ConvocatòriaIVAM Centre Julio González

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta l’exposició ‘Soledad Sevilla. Ritmes, trames, variables’, una retrospectiva que reunix més d’un centenar d’obres que recorren tota la trajectòria de l’artista valenciana.

En l’acte participaran la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; el director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Manuel Segade; la comissària de l’exposició, Isabel Tejeda; la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, acompanyats per l’artista, Soledad Sevilla.

  • Dimarts, 8 d’abril de 2025
  • 10.00 hores
  • Auditori Carmen Alborch de l’IVAM. Carrer de Guillem de Castro, 118. València
AccessibilitatIVAM Centre Julio González

La visita a l’exposició dedicada a Soledad Sevilla repassa cronològicament la trajectòria de l’artista a través de més d’un centenar d’obres que comprenen des dels seus primers passos en el Centro de Cálculo de la Universitad de Madrid fins a les seues produccions actuals, algunes realitzades específicament per a la mostra. La retrospectiva incidix en l’afirmació de l’artista de que ha pintat el mateix quadre tota la seua vida, connectant els seus primers treballs de la dècada de 1960 amb les seues últimes sèries com Horitzons blancs o Esperant a Sempere, en la qual homenatja el seu referent i amic Eusebio Sempere.

De la mà de l’equip de mediació de l’IVAM, el recorregut per l’exposició posarà en valor la trajectòria i la producció de Sevilla, incidint en els seus processos creatius en paral·lel al seu desenvolupament vital com a artista. L’exposició està organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Art Modern, IVAM.

 

Dates:

Diumenge 13 d’abril, 11h. Idioma: castellà

Dissabte 3 de maig, 18h. Idioma: castellà

Dissabte 17 de maig, 22h. Idioma: valencià

Diumenge 22 de juny, 12h. Idioma: valencià

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • En la jornada participaran professionals i col·lectius que desenrotllen el seu treball en el context del Parc Natural de l’ Albufera i la Mar Menor
  • La jornada culminarà amb la presentació del còmic realitzat per Miguel Brieva, del qual s’oferirà un exemplar gratuït als assistents

València (04.04.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acollirà dissabte que ve una jornada d’anàlisi i protecció del territori de l’Albufera en la qual intervindran els agents implicats en l’ús i gestió de l’aiguamoll. Dins d’esta activitat, l’IVAM acull la presentació de l’últim treball del dibuixant i escriptor Miguel Brieva, un còmic basat en les entrevistes que s’han realitzat en el marc d’esta iniciativa a diferents agents relacionats amb l’Albufera. Al final de la presentació, s’oferirà de manera gratuïta un exemplar de la publicació als assistents.

La jornada s’iniciarà en el Lab1 de l’IVAM amb una sessió de treball dinamitzada per Fent Estudi, en la qual participaran col·lectius i professionals que desenvolupen el seu treball en el context del Parc Natural de l’Albufera i el mar Menor. Es debatran els aspectes que l’Albufera compartix amb altres xarxes d’aiguamolls com la zona del mar Menor i es posaran en comú experiències de preservació i conservació del patrimoni natural dutes a terme en estos dos territoris.

Esta activitat s’emmarca en el context del projecte d’investigació Aigua Dolça, finançat per la European Climate Fundation, i és resultat de la col·laboració entre professionals de diferents àmbits de la Universitat Politècnica de València (experts en la gestió d’espais naturals i membres de la facultat de Belles Arts), Ecologistes en Acció i Antropolindo.

El projecte iniciat al desembre de 2023 ha recopilat diversos punts de vista sobre l’Albufera a través d’una sèrie d’entrevistes a agents socials relacionats amb este ecosistema, entre ells: pescadors, arrossers, biòlegs, guies de turisme, caçadors, activistes o altres habitants de l’Albufera, amb la finalitat de generar un relat coral sobre l’aiguamoll. Tota la informació arreplegada ha servit de base per a l’elaboració d’un còmic titulat ‘Aigua Dolça’ realitzat per l’il·lustrador Miguel Brieva que, en el marc d’esta jornada, es presentarà a l’Auditori de l’IVAM.

