Places categories: IVAM Centre Julio González

València (14.11.25). Els jóvens artistes protagonitzen la mostra ‘Disputa i pausa’ que s’inaugura el divendres 24 de novembre en el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), dins del programa d’investigació i producció ‘Art i Context’. L’exposició reunix els treballs de creació desenrotllats al llarg de dos anys per sis artistes del context valencià: Bella Báguena (València, 1994), Pablo Bolumar (Horta Nord, 1996), Juan de Dios Morenilla (Caravaca de la Cruz, 1992), Marco Henri (Metz, 1998), Gema Quiles (Vila-real, 1994) i Sandra Mar (València, 1995).

“L’exposició és l’última acció d’un programa en el qual un equip de comissàries i un equip de creadors locals han treballat amb el museu en reciprocitat, en suport mutu, buscant anar més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes jóvens”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, durant la presentació en la qual ha estat acompanyada de les comissàries Júlia Castelló i Ali A Maderuelo, juntament amb els artistes participants.

El projecte bianual de ‘Art i Context’ va nàixer en 2021 amb l’objectiu de donar suport a l’art valencià, tant en l’àmbit de la investigació com en la conceptualització i producció de noves obres d’artistes emergents o jóvens. “L’IVAM, com a museu, ha de tindre una vocació internacional i, al mateix temps, connectar-se amb el teixit social més pròxim”, ha manifestat Blanca de la Torre.

Si en la primera edició del programa ‘Art i Context’ les produccions finals dels seleccionats van girar entorn de l’escenari d’inestabilitat que emmarcava eixa generació d’artistes, en esta segona edició “la disputa” entre continent i contingut, entre el museu i l’obra d’art, conforma el marc en el qual té lloc l’exposició.

Una de les comissàries, Júlia Castelló, ha relatat que el primer any del programa es dedica a la investigació i el segon any a la producció de les peces que es treballen “a partir d’interessos previs i influències que a vegades van poder mostrar al públic a través d’activitats”. A més, en esta edició el disseny expositiu s’ha pensat de manera col·lectiva entre comissaris i artistes i s’ha materialitzat en la idea de “laberint”, va ressaltar Ali Maderuelo.

Recorregut expositiu

L’exposició seguix un recorregut laberíntic en la qual els treballs dels artistes “funcionen com a micromons, amb una dimensió instal·lativa molt forta, a pesar que cada artista ve d’un camp diferent”, ha ressaltat el co-comissari Ali Maderuelo. “La idea és mostrar una panoràmica de la producció artística valenciana des de diferents punts”, va postil·lar.

La primera sala s’ha plantejat com “un espai de trànsit polivalent” i com a prolegòmen a l’exposició on hi haurà activitats de mediació i educació a càrrec d’Elàstica. Després d’una cortina blanca el visitant troba una instal·lació sonora de l’artista Bella Báguena composta per una sèrie de pitxers amb roses, cada un associat a una peça sonora individual en “una espècie de cova fosca o d’escenari teatral”, ha detallat. “Volia portar el meu món i el meu discurs a l’hora de produir música a l’espai museístic”.

Davant sorgix la proposta de Gema Quiles en la qual “convida a l’espectador a formar part d’un banquet en una escena pròpia d’un jardí plagat de personatges i símbols”, ha explicat l’artista sobre la peça que explora conceptes com “l’abundància” o “la riquesa”. “En la instal·lació sembla que les copes són les muntanyes i els rius formen les conques”, va ressaltar l’artista que es va definir com “molt pictòrica” perquè “el meu mitjà principal és la pintura”.

La mostra continua amb una instal·lació multimèdia de Pablo Bolumar que reproduïx les oficines d’una empresa fictícia anomenada Canyar, que s’encarrega de la gestió i implementació de solucions per al problema ecològic de les canyes en els màrgens dels rius de la Comunitat Valenciana. “La meua instal·lació es troba en el passadís que està just davall de les oficines de l’IVAM i absorbix eixa energia corporativa”, va subratllar Pablo Bolumar sobre la peça que està basada “en una investigació real i actual de com es treballen els llits”.

Amb la instal·lació ‘Les trobades’ l’artista Sandra Mar rescata el paper simbòlic que en el romanticisme van adquirir les pèrgoles i “la idea dels jardins i el laberint, que són estructures com de pausa”, ha subratllat. “He recuperat el concepte de recipient que contenen objectes, que està molt vinculat a la ceràmica, i que m’ajuden a construir tota eixa narrativa”. Algunes peces contenen fragments escrits, en línia amb el seu treball “amb la poesia i l’escriptura”.

