Places categories: IVAM Centre Julio González

Amb motiu de l’exposició ‘‘Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’’, i amb la voluntat d’activar la sala obrint els processos de treball de les i els artistes participants, es plantegen una sèrie d’accions que posaran l’accent en aspectes de la trajectòria, el treball o el plantejament de les peces i processos que es poden veure a la sala de la mà de les seues creadores i creadors.

Les pràctiques de Pablo Bolumar i Gema Quiles es manifesten com un gest d’observació, transformació i relat. Bolumar recull les restes materials i simbòliques del territori, les canyes dels marges fluvials i les burocràcies ecològiques, per construir una ficció que qüestiona les dinàmiques de gestió i control sobre la natura. Quiles, per la seua banda, recol·lecta imatges, fruites i símbols del món natural per articular un imaginari on l’abundància i l’excés revelen tant el desig com la manca. En diàleg, ambdues obres proposen una lectura expandida de la recol·lecció: no sols com un acte físic o agrícola, sinó com un procés poètic i crític d’apropiació, ficció i reinterpretació de l’entorn. En aquesta trobada, ambdós artistes faran una visita a les seues instal·lacions, en forma de conversa distesa amb les persones visitants.

Aquesta exposició presenta els resultats del procés d’investigació i creació del Programa Art i Context 2023-2025, i parteix de la idea de laberint, que serveix com a fil conductor de la proposta que uneix cadascuna de les creacions i investigacions individuals. Cadascuna d’elles es desenvolupa des de diferents eixos, com la reflexió al voltant d’allò quotidià, el retorn de la figuració pictòrica, l’evocació del poètic, el trampalull, la construcció de narratives sonores, les relacions d’interdependència humana o la recontextualització discursiva dels materials naturals. Les artistes i els artistes són Bella Báguena, Pablo Bolumar, Marco Henri, Gema Quiles, Sandra Mar i Juan de Morenilla, i el comissariat va a càrrec d’Ali Maderuelo i Julia Castelló.

Amb motiu de l’exposició ‘‘Disputa i pausa. Art i Context 2023-2025’’, i amb la voluntat d’activar la sala obrint els processos de treball de les i els artistes participants, es plantegen una sèrie d’accions que posaran l’accent en aspectes de la trajectòria, el treball o el plantejament de les peces i processos que es poden veure a la sala de la mà de les seues creadores i creadors.

En aquesta edició d’Art i Context es va establir, com a punt de partida, la idea de laberint. En el col·loqui, Sandra Mar i Juan de Morenilla plantejaran qüestions al voltant de la conceptualització, el desenvolupament i la producció de les seues propostes per a la mateixa sala d’exposicions. Per a Juan de Morenilla, el laberint consisteix a estar atrapat, de vegades voluntàriament, dins d’alguna cosa. El seu treball consistirà, per tant, a tractar de discernir quines són les línies que separen el fora i el dins. Durant la conversa es destacarà la relació que tenen aquestes “línies divisòries” amb la seua pràctica artística, el seu procés creatiu i la manera d’entendre la pintura a través de les obres que presenta. Sandra Mar, per la seua banda, enllaça la idea de laberint amb la del jardí i les seues arquitectures. A través de materials com la ceràmica, el ferro o el ciment, fa una aproximació a un lloc de pensament, de recolliment sobre ella mateixa i sobre les històries que es donen en aquests espais.

Aquesta exposició presenta els resultats del procés d’investigació i creació del Programa Art i Context 2023-2025, i parteix de la idea de laberint, que serveix com a fil conductor de la proposta que uneix cadascuna de les creacions i investigacions individuals. Cadascuna d’elles es desenvolupa des de diferents eixos, com la reflexió al voltant d’allò quotidià, el retorn de la figuració pictòrica, l’evocació del poètic, el trampalull, la construcció de narratives sonores, les relacions d’interdependència humana o la recontextualització discursiva dels materials naturals. Les artistes i els artistes són Bella Báguena, Pablo Bolumar, Marco Henri, Gema Quiles, Sandra Mar i Juan de Morenilla, i el comissariat va a càrrec d’Ali Maderuelo i Julia Castelló.