Còmic “Aigua Dolça”

El còmic inclou l’evolució històrica de l’Albufera i les diferents vivències d’este territori a través dels seus habitants. L’obra partix de les entrevistes que durant la investigació de la UPV es van realitzar a col·lectius com l’Associació de Veïns de Castellar-Oliveral, Pinedo i El Palmar, la Comunitat de Pescadors d’El Palmar, arrossers de Catarroja i El Saler, socis d’Acció Ecologista Agró i Ecologistes en Acció València, guies ornitològiques professionals de Visit Natura, la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera i la Societat de Caçadors de Sueca, entre altres.

L’objectiu del còmic elaborat per Miguel Brieva és entendre les diferents tensions que es manifesten en el territori, així com les aliances que es tixen per a protegir-lo, amb la intenció de reforçar els vincles i les connexions existents.

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

• El programa de la nova directora situa la col·lecció del museu com a epicentre, amb un espai propi i permanent
• De la Torre aposta per un increment de préstecs d’obres, intercanvis de col·leccions amb altres museus i coproduccions d’exposicions amb centres internacionals
• “Sota la direcció de Blanca de la Torre l’IVAM creixerà com a institució central del teixit cultural valencià i com un referent internacional”, afirma el conseller Rovira

València (03.04.25). El conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha acompanyat a Blanca de la Torre en la seua presentació oficial com a nova directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). De la Torre, que va ser triada per unanimitat pels membres de la comissió de valoració, ha desgranat hui el projecte amb el qual va guanyar el concurs, basat en el patrimoni, la sostenibilitat, el territori i la internacionalització. “Estos són els eixos per a posicionar l’IVAM com un epicentre de l’art contemporani amb identitat pròpia”, segons ha explicat la nova directora.

La nova responsable del centre arriba amb un contracte de cinc anys. La seua proposta per a l’IVAM aborda la idea de patrimoni en clau de passat, present i futurs. Un altre pilar fonamental és la sostenibilitat entesa en quatre dimensions: mediambiental, social, econòmica i cultural. “La sostenibilitat servirà com a guia per a elaborar un context d’equanimitat que afavorisca una societat més justa, igualitària i inclusiva a través de la cultura”, ha destacat.

El tercer vèrtex del projecte passa per proposar un nou relat entorn de la idea de territori que inclou un pla d’internacionalització del museu, “sense descurar el context immediat”, ha matisat. Les armes que ha enumerat per a incidir en la internacionalització inclouen l’increment de préstecs d’obres, intercanvis de col·leccions amb altres museus, coproduccions d’exposicions amb museus internacionals i potenciar la presència del museu a través de la participació en esdeveniments internacionals de prestigi, entre altres.

Eixa aposta per la internacionalització és compatible amb atendre el context local, regional i nacional, ja que la cultura “és universal i sorgix des d’allò local”, ha assenyalat. “La meua intenció és promoure una incidència local i nacional dins d’un projecte internacional integral”.

Un altre dels puntals de la nova direcció de l’IVAM serà la transformació digital tant a nivell intern com a l’hora d’acostar el patrimoni a tota mena de públics, oferint experiències més dinàmiques i accessibles.

La col·lecció com a epicentre

En esta nova etapa la col·lecció de l’IVAM serà un dels pilars essencials que definirà la seua identitat pel que la directora planteja un espai permanent “on els visitants puguen recórrer la història de l’art contemporani nacional i global”. Este espai mostrarà obres icòniques d’artistes emblemàtics dels fons del museu “destacant obres clau de l’art valencià i espanyol”, ha subratllat Blanca de la Torre.

Pel que respecta a la política d’adquisicions, la proposta se centra en identificar absències i buits en la col·lecció de l’IVAM per a adquirir peces estructurals. A més d’incloure grans noms de l’escena internacional en la col·lecció del museu, la directora de la institució ha esmentat la importància de l’art valencià contemporani i la influència del col·lectiu artístic de la Comunitat.

