Recorreguts curatorials

VisitesIVAM Centre Julio González

Amb motiu del tancament de la mostra Kara Walker. Burning Village, i amb l’objectiu d’acostar la tasca curatorial que es du a terme en les exposicions de l’IVAM, es planteja una sèrie de visites de cloenda de les mostres de la mà dels seus comissaris i comissàries, adreçades al públic interessat.

En aquest cas, Rosa Castells, comissària i directora del MACA d’Alacant, oferirà una visita especial a l’exposició de la galeria 3 amb la finalitat de poder comentar el treball posat en marxa amb l’exposició dedicada a l’artista Kara Walker.

L’obra de Kara Walker (Stockton, Califòrnia, 1969) aborda temes de violència, identitat, raça i sexualitat en el context de la ferida psicològica encara vigent causada pel tràgic llegat de l’esclavitud, i presenta una visió crítica del passat històric que examina els estereotips racials i de gènere en la nostra societat actual.

Coneguda pel seu treball de siluetes retallades en paper, inspirades en la tradició històrica dels retrats d’ombres victorianes, en el teatre d’ombres o en les llanternes màgiques, Walker utilitza, en treballs de gran bellesa formal, el llenguatge de la sàtira i els arquetips per a revelar les contradiccions del concepte que una nació té de si mateixa, al mateix temps que mostra una mirada subversiva molt lúcida sobre les al·lusions historicoartístiques que influeixen en les seues obres.

Sexta sessió de ‘Sesión expandida. El cineclub del IVAM

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

Guanyadora del Premi Especial del Jurat a Sundance i de Millor Direcció en la secció Noves Visions de Sitges, en Leonor will never die (Martika Ramirez Escobar, 2022, 99 minuts) la ficció i la realitat es difuminen quan Leonor (Sheila Francisco), una directora de cinema jubilada, entra en coma després que un televisor li caiga damunt del cap, fet que l’obligarà a convertir-se en l’heroïna d’acció del seu guió inacabat.

Amb el seu debut cinematogràfic, Martika Ramírez Escobar, guionista i directora nascuda i criada a Manila, expressa el seu amor pel cinema a través d’una pel·lícula irreverent, la combinació de desventures esbojarrades, impressionants recreacions d’època com a homenatge a les pel·lícules d’acció dels anys 80 i una narrativa introspectiva de les quals ens condueixen a les emocions genuïnes d’una protagonista en ple dol.

Duració de l’activitat: 120 minuts aprox.

Cinquena sessió de ‘Sessió expandida. El cineclub del IVAM’

CinemaConversesIVAM Centre Julio González

Esta trobada del programa de cinema es planteja com una conversa en la qual la directora i coguionista compartirà com ha sigut compondre una pel·lícula que vehicula l’experiència personal amb una mirada més crua i visceral al voltant de les violències sexuals. Una mostra dels seus arxius de treball i documents de rodatge en els quals es va recolzar per a la construcció d’un nou imaginari de la seua representació en l’audiovisual.

Gemma Blasco, 1993. Va estudiar direcció i guió a l’escola Bande à Part de Barcelona. També s’ha format en tallers com ‘La construcción del personaje’ a l’EICTV (Cuba) o ‘Filmando en Barcelona con Abbas Kiarostami’. Ha dirigit llargmetratges, curtmetratges, publicitat i audiovisuals per a teatre. Actualment imparteix masterclass, classes d’interpretació i prepara el seu pròxim projecte de ficció, Petroli, a la Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català.

El seu curtmetratge Jauría (2018) va rebre el premi SGAE-Nova Autoria del Festival de Sitges. En 2019, el Festival de Gijón va estrenar el seu projecte El zoo, un llargmetratge experimental que juga amb els registres teatrals. En 2025, el seu primer llargmetratge de ficció, La furia, va tindre la seua estrena mundial al festival South by Southwest dels EUA. En el seu recorregut per festivals ha obtingut tres premis de la Secció Oficial del Festival de Màlaga (Millor actriu, Millor actor de repartiment i Millor muntatge), la menció especial del jurat a l’SXSW London i va ser la pel·lícula inaugural del D’A Festival Cinema Barcelona 2025. És una de les protagonistes de la temporada de premis del cinema espanyol amb sis nominacions als Premis Gaudí i una nominació als Premis Forqué i als Premis Feroz en la categoria de Millor actriu protagonista per a Ángela Cervantes.

