Com a acte previ a la inauguració de l’exposició A mig foc tindrà lloc una conversa entre la comissària de l’exposició, Blanca de la Torre, junt amb David Barro, director d’Es Baluard i Aida Boix, directora del Museu Terra.
A media lumbre, (A mig foc), reuneix propostes que, des de les pràctiques artístiques contemporànies, obrin espais cap a materials que, fins a temps recents, han romàs jerarquitzats dins de perímetres subalterns: ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. Entre aquestes matèries s’inclouen també els sons i els silencis. La veu es fa present, reivindicant la tradició oral com a vehicle de la memòria, igual que en els antics filandons, aquelles reunions nocturnes entorn de la llar, mentre realitzaven labors manuals al calor del foc compartit.
A través de les peces i de les seues diferents materialitats, ens aproximem a sabers no hegemònics associats als territoris: l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. Salvaguardar els coneixements vernacles implica preservar no sols tècniques i manufactures, sinó també un patrimoni immaterial compost per tradicions orals, memòries, sabers populars i afectes col·lectius. Un patrimoni pres a mig foc, al ritme pausat dels gestos i herències compartides.
Com a acte previ a la inauguració de l’exposició Territoris en trànsit / Només dúo: Anna Talens & Mar Guerrero tindrà lloc una conversa entre les artistes i la comissària de la mostra, Alicia Ventura.
L’exposició proposa pensar el mar no com a límit, sinó com a territori: un cos viu, canviant, on la cartografia es dissol i les fronteres no es tracen amb línies fixes, sinó amb corrents, marees i temporalitats. Més que un horitzó líquid, el mar es mostra com una geografia inestable, un espai que no es xafa, però que sosté la mobilitat de cossos, memòries i materials.
En esta inversió de la mirada, el que és líquid es torna la regla i el que és sòlid, l’excepció. El blau ja no és fons, sinó estructura; el que és terrestre deixa d’ocupar el centre. Des d’esta lògica, el mar deixa de ser paisatge o metàfora romàntica per a esdevindre territori contemporani, carregat de dimensions polítiques, històriques, estètiques i afectives.
Les obres de Mar Guerrero i Anna Talens se situen en este llindar on el mar es pensa no només com a naturalesa, sinó com a arxiu d’experiències i ressonàncies.
Coproducció:
En el 150 aniversari de Julio González (1876–1942), l’IVAM ha convidat nou destacats escriptors actuals, l’obra dels quals dialoga amb l’art contemporani, perquè assagen contes, cròniques o poemes sobre el gran escultor del segle XX.
Escriptors de la talla de Manel Baixauli, Sara Barquinero, Jorge Carrión, Agustín Fernández Mallo, Miguel Ángel Hernández, Alicia Kopf, María Negroni, Andrés Neuman o Estela Sanchis obriran els seus processos creatius i d’escriptura en un cicle de xarrades mensuals a l’IVAM. A més, les invitacions es recolliran en la publicació d’un llibre, amb l’objectiu de rellegir una de les grans poètiques de l’art contemporani a través d’altres mirades i altres llenguatges, que complementen el coneixement acadèmic i la història de l’art, en el nostre segle XXI, que s’està caracteritzant per la hibridació i el creuament de fronteres.
En esta primera sessió, María Negroni obrirà el seu procés creatiu i la pulsió que li desperta l’obra de Julio González en la mateixa sala d’exposicions, davant del públic interessat. Poeta, assagista i novel·lista, és doctora en Literatura Llatinoamericana per la Columbia University i dirigeix el Màster en Escriptura Creativa de la UNTREF (Buenos Aires). Les seues últimes publicacions a Espanya inclouen els llibres híbrids El corazón del daño (2021) i Colección permanente (2025).
Amb l’ànim d’abraçar la transdisciplinarietat de les arts i entendre que els museus del segle XXI són espais per a l’experimentació i la creació contemporània, entesa de manera àmplia, naix Posar la veu, un cicle mensual de concerts que activen l’hall de l’IVAM com a espai per a propostes de caràcter intimista i d’experimentació.
Fruit de la col·laboració interinstitucional amb la Subdirecció de Música del Insitut Valencià de Cultura, s’articula esta nova proposta a la ciutat on, la veu, la seua presència, la seua experimentació i innovació sonora és el centre i excusa que servirà per a detonar espais plurals que se centren ella.
