VisitesIVAM Centre Julio González

Recorregut a càrrec d’Alberto Mira, comissari de l’exposició Contracultura. Resistència, utopia i provocació a València.

Activitat gratuïta. Prioritat per als Membres d’honor, Amics i Amigues de l’IVAM.

És necessari inscriure’s 15 minuts abans del començament de la visita en el mostrador situat en l’Hall d’entrada. Places limitades (se seguirà l’ordre d’inscripció).

 

Relacionats

Contracultura

13 feb. 2020 – 05 jul. 2020
ExposicióIVAM Centre Julio González

Conferència d’Alberto Mira amb motiu de la inauguració de l’exposició Contracultura

13 feb. 2020
ConversesIVAM Centre Julio González
ConversesIVAM Centre Julio González

Conferència amb motiu de la inauguració de l’exposició Contracultura. Resistència, utopia i provocació a València a càrrec del comissari Alberto Mira.

Aquesta exposició proposa un recorregut per algunes propostes contraculturals valencianes entre els anys seixanta i huitanta. La mostra planteja com, des de l’alta cultura i des de la cultura del poble, es van proposar alternatives a totes les ortodòxies de l’època.

La contracultura refà les ficcions que una societat es conta a si mateixa. És possible que no sempre trobe la veritat, però sí que busca alternatives a les mitologies oficials que tracten de consolidar certs “nosaltres”. A València, a Espanya, hi van haver narratives molt clares sobre aquest nosaltres, i hi va haver una resistència a prendre-les massa seriosament. El talent mediterrani que glorificava la propaganda oficial va tindre així la seua contrapartida en la contracultura, que insistia en el fet que les coses no havien de ser així. La contracultura s’oposa, no solament als continguts de la cultura oficial, sinó també a les seues formes: treballa amb altres materials i es manifesta en circuits alternatius.

En aquest mostrari d’actituds presents en l’exposició es posa de manifest com l’art es va obstinar a superar els límits de les pressions polítiques. Com el carrer va parlar. Com alguns artistes es van expressar contra les convencions que s’imposaven a la sexualitat o l’educació. Veurem propostes de relectura d’una identitat valenciana que anava molt més enllà dels clixés. Veurem una societat a la recerca de noves llibertats expressives i de noves experiències vitals.

Relacionats

Contracultura

13 feb. 2020 – 05 jul. 2020
ExposicióIVAM Centre Julio González

Recorregut a l’exposició Contracultura a càrrec d’Alberto Mira

14 feb. 2020
VisitesIVAM Centre Julio González
CàtedraIVAM Centre Julio González

Conferència de Franco Berardi “Bifo”, escriptor, filòsof i activista, professor d’Història social dels mitjans de comunicació en l’Acadèmia de Belles arts de Brera (Milà).

Títol: “Origen estètic del col·lapse ètic contemporani”

Franco Berardi “Bifo” és filòsof, escriptor i activista polític i cultural. Graduat en Estètica en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Bolonya, actualment imparteix classes d’Història Social dels mitjans de comunicació en l’Acadèmia de Belles arts de Brera (Milà). En 1970 va publicar el seu primer llibre titulat Contro il lavoro i des de llavors ha escrit nombrosos assajos traduïts a diferents idiomes entorn de lògica del capitalisme contemporani i els seus efectes en subjectivitats i imaginaris socials, prestant especial atenció a la complexa relació entre processos socials i mutació tecnològica. Destaquen, entre altres, els següents textos publicats en castellà: La fábrica de la infelicidad: nuevas formas de trabajo y movimiento global (Traficantes de sueños, 2003), Máquina imaginativa no homologada (Edic. de intervención cultural, 2004), El sabio, el mercader, el guerrero: del rechazo del trabajo al surgimiento del cognitariado (Acuarela, 2007), La sublevación (Artefakte, 2013), Después del futuro: desde el futurismo al cyperpunk (Enclave de Libros, 2016), Almas al trabajo: alienación, extrañamiento, autonomía (Enclave de Libros, 2016) i Fenomenología del fin (Caja Negra Editora, 2017), pròxima publicació Autómata y caos: cartografías de la oscuridad (Enclave de libros).

Berardi ha complementat la seua activitat acadèmica amb un activisme manifestat en la seua vinculació al moviment insurreccional italià del 68 i el Moviment del 77 i  un mediactivisme relacionat amb el desenvolupament de mitjans de comunicació alternatius que li va portar a fundar la revista A/Traverso en 1975, a col·laborar en la creació de la primera emissora pirata a Italia, Radio Alice en 1976 i a establir el bressol de la televisió comunitària italiana TV Orfeu en 2002. Aquesta última va donar lloc a Telestreet, un moviment nacional de microtelevisions pirates que aspirava a contrarestar des de baix el monopoli mediàtic del primer ministre italià Silvio Berlusconi. En l’àmbit fílmic ha sigut el guionista i narrador de la pel·lícula Comunisme futur (2017), dirigida per Andrea Gropplero i articulada com una reflexió i una reivindicació d’aquesta proposta política a través de les imatges d’arxiu de Maig del 68, de les lluites autònomes a Itàlia, el moviment punk, l’auge d’internet i del neoliberalisme.

