Un taller de Diego Navarro, Darío Alva i Laura Costas
Diego Navarro i Darío Alva (artistes del Programa d’Art i Context) van presentar, juntament amb Laura Costas, Gènesi: Taller de conceptualització de vides imaginades, un taller en dues parts al voltant d’un dels exercicis imaginatius més antics i persistents de la humanitat: l’especulació sobre formes de vida fictícies i el recorregut vital. Realitzat els dies 18 i 19 de novembre de 2022, van centrar una primera sessió a la visualització i anàlisi de fragments de mitjans cinematogràfics, jugables i literaris que lidien amb la representació d’éssers imaginats i la seua relació amb els entorns naturals i la humanitat, desembocant en una segona sessió en què van concretar algunes de les fases potencials de desenvolupament d’un ésser imaginat com poden ser els processos inicials d’esbós, l’ús d’eines assistides per intel·ligència artificial i bases de dades per a la iteració de les idees inicials, processos de manipulació sonora per expandir la personalitat de l’ésser imaginat i, finalment, una mirada a exemples del món dels videojocs on tots aquests elements convergeixen en simulacions de vides imaginades que desperten en nosaltres emocions reals.
Laura Costas és fabricant de nines i artefactes nascuda a Vigo. La seua obra gira al voltant de les joguines, la infància i la violència amb treballs com Another foolish contender, To die in the countryside o Demon baby has its mother eyes. La seua producció va més enllà de l’escultura, treballant també amb medis sonors, performàtics o sobre paper.
Un taller de Diego Navarro, Darío Alva i Laura Costas
Diego Navarro y Darío Alva (artistes del Programa d’Art i Context) van presentar, juntament amb Laura Costas, Gènesi: Taller de conceptualització de vides imaginades, un taller en dues parts al voltant d’un dels exercicis imaginatius més antics i persistents de la humanitat: l’especulació sobre formes de vida fictícies i el recorregut vital. Realitzat els dies 18 i 19 de novembre de 2022, vam centrar una primera sessió a la visualització i anàlisi de fragments de mitjans cinematogràfics, jugables i literaris que lidien amb la representació d’éssers imaginats i la seua relació amb els entorns naturals i la humanitat, desembocant en una segona sessió en què vam concretar algunes de les fases potencials de desenvolupament d’un ésser imaginat com poden ser els processos inicials d’esbós, l’ús d’eines assistides per intel·ligència artificial i bases de dades per a la iteració de les idees inicials, processos de manipulació sonora per expandir la personalitat de l’ésser imaginat i, finalment, una mirada a exemples del món dels videojocs on tots aquests elements convergeixen en simulacions de vides imaginades que desperten en nosaltres emocions reals.
Laura Costas és una fabricant de nines i artefactes nascuda a Vigo. La seua obra gira al voltant de les joguines, la infància i la violència amb treballs com Another foolish contender, To die in the countryside o Demon baby has its mother eyes. La seua producció va més enllà de l’escultura, treballant també amb medis sonors, performàtics o sobre paper.
New Scenario (Paul Barsch i Tilman Hornig) van desenvolupar, el passat 11 de novembre del 2022, un taller dedicat a la producció d’espais d’exposició ràpida, ad hoc, amb obres d’art (proxi-) in situ.
L’activitat es va centrar en les oportunitats i problemes de certs espais a l’hora d’exposar més enllà del cub blanc. Així, es van explorar alguns espais de l’IVAM i es van tractar qüestions de documentació i de difusió. Aquestes exposicions ràpides es van dur a terme amb material d’ús quotidià del museu juntament amb objectes quotidians o d’art que van portar els participants.
New Scenario Des del 2015, el projecte artístic i curatorial New Scenario, dels artistes visuals Paul Barsch i Tilman Hornig, ha concebut i realitzat diverses exposicions online amb artistes internacionals en escenaris narratius –(off)site-specific, sense cubs blancs, que van més enllà de l’espai expositiu convencional– per explorar i redefinir nous formats de presentació a l’era postdigital. El seu projecte expositiu més reconegut, Body Holes, que va tindre lloc a tots els orificis del cos humà, va formar part de la 9a Biennal de Berlín. El 2021, van estrenar l’exposició col·lectiva Chernobyl Papers, que es va fer a la zona d’exclusió contaminada al voltant del reactor en ruïnes.
