Places categories: IVAM Centre Julio González

• El museu reforça la seua col·laboració internacional amb la Fundació Sandretto Re Rebaudengo Madrid en ‘Et dic cos’
• És el segon projecte d’un programa d’intercanvi artístic que viatjarà a Torí després de la seua exhibició en el Centre Julio González

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura este dijous l’exposició ‘Et dic cos’, un projecte que reunix 52 peces d’irene grau i Marco Giordano en el qual els artistes compartixen una reflexió sobre el cos, entés no sols com a anatomia física, sinó també com a paisatge, petjada i espai d’interdependència.

La mostra, desenvolupada conjuntament per l’IVAM i la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, forma part del cicle expositiu ‘Territoris en Trànsit: Solo Duo’, una plataforma d’intercanvi que connecta a artistes de diferents contextos institucionals i geogràfics: Marco Giordano, convidat per la Fundació Sandretto, i irene grau, vinculada a la Comunitat Valenciana.

Per a la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, “irene grau i Marco Giordano ens proposen precisament una reflexió sobre la interdependència. Les seues obres desplacen la idea del cos més enllà d’allò humà per a pensar també el paisatge, els minerals o els residus com a cossos que deixen petjades i que transformen allò amb què entren en contacte”.

Patrizia Sandretto Re Rebaudengo, presidenta de la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, ha destacat que “és molt important crear sinergies amb altres centres artístics com l’IVAM. ‘Et dic cos’ ens permet visibilitzar el talent i les similituds entre creadors com irene grau i Marco Giordano i, al mateix temps, consolida el nostre ferm compromís de bastir ponts culturals internacionals”. Després de la seua exposició en l’IVAM, la mostra viatjarà al Palazzo Re Rebaudengo de Garene, seu històrica de la Fundació Sandretto, on s’exhibirà al gener de 2027.

Comissariada per Alicia Ventura i Bernardo Follini, l’exposició aborda la relació i la tensió entre el cos i el món més que humà, un ampli horitzó que abasta des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que habiten els nostres ecosistemes urbans. “irene grau i Marco Giordano convergixen en una mateixa sensibilitat ecosocial i en una voluntat de qüestionar les formes extractives amb les quals històricament ens hem relacionat amb el territori”, segons Blanca de la Torre.

‘Et dic cos’ reunix obres preexistents dels dos creadors, juntament amb algunes noves produccions realitzades específicament per als espais del museu, abastant des del mitjà de la pintura fins a la fotografia, i de l’escultura a la instal·lació.

El títol de l’exposició al·ludix a l’acte de reconéixer elements més que humans, naturals o artificials, com a cossos. Cada artista ho articula a la seua manera. D’una banda, irene grau presenta una proposta que vincula la pintura performativa amb la transformació del paisatge i el territori. “El meu treball investiga com els processos naturals i la intervenció humana, especialment a través d’indústries com l’extractivisme, alteren l’entorn natural”, declara. D’esta manera, la creadora aconseguix traduir visualment les transformacions del paisatge i del terreny i plasmar-les directament en els seus processos pictòrics.

Esta línia conceptual es materialitza en esta exposició “en una trilogia de projectes estretament interconnectats que situen al sòl i al subsol en el centre del discurs”. Les propostes ‘brillo abrigo’ sobre la conservació de les pintures d’Altamira; ‘A hierro’, entorn de les ferides que la mineria metàl·lica deixa a la muntanya, i ‘la séptima parte de un milímetro’ que partix de la primera fase de producció de la indústria ceràmica, compartixen l’ús experimental de la matèria primera com a fil conductor per a visibilitzar els processos de transformació geogràfica.

Marco Giordano, per la seua part, construïx un nou ecosistema posant en diàleg diferents cicles de treball amb l’àmplia instal·lació escultòrica ‘Gridlocks’ com a eix central. La seua pràctica artística s’ha concentrat en els materials que componen la transició energètica. “Són cossos en moviment, són com a màquines que funcionen gràcies a l’electricitat. Però d’on ve eixa electricitat?”, es pregunta l’artista. A partir d’eixes preguntes va començar una investigació de les infraestructures energètiques globals “perquè la forma en què produïm l’energia és també la forma en què ens relacionem amb la terra i el treball”.

Partint de la seua formació a Itàlia, després de viure al Regne Unit i ara a Buenos Aires, Giordano va començar a conéixer zones de l’Argentina, Xile i Bolívia, així com ciutats com Potosí, on s’encunyaven monedes, les mateixes monedes “que hui ja no pot comprar ningú”. Per a l’artista la qüestió és preguntar-nos “quin futur estem construint”.