 

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directores:  Giulia Colaizzi / Marina Pastor

Esta col·laboració entre la Universitat de València UV, la Universitat Politècnica de València UPV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i l’IVAM, pretén ser un focus d’investigació, estudi i difusió de l’art visual dels segles XX i XXI. El seu objectiu serà en aquesta segona edició animar la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, això sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.

TEMA DE ESTUDIO

“Cos, imaginari social i cultura visual”

L’àmbit de la visualitat, en el sentit explícit del seu valor cultural, de la seua producció i interpretació, ofereix, des de l’experiència estètica i la producció artística, un espai que és propici per a l’estudi dels diferents significats i els diversos interessos que conformen la construcció identitària dels subjectes, sobretot pel que fa a la producció d’imatges del cos. Proposem investigar les característiques del camp de la imatge –en els seus continguts, els seus mètodes i les seues relacions- a través de la producció de l’imaginari social i les seues formes de difusió. Una teoria crítica sobre els media i les seues expressions es constitueix com un camp en què analitzar els discursos sobre el cos i en el qual realitzar una aportació crítica vinculada al seu desenvolupament en el mitjà social. Partint d’aquestes premisses, ens proposem revisar, en el Programa de la Càtedra d’Estudis artístics de l’IVAM, durant els pròxims dos anys, els creus i controvèrsies de la perspectiva de gènere oberta pel feminisme i els Gender Studies, en la seua confluència amb disciplines com els estudis visuals i la crítica cultural. Donat el cúmul de temes que obri aquesta problemàtica, posarem l’accent en la representació visual i audiovisual de la corporeïtat, treballant sobre els diferents conceptes de cos, les seues representacions i les seues relacions amb els imaginaris, amb l’entorn urbà i l’arquitectura, amb l’entorn natural i les noves ecologies, amb la configuració dels cossos des de les teories decoloniales i epistemologies del sud, i atendrem especialment la seua relació amb la biopolítica, l’economia dels afectes i les guerres quotidianes obertes per les tecnologies socials de gènere, proposant desentranyar discursos visuals crítics o de resistència.

 

 

Experiències sonores entorn a l'obra de Jean Dubuffet

FamíliesMúsicaIVAM Centre Julio González

Taller dirigit a públic familiar (adults, xiquets i xiquetes partir de 7 anys) en el qual ens aproximarem a l’obra de Jean Dubuffet mitjançant la creació sonora. Coneixerem l’univers d’aquest artista des d’allò sensorial, brut i  sensible. Traurem la nostra part bàrbara i la nostra creativitat innata per crear una peça sonora que formarà part d’un disc publicat a través d’una plataforma on-line, accessible de forma lliure, que es convertirà en la nostra BSO particular de l’exposició “Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa”.

Embruta’t l’orella! És un projecte de Cuneta, duo format per Alba Múrcia i Vicent Pelechano. Col·laboren junts al camp de l’art sonor i la integració social des de 2006. Paral·lelament a la seua pràctica artística treballen en la creació de projectes de caràcter social i integrador com Músiques Brutes, projecte artístic-pedagògic de creació sonora contemporània dirigit a diferents col·lectius poblacionals.

Dates:
13, 20 i 27 octubre 2019
3, 10, 17 i 24 novembre 2019
1, 8 i 15 desembre 2019
12, 19 i 26 gener 2020
2 i 9 febrer 2020

El 16 de febrer sessió especial de tancament de taller: Dubuffet, sona! Acció sonora participativa

Necessitats: porta’t si vols un objecte o un instrument… allò amb el que pugues fer soroll!

**Drets: en totes les sessions es realitzaran gravacions de veu, es requerirà la signatura dels permisos corresponents dels tutors legals dels menors participants. El dia 9 de febrer es requeriran autorització de drets de veu i imatge.

Un projecte de: Cuneta, duo format per Alba Múrcia i Vicent Pelechano.

Videos

La construcció de l'imaginari d'Orient Pròxim i el nord d'Àfrica (1800-1956)

ExposicióIVAM Centre Julio González

En 1978 es publicava Orientalisme, del pensador palestí Edward Said (1935-2003). En aquest assaig es revelava com Orient s’havia construït com l’oposat a Occident a través de la disciplina que li donava títol. L’orientalisme es basava en una sèrie d’estereotips que responien als interessos dels poders polític i econòmic. Aquests tòpics es mantenen hui dia i defineixen les imatges que consumim a Occident sobre Orient a través dels mitjans de comunicació, el cinema o la publicitat.