Projectes: Crash (2015), Jurassic Paint (2015), Body Holes (2016), Residency (2017), Hope (2017), Cameron Nichole is Chloe Sevigny is Bruce Nauman (2018), Whiteout (2019), Chernobyl Papers (2018). http://newscenario.net
Un taller amb Álvaro Porras Soriano, Sofia Alemany Arozena i Miguel Rubio Tapia
L’activitat es va dur a terme els dies 17 i 19 d’octubre del 2022: dues sessions destinades a discórrer sobre sistemes d’estudi ia proposar relacions especulatives entre marcs teòrics, així com definir mètodes de recopilació de dades i estructures de recerca des de les arts visuals, als marges de l’academicisme universitari. Aquestes sessions, intervingudes per Sofia Alemán Arozena, Miguel Rubio Tapia i Álvaro Porras Soriano (artista del Programa d’Art i Context), es van plantejar com un grup d’estudi on es va col·lectivitzar la investigació dels assistents per generar rutes i intercanvis – fluids, apofènics i quimèrics– entre les propostes discursives de cada persona implicada a l’activitat.
Sofia Alemán Arozena (Tenerife, 1997) investiga entorn de la teoria i la pràctica fotogràfica, la seua relació amb el desenvolupament de la visualitat contemporània i el seu ordre simbòlic. És graduada en Belles Arts per la Universitat de La Laguna i la Manchester Metropolitan University. Va fer el Màster en Fotografia, Art i Tècnica, i el Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Actualment és estudiant del Programa de Doctorat en Art: Producció i Investigació a la Universitat Politècnica de València.
Miguel Rubio Tapia (La Palma, 1999) treballa des de la pràctica artística i el comissariat. El seu objecte d’estudi orbita al voltant de les formalitzacions que fa el poder, des de les tendències de producció capitalistes a la producció de coneixement, per legitimar-se i reproduir-se a través del cos. És graduat en Belles Arts per la Universitat de La Laguna, per la branca de Transdisciplinars. Actualment finalitza el Màster de Producció Artística de la Universitat Politècnica de València.
Històries remotes de temps antics parlen de demiürgs que van pastar el fang i li van dotar de forma i vida. La pràctica del modelatge, que ens atorga les petjades més antigues de l’home, traça la història de la creació humana i acompanya els inicis del pensament especulatiu, religiós i espiritual. Cayetano Truyols i Claudia Dyboski –artista del Programa d’Art i Context– van presentar, els dies 13 i 14 d’octubre, un diàleg plàstic amb el públic per mitjà del modelatge com a forma d’expressió cognitiva. Els participants van ser guiats pel procés creatiu de modelat / motle / reproducció, i a través de la creació i la manipulació figurativa, cap a la seua gólem personal, al qual van dotar de vida pròpia.
Cayetano Truyols investiga els fenòmens transnacionals de la cultura otaku en l’era del nativisme digital. L’artista ens acosta a la filosofia i la identitat otaku per a desentranyar nous imaginaris, diferents camins per a la desconstrucció i els esdevenirs polítics. La seua producció es formalitza en un context entre l’escultura i els mitjans digitals. Algunes de les seues exposicions recents són: Emergency Gathering (Galeria Acud Macht, Berlín, 2022), Inter* Role Players (Sant Andreu Contemporani, Barcelona, 2021), Recorda el foc d’agost (Fabra i Coats, Barcelona, 2019). És cofundador de Malpaís, un espai situat a Barcelona gestionat per artistes, que va començar a comissariar un programa d’exposicions a la fi de 2021.
Marina González Guerreiro proposa una activitat plural com a part de la seua investigació en el Programa d’Art i Context juntament amb Raúl Lorenzo, Sonia Tarazona i Ale Granero. La proposta es va basar en tres exercicis d’escriptura, tres xicotetes excursions per a intentar eixir del temps. Entenent l’escriptura de manera àmplia, com a registre o desig de registrar, van tractar d’allunyar-se del temps lineal, cronològic, productivista i alienador que impera, per a permetre que emergisquen dinàmiques com la pausa, l’espera, l’observació o la divagació. “Sense trucs d’escapisme, ens n’anem”.