El proper dissabte 28 de març a les 19h el cicle comptarà amb Le Parody, acompanyada pel trompetista Frank Santiuste. Cantant i compositora espanyola que combina en les seues cançons pop fosc, folklore tribal, flamenc i electrònica de ball. Entre allò tecnològic i allò melodramàtic, utilitzant síl·labes en castellà, estructures sense tornada i només instruments que càpien en una maleta de mà, connecta amb un sense fi d’influències desdibuixades, dels Andes a l’Índia passant pels deserts del nord d’Àfrica. Fa cançons d’amor i desamor, de revolucions, de cossos, de balls.
Cançons que ‘sonen familiars’ però ‘no s’assemblen a res’. La música que connecta els punts entre Björk i Julieta Venegas. La que cabria en el buit que separa una revetla d’una rave. No menys genuí que les seues composicions és el seu singular format de directe: Sole combina el maneig de sampler i pedals, mesclant en viu les diferents capes de loops que componen les seues cançons, amb la presència d’una atípica cantautora folk, fent servir la veu i l’electrònica per a teixir melodies i ambients que arrosseguen l’audiència de l’escolta més atenta al ball. Del fred al foc. De casa a allò desconegut.
*Aquesta activitat podria estar subjecta possibles canvis.
Amb l’ànim d’abraçar la transdisciplinarietat de les arts i entendre que els museus del segle XXI són espais per a l’experimentació i la creació contemporània, entesa de manera àmplia, naix Posar la veu, un cicle mensual de concerts que activen l’hall de l’IVAM com a espai per a propostes de caràcter intimista i d’experimentació.
Fruit de la col·laboració interinstitucional amb la Subdirecció de Música del Insitut Valencià de Cultura, s’articula esta nova proposta a la ciutat on, la veu, la seua presència, la seua experimentació i innovació sonora és el centre i excusa que servirà per a detonar espais plurals que se centren ella.
El proper dissabte 21 de febrer a les 19h el cicle comptarà amb Sofía Gabanna. Artista catalana-argentina, rapera de cor, ballarina i cantautora. Nascuda a Buenos Aires l’any 2000, va emigrar amb la seva família a Espanya el 2003 i actualment resideix a Barcelona. Des de ben menuda es va formar en dansa clàssica i flamenc, disciplines que li van aportar constància, expressió corporal i felicitat, alhora que començava a escriure i cantar acompanyada de la seva guitarra.
Va créixer envoltada de música molt diversa —clàssica, rock argentí, flamenc, blues, jazz, hip hop i rap— amb influències d’artistes com Nach, Nas, 2Pac, Missy Elliott, Fito Páez o Calamaro, entre molts altres. El descobriment del rap va marcar un punt d’inflexió: va començar a desenvolupar la seva escriptura sobre bases instrumentals i a recitar amb ritme, trobant progressivament el seu propi espai dins la música.
Després d’anys d’escriptura, el 2018 publica el seu primer tema, Fui Silenci. Les seues lletres reflecteixen la llibertat d’expressió, la canalització emocional i la necessitat de comunicar-se des de la veritat personal. A partir d’aquí, encadena diversos singles i un EP amb una notable repercussió, que la situen al centre de noves mirades i la porten a col·laborar amb artistes de primer nivell.
El 2024 presenta el seu primer àlbum, Sideral, que defensa en directe arreu del territori. El 2025 arriba carregat de música i noves aventures: publica les seves primeres Jazz Sessions i avança els singles Retorno i Yo Soy Yo, peces que reivindiquen la identitat, l’autenticitat i la unicitat de cada persona, deixant de banda la comparació. Aquest any també emprèn una gira nacional i internacional amb parades a Argentina, Mèxic, Xile, Alemanya i diverses ciutats de l’Estat, i participa en fires destacades com el MMVV (Música Viva de Vic) i el Monkey Week.
El 2026 continua ple de novetats, amb l’inici de l’any marcat per la seva actuació a la prestigiosa fira Eurosonic, als Països Baixos.
*Aquesta activitat podria estar subjecta possibles canvis.
Amb l’ànim d’abraçar la transdisciplinarietat de les arts i entendre que els museus del segle XXI són espais per a l’experimentació i la creació contemporània, entesa de manera àmplia, naix Posar la veu, un cicle mensual de concerts que activen l’hall de l’IVAM com a espai per a propostes de caràcter intimista i d’experimentació.
Fruit de la col·laboració interinstitucional amb la Subdirecció de Música del Insitut Valencià de Cultura, s’articula esta nova proposta a la ciutat on, la veu, la seua presència, la seua experimentació i innovació sonora és el centre i excusa que servirà per a detonar espais plurals que se centren ella.