Duració de l’activitat: 60 minuts aprox.

Quarta sessió de ‘Sesión expandida. El cineclub del IVAM’

Museo Anfibio CinemaConversesIVAM Centre Julio González

Dirigida, escrita i protagonitzada per Isabella Rossellini, esta aclamada sèrie de curtmetratges explora els inusuals rituals de seducció de criatures que van des d’insectes fins a sípies. Isabella Rossellini aborda, amb grans dosis d’humor, el comportament sexual i els hàbits reproductius de tota mena d’animals i ens revela algunes de les veritats més estranyes del seu regne. La mateixa Rossellini es transforma en cada animal per a mostrar els seus singulars rituals reproductius. Tan científicament precisa com visualment entretinguda.

La projecció anirà acompanyada de la gravació del podcast Algo nuevo, algo viejo, algo prestado, conduït pel periodista cultural Álvaro G. Devis i Clara Gorria, amb experiència en producció musical, arts escèniques i audiovisual.

Algo nuevo, algo viejo, algo prestado és un podcast de cinema que proposa un joc com a excusa per a parlar de pel·lícules. En cada episodi es comenta una pel·lícula d’estrena, es mira al passat de la història del cinema i es reserva un espai final per a alguna cosa que, d’alguna manera, transcendeix el cinema.

Duració de l’activitat: 60 minuts aprox.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • Del 20 de desembre al 5 de gener el museu amplia la seua oferta amb activitats per a tots els públics

València (18.12.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) proposa del 20 de desembre al 5 de gener activitats per a la primera infància, contacontes, tallers infantils i visites a les exposicions amb la finalitat d’acostar el seu programa expositiu i oferir un espai d’experiències per a tots els públics durant les festes de Nadal.

Com a novetat dins de la programació, els xiquets i xiquetes que visiten l’IVAM podran gaudir de sessions gratuïtes de contacontes i activacions lectores de llibres d’art per al públic infantil. Eixes sessions de contacontes es realitzen en ‘La Moguda de l’IVAM’, un espai de lectura i relax per a públic familiar habilitat especialment per a l’ús i gaudi de la primera infància.

A partir de 4 anys el museu proposa el contacontes ‘Nyinga’, un espectacle de narració oral que acostarà al públic la riquesa de la cultura africana. Debora Ekoka, gestora cultural i cofundadora de projectes que tenen com a objectiu visibilitzar a la comunitat africana i afrodescendent d’Espanya, posarà veu al contacontes acompanyada per la música de Doudou Nganga els dies 26 de desembre, 2 i 4 de gener a les 12h..

Per al públic de primera infància (de 0 a 5 anys) es presenta ‘La poma roja’, una sessió de contes i titelles amenitzada amb música de saxofon en directe de la mà d’Elisa M. Matallín. La sessió tindrà lloc el 30 de desembre a les 12h i 12’30h i requerix reserva prèvia. I per als més xicotets a partir de 6 anys es proposa un acostament a la història de l’art de la mà de la Companyia Titelles La Matallina, amb ‘Kamishibai. Contem un quadre’, un contacontes inspirat en la tradició japonesa. Esta activació lectora serà el 27 de desembre a les 17’30h.

A més, sense reserva prèvia, ‘La Moguda de l’IVAM’ romandrà oberta en horari de museu perquè els més xicotets puguen gaudir de la lectura amb autors com Hervé Tullet, Eric Carle o Menena Cottin, així com amb les últimes edicions i catàlegs d’exposicions de l’IVAM per a compartir en família.

 

La visiteta per a bebés

Els dies 27 de desembre, 2 i 3 de gener, l’IVAM convida a les famílies amb bebés a una visiteta (un joc de paraules de ‘xicoteta visita’ i per estar destinat a aquells xiquets que encara s’alimenten de pit o biberó quasi en exclusiva). Les famílies descobriran l’exposició de l’artista Andrea Canepa en un recorregut adaptat a les seues necessitats actuals, podent alimentar als seus xicotets durant la visita.