Per a la directora de l’IVAM, l’exposició ens convida a comprendre que tot paisatge conserva les marques dels quil’habiten i que tota transformació del territori implica també una transformació dels cossos. “Res existix de manera aïllada. També les institucions som cossos i només continuem vius quan som capaços de compartir, de transformar-nos i de construir, al costat d’uns altres, nous horitzons”, en paraules de Blanca de la Torre

• El museu oferix visites comentades a les exposicions en horari nocturn i amb entrada gratuïta a partir de les 19h
• ‘El racó de llum i color’ per a bebés i la biblioteca familiar estaran oberts fins a la mitjanit per a oferir a les famílies llocs gratuïts de joc

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) celebrarà la Gran Nit de Juliol el dissabte 18 de juliol amb una sèrie de propostes culturals que inclouran l’ampliació del seu horari fins a la mitjanit, la gratuïtat de l’entrada des de les 19.00 hores i l’obertura de totes les seues galeries per a realitzar visites nocturnes. La jornada conclourà amb una sessió musical del col·lectiu Hits With Tits, que oferirà una selecció de temes de ‘new wave’, pop i música electrònica a partir de les 21.00 hores.

Fundada en 2013 per Ada Diez i Lu Sanz, esta formació desenrotlla projectes culturals amb l’objectiu de visibilitzar la presència de les dones en àmbits com la música, el còmic i la il·lustració.

Al llarg del dia, el museu ha programat recorreguts comentats a les exposicions, tallers interactius per a famílies i una acció sonora entorn de la instal·lació immersiva ‘Radix’. A més, l’espai de joc per a la primera infància i bebés ‘El racó de llum i color’ i la biblioteca familiar, dirigida principalment a xiquets i xiquetes d’entre 3 i 6 anys, romandran oberts fins a la mitjanit per a oferir llocs gratuïts de joc i exploració a les famílies.

Acció sonora entorn de ‘Radix’

En el marc de la celebració de la Gran Nit de Juliol, a les 20h tindrà lloc un performance sonor en directe a càrrec de Demeter’s Project, un grup artístic femení integrat per músiques de formació clàssica que realitzaran una acció específica per a l’exposició ‘Radix’ de Tania Candiani.

A través d’esta proposta les intèrprets femenines generen un ambient de sons amb respiracions, ressons i vibracions que, combinats amb la llum i l’espai de la sala, provoquen la sensació d’estar dins d’un ecosistema, on tot està connectat i canvia amb el temps

Activitats per a famílies

Les activitats programades amb motiu de la Gran Nit de Juliol arrancaran a les 12 hores amb el nou taller interactiu per a famílies ‘Minimons de butxaca’, que proposa una experiència immersiva que combina art, joc i experimentació sensorial. L’activitat comença amb una visita a l’exposició i, posteriorment, els participants juguen a dissenyar ecosistemes imaginaris en grup.

Visites a les exposicions

L’IVAM se suma a les celebracions de la Gran Nit de Juliol organitzant visites comentades a les últimes exposicions inaugurades. A partir de les 17h els visitants podran descobrir la mostra centrada en ‘L’Albufera’. A les 18h serà el torn de visitar ‘La Col·lecció de l’IVAM fins hui’, una mostra que reunix més de 500 obres de 260 artistes com Joan Miró, Andy Warhol, Man Ray, Marcel Duchamp, Cindy Sherman, Claes Oldenburg, Jacques Lipchitz, Martha Rosler, Robert Frank, Walker Evans o María Blanchard, entre altres.

Les últimes visites comentades seran a les 19h a l’exposició ‘Territoris en trànsit / Solo duo: irene grau & Marco Giordano’ i a les 21h, a la mostra ‘Apoteosis Now’ de la fotògrafa Cristina de Middel.

• Reuneix obres històriques de Sorolla o Gustave Doré, juntament amb projectes creats específicament per Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín, Jorge Ribalta i Jorge Yeregui.
• La mostra s’emmarca en la celebració del 40é aniversari de la declaració de Parc Natural (1986–2026).

València (07.07.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘L’Albufera’, un projecte que mostra les representacions de l’Albufera des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat, alhora que reflexiona sobre les transformacions del paisatge, la relació entre natura i cultura i els reptes mediambientals que afronta este espai valencià, considerat un dels aiguamolls més significatius de la Mediterrània occidental.

La mostra, que es podrà visitar al Centre Julio González del 8 de juliol al 18 d’octubre, s’ha presentat este dimarts en roda de premsa i ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i la comissària de l’exposició, Sandra Moros.

«L’Albufera és un paisatge que forma part de la memòria col·lectiva de generacions de valencians i valencianes; un espai on natura, agricultura, pesca, tradicions i cultura han conviscut durant segles», ha destacat la secretària autonòmica, Marta Alonso, qui ha recordat que tant la pesca artesanal com la navegació a vela llatina a l’Albufera «van ser declarades Bé d’Interés Cultural (BIC)».

