Subalternitats

Durant la temporada 2016-2017, l’IVAM planteja una sèrie de converses que pretenen partionar alguns aspectes de la situació actual. Les Converses d’artistes mantenen els diàlegs entre dos artistes que mostren els processos argumentals i creatius dels seus projectes.

Maribel Domènech (València, 1951). Artista visual, Catedràtica de la Universitat Politècnica de València.
Tota la seua obra fa referència a la seua vida, gènere i pensament polític. Són paraules i teixits que sorgeixen de l’experiència, processos emocionals i tecnològics que ha desenvolupat mitjançant sèries de treballs que reflexionen sobre l’íntim i el social de la vida quotidiana. El seu pare, escultor, i la seua mare, modista, van marcar el camí de la seua creació artística. Treballa amb tradicionals i nous mitjans artístics, experimentant amb tèxtils, indumentària i materials industrials que es localitzen sempre en la llar, com a cables elèctrics, telefònics o multimèdia, que una vegada teixits, són sobretot significatius. Utilitza com a procés creatiu l’acció de teixir pel seu poder narratiu.
La seua trajectòria s’organitza en tres grans apartats: “Historias de lo cotidiano” (1982-1987), “La Luz, espíritu y tiempo” (1988-1993) i “Tejer el tiempo. Lo íntimo y lo social de la vida cotidiana”, que va iniciar en 1994 i en la qual segueix treballant. Des de 1990 és membre del Grup de Recerca Laboratori de Llum de la UPV, i des de 1998 pertany a la Plataforma ciutadana Salvem el Cabanyal, la qual cosa li ha permès pensar i treballar de forma individual i col·lectiva fins a l’actualitat.
Rep una beca de recerca de la GVA en 2006 i es trasllada a Califòrnia com a artista en residència en Montalvo Arts Center Lucas Artist Residency Program i Exploratorium: The Museum of Science, Art and Human Perception, Sant Francisco Califòrnia, USA.
Des de finals dels 80, ha sigut una artista representada per galeries nacionals i internacionals: Paralelo Gallery de Sao Paulo (2016-2011), Fassbender Gallery de Chicago (2005-1997), A.S.B.L. Les Brasseurs Art Contemporain de Liège (2013-1998) i Galeria Punto de València (2003-1988).
Ha realitzat nombroses exposicions personals i col·lectives en institucions i museus de rellevància nacional i internacional. La seua obra es troba en col·leccions públiques i privades: IVAM, Institut Valenciá d’Art Modern, Museu Afro Brasil de Sao Paulo, Museum Beelden Aan Zee de Scheveningen, National Gallery Aaman, Fundació La Caixa de Barcelona, Museu de la Solidaridad Salvador Allende a Santiago de Xile, entre unes altres.

Natuka Honrubia (València, 1971),  Artista que desenvolupa el seu treball entorn a l’escultura i el dibuix, des de els últims vint anys. Llicenciada per la Facultat de Belles arts de Sant Carlos, Universitat Politècnica de València (1994). Amplia els seus estudis a Anglaterra: a Winchester School of Art, University of Southampton (DT. (Distintion), 1997), becada per la Fundació Cañada Blanch, i el Royal College of Art (DT. Royal College of Art, 2000), on va rebre The Hedley Foundation Scholarship. Entre les seues exposicions individuals: “Cinco Exposiciones Individuales”  (Galeria Luis Adelantado, València, 1998); “Natuka Honrubia. Lindo Indoors” (en “Trobada entre dos Mars / Encontro entre dois Mars. Biennal de Sao Paulo-València / Biennal de São Paulo-València”. Cànem Galeria, Castelló, 2007); “Natuka Honrubia Zaragoza: Work In Progress” (Artist in Residence. Arts Project Space, Barbican Arts Group Trust Studios, Londres, Anglaterra, 2010) i “Regalos” (en “Arts al Palau. Estiu Gandia 2011”. Galeria Dorada, Palau Ducal dels Borja, Gandia (València), 2011). Exposicions col·lectives a Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya, Holanda, Anglaterra, Israel, Portugal, República Dominicana, Rússia i Uruguai.

“Vaig aprendre a escoltar la meua veu interior, a deixar-me guiar per la meua intuïció i a donar resposta, amb curiositat i sense por, a preguntes reprimides. Des de llavors, la meua obra es va convertir en el refugi on poder infringir la prohibició de mirar el prohibit, desvetlar fantasies i somnis, donar vida a situacions i personatges que deixen escapar monstres encarnant inacceptables desitjos. A través de la meua obra puc mostrar l’encobert, nomenar l’innombrable; pensaments i idees que no m’atreviria a comunicar d’una altra manera. Puc explicar, sense revelar del tot, secrets amb els quals fer picades d’ullet a aquells amb els qui els compartisc.

Les meues escultures i dibuixos són les meues fruites prohibides. En elles i amb elles, em recree sotmetent la realitat a objecció i desafiant imposicions i definicions.

Les meues obres són regals amagats a palau amb secrets. Si vols, cerca’ls. Si els trobes, mira’ls.”