Infància i art modern

La mostra Infància i art modern se centra en l’aproximació a la voluntat que va moure als artistes a traslladar als xiquets les formes i conceptes de l’art modern a través dels objectes més pròxims i de major confiança per a ells: el llibre, els joguets i el mobiliari escolar i domèstic. El conjunt d’obres de l’exposició reflectix les propostes i contradiccions de l’art durant el període d’entre guerres, la incidències de les noves idees socials -també compromís polític d’alguns artistes- així com la relació, casual a vegades, originada per inquietuds i filosofies compartides, entre la plàstica de l’avantguarda i els mètodes pedagògics actius que van tindre gran influència en l’ensenyament durant el primer quart de segle. Característica, esta última, d’especial interés, que s’evidencia tant en l’ús de formes i materials no usuals, per a incitar al xiquet a exercitar i posar de manifest tots els sentits -condició bàsica per a possibilitar l’aprenentatge- com a investigació en l’art popular, patrimoni cultural i element pedagògic de primer orde.

Es podria considerar que l’art modern, sobretot el plantejat pels moviments d’avantguarda, va veure en el món infantil una via de penetració de les seues propostes estètiques, i també, que la pedagogia va acceptar les innovacions plàstiques com el llenguatge artístic que s’havia de donar a conéixer i fer sentir la infància del segle XX. Tal similitud d’interessos es podria deduir també a partir de de els punts bàsics que va assenyalar Schwitters per als contes infantils -actius, paradoxals, sense sentimentalisme i sensibles- que coincidixen plenament amb l’enfocament educacional triple de Montessori -motor, sensorial i intel·lectual-.

Així, en la mostra apareixen obres inscrites en l’estètica d’avantguarda com el futurisme italià, el neoplasticisme holandés, el funcionalisme txec, el constructivisme rus i la Bauhaus, realitzades per Maiakovski, Rodchenko, Depero, Lebedev, Schwitters, Van der Leck, El Lissitzky, Torres-García, Tono, Ferrant, Toyen i Sutnar entre altres artistes; antecedents moderns -com les il·lustracions de Hellé per a La boite à joujoux, el ballet infantil de Debussy, o les de Bonnard per a Les histoires du petit Père Renaud de Chaveau- i les solucions plàstiques que alguns artistes d’avantguarda van adaptar per a projectes industrials o editorials destinats a la producció massiva com les d’Alma Buscher en la Bauhaus o els utilitzats per Natalie Parain i Alexandra Exter per a configurar la imatge de Les albums du Père Castor de Flammarion. També es presenten obres d’artistes, que circumstancialment, com Picasso, Joan Miró o Calder, es van acostar al món infantil, així com una secció dedicada a la fotografia i al fotomuntatge -posiblement les tècniques i llenguatges que van reflectir més la correspondència entre innovacions plàstiques i tecnològiques, revelant-se com un dels vehicles per a portar a les noves formes la vida quotidiana-.

El catàleg de la mostra reproduïx la totalitat de les obres exposades i conté textos de Carlos Flores, Emilio Giménez, Patricia Molins, Petra Timmer, Luigi Cavadini, Cecilia de Torres, Françoise Lévèque, Michael Sienbebrodt, Javier Arnaldo, Carmen Bernárdez, Jaroslav Andel i Carlos Pérez, curador de la mostra.