Places categories: IVAM Centre Julio González

Durant la temporada 2016-2017, l’IVAM planteja una sèrie de converses que pretenen partionar alguns aspectes de la situació actual. Les Converses d’artistes mantenen els diàlegs entre dos artistes que mostren els processos argumentals i creatius dels seus projectes.

Maribel Domènech (València, 1951). Artista visual, Catedràtica de la Universitat Politècnica de València.
Tota la seua obra fa referència a la seua vida, gènere i pensament polític. Són paraules i teixits que sorgeixen de l’experiència, processos emocionals i tecnològics que ha desenvolupat mitjançant sèries de treballs que reflexionen sobre l’íntim i el social de la vida quotidiana. El seu pare, escultor, i la seua mare, modista, van marcar el camí de la seua creació artística. Treballa amb tradicionals i nous mitjans artístics, experimentant amb tèxtils, indumentària i materials industrials que es localitzen sempre en la llar, com a cables elèctrics, telefònics o multimèdia, que una vegada teixits, són sobretot significatius. Utilitza com a procés creatiu l’acció de teixir pel seu poder narratiu.
La seua trajectòria s’organitza en tres grans apartats: “Historias de lo cotidiano” (1982-1987), “La Luz, espíritu y tiempo” (1988-1993) i “Tejer el tiempo. Lo íntimo y lo social de la vida cotidiana”, que va iniciar en 1994 i en la qual segueix treballant. Des de 1990 és membre del Grup de Recerca Laboratori de Llum de la UPV, i des de 1998 pertany a la Plataforma ciutadana Salvem el Cabanyal, la qual cosa li ha permès pensar i treballar de forma individual i col·lectiva fins a l’actualitat.
Rep una beca de recerca de la GVA en 2006 i es trasllada a Califòrnia com a artista en residència en Montalvo Arts Center Lucas Artist Residency Program i Exploratorium: The Museum of Science, Art and Human Perception, Sant Francisco Califòrnia, USA.
Des de finals dels 80, ha sigut una artista representada per galeries nacionals i internacionals: Paralelo Gallery de Sao Paulo (2016-2011), Fassbender Gallery de Chicago (2005-1997), A.S.B.L. Les Brasseurs Art Contemporain de Liège (2013-1998) i Galeria Punto de València (2003-1988).
Ha realitzat nombroses exposicions personals i col·lectives en institucions i museus de rellevància nacional i internacional. La seua obra es troba en col·leccions públiques i privades: IVAM, Institut Valenciá d’Art Modern, Museu Afro Brasil de Sao Paulo, Museum Beelden Aan Zee de Scheveningen, National Gallery Aaman, Fundació La Caixa de Barcelona, Museu de la Solidaridad Salvador Allende a Santiago de Xile, entre unes altres.

Natuka Honrubia (València, 1971),  Artista que desenvolupa el seu treball entorn a l’escultura i el dibuix, des de els últims vint anys. Llicenciada per la Facultat de Belles arts de Sant Carlos, Universitat Politècnica de València (1994). Amplia els seus estudis a Anglaterra: a Winchester School of Art, University of Southampton (DT. (Distintion), 1997), becada per la Fundació Cañada Blanch, i el Royal College of Art (DT. Royal College of Art, 2000), on va rebre The Hedley Foundation Scholarship. Entre les seues exposicions individuals: “Cinco Exposiciones Individuales”  (Galeria Luis Adelantado, València, 1998); “Natuka Honrubia. Lindo Indoors” (en “Trobada entre dos Mars / Encontro entre dois Mars. Biennal de Sao Paulo-València / Biennal de São Paulo-València”. Cànem Galeria, Castelló, 2007); “Natuka Honrubia Zaragoza: Work In Progress” (Artist in Residence. Arts Project Space, Barbican Arts Group Trust Studios, Londres, Anglaterra, 2010) i “Regalos” (en “Arts al Palau. Estiu Gandia 2011”. Galeria Dorada, Palau Ducal dels Borja, Gandia (València), 2011). Exposicions col·lectives a Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya, Holanda, Anglaterra, Israel, Portugal, República Dominicana, Rússia i Uruguai.

