Segona edició de la mostra itinerant internacional

AltresIVAM Centre Julio González

Projectar el canvi, 2a ed. és una mostra itinerant internacional de creació audiovisual que presenta una sèrie de vídeos que aborden la crisi ecosocial i els reptes que esta planteja, des d’una diversitat d’àmbits i punts de vista. Després de la seua inauguració a la Casa Encendida de Madrid, al febrer de 2024, la mostra itinerant s’ha projectat al llarg de 2024 en diferents espais nacionals -com, per exemple, el TEA (Tenerife Espai de les Arts), el CENEAM (Centre Nacional d’Educació Ambiental, Segòvia)- i internacionals com a Gal·les, Mèxic i el Brasil.

Amb la projecció dels vídeos en l’IVAM, col·laborador del projecte, es tanca l’itinerari que aposta pel paper fonamental de la creació audiovisual en el necessari canvi de cosmovisió que la greu problemàtica ecosocial requerix. Els vídeos que pertanyen a diferents categories audiovisuals, com són: curts documentals, vídeos activistes, obres de videoart o assajos audiovisuals, curts d’animació.

Els vídeos seleccionats per jurat per a la segona edició de Projectar el canvi són:

Obra invitada:

  • Tierra Finita (2021, 4:00), de Mariola Olcina Alvarado e Isidro Jiménez Gómez.

Fora de concurs:

  • Las raíces: Ceuta y Marruecos (2024, 5:00), de Akira Mohamed Lahsen Mezgueldi, cursa Batxillerat en Arts de l’Escola d’Art de Ceuta. Vídeo tutoritzat per la professora Fayna Sánchez Santana.

Obres seleccionades del “taller de creació audiovisual: Projectar el canvi (2a ed.)”:

  • Solsticio (2023, 3:04), de José Manuel Cifuentes Maestre
  • Viena. Gijón (2023, 5:00), de Ana G. Argüelles.
  • Ceratonia Siliqua – Algarrobo (2023, 1:29), de Alberto Biesok
  • El Lugar que Habitamos. Cuerpo y Territorio (2023, 3:20), de María Penalva (Alissia)
  • Worm [Gusano] (2023, 2:11), de Júlia Caixal Salvador
  • La Oveja “Veggie” (2023, 5:00), de Jessyka Morales
  • Reverdecer La Raïosa (2023, 5:00), de Javier Narváez Bravo
  • Mar (2023, 1:37), de Javier Toca Lahuerta

Obres seleccionades per convocatòria oberta:

  • A los defensores de la tierra (2023, 4:56), de Rubén Marín Ramos
  • Brain (2020, 3:18), de Stefano Scarani
  • Ensayo para un reencuentro con el territorio (2023, 4:59), de Jowita Tyszka
  • La Muerte de la Tierra: El río se refleja en las nubes (2023, 2:16), de Karolina Adamczak
  • Maratón (2023, 3:25), de Jose Carlos Rivera
  • Ahí. Reflexiones sobre el horizonte (2023, 5:00), de Silvia Ariño
  • To all the population (2023, 2:19), de Carles Llonch Molina

En la presentació seran presents els comissaris de la mostra, Lorena Rodríguez Mattalía i José Albelda Raga, tots dos professors i investigadors de la Universitat Politècnica de València.

Conferència i presentació del llibre al costat dels comissaris Hasán G. López i Nicolás Sánchez Durá

ConferenciaIVAM Centre Julio González

Amb motiu del tancament de l’exposició Nobosudru, l’esdevenir icona d’una dona mangbetu,  i de la mà de dos els seus comissaris Hasán G. López i Nicolás Sánchez Durá, es presenta la publicació homònima que arreplega la investigació associada a l’exposició i gràcies a la qual, s’obrin diferents visions i aportacions sobre la mateixa mostra.

Participarà, com a ponent principal de la presentació, Damien Mottier, antropòleg i cineasta, col·laborador de la publicació i especialista en cinema documental i colonialisme per a parlar, en concret, sobre el treball cinematogràfic de Léon Poirier, autor de El crucero negro, pel·lícula que es mostra en l’exposició i que és exponent de la visió colonial i imperialista a la França dels anys 20.