Una pregunta
Raúl Lorenzo i Marina González Guerreiro (27 de setembre, 18:30h)
Des de la creença que una pregunta pot viatjar cap a una resposta com l’aigua cap a la set (Antropología del agua, Anne Carson), es va plantejar un passeig lliure per la desembocadura del barranc del Carraixet en el qual cada participant es va fer càrrec d’una pregunta plantejada per una altra persona, a manera d’amic invisible. Sense caure en la urgència que imposa al dubte una resolució immediata, en aquest exercici de correspondències i interpretacions es van permetre que les preguntes ens mostraren el seu ritme.
Raúl Lorenzo (Zamora, 1985) és graduat en Belles arts per la Universitat de Salamanca i Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Ha sigut resident en la fundació Bilbaoarte (Bilbao) i Residencias a Quemarropa (Alacant), premiat amb les ajudes a la creació de la Fundació Villalar de Castella i Lleó. Ha col·laborat amb institucions com el Museu de Belles Arts de València o el Museo Provincial de Zamora i des de l’any 2022 és fundador i comissari de Saceca, un espai d’art independent situat a la província de València.
Un seient propi. Escriptura d’un quadern de bitàcola en un vaixell urbà
Sonia Tarazona (30 de setembre, 18:30h)
Aquesta activitat naix de la falta d’espai i temps amb uneix misme a les ciutats. Es va plantejar un exercici d’escriptura automàtica immersiva en un dels autobusos públics de la línia C1 Centre Històric, partint de la parada EMT 796 – IVAM. L’activitat va constar de tres parts: lectura col·lectiva de textos relacionats amb el tema i explicació de la dinàmica, viatge i escriptura del quadern bitàcola, i lectura dels textos del quadern de manera anònima.
Sonia Tarazona (Castelló de la Plana, 1993) va cursar el Grau de Belles arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Després d’uns anys treballant en l’àmbit de la gestió cultural a València va emigrar a Londres on va treballar en la indústria del cinema i va entrar en contacte amb el moviment anarcofeminista de la ciutat, organitzant festivals com By Any Zines Necessary o el grup de trobada per a dones migrants llatines Café Collective. No obstant això, la crisi de la COVID-19 va donar un gir a la seua educació i va haver d’abandonar el Màster en Teoria de l’Art en Goldsmiths London University per a tornar a Espanya, on va cursar el Màster de Professor de la Universitat de València. Actualment ha pres les regnes de l’espai pedagògic comunitari La Figuera en Escola Meme i de la revista-fanzine feminista Gata Negra, alhora que fa classes de còmic i videojocs al Centre Ciclope. Acadèmia d’Arts Digitals, i prepara la publicació de Transmitiendo entusiasmo. Guía práctica para introducir el fanzine en las aulas.
Observatori de l’inesperat
Ale Granero (30 de setembre, 21:00h)
Quan pensem en la caiguda d’un llamp, la majoria de la gent el fem imaginant una tempesta i no esperem que caiga en un dia buidat, encara que podria passar qualsevol dia. Cos amb cos, es va construir un observatori des del qual esperar l’inesperat i pensar en tot allò que ens cau del cel o ens ve dau. Al final de l’activitat es va traçar un mapa amb les observacions.
Ale Granero (1992) és investigador en creació artística. El seu treball reflexiona sobre les poètiques de el fet d’habitar i les tensions que operen en el camp de les visualitats crítiques. És doctor en Art i Producció per la Universitat Politècnica de València. A vegades les seues investigacions prenen forma de text. Altres vegades, forma de gestos artístics. Actualment resideix a Barcelona, on continua els seus estudis en el Màster Universitari en Estudis Comparats d’Art, Literatura i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra.
M Reme Silvestre (artista del Programa d’Art Context) va plantejar, al costat de l’osteòpata Daniela Cerón, dues sessions de 90 minuts de duració en les quals es va posar el focus en l’“ara”, a través de dinàmiques que posen en relació les tècniques manuals de l’osteopatia, el cos i les seues cicatrius, i la nostra pròpia connexió amb el món que ens envolta.
