Programa Articulacions

ArticulacionsEscèniquesTallersIVAM Centre Julio González

Yinka Esi Graves oferirà un taller d’immersió de 90 minuts basat en el ritme flamenc de Buleria. Centrant-se en el ritme corporal, l’arrelament i la improvisació, els participants experimentaran la lent de la diàspora africana a través de la qual Yinka connecta amb el flamenc, tant en la manera com es construeix com en la que s’experimenta. Aquesta reobservació obre una perspectiva rarament explorada perquè la gent puga aprendre per primera vegada a través del Flamenc i perquè aquells més familiaritzats amb ell s’expressen encara més dins seu.

Es recomana vindre al taller amb roba i calçat còmodes, no cal portar sabates flamenques.

YINKA ESI GRAVES (Londres, 1983). Dance Artist el treball del qual explora els vincles entre el flamenc i altres formes d’expressió corporal, en particular des d’una perspectiva contemporània i de la diàspora africana. Llicenciada en Història de l’Art (Sussex 2005) es va establir a Espanya en 2009 per formar-se a l’Escola de Flamenc Amor de Dios a Madrid i després a Sevilla amb mestres com Yolanda Heredia, La Lupi i Andrés Marin. Les peces curtes de Yinka han estat representades a Sadler’s Wells (Regne Unit), Gibney (Nova York), entre altres llocs nacionals i internacionals. Actualment Yinka és col·laboradora en Cuerpos Celestes (Finalista Premis MAX 2021) de Chloé Brulé i Marco Vargas cia, i Mailles de Dorothée Munyaneza. En 2023 Yinka estrena la seva primera producció en solitari: The Disappearing Act.

Experiències de moviment en família

FamíliesInfantilIVAM Centre Julio González

En Dansa, família! convertirem l’IVAM en un laboratori on poder experimentar a partir de la improvisació. Mitjançant la dansa contemporània posarem el cos amb relació a la música, la il·luminació, les projeccions audiovisuals i una sèrie d’objectes que manipularem segons el moviment ens vaja guiant.

A les activitats participarem tots els membres de la família de manera cooperativa, reclamant sempre la importància del procés, fomentant la capacitat d’escolta i la dimensió creativa i expressiva del moment.

Transformarem l’espai del museu en un lloc on les famílies ens expressem de manera lliure, activem la imaginació i viurem l’art contemporani de manera sorprenent, fins i tot per a nosaltres mateixes!

Vicent Gisbert és un ballarí i coreògraf de dansa contemporània que desenvolupa projectes artístics en què utilitza el cos, el moviment, la manipulació d’objectes i el llenguatge audiovisual com a eines principals per a la creació. Combina i complementa el treball artístic amb la tasca pedagògica i formativa en iniciatives dirigides a diferents grups socials. www.vicentgisbert.com

Data:

Dissabte 16 desembre de 2023.

Relacionats

Famílies en dansa

17 set. 2022 – 17 des. 2022
FamíliesDansa i performanceIVAM Centre Julio González

En el marc de “Lluny del buit. ZERO i l'art de postguerra a Europa”

ConversesIVAM Centre Julio González

La conferència de Marco Meneguzzo versarà sobre la gestació, el contingut i les conseqüències d’Arte Programmata, una exposició pionera en la trobada dels artistes d’avantguarda dels anys 1960 i el llavors incipient món digital. Contràriament a la situació actual, Europa era el solar privilegiat per a aquest desenvolupament, liderat per una empresa com Olivetti, al Milà de la postguerra, i els artistes que, en plena efervescència de la Guerra Freda, des de formacions relacionades amb l’entorn del grup ZERO i la galeria Azimuth, buscarien crear no només noves formes i noves estètiques, sinó sobretot una nova idea de societat més enllà de la insalvable dicotomia que oposava el capitalisme al comunisme. L’exposició Art Programmata presentava prototips, assajos i experiments en què la relació entre artista, obra i espectador demanaven evolucionar de la passivitat a l’acció, de la contemplació a l’agència.

Meneguzzo narrarà la gènesi, l’eclosió i la fortuna d’aquesta exposició, que mai no va ser un moviment artístic i que ha estat a la “cara oculta de la lluna” de la historiografia institucional. Les derivades polítiques d’aquest debat van ser, com veurem, un episodi de contrastos innegables amb el nostre món actual.