Mitjançant l’anàlisi de dos curtmetratges menys coneguts de Poirier, Mottier aborda els aspectes més avantguardistes del seu cinema, els quals li acosten a Man Ray i Jean Epstein i marquen una sèrie de fites al cinema etnogràfic, mostrant la pluralitat i ambivalència del gest cinematogràfic de Poirier.

L’esdevindre-icona de la fotografia d’esta dona Mangbetu, Nobosudru, que és objecte de l’exposició en l’IVAM, se situa així en el context de les paradoxals produccions audiovisuals de Poirier durant l’expedició «Citroën Centrafrique de 1924-1925 », produccions que obrin noves perspectives per a entendre el cinema colonial.

Damien Mottier és Director de la càtedra d’Antropologia Visual de l’Escola Pràctica d’Alts Estudis (EPHE) de París. Fins a l’any 2023 va ser director del màster en Cinema Documental i Antropologia Visual de la Universitat París-Nanterre. Després d’una tesi defesa en la EHESS sobre les figures contemporànies dels profetes africans, va continuar la seua investigació sobre la materialitat i la sensorialitat dels fets religiosos en el Musée du Quai Branly i en el Fonds National de la Recherche Scientifique. La seua pel·lícula Prophète(s), premiada en el Festival Internacional Jean Rouch en 2009, està estretament vinculada a la seua etnografia del pentecostalisme africà a la regió de París. La seua investigació actual ho porta a interessar-se per les epistemologies visuals en l’antropologia i la història dual del cinema i l’etnologia. Actualment coordina un projecte d’investigació dedicat a la controvertida memòria cinematogràfica dels mons africans en situacions colonials.

Relacionats

Nobosudru, l’esdevenir icona d’una dona mangbetu

04 jul. 2024 – 08 des. 2024
ExposicióIVAM Centre Julio González

Visita ‘Nobosudru, l’esdevenir icona d’una dona mangbetu’

04 jul. 2024 – 08 des. 2024
MediacióIVAM Centre Julio González
Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • Yayo Herrero está considerada una de las mujeres más influyentes en la lucha contra el cambio climático en España
  • Durante la presentación se proyectará el documental ‘Terra d’Esguard’ de Laura Palau, un retrato fílmico sobre el interior de Castellón

 

València (24.10.24). El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta este viernes la publicación de la exposición ‘Confluències. Entre el archivo y la intervención’ con la participación de la antropóloga, ingeniera, profesora y activista, Yayo Herrero.

Herrero está considerada una de las mujeres más influyentes en la lucha contra el cambio climático en España, especialmente desde la defensa del ecofeminismo. Herrero ha sido coordinadora estatal de Ecologistas en Acción y ha participado en numerosas iniciativas sociales sobre promoción de los Derechos Humanos y ecología social.

Coincidiendo con la celebración esta semana del Día Internacional contra el Cambio Climático, Yayo Herrero, quien ha colaborado en la publicación de la exposición, impartirá una conferencia bajo el título ‘Construyendo diálogos pendientes entre mundos interconectados y paralelos’. La jornada permitirá establecer nuevas miradas hacia un proyecto plural como ha sido ‘Confluències’, donde los artistas y colectivos invitados han planteado en sus intervenciones diferentes reflexiones en torno al territorio, la periferia, el habitar, los procesos, los cuidados y la memoria.

Tras la conferencia de Yayo Herrero intervendrán las comisarias de la exposición, Sonia Martínez y Eva Bravo, quienes presentarán la publicación junto a algunos de los colectivos y artistas participantes en el proyecto: el diseñador Jaume Marco y los artistas Bleda y Rosa, LUCE, Laura Palau, Fent Estudi, Makea Tu Vida, María Laudes, Guiu Gimero y Lucía Jaén (mediadoras CRA Riu d’Albaida) y Elena Rocamora (mediadora CRA Palancia-Mijares).

