al 8 de febrer.

La mostra, comissariada per la pròpia artista, arreplega les fotografies que conformen el llibre ‘Espanya Oculta’, publicat en 1989, i que s’ha reeditat. “Tot un esdeveniment editorial”, en paraules de Blanca de la Torre, ja que este volum és “una fita fonamental de la història de la fotografia a Espanya”.

“El llibre l’he reeditat jo perquè vaig decidir que anava a fer el que em donara la gana”, ha apuntat Cristina García Rodero sobre la publicació de la qual inicialment es van llançar 13 edicions i va estar a la venda en les llibreries d’ocasió de mig món a preus molt elevats. “El llibre de ‘Espanya oculta’ és la meua targeta de visita, la gent em coneix per eixe llibre, encara que porte ja 53 anys treballant”.

La directora de l’IVAM ha recordat que la pròpia artista, en la memòria de sol·licitud de la beca, va expressar que es proposava fer un treball antològic dels costums d’Espanya, tant en la seua obertura i progrés, com en la seua ocultació i tradició. “Jo cridava als ajuntaments, parlava amb la gent, amb els sacerdots, amb els tamboriners, amb els músics, amb els firaires, els cosia a preguntes per a saber quines festes eren les importants”, va declarar Cristina.

No obstant això, no es pot reduir la seua obra al mer document. Són imatges que commouen i emocionen perquè a l’artista el que li importa és “entaular converses amb gent que moltes vegades acaben sent els teus amics, que s’alegren quan tornes i amb els quals sempre estaràs en deute”. Per a la directora de l’IVAM, “des del punt de vista etnogràfic i antropològic la col·lecció té un innegable interés”.

La Premi Nacional de Fotografia ha apuntat que no pot deixar un treball a mig fer. “Odie a les persones que caminen superficialment sobre les coses o els fotògrafs que em diuen, ‘ja tinc la foto, anem-nos’. Jo no em vaig. Encara que haja tret la foto de la meua vida cal esforçar-se fins al final i a l’any següent més, i a l’any següent més”, ha asseverat durant la presentació.

“Molts em deien: per què et vens ací fent 600 km per a veure un diable? Senyora, però és que és un diable únic, especial”, va relatar l’artista sobre les dificultats d’endinsar-se en eixa Espanya oculta, de veure sense ser vista, amb eixes diagonals que estructuren tantes de les seues fotografies. Un treball que va haver d’abordar mancat de referències. “Per a mi va ser molt important el llibre de Julio Caro Baroja, ‘El carnestoltes’, va detallar sobre l’escassa documentació sobre cultura popular de l’època.

“Mentres altres fotògrafs retrataven la modernitat de La Movida, Cristina va apostar per una fotografia que no interessava, però ho va fer amb determinació, amb passió i amb talent”, ha resumit Blanca de la Torre sobre un treball que transcendix el documentalisme per a oferir-nos un testimoniatge ple d’emoció d’eixa Espanya “misteriosa i oculta”, un treball fonamental per a entendre “les seues llums i les seues ombres”.

• El projecte ‘Rebrot’ és una iniciativa conjunta entre les dos institucions que s’inaugura el 9 de desembre

València (01.12.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) prepara un projecte expositiu amb una selecció de les obres d’art de la col·lecció del museu danyades per la dana que s’exposaran en diferents espais de la Universitat de València (UV).

Les peces, que han sigut restaurades després de la inundació que va patir el magatzem de Riba-roja de Túria on es custodiaven, es presentaran novament davant el públic carregades d’una renovada potència simbòlica.

‘Rebrot’ és el títol d’esta iniciativa conjunta entre l’IVAM i la Universitat que té com a objectiu comú acostar l’art contemporani als estudiants i, en general, als públics més jóvens, ocupant llocs emblemàtics dels campus de Blasco Ibáñez i de Burjassot.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha celebrat esta col·laboració entre institucions “que possibilita que les escultures de grans autors internacionals de l’IVAM puguen integrar-se en els diferents campus de la Universitat de València”.

Per part seua, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha apuntat que el context actual “està travessat per discursos que oscil·len entre el catastrofisme, la resignació i la paràlisi. No obstant això, la urgència del nostre temps no ha de derivar en la desesperança, sinó impulsar-nos cap al rebrot:  un canvi de paradigma sustentat a pensar-nos des de la ecodependencia i la interdependència, l’optimisme i l’apoderament ciutadà”.

La vicerectora de Cultura i Societat de la UV, Ester Alba, ha assenyalat que la Universitat de València troba en ‘Rebrot’ una oportunitat per a repensar la seua pròpia cultura institucional: “No es tracta només de transmetre coneixement, sinó de dialogar amb el present. En este sentit, ‘Rebrot’ funciona com un dispositiu de repatrimonialització, un procés que no sols recupera les obres afectades per la dana, sinó que també restituïx vincles, memòries i espais”. “En fer circular les peces de l’IVAM pels diferents campus, la Universitat no sols exhibix art; integra la dimensió patrimonial en la vida quotidiana. Aules, passadissos i zones comunes es transformen així en llocs simbòlicament habitats, en autèntics laboratoris de convivència i aprenentatge”, ha afegit.

A través del projecte expositiu ‘Rebrot’, la Universitat de València reforça el seu compromís amb el suport a la recuperació de l’art contemporani i el sector cultural afectat per la dana mentres que l’IVAM impulsa el seu paper com a institut, en el qual la dimensió museística s’entrellaça amb la labor acadèmica. El projecte és la primera fase d’una iniciativa de llarga duració entre les dos institucions que creixerà de manera orgànica i es consolidarà en la convicció compartida del poder transformador de l’art, en el marc del qual conceptes com a reparació i resiliència ocupen un lloc central.