Marco Meneguzzo (1954), ensenya Història de l’Art Contemporani a l’Acadèmia de Belles Arts de Brera, Milà, i des del 1996 també Museologia i Gestió de Sistemes d’Exposició en el curs d’especialització de dos anys.

Com a comissari independent, ha comissariat i presentat més de cent exposicions d’art modern i contemporani des del 1979 i s’ha especialitzat en l’art italià des de la postguerra fins a l’actualitat. En relació amb el tema d’aquesta trobada, ha comissariat importants exposicions, com Azimuth & Azimut al PAC de Milà (1984), Art programmata al Museu di Galliate (1996 ), Art Cinetica i Programmata in Itàlia a la Galeria Niccoli de Parma (2000), Kinetik Kunst aus Italien 1958-1968, que va recórrer sis importants museus alemanys (2002-2003 ), Zero. Tra Germania i Itàlia 1958-1968 al Palazzo delle Papesse de Siena (2004), la gran exposició antològica de Bruno Munari (amb Beppe Finessi), amb motiu del centenari del seu naixement, a la Rotonda della Besana de Milà (2007) i a l’Ara Pacis de Roma (2008); l’exposició sobre el mateix artista a la Fundació Juan March de Madrid en 2022. En 2012, va escriure Artem Programmata cinquant’anni dopo, publicat per Johan & Levi, Monza-Milà.

És un dels corresponsals italians de la revista nord-americana Artforum.

Relacionats

Lluny del buit. ZERO i l’art de postguerra a Europa

30 set. 2022 – 12 feb. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

La amante de Wittgenstein (1988) de David Markson

Col·leccióConversesGrup de lecturaIVAM Centre Julio González

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

1977-1989: Transició i postmodernitat

En aquest període es donen cita alguns dels fenòmens més audaços de finals dels anys setanta, amb els conceptes ja definits, gairebé acadèmicament, com a postmoderns. El mateix IVAM actua com a llindar institucional històricament determinat, que es revela com un resultat de la temàticament sobreexplotada Transició Espanyola i com a fenomen peculiar amb una especificitat pròpia a l’Espanya de les Autonomies. Apareixen artistes que intensifiquen l’ús del medi fotogràfic com a concepte i no només com a petjada o índex i poden rastrejar-se els processos de constitució de les noves teories de la imatge, els estudis visuals i la nova gamma de disciplines que, en complicitat amb els artistes, reinterpreten el paper de les pràctiques.

La amante de Wittgenstein (1988), de David Markson. Traducció de Mariano Peyrou. Ed. Sexto Piso.
Dimecres 15 de febrer del 2023, a les 18:00 h

Els museus en aquesta novel·la són llocs des d’on reivindicar la iconoclàstia o, fins i tot, per convertir en pràctica la cèlebre frase de Walter Benjamin que «no hi ha document de cultura que no ho siga, alhora, de barbàrie». La protagonista d’aquesta novel·la experimental, circular i que reitera la possibilitat de la narració com una continuïtat entre l’assaig i el seu error inevitable, enumera records i vivències. En fer-ho, Kate —que així es diu la narradora— recorre la història de la civilització i la cultura humanes i ens fa partíceps d’un trauma que ni es pot evitar amb la literatura ni es pot superar sense aquesta.

Relacionats

El gest narratiu

02 nov. 2022 – 10 mai. 2023
BibliotecaCol·leccióConversesGrup de lecturaIVAM Centre Julio González
Nota de premsaIVAM Centre Julio González

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) tanca un balanç de l’any molt positiu marcat per la recuperació de l’afluència del públic, per la programació d’exposicions que revisen els límits històrics de l’art i per una creixent presència en tot el territori, d’acord amb la voluntat de convertir-se en un museu més enllà del Museu, habitat i habitable.