Claudia Dyboski (artista del Programa d’Art i Context) va convidar a l’escultor valencià Óscar Carretero per a impartir un taller que va repensar els materials i discursos que tots dos comparteixen en la seua pràctica artística.
«Trash» és un taller d’escultura amb materials reciclats i objectes trobats. Óscar Carretero i Claudia Dyboski proposen un acostament a la producció artística sense recursos, sense pautes, sense tècnica. Ells mateixos afirmen que «és molt comú entre els artistes joves l’ús d’objectes residuals en els seus projectes, tant per una evident precarietat com per una vertadera fascinació pels desfets. Amb aquesta activitat, pretenem transmetre la importància que té aquest tipus de material trobat, rebutjat, i mostrar al públic el potencial que té com mig escultòric».
Óscar Carretero marca la seua pràctica artística per les seues arrels, un poble de la costa valenciana de caràcter tradicional i tancat. Després d’una allau d’idees i noves necessitats d’expressió, l’eix vertebrador de la seua obra gira entorn de la mecanització de les emocions mitjançant pròtesis escultòriques, que interactuen amb la seua corporeïtat de manera íntima i visceral, amb una naturalesa performativa i estètica. A través de materials industrials i mecànics, manifesta una sinergia entre una funcionalitat més calculada i un registre obert a l’error.
El Programa d’Art i Context va oferir una sessió de rol impartit pels convidats Omsk Social Club dijous passat 24 de març de 2022. “Worlding as Workshop” utilitza la metodologia d’aquest col·lectiu que es basa en el Real Game Play (trancing i bodying) per a confeccionar un experiment participatiu de worlding. Mitjançant una infraestructura de visualització descentralitzada i formes de pensament per als participants, Omsk Social Club desenvolupa un nou tipus de visió dirigit a un grup reduït, un treball al qual denominen “percepció com a participació”.
Els conceptes que impulsen a Omsk Social Club es basen en preguntes com qui té l’autoritat per a construir la realitat?, està l’inconscient consensuat?, i temes com la narració col·laborativa, la immortalitat sense naixement i l’espai sagnant.
El treball d’Omsk Social Club es crea entre dos mons viscuts, el de la vida tal com la coneixem, i el dels jocs de rol. Aquests mons es funden en un només. Ací és on Omsk posiciona les seues ficcions especulatives, a través d’instal·lacions immersives que es mouen en un territori que van encunyar en 2017 anomenat Real Game Play (RGP). El seu treball pretén induir estats que potencialment podrien ser una ficció o una realitat encara no viscuda. Per a saber més sobre aquesta proposta, el text “The Living Theatre: Real Game Play as Worldcraft” (publicat en ocasió de l’exposició Màscares [Masks] en 2020, en la Galeria Municipal do Porto, comissariat per Valentinas Klimašauskas i João Laia) ha sigut traduït per l’IVAM i està disponible ací.
Omsk treballa en estreta col·laboració amb xarxes d’espectadors: tot és únic i no assajat. Les instal·lacions que creen examinen els egos virtuals, les experiències populars i els fenòmens polítics, permetent que les obres es convertisquen en un híbrid desmaterialitzat de la cultura actual al costat de les experiències personals úniques del participant. En el passat, els entorns immersius de Real Game Play d’Omsk Social Club han introduït paisatges i temes com el otherkin, la cultura rave, el survivalism, el catfishing, el desig&sacrifici, el trolleo positiu, les estratègies algorítmiques i la criptodivisa descentralitzada.
Han exposat per tota Europa en diverses institucions, galeries, teatres i espais com Martin Gropius Bau, House of Electronic Kunst Basel, HKW, Berlín, Seventeen, London Volksbühne, Berlín, Stroom den Haag, Den Haag Netherlands i Light Art Space Berlín. Han sigut inclosos a CTM Festival (2021), 34a Bienal de Liubliana (2021) 6a Bienal d’Atenes (2018), Transmediale Festival (2019), The Influencers (2018) i Impakt Festival (2018). En 2021 varen ser co-curadores de la 7a Bienal d’Atenes amb Larry Ossei-Mensah.