“Vaig aprendre a escoltar la meua veu interior, a deixar-me guiar per la meua intuïció i a donar resposta, amb curiositat i sense por, a preguntes reprimides. Des de llavors, la meua obra es va convertir en el refugi on poder infringir la prohibició de mirar el prohibit, desvetlar fantasies i somnis, donar vida a situacions i personatges que deixen escapar monstres encarnant inacceptables desitjos. A través de la meua obra puc mostrar l’encobert, nomenar l’innombrable; pensaments i idees que no m’atreviria a comunicar d’una altra manera. Puc explicar, sense revelar del tot, secrets amb els quals fer picades d’ullet a aquells amb els qui els compartisc.

Les meues escultures i dibuixos són les meues fruites prohibides. En elles i amb elles, em recree sotmetent la realitat a objecció i desafiant imposicions i definicions.

Les meues obres són regals amagats a palau amb secrets. Si vols, cerca’ls. Si els trobes, mira’ls.”

Conversa “A minha obra é o meu corpo, o meu corpo é a minha Obra” entre Marta Moreira de Almeida i João Ribas comissaris de l’exposició “Helena Almeida. Corpus”.

Corpus mostra l’obra de l’artista portuguesa Helena Almeida examinant el seu treball en pintura, fotografia, vídeo i dibuix durant quasi cinc dècades. L’exposició posarà en relleu la importància del cos –el registre, ocupant i definint l’espai– i la seua trobada performativa amb el món al llarg de l’obra d’Almeida des de mitjans de 1960 fins a l’actualitat.

Considerada com una de les grans artistes contemporànies portugueses, Helena Almeida es va imposar des de la dècada de 1970 com una figura important de la performance i l’art conceptual.

Nascuda en 1934 a Lisboa, lloc on va viure i va treballar, Helena Almeida va explorar i va qüestionar les formes d’expressió tradicionals, especialment la pintura, espentada per un desig constant de superar els límits pictòrics.

Continuant amb les activitats realitzades entorn de l’exposició “Perduts en la Ciutat. La vida Urbana en les col·leccions de l’IVAM”, presentem la conversa entre José Luis Cueto, Degà de la Facultat de Belles Arts de la UPV i Juan Pedro Font de Mora, Director de la Llibreria Railowsky de València.

José Luis Cueto Lominchar, (Port de Sagunt, 1961). Llicenciat i doctor en Belles arts per la Facultat de Belles arts de València, Universitat Politècnica Politècnica de València. En l’actualitat és professor en la pròpia Facultat de Belles arts impartint l’assignatura Pintura i Fotografia. Al mateix temps compagina la docència i la recerca amb tasques de gestió com a Degà de la Facultat des de 2009. Des de l’any 86 ha mantingut la seua activitat artística alternant en les seues exposicions la pintura i la fotografia, generant projectes i treballs relacionats amb ambdues disciplines i amb les seues qualitats mentre que manifestacions del discurs visual de la tradició, la modernitat i l’escena contemporània.

Juan Pedro Font de Mora és director de la llibreria Railowsky, fundada en 1985 i especialitzada en llibres d’imatge i comunicació. La seua principal secció és la fotografia, sent també importants les seccions d’art, cinema, disseny, il·lustració, periodisme, imatge i so, poesia i llibre infantil amb il·lustracions de qualitat. L’any 2006 se li va concedir el premi de la Generalitat Valenciana a la Difusió del llibre i la promoció de la lectura.

Conferència de Justo Serna, Catedràtic d’Història Contemporània, amb motiu de l’exposició “Fake. No és veritat no és mentida”

Títol: “Tot és fals excepte alguna cosa”

“En aquesta conferència vull abordar la realitat i el seu doble, la veracitat i la seua falsificació. Distingiré entre el real i la seua fabulació (les ficcions que reconeixem com a tals), entre la veritat i mentida. Posaré l’accent principalment en el cas particular del ‘fake’, que és creació de realitat possible i fins i tot probable, operació en la qual es reelabora el real amb especial versemblança i en la que es fa explícit el procediment d’invenció.

Posaré casos i exemples il·lustratius de la història, del periodisme i de la política i em referiré a la comunicació de masses, a les dificultats que actualment tenim per a percebre el sòlid, el material, l’extern. Em valdré de diferents pensadors, entre altres Gilles Lipovetsky, per a abordar i aplicar el seu concepte de la lleugeresa.

Aquesta conferència té dos motius: l’exposició que l’IVAM dedica al Fake, comisariada per Jorge Luis Marzo; i la publicació del meu llibre ‘Todo es falso salvo alguna cosa’, volum en el qual tracte estàs coses i em pose jo mateix en estat de ficció.” (Justo Serna).