L’IVAM va abordar en 2022 un programa que va posar el focus en la col·lecció permanent i en una sèrie d’exposicions que van plantejar noves mirades, com una relectura de Julio González o la mostra sobre el grup Zero. També es va treballar l’art contemporani de manera diversa i amb una àmplia presència de dones artistes: des de creadores joves com Mar Arza o el projecte d’Ana Penyas i Alba Herrero fins a mostres dedicades a Anna Boghiguian, Zanele Muholi o Teresa Lanceta, exposició triada com una les millors de l’any per mitjans internacionals com Art Forum.

L’any en què València va ser capital mundial del disseny l’IVAM va radiografiar l’evolució del disseny gràfic entorn del que es va anomenar la ‘ruta del bakalao’ i va organitzar la primera mostra en el territori espanyol dedicada a Annie i Josef Albers. Durant l’estiu l’artista urbà LUCE va instal·lar un ‘estudi obert’ en el Museu per a mostrar les connexions del seu treball amb l’obra de Pinazo.

Aquestes exposicions, a les quals cal sumar la dedicada a Carmen Calvo -guardonada amb el Premi Julio González 2022-, tanquen un any en què l’IVAM va comptabilitzar 170.870 visitants. Aquesta xifra suposa un creixement del 61 % respecte a 2021 i del 130 % respecte a 2020, i confirma la recuperació de les xifres prèvies a la pandèmia.

Del total de visitants, una anàlisi més exhaustiva conclou que augmenta la presència femenina en el Museu, com també ho fa la visita individual i les activitats educatives per a escolars. Tenint en compte l’origen geogràfic, es constata que s’està invertint la tendència de temporades anteriors i en l’IVAM augmenten els turistes estrangers, que ja suposen un 41 % del total de visitants.

Però el museu valencià no sols va créixer en públic en 2022, també ho va fer, substancialment, en col·leccions, gràcies a la voluntat de persones que van
ampliar els fons de l’IVAM amb les seues aportacions. Dos exemples van ser l’arxiu documental del fotògraf Gabriel Cualladó, donat pels seus hereus, i els
dos dibuixos donats per la Fundació Josef i Annie Albers d’ambdós artistes de la Bauhaus i valorats en 850.000 dòlars.

Aquest creixement de l’IVAM també ha sigut espacial, ja que en 2022 s’ha ampliat l’àrea del Centre Julio González per a desenvolupar programes públics i
s’ha inaugurat la nova cafeteria i la llibreria, obertes al vestíbul, que donen més permeabilitat a aquesta zona de l’edifici. Aquestes intervencions també inclouen noves actuacions de conservació del tram de la muralla medieval de l’edifici classificat com a BIC (bé d’interés cultural) i l’obertura de la terrassa superior, que prosseguiran en 2023.

Vertebració i internacionalització

L’IVAM va continuar amb un programa específic per a la seu d’Alcoi amb una exposició sobre la contemporaneïtat en la col·lecció de l’IVAM. Altres projectes
que han calat molt per la seua vocació d’acostar el museu a nous públics i llocs en què la seua presència no és habitual van ser les mostres itinerants dedicades al fotògraf Gabriel Cualladó, a Bocairent, i l’exposició ‘Art en una terra erma’ amb 150 obres dels fons de l’IVAM que va acollir el Museu de Belles Arts de Castelló i que, actualment, s’exposa en el MACA (Museu d’Art Contemporani
d’Alacant).

De manera complementària a la territorialització, l’IVAM va aprofundir en la seua internacionalització col·laborant l’any 2022 amb institucions com el Museu d’Art Modern de París, la Tate Modern de Londres, el Museum für Gegenwartskunst de Siegen, el Gropius Bau de Berlín o el MACBA.

Activitats, educació i investigació

Des d’altres àmbits essencials del Museu, com l’educatiu, s’han dut a terme tallers, activacions específiques o visites comentades en què han participat més de 22.000 estudiants de 4.300 centres escolars de la Comunitat Valenciana, més del doble que l’any anterior.

Així mateix, ha sigut notori el reforç de l’activitat cultural del Museu amb l’organització de cicles i programes que s’estenen en el temps i en el territori, com ara ‘Art i context’ o ‘Confluències’, les intervencions artístiques als pobles de la ‘Ruta 99’.