En el marc de l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’, es desplega una programació pública que vol posar de relleu aspectes clau de la mostra oferint nous formats de lectura d’aquesta: converses amb els comissaris, visites urbanes o activacions a la sala. De la mà d’un dels comissaris de la mostra, ‘Renovació de les arts de l’Església i l’arquitectura en la València dels anys 50’, es planteja com una conversa en la mateixa sala de l’exposició, en la qual Joan Ramon Escrivà aprofundirà en els importants canvis ideològics i litúrgics esdevinguts a l’Església durant els anys cinquanta i el seu impacte en la renovació de l’arquitectura i l’art sagrat en terres valencianes.

S’abordarà la figura del pare Alfons Roig, principal impulsor del diàleg de l’Església amb l’avantguarda artística a València, així com el fenomen de la construcció de nous temples i nous programes decoratius com els de l’Església de Sant Nicolau de Bari al Grau de Gandia; o els de les esglésies dels poblats de colonització de El Realenc o Sant Isidre d’Albatera, a la província d’Alacant. Així mateix, la xarrada prestarà una atenció especial a analitzar les pervivències del Moviment Modern en l’arquitectura dels nous grups d’habitatge social, així com en l’arquitectura vinculada a l’oci hoteler en el marc del desenvolupament del turisme de masses a les costes valencianes.

La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre aquest període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinàries, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que l’envolta. D’aquesta manera, i a través d’una selecció de més de dues-centes obres de més de cinquanta artistes (com Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquim Michavila, Vicent Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que protagonitzaren la renovació de les arts a València durant aquest període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.

En el marc de l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’, es desplega una programació pública que vol posar de relleu aspectes clau de la mostra oferint nous formats de lectura d’aquesta: converses amb els comissaris, visites urbanes o activacions a la sala.

De la mà d’un dels comissaris de la mostra, ‘La botella mig plena. Imaginant universos i nous mons. València 1947-1960’ , es planteja com una activació en la mateixa sala de l’exposició, en la qual Nacho París proposa una lectura possible sobre el procés d’obertura o d’actualització dels llenguatges artístics a València, així com la discussió d’alguns llocs comuns que, sobre l’època, influeixen —de manera reductora— en la nostra capacitat de mirar aquell temps.

L’enfocament de la trobada se centrarà en l’art més que en les obres; en l’art com a esdeveniment, com a cosa que ocorre, com a situació (en el sentit amplíssim de la paraula: la seua circumstància, el seu trànsit, la seua posició…). Com alguna cosa que passa (i de vegades es queda) entre l’obra i la seua recepció, o entre el seu temps i el nostre, o entre la societat que la produeix, l’acull i la contempla, o l’espectador, o el públic, entesos aquests com a aparell social.

En aquest sentit, el comissari desgranarà i plantejarà qüestions sobre les propostes estètiques falangistes o franquistes (encara que no n’hi haguera com a unitat) i sobre les diverses alternatives i els seus desacords interns, així com sobre les polítiques institucionals i el pensament, els esdeveniments i les realitats socials que van fer possible una cosa i no una altra.

La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre aquest període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinàries, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que l’envolta. D’aquesta manera, i a través d’una selecció de més de dues-centes obres de més de cinquanta artistes (com Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquim Michavila, Vicent Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que protagonitzaren la renovació de les arts a València durant aquest període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’, tindrà lloc una conversa entre els seus comissaris Joan Ramon Escrivà i Nacho París, amb la finalitat de comentar i acostar el projecte expositiu al públic.

El títol de la mostra procedix d’un dels escrits de l’artista Manolo Gil, un dels creadors més brillants de la generació de creadors espanyols de postguerra, i l’obra i els postulats de la qual teòrics articulen en bona part l’estructura de l’exposició.

