-
La mostra, que s’inaugura el 18 de febrer, reunix obres de 27 artistes realitzades amb materials com a ceràmica, fang, llana, tèxtils, espart i altres fibres naturals
-
És un projecte en xarxa que naix en l’IVAM i continuarà per Mallorca, Catalunya i Aragó fins a configurar quatre exposicions autònomes
València (17.02.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘A mig foc’ que proposa un recorregut per obres contemporànies vinculades a sabers, oficis i materials tradicionals com a ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals a les quals se suma també el so i els silencis, reivindicant així la tradició oral.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat que el projecte “ens convida a recuperar altres formes de coneixement històricament desvalorats i a posar en valor el nostre ric patrimoni material i immaterial”.
En este sentit, ha recordat que la protecció dels oficis tradicionals i artesanals en la Comunitat Valenciana s’articula a través de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, “una cosa fonamental que sempre he reivindicat i m’alegra que es reflectisca en esta exposició”.
En la presentació ha estat acompanyada per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i pel Coordinador de Cultura i Turisme a l’Ajuntament de Palma, Fernando Gómez de la Costa, que ha intervingut en representació de les institucions col·laboradores, ja que el projecte naix en l’IVAM i continuarà en el Casal Solleric i És Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, en el CDAN d’Osca i en el Museu Terra de L’Espluga de Francolí.
Per a Fernando Gómez de la Costa “els projectes han de transcendir els límits de la sala d’exposicions i no conformar-se amb eixe àmbit espacial per a la seua reflexió i això és precisament el que fa l’exposició”. ‘A mig foc’ es convertix així “en una xarxa de coneixement, rigor, sensibilitats i talent que permet que girem la nostra mirada cap a territoris essencials, vitals, territoris que ens passaven inadvertits malgrat estar just al nostre costat”.
Sobre la col·laboració amb altres institucions, Marta Alonso ha detallat que suposa “un canvi de paradigma per part de l’IVAM, es tracta de buscar sinergies i complicitats en termes d’aliances transescalars”.
Així, segons ha explicat la directora de l’IVAM i comissària de la mostra, Blanca de la Torre, cada seu acollirà una exposició autònoma en la qual artistes i obres aniran mutant i “adaptant-se a cada territori”.
“M’agrada pensar l’exposició com un filandón, aquelles reunions nocturnes al voltant del foc on s’entrellaçaven el treball manual i el relat compartit”, ha detallat de la Torre sobre el títol de la mostra en l’IVAM, que reunix més de quaranta obres de 27 artistes.
Algunes procedixen de la col·lecció de l’IVAM, “pertanyen una nova línia d’adquisicions que connecta amb el discurs de la mostra”, ha matisat la secretària autonòmica sobre les obres d’Ana Esteve Llorens, Pilar Albarrasí, Laura Segura, Belén Rodríguez, Mónica Jover i Sonia Navarro.
Sobre la mostra
Una gran pancarta brodada amb la paraula ‘Guapa’ de Pilar Albarracín rep als visitants de la mostra. Al llarg del recorregut el públic descobrix les obres realitzades en argila vidriada de *Glenda León, les àmfores d’Antonio Fernández *Alvira que partixen de la tradició terrissaire, les flors blaves de porcellana de Noemi Iglesias *Barrios elaborades manualment utilitzant un pigments extrets de telèfon mòbils rebutjats o peces ceràmiques de Marta Font elaborades amb terres procedents de S’Estaca (Valldemossa).
Hi ha peces realitzades a partir d’antigues tècniques ancestrals, com la costura mecanitzada del margalló d’Isabel Servera, els tapissos d’Adriana Meunié, una instal·lació escultòrica de Laura Segura a partir del trenat o una peça de Jessica Stockholder que recupera la tècnica mediterrània de la ‘llatra’.
Unes altres recuperen l’ús de l’espart, com les peces de Sonia Navarro o Ana Laura Aláez, o bé la ceràmica, com Concha Ybarra, Javier Bravo de Rueda o les rajoles esmaltades de Susana Cámara Leret, creades amb les cendres dels residus del cultiu del llúpol.
La mostra no es limita a reivindicar unes materialitats concretes que han romàs invisibilitzades o relegades; enfront de l’acceleració constant “proposa una pausa: respirar, escoltar el murmuri de la matèria i atendre processos manuals que exigixen lentitud, cura i atenció”.
La pròpia museografia de la galeria s’ha dissenyat perquè apel·le a altres sentits i no solament al purament visual, amb intervencions com una gran paret arrebossada en tova “que connecta l’espai expositiu amb els materials i el territori de la Comunitat Valenciana”.
En línia amb eixa important dimensió sensorial, l’exposició incorpora no sols peces visuals, sinó també “obres sonores, com les peces inèdites de Saskia Calderón, i també peces olfactòries, com un monumental collaret suspés de Julie C. Fortier que desprén aromes de sotaboscos”, ha assenyalat De la Torre.
Un altre dels eixos fonamentals de l’exposició és la reivindicació del coneixement situat i de les pràctiques comunitàries. Diverses obres han sigut desenvolupades en col·laboració amb artesanes, comunitats rurals i col·lectius locals, com el projecte de Josefina Guilisasti al costat de la comunitat Rari de Xile o les peces de Sonia Navarro en col·laboració amb dones de la regió de Múrcia que recuperen el treball de l’espart.
La producció de ‘A mig foc’ ha incorporat, a més, criteris de sostenibilitat “concordes amb la responsabilitat institucional del museu”, va subratllar Blanca de la Torre. Entre les mesures adoptades va esmentar l’ús de materials naturals i no contaminants, la reutilització d’elements expositius i l’eliminació de transports internacionals. Les cartel·les i el text de sala, ha recordat, “estan realitzades amb tela i es reutilitzaran en totes les seus del projecte”.
‘A mig foc’ s’aproxima a sabers no hegemònics vinculats als territoris -artesania, oficis, pràctiques llauradores i modes de vida lligats als territoris-, “però no hi ha una visió nostàlgica o romantitzada”, en paraules de Blanca de la Torre. “La pèrdua de sabers tradicionals repercutix directament en la pèrdua de la diversitat, tant cultural com biològica”, ha conclòs.