Dues novetats han marcat l’any 2022 en l’àrea d’activitats. El Museu va posar en marxa projectes dirigits a segments de públics menys explorats, com és el cas d’‘Els grans’ per a persones majors de 55 anys o la dansa urbana ‘Pump the beat’ per a joves de 14 a 17 anys. D’altra banda, 2022 ha marcat l’inici
d’‘Articulacions’, el primer programa d’estudis internacional sobre teories i pràctiques artístiques organitzat per l’IVAM, en col·laboració amb les universitats UPV i UV, que finalitzarà el juny de 2023.

Sota el paradigma de museu obert i inclusiu, que defineix gran part de la seua filosofia, l’IVAM va continuar amb el programa ‘Poliglotisme’, que pretén
experimentar amb el llenguatge des de la diversitat cultural i lingüística. Així mateix, va facilitar per primera vegada els textos de les seues exposicions en lectura fàcil, un mètode de comunicació textual per a les persones amb dificultats de comprensió. També es van planificar visites accessibles per a persones cegues a l’exposició de Julio González o visites en llengua de signes, en col·laboració amb FESORD CV.

El departament de publicacions de l’IVAM, per part seua, va editar un total de catorze catàlegs vinculats amb les exposicions.

Tot aquest volum d’activitat s’ha vist confirmat per les més de 8.000 aparicions de l’IVAM en els mitjans de comunicació en 2022 i per les xifres aconseguides en el terreny en línia, amb una audiència de 2.381.000 persones en xarxes socials i un milió de pàgines vistes en el web institucional. En el terreny digital va despuntar la proposta ‘Voces IVAM’, el primer pòdcast del Museu per a acostar l’art contemporani a públics diversos, per a descobrir secrets i curiositats o suggerir qüestions de debat cultural.

Galeria

El museu clausura el diumenge 15 de gener una mostra retrospectiva que recorre cinc dècades de creació de l’artista valenciana, guardonada amb el Premi Julio González 2022

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

NP Clausura Exposició Carmen Calvo

València (29.12.22). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) clausura el diumenge 15 de gener l’exposició ‘Carmen Calvo’. La mostra, que s’exhibeix al museu des del mes de juliol i es va prorrogar durant dos mesos, reuneix un total de setanta obres que inclouen les primeres incursions de l’artista en el terreny de la instal·lació, dibuixos, llibres, postals, fotografies i els seus treballs escultòrics.

L’exposició, comissariada per Nuria Enguita i Joan Ramón Escrivà, s’organitza amb motiu de la concessió del Premi Julio González a Carmen Calvo, un guardó que abans van rebre creadors com George Baselitz, Eduardo Chillida, Miquel Navarro, Jasper Johns o Annette Messager i Mona Hatoum. L’artista valenciana és la tercera dona que rep aquest reconeixement.

L’exposició revisa les seues principals línies d’investigació des de final dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat. Es tracta de la tercera exposició que dedica l’IVAM a Carmen Calvo després de les mostres organitzades en els anys 1990 i 2007. En una de les seues galeries centrals, l’IVAM presenta per primera vegada una recreació del taller de l’artista a València, on prestatgeries i calaixeres suporten una selecció d’objectes antics, maniquins, retalls de quaderns i revistes rescatades de rastells i antiquaris que Calvo ha intervingut.

La mostra també inclou ‘Silenci I i II’, una peça amb una gran càrrega emotiva i una de les primeres incursions de la creadora en el terreny de la instal·lació, amb desenes de làpides blanques amuntonades sobre un mur del qual pengen més de mil punyals amenaçadors. Una obra inèdita creada per l’artista durant la pandèmia tanca la mostra. Es tracta de l’enigmàtica ‘La naturalesa agita’ (2010-2018), una instal·lació composta per centenars de dits de dona en terracota que sobreïxen de les seues parets i que remet als plaers terrenals, l’opressió i la desigualtat.

Durant les festes de Nadal, l’IVAM organitza visites comentades gratuïtes a l’exposició de Carmen Calvo els dies 5 i 15 de gener a les 12 hores.

Galeria

Relacionats

Carmen Calvo

14 jul. 2022 – 15 gen. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Actuació dels alumnes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

L’IVAM i el Centro de Perfeccionament del Palau de les Arts Reina Sofía continuen amb la seua col·laboració en aquesta temporada 2022-2023, per a apropar les diferents arts i mostrar la vinculació existent entre elles, aptes per a tots els públics.