El proper dissabte 31 a les 19h el cicle comptarà amb Xenia. Compositora, productora i intèrpret de València, en 2021 va donar vida al seu distòpic primer ep Esfera, portant-la a formar part de la extasiant escena de grups dark en espanyol. En 2022 Xenia va llançar el seu primer disc Ruido-0, un lp de pop fosc, molt més madur i accelerat, que no deixa de costat les seues arrels underground i els sons envolupants que caracteritzen la seua música. En 2023 llança al costat de Margarita Quebrada Aleación, un ep de tres cançons que combinen l’electrònica més agitant i les melodies i ritmes més sensibles.
Actualment, Xenia ha llançat nou àlbum Cuando las sombras se alargan, on trobem electrònica, reggaeton urbà, pop o drum n bass. El seu concepte ens porta al més oníric, parlant dels somnis i moments surrealistes, combinat amb les sensacions i sentiments que vivim en la nostra vida conscient.
*Aquesta activitat podria estar subjecta possibles canvis.
Donat l’èxit de públic i l’interés que desperta l’obra de Cristina García Rodero, l’IVAM planteja una bateria especial de visites a la mostra ‘España Oculta’, ubicada a la galeria 5 del museu, de la mà de l’equip de mediació de l’IVAM.
Dates disponibles:
*Les visites requerixen inscripció previa al web de l’IVAM.
García Rodero (Puertollano, 1949), Premi Nacional de Fotografia en 1996, Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts en 2005 i Medalla d’Or al Mèrit en el Treball en 2014, entre moltes altres distincions, és un referent indiscutible en la fotografia contemporània. Des dels seus inicis, ha recorregut milers de quilòmetres en una cerca apassionada i perseverant d’imatges que registren d’un mode inconfusible l’espectacle inesgotable de la vida, el vincle que els éssers humans mantenen a la frontera entre l’espiritual i el terrenal, amb ritus i tradicions que els han acompanyats durant segles.
Eixe camí va començar en 1973, quan la Fundación Juan March li va concedir una beca de creació artística amb la qual va poder adquirir la seua primera càmera, una Asahi Pentax de 35 mm, i recórrer durant un any els pobles d’Espanya per a documentar i preservar la memòria de les seues festes, cerimònies i tradicions i la forma de vida de les seues gents. «Em propose fer un treball antològic dels costums d’Espanya, tant en la seua obertura i progrés, com en la seua ocultació i tradició, que donen fruit a la seua idiosincràsia. Per a això utilitzaré el mitjà més actual i representatiu de la meua època: l’expressió fotogràfica», explicava en la memòria de sol·licitud de la beca.
Va ser l’inici del qual seria, i continua sent, el projecte més important de la seua vida, España Oculta, la sèrie de fotografies arreplegades en el llibre del mateix títol que es va publicar en 1989 com a catàleg de l’exposició celebrada en l’antic Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid. Eixe llibre, molt premiat i cobejat, inspirador per a fotògrafs, artistes i amants de la fotografia, va fixar l’aspecte i l’esperit d’un moment especial del nostre país i es va erigir en fita fonamental de la història de la fotografia a Espanya.
En 2024, cinc dècades després d’aquella beca que, en paraules de García Rodero, «li va canviar la vida» i li ha permés «portar cinquanta anys fent realitat un somni», el llibre torna a publicar-se, al mateix temps que diverses institucions celebrem el seu treball organitzant l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta que mostra la sèrie de 159 imatges captades llavors i amb les quals, diu la seua autora, «vaig intentar fotografiar l’ànima misteriosa, veritable i màgica de l’Espanya popular, amb la seua passió, l’amor, l’humor, la tendresa, la ràbia, el dolor, amb la seua veritat; i els moments més intensos i plens en la vida dels personatges, tan simples com irresistibles, amb tota la seua força interior, en un desafiament personal que em va donar força i comprensió i en el qual vaig posar tot el meu cor».
Col·labora:
València (26.12.25). Les dones artistes protagonitzen este nadal el programa expositiu de l’Institut València d’Art Modern (IVAM). La mostra de la fotògrafa Cristina García Rodero, l’antològica de Kara Walker o l’exposició instalativa d’Andrea Canepa són algunes de les propostes del museu, que s’unixen a les col·lectives ‘Habitar les ombres’, ‘Disputa i pausa. Art i context 2025’ i ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’. L’oferta artística es completa amb les mostres permanents d’Ignacio Pinazo i Julio González.