Para finalizar el encuentro, Laura Palau presentará el documental ‘Terra d’Esguard’, un retrato fílmico sobre el interior de Castellón que se adentra en los entresijos de lo que provocó el éxodo del campo a la ciudad en Vallibona (en la comarca de Els Ports). El paso del tiempo y las historias de lucha y supervivencia se entrelazan con la realidad viva del campo actual, recordando las vidas que una vez dieron forma al territorio y revelando aquellas que aún brotan.

‘Confluències. Entre el archivo y la intervención’

La exposición ‘Confluències. Entre el archivo y la intervención’, que se puede visitar en el IVAM hasta el 10 de noviembre, está compuesta por doce nuevas obras que dialogan, desde el museo, con las intervenciones artísticas desarrolladas en el territorio, en el marco del programa ‘Confluències’.

El proyecto, iniciado en 2021, parte del desarrollo de diferentes intervenciones en las 24 poblaciones más pequeñas del territorio valenciano, que cuentan con menos de cien habitantes.

Las piezas desarrolladas por Bleda y Rosa, Carlos Izquierdo, Fent Estudi, La Cuarta Piel, Laura Palau, Lola Zoido, LUCE, Makea Tu Vida, Pep Vidal, Pilar Beltrán, Rubén García y Sandra Mar se pueden ver las comarcas del Alto Mijares (Espadilla, Fuentes de Ayódar, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat y Villamalur), Mancomunidad del Alto Palancia (Fuente la Reina, Higueras, Matet, Pavías, Sacañet y Villanueva de Viver), Els Ports (Castell de Cabres, Herbers, Palanques, Vallibona y Villores), provincia de València (La Puebla de San Miguel, Carrícola y Sempere), y El Comtat (Benillup, Benimassot, Famorca y Tollos).

Relacionats

Confluències. Entre l’arxiu i la intervenció

27 jun. 2024 – 10 nov. 2024
ConfluènciesExposicióIVAM Centre Julio González

Construint diàlegs pendents. Yayo Herrero. Confluències

25 oct. 2024
CinemaConfluènciesIVAM Centre Julio González

Proyecció de ‘Terra d’Esguard’ de Laura Palau. Confluències

25 oct. 2024
CinemaConfluènciesIVAM Centre Julio González

Conversa amb motiu de l'exposició entre Mª Jesús Folch i Mónica Pérez Blanquer

ConversesIVAM Centre Julio González

Dins del marc de l’exposició dedicada a l’artista alacantina Juana Francés, la comissària i conservadora de l’IVAM, Mª Jesús Folch al costat de Mónica Pérez Blanquer, gestora cultural especialitzada en teatre i arts escèniques, realitzaran una conversa plantejant al públic assistent qüestions sobre la seua producció i desenrotllament vital, així com el seu interés en les arts escèniques i la seua presència en el món cultural espanyol de l’època.

L’exposició sobre la qual versa la conversa, que es pot visitar en la galeria 4 de l’IVAM, tracta d’esmicolar i aprofundir en els diferents fragments de la trajectòria artística de Juana Francés a través no sols de les seues pròpies paraules i escrits, sinó de l’estudi i seguiment del seu procés creatiu. L’exposició en l’IVAM Centre Julio González posa el colofó al centenari del naixement de l’artista, i conclou la itinerància d’esta ambiciosa exposició després del seu pas per la seu de l’IVAM a Alcoi i el Centre Niemeyer d’Avilés.

Relacionats

Juana Francés

06 nov. 2024 – 09 mar. 2025
ExposicióIVAM Centre Julio González
Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • Se exhiben piezas de George Grosz, John Heartfield, Moholy-Nagy, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann, Paul Klee y El Lissitzky de la colección del IVAM 

València (21.10.24). El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) muestra una amplia selección de obra gráfica representativa de las vanguardias europeas y de la Bauhaus alemana en la exposición ‘Tiempos inciertos. Alemania entre guerras’ que exhibe, desde el pasado 17 de octubre, Caixaforum Madrid.