Així, amb l’objectiu de donar difusió a la creació artística i fer-la més accessible, han creat un programa de concerts amb què aconsegueixen integrar les programacions pròpies. Contextualitzen, mitjançant peces musicals que s’interpreten en les actuacions, les diferents propostes expositives que es presenten en l’IVAM.

Amb aquesta col·laboració, ambdues institucions reivindiquen la necessitat de treballar en una cultura oberta, polièdrica i plural, així com reivindiquen la importància de la cultura en el desenvolupament de les societats contemporànies.

Radicantes

ConversesEscèniquesIVAM Centre Julio González

18:30 h Presentació de la publicació de les edicions: Homo Ludens i Radicantes en pandemia

Amb Rocío Pérez, Mireia Ferrer i Tatiana Clavel

19 h Conversa entre/amb Laura Ramírez, Paz Rojo i Elena Córdoba

Tres generacions de dansa contemporània es donen cita a València. Una ocasió excel·lent per entendre com s’aproximen a la creació aquestes tres artistes, present i futur de la recerca en dansa. Parlaran de les seues experiències als laboratoris celebrats al cicle Radicantes, del cos com a entitat i discurs i de la seua cosmovisió en aquests temps de fragilitat.

Relacionats

Radicantes. Dansa i altres espècies

12 des. 2022 – 21 gen. 2023
EscèniquesIVAM Centre Julio González

Sobre el treball de Teresa Lanceta com a escriptura, amb amb Ana Morales, Fuensanta La Moneta i Javiera de la Fuente

EscèniquesIVAM Centre Julio González

El treball en una bona prosa té tres esglaons: un musical, en què és composta; un altre arquitectònic, en què és construïda; finalment, un tèxtil, en què és teixida.

Walter Benjamin, Calle de dirección única, 1928.



Al treball de Teresa Lanceta pesa una forma determinada d’escriure. No vull dir només als seus textos, als seus meravellosos textos, no. En el propi fer, al mateix teixit hi ha una tensió important entre esdeveniment i text que paga la pena advertir. El que farem, perquè estarà Pedro G. Romero, llegint, però, sobretot, estaran les bailaores Ana Morales, Fuensanta La Moneta i Javiera de la Fuente, és aquest subratllat, diguem-ne, que es puga veure el que hi ha d’escriptura als teixits, teles i tèxtils de Lanceta. Quan pense en -seguint la cita de Walter Benjamin- com el treball de Lanceta suma música, arquitectura i tèxtil, pense en coreografies, en un cos o en uns cossos nuant gestos, polítiques i àmbits. Teresa Lanceta va somiar que la seua feina ho explicaria molt bé Antonia Mercé La Argentina il·lustrant la Filosofia de la dansa de Paul Valéry i en el rastre del seu somni estem treballant.

Relacionats

Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert

07 oct. 2022 – 16 abr. 2023
BibliotecaExposicióIVAM Centre Julio González

Elles són les perilloses. Iniciativa Sexual Femenina

23 des. 2022
EscèniquesIVAM Centre Julio González

Coordinada per Paco Inclán

PoliglotiaTallersIVAM Centre Julio González

El programa Poliglotia va començar el 2021 amb l’objectiu de generar un espai de trobada, al museu, des d’una perspectiva híbrida i intercultural. Un lloc per a la generació de continguts mitjançant l’intercanvi d’experiències i altres sabers. Després dels primers laboratoris amb el grup d’Estudis Políglotes, la creació i programació d’activitats o l’anàlisi del museu amb Inventari, el programa proposa ara l’Escola de Sabers Diversos.

La Escola de Sabers Diversos és una mena de cicle formatiu que busca connectar els coneixements, interessos i inquietuds dels i les participants amb la proposta expositiva de l’IVAM. L’escola s’obre amb la intenció d’apropar el museu a persones de procedències diverses que tinguen interès en processos migratoris i adquirir experiència en l’àmbit de la mediació des d’una perspectiva intercultural. Al mateix temps, ampliar i desplaçar els seus atributs i potències a través del contacte amb altres problemàtiques i sensibilitats socials i culturals.