L’exposició s’emmarca en el 40é aniversari de la declaració de l’Albufera com a Parc Natural (1986–2026), «una decisió que va suposar un punt d’inflexió en la protecció d’este entorn i que va ser possible gràcies a la implicació de les institucions, de la comunitat científica i d’una societat que va comprendre que conservar l’Albufera era conservar una part essencial del nostre patrimoni comú», en paraules de Marta Alonso.

El germen de l’exposició és un projecte que forma part de la història de l’IVAM: ‘L’Albufera. Visió tangencial’, una iniciativa pionera impulsada pel museu l’any 1985. «És un encàrrec històric en què dotze destacats fotògrafs nacionals i internacionals van retratar el paratge natural just abans de ser declarat Parc Natural», ha explicat la directora, Blanca de la Torre.

Quatre dècades després, l’IVAM ha convidat sis artistes contemporanis —Bleda i Rosa, Paula García-Masedo, Lucía Loren, Teresa Marín, Jorge Ribalta i Jorge Yeregui— a recórrer de nou este mateix territori ampliant els llenguatges artístics (fotografia, videoinstal·lació, escultura i instal·lació), «amb l’objectiu de reflexionar sobre un mateix lloc des del present», ha explicat Blanca de la Torre.

«Recuperar aquell projecte de 1985 significa reconéixer el valor de l’IVAM com una institució que ja entenia, als anys huitanta, que la fotografia podia ser una ferramenta d’investigació sobre el paisatge i sobre les profundes transformacions socials i ambientals que este experimentava», ha assenyalat Blanca de la Torre.

La comissària, Sandra Moros, ha detallat que Bleda i Rosa han treballat sobre les fronteres físiques, històriques i simbòliques de l’aiguamoll; Paula García-Masedo ha investigat els processos materials i productius que han configurat el paisatge de l’Albufera, posant el focus en les relacions entre els recursos naturals, les infraestructures i l’activitat humana; mentre que Teresa Marín ha dut a terme una videoinstal·lació sobre els fluxos de l’aigua.

El treball de Jorge Ribalta, per la seua banda, posa el focus en l’anguila, una espècie clau per a comprendre la història, la cultura i l’ecologia de l’Albufera; el de Jorge Yeregui proposa una lectura del territori a través de les infraestructures i les intervencions turístiques i, finalment, Lucía Loren explora els processos de regeneració, cura i equilibri que sostenen este territori.

A més d’estos projectes, l’exposició «es completa creant una xarxa d’interconnexions amb obres d’artistes com Sorolla, Gustave Doré, M.ª Dolores Casanova o Antoni Esplugas, entre altres, així com amb documentació i altres materials, recorrent des de la segona mitat del segle XIX fins a l’actualitat la representació de l’Albufera, les seues pràctiques, usos i presències», ha assenyalat la comissària.

«La primera imatge que apareix en l’exposició és d’un llibre il·lustrat de 1845», ha explicat la comissària, qui ha assenyalat que l’Albufera «és un exemple més de la història d’Espanya del segle XX, però també de la història d’una part del món», amb qüestions com el desenvolupament econòmic, la necessitat de construir un relat, la resposta del poble valencià al pla urbanístic o el sorgiment de la consciència ecològica a escala internacional.

Des dels imaginaris romàntics del segle XIX i els usos agrícoles tradicionals fins a l’expansió turística, la industrialització, les reivindicacions ecologistes i els desafiaments contemporanis derivats de la crisi ecosocial, el recorregut reunix empremtes, relats i vestigis que revelen les múltiples capes que conformen l’Albufera i conviden a reflexionar sobre els futurs possibles d’este territori comú. «Són capes que ens parlen d’eixes ruïnes contemporànies que van quedant-se i que posen de manifest eixa porositat inhabitable», segons Sandra Moros.

La directora de l’IVAM ha recordat que l’exposició reflectix també l’evolució del mateix museu. «Si fa quaranta anys l’interés se centrava fonamentalment a representar el paisatge, hui volem avançar cap a una altra manera de relacionar-nos amb ell. Ja no pensem únicament en els territoris com a escenaris que contemplar, sinó com a comunitats vives de les quals formem part», ha destacat. «No és existir, sinó coexistir», ha afegit la comissària.

Este canvi significa entendre l’Albufera no només com a patrimoni natural, sinó com «una comunitat interespècie on conviuen humans i no humans», segons Blanca de la Torre. «Esta mirada forma part del que hem denominat el Museu Amfibi, un museu profundament connectat amb els territoris que habita», ha conclòs.