Per part seua, Juan de Dios Morenilla submergix a l’espectador en les tensions psicològiques inherents a l’exercici de la pràctica artística a través d’una instal·lació composta per diverses pintures i objectes escultòrics. “La idea mitològica del porter, del ‘gatekeeper’, està representada a través d’eixos tres cabezones perrunos”, ha detallat. “Les peces estan disposades per a veure’s també en la seua part oposada en una metàfora de la part íntima del treball de l’artista, al mateix temps que s’establix un diàleg sempre entre l’interior i l’exterior”.

Finalment, Marco Henri proposa amb ‘H-VC1JD’ una investigació en forma d’instal·lació audiovisual multimèdia que mostra “una foguera de les quals fàcilment algú pot posar en YouTube en una pantalla en una casa quan vol generar un poc de confort”, ha manifestat l’artista. Eixos elements antagònics reflectixen les ambigüitats de la condició humana i “emocions que oscil·len entre el trivial i el transcendental”, generant una tensió que convida a l’espectador a la introspecció.

València (10.11.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat el seu programa d’exposicions per a 2026 amb una agenda composta per un total de 13 projectes que s’aproximen al territori de la Comunitat Valenciana des de l’art contemporani i aborden problemàtiques actuals com les ecologies, el patrimoni immaterial i la ruptura entre alta i baixa cultura i entre disciplines del coneixement.

Un nou projecte que aprofundix en les línies del projecte museològic relacionades amb el patrimoni, la sostenibilitat i el territori, aposta per l’obertura de noves xarxes i col·laboracions amb altres centres nacionals i internacionals i per les dones creadores, amb mostres individuals de noms destacats com Joana Vasconcelos, Tania Candiani, Melanie Smith o Cristina de Middel.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que “hui es presenta una nova programació de l’IVAM en la qual es podran veure exposicions de diferents llenguatges contemporanis i diferents tècniques i disciplines, sense oblidar les mostres de l’extraordinària col·lecció de l’IVAM, amb noms imprescindibles de l’art contemporani”.

Són projectes que “aposten, amb sensibilitat i una mirada molt especial, per dones artistes, entre les quals es troben les alacantines Cristina de Middel – Premi Nacional de Fotografia en 2017- i Rosana Antolí”, ha anunciat Pilar Tébar. La meitat de les propostes són mostres individuals dedicades a creadores de l’escena artística internacional contemporània, com la mexicana Tania Candiani, la britànica Melanie Smith o la portuguesa Joana Vasconcelos, guardonada amb el Premi Julio González 2026, en una decidida “aposta per la internacionalització de la institució”, ha destacat.

Per a la directora de l’IVAM, “esta important presència femenina, tant en número com en la diversitat de llenguatges i procedències, enriquix el discurs curatorial”. A més, permet visibilitzar “sensibilitats múltiples, pràctiques comunitàries i modes de fer que solen quedar al marge del relat hegemònic de l’art contemporani”, ha manifestat de la Torre sobre el programa que ha qualificat d’“inclusiu” no sols en el sentit d’integrar múltiples veus, sinó també per “crear espais més amables per als nostres visitants, la qual cosa implica abordar qüestions sobre accessibilitat física i cognitiva”.

En eixa línia de “posar el focus sobre altres relats i pràctiques invisibilitzades” se situa la primera exposició de l’any 2026 que porta per títol ‘A mig foc’. Abordarà la importància dels coneixements vernacles, l’artesania, els oficis i les tradicions vinculades a la terra. “L’exposició es concep com un filandó, com aquelles reunions nocturnes entorn del foc mentres es cosia, es brodava o es realitzaven labors manuals”, ha puntualitzat de la Torre.

Un IVAM més col·laboratiu i permeable que també obri les seues portes a nous relats sobre el patrimoni material i immaterial. En eixe sentit, un dels projectes clau en la programació serà una exposició per a commemorar el 40 aniversari de la declaració de l’Albufera com a Parc Natural. Segons la directora del museu, el projecte pretén “desmuntar i analitzar” l’Albufera a través de l’obra d’artistes com a Bleda i Rosa, Teresa Marín, Paula García-Masedo, Jorge Yeregui, Rosella Biscotti, Lucía Loren o Jorge Ribalta.