L’exposició de Cristina García Rodero arreplega les 157 fotografies en blanc i negre que conformen el llibre ‘España Oculta’, publicat en 1989. Un treball antològic de la fotògrafa de Puertollano que va recórrer els pobles d’Espanya durant quinze anys per a documentar i preservar la memòria de les seues festes, cerimònies, ritus, tradicions i la forma de vida de les seues gents.
Kara Walker és la protagonista d’una altra mostra, produïda pel Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), que recorre tota la seua trajectòria a través de 44 obres. L’artista nord-americana aborda en les seues obres qüestiones sobre l’esclavitud, el racisme i el gènere utilitzant siluetes retallades en paper inspirades en la tradició històrica dels retrats d’ombres victorians, en el teatre d’ombres o en les llanternes màgiques.
L’artista peruana Andrea Canepa, per part seua, ha creat en la galeria 6 de l’IVAM un univers colorista on dialoguen la mitologia clàssica i les cosmovisions llatinoamericanes. Es tracta d’una instal·lació immersiva concebuda específicament per a esta sala en la qual reflexiona sobre la percepció del temps.
Durant el període nadalenc l’IVAM romandrà obert en el seu horari habitual. El 31 de desembre l’horari d’obertura és de 10h a 14h. El museu estarà tancat els dies 1 i 6 de gener.
Dins del marc del programa De tots els pujols arribaven crits, l’IVAM i Taller Placer continuen activant espais d’investigació, creació i participació col·lectiva al voltant del pròxim eclipsi solar. Aquest projecte explora com els fenòmens naturals generen ecos en l’àmbit social, en els cossos i en l’imaginari compartit, i proposa trobades on la pràctica artística esdevé un lloc per a pensar i experimentar en col·lectiu.
En aquest context s’inscriu Cançoner còsmic, un laboratori viu de creació col·lectiva a través de la veu, el folklore i la imaginació. El taller proposa explorar com la veu humana s’enllaça amb el pols de l’univers. Diverses tradicions han entés la veu com un eco del «so primordial», la ressonància originària de la creació, un pont que connecta la nostra energia individual amb la del cosmos. Cantar ens disposa d’una manera diferent de parlar. Cantar obri, expandeix i connecta. És un gest que es posa en relació amb els cossos, amb allò que ens envolta i amb allò que s’intueix més enllà. Cantar les cançons de la nostra tradició és, a més, dialogar amb el passat i portar-lo al present; reescriure’n les lletres tot mantenint-ne els ritmes permet posar en ressonància els nostres desitjos i temors junt amb les veus que ens precediren, fent que ambdós mons vibren en una mateixa nota.
Cançoner còsmic és un taller de creació col·lectiva per a entrar en aquesta vibració d’una manera senzilla i pròxima. Durant quatre dies, en col·laboració amb la rondalla MAJAO, es realitzaran exercicis d’escriptura i cant. A partir del folklore valencià —jotes, fandangos, seguidilles…— es reescriuran els textos tradicionals per a parlar d’allò que ens interpel·la: els misteris de l’univers i l’oportunitat única de presenciar, des del nostre territori, l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026.
Una invitació a cantar per a pensar el món d’altres maneres; una pràctica col·lectiva per a afinar l’escolta, el cos i la imaginació; un moment per a ressonar juntes amb el cosmos.
Dades pràctiques
MAJAO és una tribu musical oberta que naix de diversos espais anarquistes i que promou l’activisme a través de la música popular. Impulsen la creació de cançoners d’arrel tradicional amb lletres renovades i adapten les seues peces perquè qualsevol persona puga tocar, cantar i ballar amb elles. El seu interés i militància en la cultura popular es tradueix en propostes on la participació és el motor central de la trobada, i on el “no saber” es converteix en potència i oportunitat per a aprendre juntes i imaginar noves maneres d’interpretar el folklore: formes que miren al present i que mantenen viu un espai obert, inclusiu i col·lectiu.
TALLER PLACER és un col·lectiu artístic format l’any 2017 per l’artista i investigador Vicente Arlandis i l’actriu i creadora Paula Miralles. Des d’aquesta plataforma promouen l’ús i la creació de pràctiques de diferents tipus que siguen en si mateixes crítiques i que puguen ser utilitzades com a eines de transformació social i personal. Els seus projectes es desenvolupen en diverses línies: projectes d’investigació, treballs de creació artística, tallers de formació, programació d’arts vives, propostes de mediació artística i altres activitats que són una excusa per a estar juntes. Han desenvolupat projectes en col·laboració amb institucions reconegudes dins l’àmbit de les arts vives com el Centro Conde Duque de Madrid o La Mutant Espai d’Arts Vives, així com en el camp de les arts visuals com l’Institut Valencià d’Art Modern o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, entre altres.