Inspirat en les obres de la mostra Kara Walker. Burning Village el museu també proposa ‘El racó de llum de l’IVAM’, un joc instalatiu actiu per a famílies amb xiquetes i xiquets de 0 a 4 anys amb la pedagogia de la llum i l’ombra com a fons. L’activitat romandrà oberta del 20 de desembre al 4 de gener, en horari d’obertura del museu. A estos projectes se suma la Sala blana de l’IVAM, un espai de joc i descans condicionat per a famílies amb bebés de fins a dotze mesos.

 

Activitats per a famílies a partir de 5 anys

El 20 de desembre a les 12h i a les 17h es proposa un passeig musical pel París de principis de segle XX emulant una hipotètica trobada entre un jove Julio González i el gran compositor rus. Prenent com a fil conductor la peça musical “Els cinq doigts” (Els cinc dits) es passejarà l’exposició Ser artista. Julio González mitjançant el món sonor i icònic de gran compositor rus, amb una interpretació pianística i dramatitzada.

La creació audiovisual també serà protagonista en el taller de cinema que se celebrarà el 23 i 28 de desembre a les 12 hores i animarà les escultures de Julio González usant tècniques de modelatge i breus clips en moviment, de la mà d’Emilio Martí.

 

Visites comentades

L’IVAM també amplia estes festes les visites comentades a les exposicions Cristina García Rodero. España oculta el 27 de desembre a les 12h; Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960 el 3 de gener a les 12h, i Kara Walker. Burning Village el 3 de gener a les 12h. També s’oferirà una visita a l’exposició Habitar les ombres el diumenge 28 de desembre a les 12h amb servici d’interpretació en llengua de signes.

Galeria

A càrrec d'artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

Com a primera trobada de l’any, l’IVAM i Les Arts plantegen una activitat especial dedicada a l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta, que es pot visitar a la galeria 5 de l’IVAM, amb una visita comentada i un posterior recital a càrrec de les cantants i els cantants del Centre de Perfeccionament de Les Arts.

La proposta, com ja és habitual, es planteja integrada en dues parts: una primera part en forma de visita comentada dedicada a visitar l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta. L’exposició mostra la sèrie de 159 imatges amb les quals, com diu la seua autora, «vaig intentar fotografiar l’ànima misteriosa, vertadera i màgica de l’Espanya popular, amb la seua passió, l’amor, l’humor, la tendresa, la ràbia, el dolor, amb la seua veritat; i els moments més intensos i plens en la vida dels personatges, tan simples com irresistibles, amb tota la seua força interior, en un desafiament personal que em va donar força i comprensió i en el qual vaig posar tot el meu cor».

En la segona part de l’activitat, una vegada finalitzada la visita, s’oferirà, a la mateixa sala i com a acte de cloenda de la mostra, un concert realitzat expressament per a l’exposició per part de les cantants i els cantants del Centre de Perfeccionament.

El Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts (Opera Studio del Palau de les Arts Reina Sofía) té com a objectiu fonamental promoure una formació professional d’alt nivell adreçada a joves cantants i músics procedents d’Espanya, de la Unió Europea i de la resta del món; preparar orgànica i estructuralment el cantant líric i afavorir al màxim la seua adequada inserció en el món professional. Per això, durant el període de formació, els integrants de l’Opera Studio viuen i conviuen amb el dia a dia del Palau de les Arts Reina Sofía, participen en les activitats programades en cada temporada i estan en contacte estret amb els artistes que hi intervenen. Durant dues temporades consecutives, la nova promoció de cantants i pianistes desenvolupa el seu estil interpretatiu sota la guia de María Bayo com a assessora musical.