Col·lecció de l’IVAM

Un altre pas important en la renovació del museu i un dels canvis més visibles serà la presentació d’una exposició permanent de la col·lecció del museu en les galeries 4 i 5 de l’IVAM. Una nova posada en escena que combina el relat historiogràfic amb les lectures alternatives i que apostarà per “un format multirecorregut amb quatre itineraris que ressalten dimensions transversals: la importància del color i la llum, les ecologies, els feminismes o els conflictes”, segons de la Torre.

La mostra reunirà obres icòniques de la col·lecció de l’IVAM d’artistes fonamentals, com Alexander Calder, Equip Crònica, Juana Francés, Paul Klee, Marchel Duchamp, Man Ray, Sonia Delaunay, Aleksandr Rodchenko, Ángela García, Eduardo Arroyo, Richard Hamilton, James Rosenquist, Robert Rauschenberg, Martha Rosler, Bonica Hatoum, Claes Oldenburg, Equip Realitat o Isabel Oliver.

En línia amb eixa importància fonamental que cobra la col·lecció de l’IVAM com a eix sobre el qual pivota la renovació del museu, en 2026 es presentarà una gran exposició sobre Julio González i un complet programa d’activitats per a celebrar el 150é aniversari del naixement de l’escultor. Així mateix, al març s’inaugura l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna’ sobre l’obra d’Ignacio Pinazo, el seu fill José i la seua neta Marisa, una saga d’artistes inquiets i innovadors que van practicar tot tipus de gèneres.

Artistes del context valencià

Avançant en la senda d’eixe IVAM que la directora concep com un projecte transformador, el programa atén artistes jóvens emergents o de mitja carrera de la Comunitat. “Convidarem a un artista valencià a participar al costat d’un altre artista designat per una institució col·laboradora”, ha explicat Blanca de la Torre sobre el projecte ‘Territoris en trànsit/sol duo’. Primer exposaran en l’IVAM i després en Es Baluard de Palma i la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo de Torí.

Altres dos projectes compartixen l’objectiu de posar en valor l’obra d’artistes del context valencià amb una destacada trajectòria internacional, però al seu torn vinculades al context valencià. D’una banda, Regina de Miguel, les imatges del qual habitualment “entrellacen elements de la ciència-ficció, l’astronomia, la botànica, la geologia o disciplines diverses, donant com a resultat criatures fantàstiques i hibridacions diverses que transcendixen els dualismes convencionals com a mineral/vegetal, viu/inert, alienígena/terrestre i microcosmos/macrocosmos”, va relatar de la Torre.

D’altra banda, la mostra de Rosana Antolí que “aprofundix en la investigació sobre bioacústica, òpera i art, establint un diàleg amb el context valencià i la seua memòria de l’aigua i de la veu”.

Premi Julio González

El mes de novembre l’IVAM organitzarà una exposició sobre el treball de Joana Vasconcelos, guanyadora del Premi Internacional Julio González, comissariada per Blanca de la Torre. L’artista portuguesa, que ha participat en dos ocasions en la Biennal de Venècia, exposarà les seues escultures i instal·lacions monumentals que dinamiten amb ironia les fronteres artificials entre alta i baixa cultura.

Museu Amfibi

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, també ha ressaltat el Museu Amfibi, “un programa transversal que combina art contemporani, sabers tradicionals, investigació etnogràfica i acció mediambiental”. El terme amfibi al·ludix a organismes capaços d’habitar i transitar entre l’aigua i la terra, una “condició simbòlica” que permet traslladar el seu significat a l’àmbit del museu. A este programa Amfibi pertanyen projectes curatoriales com els de Tania Candiani, Melanie Smith o l’exposició sobre l’Albufera.

Descarrega el dossier

València (07.11.25). El Consell Assessor de l’IVAM ha aprovat atorgar el Premi Internacional Julio González 2026 a l’artista portuguesa Joana Vasconcelos, referent internacional de l’art contemporani. Amb motiu del guardó el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) organitzarà una exposició sobre el treball de la creadora, comissariada per Blanca de la Torre, que s’exhibirà en el museu en l’últim trimestre de 2026.

L’artista portuguesa, que ha participat en dos ocasions en la Biennal de Venècia, construïx escultures i instal·lacions, moltes de dimensions monumentals, que dinamiten amb ironia les fronteres artificials entre alta i baixa cultura. La relació que establixen les seues peces amb l’arquitectura en la qual s’exposen, la reflexió metalingüística sobre la naturalesa de l’obra d’art o els elements purament poètics són, així mateix, aspectes fonamentals en la seua obra.