La exposición, organizada por la Fundación La Caixa, revive el florecimiento cultural, creativo e intelectual de la República de Weimar, etapa marcada por la incertidumbre y la inestabilidad, pero también sinónimo de creación y progreso con influencias que llegan hasta hoy.

Para la exposición el IVAM ha prestado 30 obras de algunos de los principales protagonistas de la Alemania de entreguerras, como los artistas George Grosz, John Heartfield, Moholy-Nagy, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann, Paul Klee y El Lissitzky. Estas obras, que datan de los años 20 y 30 del siglo XX, son un ejemplo de la importante colección que posee el museo valenciano del movimiento dadá, del surrealismo o del constructivismo, corrientes fundamentales que imperaron en las vanguardias europeas.

Entre la selección destaca una decena de litografías de Grosz y otros tantos fotomontajes de Heartfield. La obra de ambos creadores, que participaron en la fundación del Club Dadá de Berlín, representa la crítica social en el periodo de la República de Weimar.

Los dibujos y grabados de Georg Grosz (Berlín, 1893 – 1959) mantienen intacta su capacidad de mostrar críticamente la sociedad de su tiempo. Se trata de las carpetas de obra gráfica publicadas en Malik Verlag y otras editoriales entre 1916 y 1933, que provienen de los fondos de la Colección Marco Pinkus, adquiridos por el IVAM en 1991.

El trabajo más importante desarrollado por John Heartfield (Berlín, 1891-1968), y que el IVAM ha cedido para la exposición, lo constituye su dilatada colaboración con la revista AIZ, entre 1930 y 1938, primero en Berlín, y más tarde, desde Praga y Londres. Para la revista, Heartfield produjo 240 portadas y abundantes fotomontajes en los que se muestra la apropiación de la fotografía y sus posibilidades, la caricatura y la sátira política.

Las obras de Kurt Schwitters o Raoul Hausmann son también ejemplos destacados del ámbito dadá, mientras que las piezas de Moholy-Nagy y El Lissitzky son distintas manifestaciones constructivistas en el entorno de la escuela de la Bauhaus, en la que también estuvo presente Paul Klee.

La exposición ‘Tiempos inciertos. Alemania entre guerras’ recrea el amplio universo de la República de Weimar, un capítulo fundamental de la historia europea y mundial que ha trascendido como referente de cambio.  En este ámbito, Alemania constituye una parte fundamental en la colección del IVAM con algunas piezas sobresalientes.

La muestra se podrá ver en Caixaforum Madrid hasta el 16 de febrero de 2025, cuando viajará a Barcelona.

Actuació dels artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

L’IVAM i el Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts Reina Sofia continuen amb la seua col·laboració en esta temporada que arranca este mes d’octubre i que omplirà de concerts l’Auditori de l’IVAM fins a la primavera, amb la finalitat d’acostar les diferents disciplines artístiques i mostrar la seua sinergia i potència de cara al públic.

Seguint la línia del curs anterior, els programes de concerts es contextualitzen, a través de la selecció de peces musicals, en diàleg amb les propostes de la programació expositiva de l’IVAM en el moment en què el recital té lloc, de manera que art i creació visual es complementen i dialoguen entre elles.

Este projecte és fruit d’una col·laboració interinstitucional entre l’IVAM i el Centre de Perfeccionament dels Arts.

Activació de l'exposició 'Confluències. Entre l'arxiu i la intervenció'

CinemaConfluènciesIVAM Centre Julio González

Amb motiu de l’exposició Confluències. Entre l’arxiu i la intervenció, es presentarà la pel·lícula ‘Terra d’Esguard’ de Laura Palau. Un retrat fílmic sobre l’interior de Castelló que ens endinsa en els secrets del que va provocar l’èxode del camp en aquesta zona rural. El pas del temps i les històries de lluita i supervivència s’entrellacen amb la realitat viva del camp actual, recordant-nos les vides que una vegada van donar forma al territori i revelant aquelles que encara brollen.