*Donat l’aforament de la sala, per seguretat i comoditat dels assistents, es requereix de reserva prèvia per a l’activitat (visita + recital)

Programa

  • 11 h. Visita a l’exposició Cristina García Rodero. España Oculta a càrrec de l’equip de mediació del museu
  • 11.50 h. Pausa
  • 12 h. Recital Les Arts visita Cristina García Rodero. España Oculta, galeria 5 de l’IVAM
Museo Anfibio ExposicióIVAM Centre Julio González

A media lumbre, (A mig foc), reuneix propostes que, des de les pràctiques artístiques contemporànies, obrin espais cap a materials que, fins a temps recents, han romàs jerarquitzats dins de perímetres subalterns: ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palma, vímet i altres fibres naturals. Entre aquestes matèries s’inclouen també els sons i els silencis. La veu es fa present, reivindicant la tradició oral com a vehicle de la memòria, igual que en els antics filandons, aquelles reunions nocturnes entorn de la llar, mentre realitzaven labors manuals al calor del foc compartit.

A través de les peces i de les seues diferents materialitats, ens aproximem a sabers no hegemònics associats als territoris: l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. Salvaguardar els coneixements vernacles implica preservar no sols tècniques i manufactures, sinó també un patrimoni immaterial compost per tradicions orals, memòries, sabers populars i afectes col·lectius. Un patrimoni pres a mig foc, al ritme pausat dels gestos i herències compartides.

 

Llistat d’artistes

Ana Laura Aláez

Pilar Albarracín

Javier Bravo

Saskia Calderón

Susana Cámara Leret

Ricardo Calero

Ana Esteve Llorens

Antonio Fernández Alvira

Marta Font

Julie C. Fortier

Josefina Guilisasti

Noemi Iglesias Barrios

Mónica Jover

Cecilia Jurado Chueca

Glenda León

Sandra Mar

Adriana Meunié

Sonia Navarro

Lara Ordóñez

Nuria Riaza

Belén Rodriguez

Laura Segura

Isabel Servera

Laurita Siles

Jessica Stockholder

Sarah Viguer

Concha Ybarra

 

Dates d’inauguració i de clausura

IVAM, València: 18 de febrer – 14 de juny, 2026

Casal Solleric/És Baluard, Palma: juliol – setembre, 2026

Centre d’Art i Naturalesa, CDAN, Huesca: octubre – desembre, 2026

Museu Terra, L’Espluga de Francolí, Tarragona: octubre – desembre, 2026

 

Un projecte de l’IVAM realitzat en col·laboració amb Casal Solleric, Es Baluard, CDAN i Museu Terra

Videos

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • La doctora en Estètica i Cinema, Celia Cuenca analitzarà com han evolucionat els rols femenins dins del gènere de terror
  • És la tercera sessió del cicle de cinema ‘Sessió expandida’ a càrrec de Las entendidas

 

València (15.10.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) projecta la pel·lícula ‘Black Christmas’, considerada una de les pel·lícules de terror slasher més influents, el pròxim 16 de desembre a les 19h dins del cicle de cinema ‘Sessió expandida’. El llargmetratge, dirigit per Bob Clark en 1974, ha establit les bases del slasher, un subgènere del cinema de terror caracteritzat per la seua violència gràfica, escenes de suspens i la presència d’un assassí emmascarat.

Previ a la projecció, la doctora en Estètica i Cinema Contemporani, Celia Cuenca, oferirà una xarrada sobre les pel·lícules de terror slasher i analitzarà com han evolucionat els rols femenins dins del gènere de terror. Celia Cuenca investiga entorn de la teoria de la imatge i el disseny de producció. Ha impartit ponències entorn del cinema contemporani en la Universitat de Granada i de Salamanca. En 2024 va publicar ‘Universos cercanos’ (Barlin Libros) un assaig sobre la història i estètica de la ciència-ficció cinematogràfica.

La xarrada és la tercera sessió del cicle de cinema ‘Sessió expandida’, conduït per Adriana Cabeza i Alexia Guillot, conegudes sota el nom de Las Entendidas. El projecte, que va comptar amb la participació del periodista i escriptor Juan Sanguino en la primera sessió, duu a terme projeccions mensuals de pel·lícules que habitualment queden fora dels circuits d’exhibició de la ciutat i es completa a través de ‘La cinefília de l’IVAM’, un grup de cineclub estable que oferix la possibilitat de participar en sessions temàtiques exclusives.

Esta iniciativa s’emmarca dins de l’aposta de l’IVAM per noves disciplines, com el cinema o la música. L’assistència a cada una de les sessions del cicle de cinema és lliure fins a completar aforament.