“El treball de Vasconcelos, replet de referències externes a la cultura popular i fent ús de tècniques artesanals que inclouen crochet, brodats o passamaneria, resignifica les convencions de gènere, desconstruint estereotips i atorgant-los noves lectures”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

En les seues instal·lacions utilitza objectes quotidians associats culturalment a les tasques domèstiques de la dona -com a casseroles i planxes-, o a la feminitat -com a arracades i sabates de taló-, fins a convertir-los en gegantescos objectes de culte que interpel·len sobre les contradiccions de la societat, el consumisme o l’actualització del rol de la dona en la societat.

Premi Julio González
El Premi Internacional Julio González porta el nom d’un dels escultors més importants del segle XX, el llegat del qual custodia l’IVAM. Es va instaurar l’any 2000 i va ser un projecte conjunt del govern valencià amb Phillipe Grimmimger, hereu de Julio González, la col·laboració i el suport del qual en el projecte es materialitza en la donació d’una escultura de Julio González, fosa en bronze, que porta per títol ‘Dona amb àmfora II’ i que reben com a premi els guardonats.

L’objectiu del Premi Julio Gonzáles és reconéixer a aquelles persones que pel seu treball, mèrits i activitat al llarg del temps destaquen en l’àmbit de la creació artística per la seua contribució al desenrotllament de l’art modern i contemporani i la seua projecció internacional. En les últimes edicions ha recaigut en dones com Annette Messager, Mona Hatoum, Carmen Calvo i Simone Fattal.

Entre els artistes guardonats al llarg més de 25 anys destaquen noms com Georg Baselitz, Cy Twombly, Anish Kapoor, Eduardo Chillida, Markus Lüpertz, Robert Rauschenberg, Anthony Caro, Miquel Navarro, Pierre Soulages, Frank Stella, Jasper Johns, Robert Morris, Bernat Venet, Christian Boltanski i Andreu Alfaro. Des de l’any 2016 el Premi Julio González és biennal i està dotat amb 20.000 euros.

València (04.11.25). El ple del Consell ha aprovat este dimarts el decret pel qual es nomena a Kristine Guzmán Saratan directora adjunta del Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La seua incorporació a l’equip del museu està prevista per a l’1 de desembre.

El nomenament, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, es produïx a proposta del conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, després d’haver sigut sentida la proposta pel consell rector de l’IVAM.

Este nomenament va ser tractat en el Consell Rector de l’IVAM del dia 6 d’octubre de 2025, emetent-se el corresponent certificat per la secretària del Consell Rector de l’IVAM, i vistiplau de la secretària autonòmica de Cultura, qui exercix la presidència, amb data 23 d’octubre de 2025.

Kristine Guzmán acumula més de dos dècades d’experiència en gestió cultural: des del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía a la Fundación Santander 2016.

Nascuda a Manila en 1974, és llicenciada en Arquitectura per la Universidad de Santo Tomás, Manila, amb un Màster en Restauració Arquitectònica per la Universidad Politécnica de Madrid i un micrograu en Història, Cultura i Pensament Contemporani. Actualment està cursant el Grau en Història de l’Art en la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Des de 2023 exercix el paper de Film Commissioner de Castella i Lleó Film Commission.

La nova directora adjunta ha estat al capdavant de la coordinació general del MUSAC, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, durant quasi dos dècades, on ha sigut la principal responsable de la gestió i coordinació de tot el relacionat amb l’edifici i els equips de treball.

D’esta manera, ha contribuït a la posada en marxa del museu, el seu edifici i la seua col·lecció, a la definició del seu pla estratègic i la supervisió tant dels processos administratius com dels creatius, incloent-hi la gestió de recursos humans, la planificació econòmica, la redacció i resolució de licitacions i contractes així com les polítiques museístiques, en coordinació amb els diferents directors.

Juntament a això, ha fet tasques de coordinació i comissariat d’exposicions, tant en el MUSAC com en altres institucions. Ha editat llibres sobre art, arquitectura, sostenibilitat i inclusió, impartint conferències i tallers sobre els mateixos temes.

Ha participat com a jurat en premis d’art i cultura i en programes de residències curatoriales a Espanya i Filipines. També ha format part del Consell Assessor de la Fundación Santander Creativa (2015-2018) i del Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Santander (2019-present).