Després de la projecció es donarà pas a un col·loqui entre l’artista i algunes de les persones que han participat en la creació de la pel·lícula (com l’editor però també alguns dels veïns d’estes localitats castellonenques).

Laura Palau viu i treballa entre Benlloc (Espanya), on té els seus camps i estudi, i Ghent (Bèlgica), on realitza un doctorat en art. Com a artista i individu, Laura es considera una agricultora urbana i una cosmopolita rural, deambulant entre comunitats rurals i ciutats contemporànies. La seua pràctica artística reacciona davant l’emergència climàtica i social, sent col·laborativa i participativa per naturalesa. Utilitza el pensament feminista i autòcton, així com el coneixement rural en el qual va créixer, per a entreteixir rituals de cura.

Relacionats

Construint diàlegs pendents. Yayo Herrero. Confluències

25 oct. 2024
CinemaConfluènciesIVAM Centre Julio González

Espai adaptat per a bebés fins als 12 mesos

FamíliesIVAM Centre Julio González

La nova Sala Blana de l’IVAM és una resposta de l’IVAM a la necessitat d’adaptar la seua arquitectura als visitants de totes les edats, un espai especialment condicionat per a famílies amb bebés 0-1 any, on el descans és benvingut, la pausa una opció i el benestar de les famílies una prioritat per al museu.

Amb parets i sòl blanets on tombar-se o relaxar-se, agradables al tacte, i amb llum natural, l’IVAM proposa una nova manera de visitar els museus, una oportunitat de calma enmig de l’accelerat ritme del món adult i de la pròpia ciutat, amb la qual el museu acull una altra manera d’estar i habitar els seus espais.

La sala, situada en l’IVAMlab2, estarà oberta tots els dies, en horari d’obertura del museu. La Sala Blana de l’IVAM compta amb un wc adaptat i canviador. L’accés se sol·licitarà al personal de taquilles, que facilitaran tota la informació necessària per a l’ús de l’espai.

Relacionats

Una visiteta a l’IVAM

25 set. 2024 – 05 gen. 2025
FamíliesMediacióIVAM Centre Julio González
MediacióIVAM Centre Julio González

Al llarg de la visita comentada a l’exposició de Juana Francés (1924-1990), artista alacantina i una de les figures més importants de l’avantguarda de postguerra, es realitzarà un recorregut de la seua trajectòria artística a través no sols de les seues pròpies paraules i escrits, sinó de l’estudi i seguiment del seu procés creatiu.

El seu treball va ser present en les principals exposicions nacionals i internacionals del segle XX com les Biennals Hispanoamericanes, les Biennals de Venècia o les grans exposicions col·lectives d’art espanyol en el Guggenheim Museum de Nova York i la Tate Modern Gallery de Londres.

La mostra reunix més d’un centenar de peces, entre pintures, escultures, dibuixos i gravats i un important fons documental de l’Arxiu Juana Francés, procedents dels quatre museus i centres d’art espanyols que custodien la seua obra: l’IVAM, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS) i l’Institut Aragonés d’Art i Cultura Contemporània Pablo Serrano (IAACC), a més d’altres col·leccions privades.

 

Dates:

Diumenge 29 de desembre, 12h (valencià)

 

Relacionats

Juana Francés

06 nov. 2024 – 09 mar. 2025
ExposicióIVAM Centre Julio González
MediacióIVAM Centre Julio González

La visita comentada a l’exposició Simone Fattal. Suspensió de la incredulitat, oferirà una panoràmica de l’obra de l’artista libanesa, mostrant com concep el temps com una entitat elàstica que transcendix les distincions entre passat, present i futur. La seua obra es nodrix de la mitologia, abastant des de l’antic Egipte fins al misticisme sunnita i la tradició grecoromana, creant figures arquetípiques que integren narratives històriques en el present.