La mostra es proposa com una investigació oberta que llança una mirada nova sobre este període històric valencià des d’una òptica i metodologia interdisciplinària, atenta al context social i crítica amb una concepció de l’art com a realitat autònoma, aliena al món que li envolta.

D’esta manera, i a través d’una selecció de més de dos-centes obres de més de cinquanta artistes (com Manolo Gil, Jacinta Gil, Ángeles Ballester, Juan Genovés, Joaquín Michavila, Vicente Castellano, Manuel Baeza, Peiró Coronado o Rosa Fagoaga, entre altres) i abundant documentació, l’exposició revisa les aportacions dels diversos col·lectius i artistes que van protagonitzar la renovació de les arts a València durant este període, prestant també una especial atenció als canvis en les arts de l’Església Catòlica, a les persistències i derives del Moviment Modern en l’arquitectura, l’interiorisme i l’art mural.

19h. Presentació i inauguració de l’exposició ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu. 1947-1960’ amb els seus comissaris Joan Ramon Escrivà i Nacho París, en el Audiotri de l’IVAM (entrada lliure fins a completar aforament).
20h. Inauguració i còctel (entrada lliure fins a completar aforament).

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició ‘Cristina García Rodero. España oculta’, tindrà lloc una trobada amb la mateixa artista a l’auditori de l’IVAM per tal d’acostar al públic assistent a la seua producció artística.

Des dels seus inicis, García Rodero ha recorregut milers de quilòmetres en una cerca apassionada i perseverant d’imatges que registren d’una manera inconfusible l’espectacle inesgotable de la vida, el vincle que els éssers humans mantenen en la frontera entre l’espiritual i el terrenal, amb ritus i tradicions que els han acompanyat durant segles.

L’exposició ‘Cristina García Rodero. España oculta’ mostra la sèrie de 159 imatges amb les quals, com diu la seua autora, «vaig intentar fotografiar l’ànima misteriosa, vertadera i màgica de l’Espanya popular, amb la seua passió, l’amor, l’humor, la tendresa, la ràbia, el dolor, amb la seua veritat; i els moments més intensos i plens en la vida dels personatges, tan simples com irresistibles, amb tota la seua força interior, en un desafiament personal que em va donar força i comprensió i en el qual vaig posar tot el meu cor».

19h. Presentació de l’exposició ‘Crisitina García Rodero. La España oculta’, amb la presència de l’artista, a l’Auditori de l’IVAM (entrada lliure fins a completar l’aforament).

20h. Inauguració i còctel (entrada lliure fins a completar l’aforament).

Com a acte previ a la inauguració de l’exposició ‘‘Disputa i pausa. Art i Context 2023–2025’’, tindrà lloc una conversa entre les i els artistes, Bella Báguena, Pablo Bolumar, Marco Henri, Gema Quiles, Sandra Mar i Juan de Morenilla, juntament amb les seues comissàries, Ali Maderuelo i Julia Castelló.

Aquesta exposició presenta els resultats del procés d’investigació i creació del Programa Art i Context 2023–2025 i parteix de la idea de laberint, que serveix com a leitmotiv de la proposta que uneix cadascuna de les creacions i investigacions individuals. Cadascuna d’aquestes es desenvolupa des de diferents eixos, com ara la reflexió entorn d’allò quotidià, el retorn de la figuració pictòrica, l’evocació del poètic, el trampalull, la construcció de narratives sonores, les relacions d’interdependència humana o la recontextualització discursiva dels materials naturals.

19 h. Presentació de l’exposició amb les i els artistes, Bella Báguena, Pablo Bolumar, Marco Henri, Gema Quiles, Sandra Mar i Juan de Morenilla, juntament amb les seues comissàries, Ali Maderuelo i Julia Castelló, a l’Auditori de l’IVAM (entrada lliure fins a completar aforament).

20 h. Inauguració i còctel (entrada lliure fins a completar aforament).