Programació transdisciplinar

En relació amb la programació d’exposicions, la columna vertebral serà la col·lecció que servirà com a marc per a establir “referències, trets i punts de fuga en la delineació de les narratives”.

De la Torre ha apuntat algunes de les línies mestres que guiaran la programació, com l’accessibilitat, donar visibilitat a les arts de la Comunitat, suport al circuit galerístic valencià, equilibri entre trajectòries artístiques i entre tipologies d’exposicions i, especialment, la transdisciplinarietat. “Esta línia és fonamental ja que el meu projecte proposa la inclusió d’un component transdisciplinar que enriquisca els llenguatges de l’art contemporani a partir d’altres propis de diverses disciplines”.

Educació, mediació, activitats i biblioteca

El projecte per a la nova etapa de l’IVAM prestarà també especial atenció a la biblioteca i centre de documentació, així com a l’educació, mediació i activitats que no es conceben com a “complementàries” o meres extensions. Este vessant serà molt rellevant, promovent experiències “intergeneracionals i transgeneracionales”.

Blanca de la Torre ha finalitzat subratllant que les propostes estaran alineades amb una programació “plural, equilibrada i pròxima, amb un enfocament constant en la igualtat de gènere, l’accessibilitat i la inclusió”.

Identitat pròpia i projecte ambiciós

Per part seua, el conseller José Antonio Rovira s’ha mostrat convençut que Blanca de la Torre “aportarà una identitat pròpia i serà capaç de projectar la imatge d’una institució responsable, ambiciosa i inspiradora”. “Sota la seua direcció, l’IVAM creixerà com a institució central del teixit cultural valencià i com un referent internacional de l’art modern i contemporani”, ha ressaltat.

Així mateix, ha destacat que “s’inicia una nova etapa marcada per l’excel·lència, la projecció internacional i el compromís amb l’impuls d’una institució que és un referent cultural i un patrimoni comú de tots els valencians”.

Galeria

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • La nova directora de l’IVAM signarà un contracte per una durada de cinc anys, des de l’1 d’abril

València (25.03.25).

El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es nomena a Blanca de la Torre nova directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).

El nomenament, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, es produïx a proposta del conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, després d’haver sigut sentida la proposta pel consell rector de l’IVAM.

La proposta del nomenament de la historiadora Blanca de la Torre va ser acordada per unanimitat per la comissió de valoració del procés de selecció per a la nova direcció de l’IVAM el passat 11 de març. Així mateix, este dilluns es va donar compte del procés al consell rector de l’IVAM.

Amb el nomenament de Blanca de la Torre s’inicia una nova etapa en el museu valencià amb un contracte de direcció que tindrà una duració de cinc anys i es farà efectiu des de l’1 d’abril.

De la Torre serà la novena directora de l’IVAM -des de la creació del museu en 1986- després de Tomás Llorens, Carmen Alborch, José Francisco Yvars, Juan Manuel Bonet, Kosme de *Barañano, Consuelo Císcar, José Miguel G. Cortés i Nuria Enguita.

És doctora en Belles Arts, llicenciada en Història de l’Art i Màster en Disseny d’Espais Expositius, amb una extensa trajectòria en el comissariat d’exposicions, la investigació, la gestió cultural i la direcció de projectes.

Actualment, ocupa el càrrec de comissària en cap de la Biennal de Hèlsinki, Finlàndia. Recentment, també ha exercit la funció de comissària en cap de la 15 Biennal Internacional de Conca (l’Equador) i ha sigut codirectora artística del programa Overview Effect en el Museu d’Art Contemporani de Belgrad (MoCAB). Ha format part de comités assessores d’institucions, organitzacions i col·leccions, tant públiques com privades, en l’àmbit nacional i internacional.

Al llarg de més de dos dècades, Blanca de la Torre ha dirigit projectes, comissariat exposicions i col·laborat amb museus i institucions artístiques a Europa, els Estats Units, Àsia i Amèrica Llatina.

Tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, ha publicat més d’un centenar de textos en mitjans especialitzats i participa regularment en conferències, jurats i esdeveniments teòrics.

Una altra manera de pensar la visibilitat

ConversesIVAM Centre Julio González

Loïe Fuller, agitadora dels salons sàfics d’inici del segle XX i coneguda per la seua “dansa serpentina” presentada als cabarets de París, inaugura entre dansa i cinema, entre roba i pantalla, una altra manera de pensar la visibilitat. Lluny d’una oposició entre mostrar i amagar, la dansa de Loïe Fuller raja la imposició de la transparència i multiplica les capes d’opacitats mitjançant el contacte entre imatge i moviment.

Ella, lesbiana, agitadora, serpentina, s’està movent i canviant, i seguix persistint, des de finals del segle XIX, con-movent les preguntes que ens fem pels llindars sensibles que fan existir i desaparèixer un moviment, una imatge, una vida.

Marie Bardet fa filosofia i també dansa. Es va doctorar a París VIII i a la UBA, viu a Buenos Aires. La seua teoria i pràctica entrecreuen la filosofia i la dansa corrent les fronteres entre moviment i pensament, i es nodreixen tant de la improvisació i les pràctiques somàtiques com de la filosofia de Bergson i dels pensaments-pràctiques feministes i queer/cuir.

Aquesta conferència Ella (no) és Loïe Fuller, relacionada amb la recent publicació homònima de Marie Bardet, es realitza en col·laboració amb Josefina Zuain, val flores i Andrea Soto Calderón. La conferència de l’IVAM dialoga amb altres activitats que es realitzaran en institucions valencianes com el taller, Per on passa la teva llengua quan et mous? a Espai La Granja, del 24 al 27 de març, i la performance De la teua epidermis sorgeixen espores, el 30 de març a les 19.30h a La Mutant, un cicle d’activitats impulsat per Paula Pachón i Malena Albarracín.

Conversa a càrrec de l'artista junt a la comissària Isabel Tejeda, Manuel Segade (director del Museo Reina Sofía) i Blanca de la Torre (directora de l'IVAM)

ConversesIVAM Centre Julio González

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició Soledad Sevilla. Ritmes, trames i variables, tindrà lloc una conversa entre l’artista amb la comissària de la mostra, Isabel Tejeda, Manuel Segade (director del Museo Reina Sofía) i Blanca de la Torre (directora de l’IVAM), per a apropar al públic la trajectòria de Sevilla, així com els plantejaments sobre els quals es desenvolupa l’exposició.

Al llarg de la seua carrera, la pintora Soledad Sevilla (València, 1944) ha desenvolupat un rigorós llenguatge basat en la puresa de la línia i el color i en la construcció de formes partint de mòduls geomètrics. Aquesta exposició, comissariada per Isabel Tejeda, repassa cronològicament la trajectòria de l’artista a través de més d’un centenar d’obres que abasta des dels primers passos al Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid fins a les produccions actuals, algunes realitzades específicament per a la mostra.

L’exposició està organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Art Modern.

Després de la xarrada es donarà pas a la visita d’exposició per part del públic:

  • 19h: Presentació a l’Auditori Carmen Alborch de l’IVAM
  • 20h: Inauguració

Concert i visita especial dels artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts en l'exposició 'Cualladó: arxiu / obra'

MúsicaIVAM Centre Julio González

L’artista valencià Gabriel Cualladó (Massanassa, València, 1925 – Madrid, 2003) és un dels fotògrafs de referència a la col·lecció de l’IVAM i té a la galeria 6 del museu una exposició dedicada al seu arxiu i treball en què els i les cantants del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts, joves professionals en formació de formació, han plantejat un recital en diàleg amb la mostra.