Nascuda a Síria en 1942 i criada al Líban va estudiar filosofia en la École des Lettres de Beirut i després en la Sorbona de París. En 1969 va tornar a Beirut i va començar a treballar com a artista visual, exposant les seues pintures fins a l’inici de la guerra civil libanesa. En 1980 es va instal·lar a Califòrnia, on va fundar Post-Apollo Press, una editorial dedicada obres literàries innovadores i experimentals. En 1988 es va matricular en l’Institut d’Art de San Francisco, per a reprendre la seua pràctica artística i dedicar-se a l’escultura i la ceràmica. Fattal viu actualment a París.

Les seues obres s’han exposat a tot el món, destacant el MoMA PS1 (Projecció de pel·lícules), Sharjah Art Foundation, Sharjah, Beirut Art Center, Beirut, FIAC, Art Dubai, Musée du Luxembourg, Biennal de Venècia o el Musée Yves Saint Laurent Marràqueix. També s’han publicat en The New York Times, Art Review, Frieze, Mousse, etc.

Fattal ha sigut guardonada amb el Premi Internacional Julio González 2024 per la seua contribució a l’art contemporani. Amb motiu del guardó, l’IVAM organitzarà una exposició, comissariada per Núria Enguita i Rafael Barber, que revisarà les principals línies de treball d’esta artista franc-libanesa. En el marc de l’exposició, es publicarà un catàleg que inclourà textos dels comissaris, així com contribucions de professionals com Jacqueline Burckhardt i Omar Kholeif.

 

Dates:

Dissabte 28 de desembre, 18h (castellà)

Relacionats

Simone Fattal. Suspensió de la incredulitat

12 des. 2024 – 01 jun. 2025
ExposicióIVAM Centre Julio González
Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • La visita, a cargo de Tono Vizcaíno, propone un diálogo entre arte contemporáneo y arqueología
  • La exposición, que se clausura el 13 de octubre, reúne 135 obras de artistas como Pablo Picasso, Grete Stern, Marcel Duchamp, Claude Cahun, Bruce Nauman, Barbara Ess o Gerhard Richter

València (02.10.24). ¿Cuándo una obra de arte es contemporánea? ¿Cuál es la función de un museo? ¿Qué papel desempeñan los artistas? Sobre estas cuestiones busca reflexionar la exposición ‘Un contínuum común indefinidamente liso’, que cerrará sus puertas en el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) el próximo 13 de octubre.

Para despedir la muestra el IVAM invita a los públicos a participar, este sábado, 5 de octubre, a las 18 horas, en un diálogo entre arte contemporáneo y arqueología, a través de un recorrido guiado que comenzará en la sala que alberga la exposición ‘Un contínuum común indefinidamente liso’ en el Centre Julio González y finalizará en el Museu de Prehistòria de València para buscar ecos y conexiones con algunas de sus piezas.

El arqueólogo Tono Vizcaíno será el encargado de acompañar a los asistentes en este paseo, que lleva por título ‘Más allá de las salas. Descentrar el objeto’, y que propone una reflexión sobre el tiempo y su no linealidad, sobre las conexiones conceptuales entre la práctica artística y la arqueológica, a partir de una selección de obras de ambos museos.

El sábado 5 de octubre a las 17’30 horas el IVAM propone también una visita de ruido, eco y movimiento a la exposición ‘Un contínuum común indefinidamente liso’ dirigida a las familias. ‘Un museu vibrant’ es una propuesta de Laura Ramírez que invita a descubrir el mundo sonoro que habita en las obras de arte, muchas veces escondido, pero presente.

 

Un contínuum común

La exposición, comisariada por Diana Guijarro, indaga en los significados de lo contemporáneo a través de 135 obras, en su mayoría de la Colección del museo, con nombres como Claude Cahun, Grete Stern, Julio González, Marcel Proust, Sanja Iveković, Dan Graham, Sigmar Polke, André Derain, Barbara Ess, Jacques Lipchitz o Gerhard Richter. Entre todas estas piezas, se generan nuevas conexiones e interpretaciones y se reflexiona sobre cuestiones como el concepto de lo contemporáneo, el papel de los museos y los artistas o las ausencias en las colecciones de arte.