Galeria

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • És el tercer concert del cicle ‘Posar la veu’, organitzat per l’IVAM en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura

 

València (12.12.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull el dissabte, 13 de desembre a les 19.00 hores, un concert gratuït de Maestro Espada dins del cicle ‘Posar la Veu’; un viatge musical a càrrec dels germans Alejandro i Víctor Hernández en el qual els sons tradicionals de la seua horta murciana natal s’entrellacen amb beats electrònics, veus ancestrals i noves textures.

En el seu concert en l’IVAM interpretaran els temes del seu primer àlbum que porta per títol ‘Maestro Espada’. En este projecte musical els sintetitzadors analògics casen amb castañetas, panderetes, guitarros i llaüts donant nova vida a temes com a ‘Mayos’, ‘Carriles’ o ‘La despedía’.

Els germans Hernández van estar mesos treballant amb luthiers, descobrint els instruments tradicionals i aprofundint en el Cançoner Popular Murcià Antic de Pedro Díaz Cassou i els articles de l’escriptor José Martínez Tornel.

El resultat és un projecte musical en el qual revisen i reinterpreten el folklore reescrivint els cantes de l’horta: malaguenyes murcianes, parrandes, jotes, trilles, majos o boleros prenen una nova dimensió a través de l’electrònica moderna.

El concert forma part del cicle ‘Posar la veu’, un programa de caràcter mensual organitzat per l’IVAM, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, que ha comptat amb les actuacions del duo Gal·la i Ovidio i de Versonautas.

El cicle, que es prolongarà fins al mes de juny de 2026, pretén explorar noves propostes musicals i vocals de caràcter intimista i d’experimentació, que van des de la fusió de música tradicional amb sonoritats contemporànies o la reinterpretació del folklore des de l’electrònica.

Els concerts se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïts fins a completar aforament.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • ‘Entre lo profundo y lo distante’ crea un univers colorista on dialoguen la mitologia clàssica i les cosmovisions llatinoamericanes
  • Podrà veure’s des del dijous 11 de desembre en la Galeria 6 de l’IVAM

 

València (10.12.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura este dijous 11 de desembre ‘Entre lo profundo y lo distante’, un projecte concebut específicament per a la Galeria 6 de l’IVAM per Andrea Canepa (Lima, 1980) en el qual l’artista proposa una colorista instal·lació experiencial i immersiva que ocupa les dos plantes, connectades mitjançant una intervenció que travessa l’escala, en la qual reflexiona sobre la percepció del temps.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat durant la presentació que este projecte “simbolitza l’aposta de l’IVAM pel diàleg del Mediterrani amb altres cultures, en este cas amb Amèrica Llatina”.

En l’acte, en el qual Alonso ha estat acompanyada per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i la pròpia artista, la secretària autonòmica també ha subratllat l’aposta del museu per les dones: “Estem orgullosos que esta siga una altra de les línies de l’IVAM i orgullosos que creadores com Andrea Canepa tinguen el merescut protagonisme que necessiten”.

La mostra, que es podrà veure en el Centre Julio González fins al 12 d’abril, “part del llibre ‘*The Spell of the Sensuous’ de David Abram que, secundant-se en la fenomenologia i concepcions del temps presents en diverses cosmologies indígenes, planteja que el temps està inscrit en el paisatge”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

“És un llibre que intenta recordar-nos una cosa molt simple: abans que la tecnologia i les ciutats marcaren el nostre dia a dia, el nostre cos estava molt més connectat i atent al món immediat”, ha detallat l’artista. Amb l’aparició de l’escriptura comencem a dependre cada vegada més de la paraula escrita, i menys de l’experiència viscuda, i així vam anar perdent part d’eixa sensibilitat.

“El llibre no proposa rebutjar la tecnologia, sinó recuperar una manera més present i corporal d’habitar el món”, ha afirmat.

Andrea Canepa treballa principalment amb instal·lacions, tèxtils i performance i es caracteritza “per la juxtaposició de narratives que transiten entre cosmovisions, construint espais de confluència simbòlica on dialoguen la mitologia clàssica i les cosmologies indígenes andines”, ha afegit Blanca de la Torre.