En aquesta ocasió l’IVAM i Les Arts plantegen una activitat integrada en dues parts: una primera dedicada a visitar l’exposició de la mà de Sandra Moros, conservadora de fotografia de l’IVAM i comissària de la mostra, per finalitzar amb una breu xerrada entre els responsables de la programació del concert, a mode de making of del recital posterior i, una segona part, en què les i els cantants del Centre de Perfeccionament realitzaran el concert a la mateixa sala d’exposicions. Atès l’aforament de la sala, per seguretat i comoditat dels assistents, cal reserva prèvia.

A partir de la interpretació d’un repertori escollit específicament per ser executat davant de les sèries fotogràfiques de Cualladó, els i les artistes interpretaran un programa composat per música de R. Hahn, H. Duparc, H. Villa-Lobos i G. Fauré, entre d’altres.

L’exposició sobre Cualladó, comissariada per Sandra Moros, part d’una investigació exhaustiva dels fons d’este autor presents en la Col·lecció de l’IVAM —al voltant de 445 fotografies— . A esta nova presentació, que mostra una selecció dels projectes fotogràfics de Cualladó, s’annexa l’arxiu i la biblioteca del fotògraf, així mateix, s’inclouen les polaroids realitzades per l’artista cap al final de la seua carrera i que mostren la seua experimentació amb el color, una cosa única en la seua obra. Esta mostra pretén aproximar-se a l’univers de Cualladó des dels seus orígens visibilitzant el seu treball com a fotògraf, però també com a col·leccionista, escriptor o editor. El seu arxiu —format per correspondència, fullets, invitacions i molts altres documents— i la seua fantàstica biblioteca, única a Espanya, permeten construir no sols el seu treball, sinó també la història i el desenvolupament de la fotografia a Espanya; des de l’associacionisme de caràcter amateur fins al reconeixement oficial de la fotografia com a gènere artístic, pel qual va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia en 1994.

El Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts (Opera Studio del Palau de les Arts Reina Sofia) té com a objectiu fonamental promoure una formació professional d’alt nivell adreçada a joves cantants i músics procedents d’Espanya, de la Unió Europea i de la resta del món, preparar orgànicament i estructuralment el cantant líric, i afavorir al màxim la seua adequada inserció en el món professional. Per a això, durant el període de formació, els integrants de l’Opera Studio viuen i conviuen amb el dia a dia del Palau de les Arts Reina Sofía, participen en les activitats programades a cada temporada, i estan en contacte estret amb els artistes que hi intervenen. Durant dues temporades consecutives, la nova promoció de cantants i pianistes desenvolupa el seu estil interpretatiu sota la guia de María Bayo com a assessora musical.

Programa

  • 17h. Visita a l’exposició Cualladó: arxiu / obra, a càrrec de Sandra Moros, conservadora de fotografia l’IVAM i comissària de la mostra.
  •  17.30h. Making of del recital. Tertúlia compartida entre María Bayo, responsable de desenvolupament vocal i artístic del Centre de Perfeccionament, i Anselmo Alonso, dramaturg.
  • 17.50h. Pausa
  • 18h. Recital “Les Arts visita Cualladó” a l’exposició Cualladó: arxiu / obra, al primer pis de la sala.

*Totes les activitats plantejades es desenvoluparan dins de la sala d’exposicions i requereixen una única reserva prèvia a adquirir a la web de l’IVAM.

Dins de la jornada sobre anàlisi i conservació d'espais naturals

ColaboracionesIVAM Centre Julio González

En col·laboració amb el projecte “Aigua Dolça”, l’IVAM presenta l’últim treball del dibuixant i escriptor Miguel Brieva, un còmic basat en les entrevistes que s’han realitzat, en el marc d’esta iniciativa, a diferents agents relacionats amb l’Albufera. Al final de la presentació, en la qual també participarà Mill Miquel, professora de la UPV involucrada en “Aigua Dolça”, s’oferirà de manera gratuïta un exemplar de la publicació als assistents.

Este projecte d’anàlisi i intervenció en el territori de l’Albufera promou la conversa entre els diferents sectors implicats en l’ús i gestió d’este espai natural, amb l’objectiu de crear col·lectivament un relat coral que ajude a entendre els conflictes oberts o subjacents des de diferents punts de vista i enfortisca els llaços entre agents.