Amb motiu del tancament de la mostra Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960, amb l’objectiu d’acostar la tasca curatorial que es du a terme en les exposicions de l’IVAM, es plantegen una sèrie de visites de tancament de les mostres de la mà dels seus comissaris per al públic interessat.
En este cas J. Ramón Escrivà i Nacho París, comissaris de la mostra, oferiran una visita especial a l’exposició de la galeria 4 amb la finalitat de poder comentar la investigació associada al projecte expositiu.
La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre este període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinària, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que li envolta.
D’esta manera, i a través d’una selecció de més de dos-centes obres de més de cinquanta artistes (Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquín MIchavila, Vicente Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre d’altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que van protagonitzar la renovació de les arts a València durant este període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.
València (22.12.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) proposa un nou espai gratuït de joc lliure per a experimentar amb la percepció lumínica dirigit a la primera infància (de 0 a 4 anys). La instal·lació, que estarà oberta del 20 de desembre al 4 de gener, utilitza la pedagogia de la llum com a fons per a acostar la col·lecció de l’IVAM al públic familiar a partir de la connexió amb les exposicions ‘Kara Walker. Burning Village’ i ‘Habitar les ombres’.
La instal·lació lúdic-artística, dissenyada per Sara San Gregorio, proposa diferents jocs de llum compostos per unes taules organitzades a diferents altures que compten amb dispositius lumínics. Les peces de joc generen una atmosfera específica que anima als bebés a explorar amb llums, ombres, reflexos, volums o construccions.
El ‘Racó de llum’ inclou en el propi espai la projecció de ‘Les aventures del príncep Achmed’ (1923-1926), gràcies al préstec del Goethe-Institut. Es tracta del primer llargmetratge d’animació de la història del cinema ambientat en les històries de ‘Les mil i una nits’. La seua autora, Lotte Reiniger, utilitza la tècnica del paper retallat, amb una clara inspiració en el teatre d’ombres.
El ‘Racó de llum’ s’emmarca en la línia de treball amb la qual l’IVAM busca integrar a la primera infància a l’entorn del museu, oferint una alternativa d’oci cultural per a les famílies i permetent la conciliació. Amb esta iniciativa el museu reivindica ser un espai de joc, exploració i sorpresa, i permet l’accés a la cultura des d’edats primerenques.
El taller està obert de dimarts a diumenge en horari d’obertura del museu (10.00 a 19.00 hores) i requerix reserva prèvia en la web del museu.
Amb motiu del tancament de la mostra Habitar les ombres, i amb l’objectiu d’acostar la tasca curatorial que es du a terme en les exposicions de l’IVAM, es planteja una sèrie de visites de cloenda de les mostres de la mà dels seus comissaris i comissàries, adreçades al públic interessat.
En aquest cas, Blanca de la Torre, comissària i directora de l’IVAM, oferirà una visita especial a l’exposició de la galeria 1 amb la finalitat de poder comentar el treball desenvolupat en posar en diàleg aquest encontre entre la col·lecció de l’IVAM i la del MACA d’Alacant.
Habitar las sombras [Habitar les ombres] s’endinsa en allò que roman en penombra, on els clarobscurs encapsulen nocions vinculades a les memòries individuals i col·lectives. En el centenar d’obres que conformen l’exposició, la composició en blanc i negre s’erigix com l’única protagonista. Un discurs comissarial que entrellaça les col·leccions de l’IVAM i el MACA, no com un recurs estilístic artificiós sinó per a respondre a una pulsió més profunda: la memòria que es plega sobre ella mateixa i es resistix a ser continguda a la metàfora perfecta dels imaginaris en escala de grisos.
La galeria es desplega en espais que es desdibuixen entre presències fantasmagòriques, complexitats de la psique, àmbits domèstics, rastres del que és humà i arquitectures absents. El recorregut ens submergix en diferents atmosferes que permeten penetrar en racons i veladures, i ens situa entre una dimensió íntima i una altra social, entre el viscut i el ficcionat, on adquirix importància tant allò que projectem com allò que queda per imaginar. D’esta manera, es conforma un entramat visual on la poètica del blanc i negre travessa les ombres per a interrogar silencis, suggestions, empremtes i espectres.