 

Característiques de la instal·lació

Els visitants que accedisquen a la sala trobaran estructures geomètriques, peces modulars, grans volums de colors i formes reminiscentes de joguets tipus mecano.

“Estos elements, freqüents en l’univers iconogràfic de Canepa, al·ludixen tant a l’aprenentatge abstracte com a la dimensió performativa del cos”, ha apuntat Blanca de la Torre sobre la instal·lació que mostra “la confluència de les cosmovisions llatinoamericanes, especialment andines i les europees, especialment la grega: l’Hades, la serp, les parques, el temps no lineal indígena, huacas, ceques…”.

La planta inferior recrea l’univers del que està en el profund de les coses: com si es tractara d’una caverna, un inframon o un úter matern. “Tot està organitzat en capes: els sediments del sòl estan en les parets, hi ha escultures que remeten als anells dels arbres que emboliquen tot l’espai de la galeria i el visitant es pot moure entre elles”, ha detallat Andrea Canepa sobre esta primera planta amb llums baixes que insistixen en la sensació d’interioritat.

En el centre de la sala hi ha una serp “que és present en moltíssims mites de pobles distints com a habitant de l’inframon, on també està el nostre passat”, ha assenyalat Canepa. Les dos instal·lacions es connecten mitjançant una intervenció en l’escala, com una tela que es desplega, de manera que l’ascens evoca l’encreuament d’un llindar, el pas d’un estat a un altre.

En la planta superior, una línia metàl·lica recorre el perímetre de la sala com un horitzó i s’interromp amb escultures que alteren el seu curs. La instal·lació dialoga amb el sistema de ceques del món andí precolombí. “Es tracta d’una xarxa de línies sagrades que partien del centre de la ciutat cap a l’horitzó, connectant huacas —llocs sagrats— i traçant una correspondència entre espai i temps. Cada huaca marcava moments del calendari inca”, va recordar l’artista.

La instal·lació s’ha realitzat utilitzant materials diversos, com a teles, fil, taulells, fustes, terra i, fins i tot, cristall. “Per a Andrea Canepa, el teixit constituïx l’eix vertebral de la seua pràctica artística”, va recordar de la Torre. “És una elecció conscient que ha de veure amb apel·lar no sols al visual, sinó a la tactilidad del que ens envolta. Pense una altra vegada en la cultura andina i les seues quipus, estos fils amb nusos que es lligen també amb les mans. En tot el que ens diu la textura d’un material”, ha asseverat l’artista.

“Més enllà de la seua dimensió tècnica o ornamental, en l’obra de Canepa teixir equival a produir continuïtat: cada fil enllaça temps i memòries, configurant un tapís on el passat, el presente i el per vindre s’entrellacen en una ordit visca”, ha conclòs Blanca de la Torre.

Galeria

En el marc de l'exposició ‘Habitar les ombres’

SeminarisIVAM Centre Julio González

Dins de la programació pública de l’exposició Habitar les ombres, es planteja el taller teòric pràctic amb Eulàlia Valldosera, artista amb obra en la col·lecció de l’IVAM i pionera en el treball amb la llum i l’ombra.

El taller, articulat en tres sessions i impartit per la mateixa artista, es focalitza en la descripció i aplicació de conceptes metafísics mitjançant tècniques de visualització per a la transformació energètica. No es requerixen coneixements previs per a realitzar-ho.

L’energia precedix a la manifestació. Com podem captar-la, llegir-la i modificar-la? Quan ens obrim a percebre els camps d’energia als quals afectem i que al seu torn ens afecten alliberem habilitats psíquiques adormides. Així, accedim a la informació o memòria que conté el nostre bio-camp perquè, en ser reconeguda i vibrada, puga ser transformada.

Gràcies a la llei de ressonància, quan posem orde en el nostre interior generem un nou exterior. El dibuix automàtic guiat és una ferramenta que activa els circuits neurològics que fan de pont entre els nostres dos hemisferis cerebrals, la qual cosa ens permet accedir a la gnosi, l’alta intuïció. Però abans és necessari aprendre a netejar els canals perceptius i reconéixer el nostre mapa energètic. L’objectiu de les pràctiques energètiques aplicades a la imatge que proposa este taller és el de possibilitar la pròpia reprogramació, despullant-nos d’aquelles memòries limitants que inactiven el nostre millor potencial.