Entenem l’Escola de Sabers Diversos com a lloc d’autoaprenentatge, capacitació i intercanvi. Un lloc d’oportunitat per desplaçar-nos.

Poliglotía és un programa coordinat per Paco Inclán, escriptor i professor d’espanyol per a persones migrants i refugiades.

Sessions: dimarts de 18 a 20 h

Febrer: 7 i 21
Març: 7 i 21
Abril: 4 i 1
Maig: 2, 16 i 30
Juny: 13 i 27

Relacionats

Poliglotia 21/22

01 nov. 2021 – 17 jun. 2022
AltresPoliglotiaIVAM Centre Julio González

El museu presenta la música folk amb sons electrònics de Tarta Relena i la dansa contemporània d’Iniciativa Sexual Femenina

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acull els pròxims dies 22 i 23 de desembre les actuacions del duo musical Tarta Relena i del col·lectiu de dansa Iniciativa Sexual Femenina. Dues propostes de creació contemporània que parteixen del folklore i la dansa per a desplaçar-los i ampliar els seus registres, a partir de la mateixa recuperació de patrimonis populars i des
d’una perspectiva feminista.

Tarta Relena és un duo musical, format per les joves Helena Ros i Marta Torrella, que recupera cançons tradicionals del Mediterrani o de les dones paixtu d’Afganistan i les mescla amb sons contemporanis. Un duo de ‘folk tronat i gregorià progressiu’, com es defineixen, que el pròxim 22 de desembre a les 19 hores presentaran a l’IVAM el seu últim disc ‘Fiat lux’.

Un treball en què canten en grec, llatí, castellà o català textos d’Hildegarda de Bingen o Safo de Lesbos, explorant l’atemporalitat d’aquests discursos i revisitant-los des de la perspectiva actual amb ritmes electrònics i les seues dues
veus ‘a cappella’.

El 23 de desembre a les 19 hores és el torn d’Iniciativa Sexual Femenina, un col·lectiu de dansa contemporània amb una perspectiva feminista, llibertària i antiacademicista integrat per Élise Moreau (França, 1992) i Elisa Keisanen (Finlàndia, 1988).

En el context de l’exposició ‘Teresa Llanceta. Teixir com a codi obert’ presentaran la ‘performance’ ‘Elles són les perilloses’ a les sales de la mostra.

Una peça específica creada en diàleg amb l’exposició en què no hi ha jerarquies entre les components de la companyia i en la qual ballen amb totes les parts del cos desacralitzant la mateixa dansa contemporània.

Les actuacions són gratuïtes fins a completar aforament. Més informació i consulta del programa en el web www.ivam.es.

Galeria

Un projecte de Ricardo Ruiz i Daniel Escobedo

IVAM LabIVAM Centre Julio González

En la seua voluntat per entendre i ser partícip del que ocorre en el seu context local, la recent línia d’actuació de l’IVAM al voltant de les Falles, tracta d’analitzar i posar en valor el context històric pròxim de la festa, escassament estudiat des de l’òptica artística, per a dilucidar la seua influència en el present i el futur de la celebració, necessàriament canviant donat el context sociopolític actual.

En aquesta línia, i després d’un primer apropament al llibret de falla amb l’estudi dels seus referents històrics, es proposa per al 2023 una exposició sobre la figura de l’artista Alfredo Ruiz Ferrer (València, 1944), referència imprescindible per entendre les conegudes com falles “experimentals” actualment. Format en l’ofici dels tallers fallers des dels tretze anys, la seua evolució artística va lligada indissociablement a una evolució personal del seu pensament, sempre lliure en el rígid marc intel·lectual, polític i estètic de les Falles durant les dècades en què va desplegar la seua obra (del 1968 al 2002 gairebé ininterrompudament i fins al 2013 de forma molt puntual).

La seua trajectòria és molt particular, un «periple» en què passa d’obtenir el primer premi a la Secció Especial amb la Falla Plaça del Pilar Temptació (1974), amb una estètica «clàssica», fins a una depuració formal total a les falles Mossén Sorell-Corona Concepte, percepte i afecte (2008) o Plaça Jesús Després de la desena musa (2013).

Videos