En el marc d’esta investigació, l’il·lustrador Miguel Brieva ha elaborat el còmic “Aigua Dolça” que inclou l’evolució històrica de l’aiguamoll de l’Albufera i les diferents vivències d’este territori a través dels seus habitants. L’obra partix de les entrevistes que durant la investigació de la UPV es van realitzar a col·lectius com l’Associació de Veïns de Castellar-Oliveral, Pinedo i El Palmar, la Comunitat de Pescadors d’El Palmar, arrossers de Catarroja i El Saler, socis d’Acció Ecologista Agró i Ecologistes en Acció València, guies ornitològiques professionals de Visit Natura, la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera i la Societat de Caçadors de Sueca, entre altres.

Una trobada entorn de l'anàlisi i conservació d'espais naturals

ColaboracionesIVAM Centre Julio González

Esta jornada pretén ser una trobada d’activació del projecte “Aigua Dolça”, resultat de la col·laboració entre professionals de la Universitat Politècnica de València (experts en la gestió d’espais naturals i membres de la facultat de Belles Arts), Ecologistes en Acció i Antropolindo, amb el suport de la European Climate Foundation.

Este projecte d’anàlisi i intervenció en el territori de l’Albufera promou la conversa entre els diferents sectors implicats en l’ús i gestió d’este espai natural, amb l’objectiu de crear col·lectivament un relat coral que ajude a entendre els conflictes oberts o subjacents des de diferents punts de vista i enfortisca els llaços entre agents.

En la jornada del 5 d’abril en la qual col·labora l’IVAM, es presentaran i debatran els aspectes que l’Albufera compartix amb altres xarxes d’aiguamolls com la zona de la Mar Menor (sequeres, pluges extremes, pressió urbanística, saturació turística, etc.) i es posaran en comú ferramentes i experiències de preservació i conservació del patrimoni natural dutes a terme en estos dos àmbits.

Programa:

  • 10.00 h – 14.00 h: Intercanvi d’experiències i ferramentes de conservació del patrimoni natural, dinamitzat per Fent Estudi Coop. V. Entitats participants: UMU, Bc3 Basque Centre for Climate Change, AMARSE, ANSE, Ecologistes en Acció Regió de Múrcia, Associació Pacte per la Mar Menor, Universitat Politècnica de València,  Acció Ecologista Agró, Per l’Horta, AA.VV. El Palmar, Universitat de València i Fundació ASSUT.

IVAM Lab1. Selecció per carta de motivació.

Auditori. Entrada lliure fins a completar aforament.

 

 

ExposicióIVAM Centre Julio González

La mostra Infància i art modern se centra en l’aproximació a la voluntat que va moure als artistes a traslladar als xiquets les formes i conceptes de l’art modern a través dels objectes més pròxims i de major confiança per a ells: el llibre, els joguets i el mobiliari escolar i domèstic. El conjunt d’obres de l’exposició reflectix les propostes i contradiccions de l’art durant el període d’entre guerres, la incidències de les noves idees socials -també compromís polític d’alguns artistes- així com la relació, casual a vegades, originada per inquietuds i filosofies compartides, entre la plàstica de l’avantguarda i els mètodes pedagògics actius que van tindre gran influència en l’ensenyament durant el primer quart de segle. Característica, esta última, d’especial interés, que s’evidencia tant en l’ús de formes i materials no usuals, per a incitar al xiquet a exercitar i posar de manifest tots els sentits -condició bàsica per a possibilitar l’aprenentatge- com a investigació en l’art popular, patrimoni cultural i element pedagògic de primer orde.

Es podria considerar que l’art modern, sobretot el plantejat pels moviments d’avantguarda, va veure en el món infantil una via de penetració de les seues propostes estètiques, i també, que la pedagogia va acceptar les innovacions plàstiques com el llenguatge artístic que s’havia de donar a conéixer i fer sentir la infància del segle XX. Tal similitud d’interessos es podria deduir també a partir de de els punts bàsics que va assenyalar Schwitters per als contes infantils -actius, paradoxals, sense sentimentalisme i sensibles- que coincidixen plenament amb l’enfocament educacional triple de Montessori -motor, sensorial i intel·lectual-.