  • Impartix: Eulàlia Valldosera
  • Lloc: IVAMlab1
  • Dates: 15, 16, 17 gener
  • Horaris: 15 i 16 gener de 16-19h / 17 de gener de 10-13h
  • Inscripcions: mitjançant la web de l’IVAM
  • Certificats: L’IVAM certificarà l’assistència, si la persona interessada ha assistit en un mínim del 80% de les sessions realitzades. Es prega puntualitat i compromís.

 

Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, Barcelona, 1963) es llicencia en Belles Arts a Barcelona i en Audiovisuals a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam. Després de gaudir de la prestigiosa beca DAAD Artists-in-Berlin el 1999, es dona a conéixer al nostre territori amb una retrospectiva a la Fundació Tàpies (Barcelona) i al Witte de With (Rotterdam). Reconeixida com a pionera d’una nova manera de fer generacional, el 2001 rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía li dedicarà una segona retrospectiva el 2009 amb les instal·lacions lumíniques que havien nascut als anys 90 en nombroses biennals internacionals com les de Kwang-ju, Istanbul, Johannesburg, Santa Fe, Manifesta, Yokohama o la Biennal de l’image de París… i posteriorment a les de Venècia, São Paulo, Sydney i al Skulptur Project de Münster.

Les seues accions, fotografies i escenografies esdevenen espais psicològics on revisa les nostres ombres personals i culturals. Fetes amb deixalles i objectes quotidians, el cos i els seus registres emocionals heretats afecten la mateixa manera d’entendre l’obra, que passa a ser el desplegament d’un procés on els aparells tecnològics conviuen amb l’espectador.

Des de fa uns anys, el dibuix, l’escriptura i l’oralitat fermenten les seues creacions, on investiga el cos de llum de l’ésser humà i el poder energètic de les imatges. Empra la canalització mediúmnica en accions performatives per a transformar la memòria col·lectiva dipositada en institucions i obres d’art i, en plena natura, dona veu a les entitats vives creant vídeo-missatges que difon a les xarxes socials. Es definix com a mística activista i genera nous contextos creatius convocant sessions de #dibuixienergia per a retrobar les arrels psico-màgiques de la pràctica artística co-participativa.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • S’exposen 11 obres restaurades després de la riuada d’Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Andreu Alfaro i Sanleón
  • La mostra és la primera fase d’un projecte de llarga duració que pretén acostar l’art contemporani a la comunitat universitària i als jóvens

 

València (09.12.25). La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, acompanyada per la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i la directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Blanca de la Torre; han inaugurat ‘Rebrot’, una iniciativa conjunta entre les dos institucions que arranca amb un projecte expositiu que reunix una selecció d’obres de l’IVAM afectades per la dana. A la presentació també han assistit els artistes Miquel Navarro, Juan Carlos Nadal i Sanleón.

Marta Alonso, ha volgut mostrar el seu suport a este projecte en la qual ha sigut la seua primera activitat com a responsable de l’àrea, i ha assenyalat que amb ‘Rebrot’ “es complix l’objectiu que la col·lecció de l’IVAM dialogue amb altres institucions i, alhora, estem donant a conéixer totes les obres afectades per la dana de l’IVAM que han sigut restaurades en un missatge positiu i secundades pels artistes que van ser afectats”.

Així mateix, ha assenyalat que este projecte contribuïx a “posar en valor l’art contemporani i la seua presència en l’Espai Vives, com a espai cultural”.

Per part seua, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que la mostra inclou un total d’onze obres de sis artistes -Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Andreu Alfaro i Sanleón-, de les quals es presenten huit escultures i tres pintures.

“Totes elles han sigut intervingudes perquè es van veure afectades per la inundació del magatzem de Riba-roja de Túria en el qual s’emmagatzemaven les peces, excepte una obra d’Alberto Corazón i una altra de Miquel Navarro que pertanyen a la col·lecció de l’IVAM i que hem volgut incloure en la mostra”, ha detallat.