Dividida en cinco secciones, el preámbulo de la exposición es una obra de Dan Graham titulada ‘Rock my religion’. Tras ella, la exposición reflexiona sobre la naturaleza de la institución museística en el primer apartado titulado ‘Cuando algo falta, cuando algo no está’, mediante una escultura de un caballero medieval del artista Olaf Breuning en diálogo con obras de André Masson o John Heartfield.

La exposición prosigue adentrándose en el tipo de modelo de artista y en las corrientes artísticas a lo largo de la historia, donde se pueden ver las esculturas de Julio González que conviven con las cabezas de André Derain y las figuras de John Davies, o un busto de Markus Lüpertz que conecta con las piezas de Jacques Lipchitz y Pablo Picasso, entre otras.

La última sala, a modo de epílogo, reúne piezas de artistas como George Baselitz, Käte Steinitz o Gerhard Richter en torno a un totem del artista Marc Bijl compuesto por 22 altavoces que desgranan discursos de diferentes políticos del siglo XX, desde Fidel Castro a Reagan, pasando por Bin Laden, Malcom X o el propio Hitler.

Con motivo de la exposición el IVAM editó un catálogo, disponible en la librería del museo, que recoge los textos curatoriales y fotografías de las obras.

Relacionats

Un contínuum comú indefinidament llis

16 mai. 2024 – 13 oct. 2024
Col·leccióExposicióIVAM Centre Julio González

Amb la participació de Bella Báguena, Yael Vidal i Antoni Jorge

En el cinqué Berenar d’Art i Context 2023-2025, Bella Báguena va convidar a Yael Vidal i Antoni Jorge amb el seu projecte instal·latiu «L’amagatall. Llençols refugi» i la seua corresponent mediació gastronòmica per a generar un espai de recer i joc. Partint del gest infantil de construir un amagatall i gaudir un berenar sota els llençols, es convida a una experiència col·lectiva en la qual trobar-se en un entorn segur i acollidor per a compartir secrets, contes i mossets. S’abordarà la importància de l’alimentació i els espais íntims en la consolidació de llaços afectius i en la creació de comunitats dissidents. «Et convidem a unir-te a nosaltres el 3 de juliol per a esta #vesprada especial, on la nostàlgia i la tendresa mitjançant el menjar s’entrellacen en un refugi secret i comú».

L’activitat es va dur a terme el 3 de juliol de 2024 en el Lab3 de l’IVAM. La instal·lació de Yael Vidal va comptar amb l’assistència artística i tècnica d’Almudena Soullard.

Yael Vidal comença els seus estudis en Sociologia per a acabar Belles Arts en la UPV. Cursa un Màster en Il·lustració, i s’especialitza en escenografia. Participa en el programa d’estudis Articulacions de l’IVAM, i actualment investiga en el Màster en Estudis culturals, arts visuals i perspectives kuir (MUECA). Ha participat en exposicions col·lectives en centres com el IAM a Dakar. És part del grup d’investigació Prrovisional, i participa en Esbarjo Artbook Fair amb el fotollibre  Atlas Y, que desenvolupa amb Almudena Soullard, pel qual reben el premi III Convocatòria a la Creació Artística de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València. Actualment impartixen tallers en centres socials i culturals com el EACC. Compartix també altres projectes com Inner.Face, l’últim en el marc de Articulacions 24 en l’IVAM.

Antoni Jorge López va estudiar Humanitats i el Màster en Estudis culturals, arts visuals i perspectives kuir (MUECA), en la Universitat Miguel Hernández. El seu treball ha partit sempre des de la militància en moviments de base i en espais autogestionats, especialment a través de la mediació gastronòmica com a ferramenta d’intervenció comunitària; polentadas queers, gelateries transfeministes i autogestionades o menjars per a compartir en col·lectiu des d’entorns polititzats. La gastronomia, però especialment l’acte de menjar com a moment de reunió a través del qual generar col·lectiu.

Berenar #5. Berenar en l’amagatall