Així, en la mostra apareixen obres inscrites en l’estètica d’avantguarda com el futurisme italià, el neoplasticisme holandés, el funcionalisme txec, el constructivisme rus i la Bauhaus, realitzades per Maiakovski, Rodchenko, Depero, Lebedev, Schwitters, Van der Leck, El Lissitzky, Torres-García, Tono, Ferrant, Toyen i Sutnar entre altres artistes; antecedents moderns -com les il·lustracions de Hellé per a La boite à joujoux, el ballet infantil de Debussy, o les de Bonnard per a Les histoires du petit Père Renaud de Chaveau- i les solucions plàstiques que alguns artistes d’avantguarda van adaptar per a projectes industrials o editorials destinats a la producció massiva com les d’Alma Buscher en la Bauhaus o els utilitzats per Natalie Parain i Alexandra Exter per a configurar la imatge de Les albums du Père Castor de Flammarion. També es presenten obres d’artistes, que circumstancialment, com Picasso, Joan Miró o Calder, es van acostar al món infantil, així com una secció dedicada a la fotografia i al fotomuntatge -posiblement les tècniques i llenguatges que van reflectir més la correspondència entre innovacions plàstiques i tecnològiques, revelant-se com un dels vehicles per a portar a les noves formes la vida quotidiana-.

El catàleg de la mostra reproduïx la totalitat de les obres exposades i conté textos de Carlos Flores, Emilio Giménez, Patricia Molins, Petra Timmer, Luigi Cavadini, Cecilia de Torres, Françoise Lévèque, Michael Sienbebrodt, Javier Arnaldo, Carmen Bernárdez, Jaroslav Andel i Carlos Pérez, curador de la mostra.

Fotografia, avantguarda i política a la Barcelona de la República

ExposicióIVAM Centre Julio González

Margaret Michaelis (Dzieditz, Àustria, 1902 – Melbourne, Austràlia, 1985), després d’estudiar en el Graphik Institut de Viena, va treballar com a fotògrafa a Berlín de 1929 a 1933. Amb la pujada al poder d’Hitler, Margaret i el seu marit, van ser detinguts per les seues conviccions polítiques i les seues activitats culturals. Després del seu alliberament, es van veure obligats a emigrar, instal·lant-se a Barcelona on, durant quatre anys, Michaelis va fer un important treball documental sobre el Barri Xinés barceloní publicat en A.C, revista del GATEPAC. La fotògrafa austríaca va tractar de reflectir en els seus reportatges les condicions i el mode de vida dels habitants del Barri Xinés amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre les necessitats i condicions de vida dels seus veïns. Des d’una fotografia amb influències de Brassaï o l’ús de les noves concepcions, elaborades durant les dècades dels vint i trenta per la *New *Photography, va retratar festes populars, dissenys publicitaris o arquitectura per a revistes barcelonines i l’arxiu de la GATEPAC.Amb l’esclat de la Guerra Civil, Michaelis va treballar com a fotògrafa per a la premsa catalana i va documentar successos històrics com l’enterrament de Buenavetura Durruti. A la fi de 1937 va abandonar Espanya per a instal·lar-se a París, on va treballar com a reportera de premsa.

Margaret Michaelis: Fotografia, avantguarda i política a la Barcelona de la República en l’IVAM va ser la primera exposició retrospectiva sobre l’autora que es presentava a Espanya. La proposta se centrava en el context històric de l’avantguarda europea mostrant els treballs realitzats per la fotògrafa austríaca en el seu període barceloní, amb especial atenció a les seues visions del Barri Xinés, la documentació per al GATEPAC i els seus reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola. Amb motiu de la proposta es va editar un catàleg amb la documentació de l’obra exposada i els textos de Jordana Mendelson i Juan José Lahuerta, comissaris de l’exposició.