Després de la inundació originada per la riuada l’any 2024 van resultar afectades un total de 128 obres d’art de la col·lecció de l’IVAM. Per part de l’equip de restauració del museu es va establir un pla d’actuació dividit en tres fases, segons les prioritats d’intervenció. “Al llarg del 2025 s’han restaurat 70 obres. Els treballs d’intervenció pendents continuaran l’any 2026”, ha manifestat Blanca de la Torre.

L’acte ha sigut presentat per la vicerectora de Cultura i Societat de la UV, Ester Alba, qui ha expressat la seua satisfacció per la col·laboració institucional. “En fer circular les peces de l’IVAM pels diferents campus, la Universitat no sols exhibix art, sinó que també integra el patrimoni en la vida quotidiana. Aules, passadissos i espais comuns es transformen en llocs simbòlicament habitats, autèntics laboratoris de convivència i aprenentatge”, ha assenyalat.

Per part seua, la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre, ha definit ‘Rebrot’ com “una lectura col·lectiva sobre la fragilitat i, al mateix temps, sobre la capacitat de reconstrucció”. Durant la presentació, ha assenyalat que el recorregut pels diferents campus “recorda la nostra vulnerabilitat material, però també allò que sorgix quan una comunitat coopera i sap afrontar l’adversitat amb dignitat i intel·ligència”.

Mestre ha destacat que les obres “encarnen un impuls regenerador que naix de la resistència i de l’acció col·lectiva”, un sentit que, ha dit, també definix la col·laboració entre la Universitat de València i l’IVAM.

En este marc, ha subratllat la importància d’acostar l’art contemporani a l’alumnat: “L’IVAM i la UV compartixen una convicció profunda: la cultura és un instrument de transformació. I quan es combina amb el servici públic, es convertix en una força capaç d’ampliar drets, generar oportunitats i enfortir una ciutadania crítica i oberta”. La rectora ha conclòs que “davant la destrucció sempre és possible reconstruir, i davant la incertesa, imaginar nous futurs”.

La directora de l’IVAM ha esmentat el llibre ‘Un paradís en l’infern’, de Rebecca Solnit, una obra que examina la dimensió col·lectiva i altruista que emergix en comunitats travessades per la catàstrofe. “Enfront del relat de saqueig, pillatge i individualisme, fins i tot en contextos de devastació i ruïna prevalen la solidaritat, la generositat i el suport mutu”, ha manifestat Blanca de la Torre qui ha recordat que “només des d’una mirada sustentada en la ecodependencia, la col·laboració i la participació ciutadana podrem impulsar el rebrot”.

Amb ‘Rebrot’, la Universitat de València reforça el seu compromís amb la recuperació de l’art contemporani i amb el suport al sector cultural afectat per la dana, mentres que l’IVAM consolida el seu paper com a institut on la dimensió museística dialoga amb la investigació i la labor acadèmica.

 

Un recorregut per onze obres: 8 escultures i 3 pintures

La primera fase del projecte ‘Rebrot’ desplega un total d’onze obres de la col·lecció de l’IVAM al llarg dels tres campus principals de la Universitat de València, integrant l’art contemporani i el seu renovat simbolisme en el dia a dia de la comunitat universitària.

El campus de Blasco Ibáñez alberga la major concentració d’obres. En l’edifici de Rectorat s’exhibix Conversa amb Brancusi III (2001), d’Alberto Corazón. La Facultat de Medicina i Odontologia acull dos escultures de Miquel Navarro: Figura pont (2003) i Tòtem de lluna (1995). En l’Espai Vives també es mostren dos obres de Miquel Navarro: Simbiosi (2003) i Temple assegut (2003). Finalment, en el Aulari III es localitzen Sense títol (2006), de Juan Asensio i Haboob (2011), de Juan Carlos Nadal.

Al Campus dels Tarongers, en la Facultat de Formació del Professorat s’exposa Les afinitats electives (1986), de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Finalment, al campus de Burjassot, l’Escola Tècnica Superior d’Engenyeria (ETSE) acull una trilogia d’obres pictòriques. En concret, l’artista Juan Sanleón presenta una sèrie de tres obres: Va surar de Llebeig (2005), L’om (2006) i Nit (2006).

Galeria