Aquesta exposició pretén analitzar i posar en qüestió alguns d’aquests llocs comuns a partir de les imatges que es van produir des de la campanya napoleònica a Egipte i Síria (1798-1801) fins a 1956, any en què es van independitzar Marroc i Tunísia. En el recorregut s’insisteix en la manera en què les avantguardes es van relacionar amb l’“exòtic” oriental en la recerca d’una ruptura amb el cànon de la tradició.

Videos

Relacionats

Visites comentades a les exposicions març 2020

01 i 08 mar. 2020
VisitesIVAM Centre Julio González

Resistència, utopia i provocació a València

ExposicióIVAM Centre Julio González

Aquesta exposició proposa un recorregut per algunes propostes contraculturals valencianes entre els anys seixanta i huitanta. La mostra planteja com, des de l’alta cultura i des de la cultura del poble, es van proposar alternatives a totes les ortodòxies de l’època.

La contracultura refà les ficcions que una societat es conta a si mateixa. És possible que no sempre trobe la veritat, però sí que busca alternatives a les mitologies oficials que tracten de consolidar certs “nosaltres”. A València, a Espanya, hi van haver narratives molt clares sobre aquest nosaltres, i hi va haver una resistència a prendre-les massa seriosament. El talent mediterrani que glorificava la propaganda oficial va tindre així la seua contrapartida en la contracultura, que insistia en el fet que les coses no havien de ser així. La contracultura s’oposa, no solament als continguts de la cultura oficial, sinó també a les seues formes: treballa amb altres materials i es manifesta en circuits alternatius.

En aquest mostrari d’actituds presents en l’exposició es posa de manifest com l’art es va obstinar a superar els límits de les pressions polítiques. Com el carrer va parlar. Com alguns artistes es van expressar contra les convencions que s’imposaven a la sexualitat o l’educació. Veurem propostes de relectura d’una identitat valenciana que anava molt més enllà dels clixés. Veurem una societat a la recerca de noves llibertats expressives i de noves experiències vitals.

Videos

Relacionats

Visites comentades a les exposicions març 2020

01 i 08 mar. 2020
VisitesIVAM Centre Julio González

El gabinet secret de Miquel Navarro

IVAM Centre Julio González

Miquel Navarro (Mislata, 1945) va formar part del grup d’artistes que a la fi dels anys setanta va renovar el llenguatge de l’escultura. Les seues grans instal·lacions de ciutats són llocs que acullen però que també participen de l’autoritat que domina i controla. Una cosa similar succeeix amb els seus tòtems monumentals: màquines antropomorfes que són alhora deïtats protectores i déus amenaçadors.

No obstant això, en els seus dibuixos resulten més immediates i responen al que ell mateix ha definit com “el fet de fluir de la vida”.

Aquesta exposició és un gabinet secret, com els que encara queden en alguns museus arqueològics, en el qual els dibuixos i les xicotetes escultures de fang de Miquel Navarro, conviuen amb màscares i fetitxes africans, objectes arqueològics i joguets, tots pertanyents a la seua pròpia col·lecció.

Videos

CàtedraIVAM Centre Julio González

Conferència Etnografia terrona: nàixer en una illa, fer un arxipèlag de Maria Livia Alga, escriptora i professora en el Departament d’Humanitats de la Universitat de Verona.

Abstrac:

Etnografia terrona: nàixer en una illa, fer un arxipèlag

En aquesta trobada parlaré sobre l’ardu camí contra l’oblit i la integració, viscut pels qui deixen la terra nativa, migrant cap a occident.

Quina forma, visibilitat i valor donar a la presència de cadascun en els nous contextos?

L’experiència auto etnogràfica em va permetre treballar la tensió entre la nostàlgia i la memòria, entre l’eròtic i l’amor, entre una visió infernal i salvífica del Sud. L’aprofundiment de les dicotomies que construeixen l’imaginari exòtic ha sigut possible gràcies a la participació en alguns processos artístics juntament amb el grup transcultural ideadestroyingmuros: imaginar, tallar i cosir geocorps insulars, vegetacions carnals, nuar la mar Mediterrània amb el macramé i compondre una constel·lació de tela van ser algunes de les etapes d’aquest recorregut.

Aquestes experiències artístiques han permés a cada component de les comunitats diaspòriques que han format part d’elles fer eclosió imaginaris d’arxipèlag. Pensar-se en un conjunt significa posar en relació entre ells els paisatges natius, les històries dels cossos i dels pobles, aprenent així la descolonització i pràctiques de compartir per a orientar-se junts/es cap a la tornada.

Maria Livia Alga

Nascuda a Palerm (Sicília), encara és xiqueta durant l’última onada terrorista de 1992. Es llicencia amb una tesi sobre la valentia en Homer a la llum de la diferència sexual inspirant-se en la filosofia de la comunitat femenina filosòfica Diotima de la qual forma part.

Des del món clàssic, dirigeix la seua investigació cap als moviments socials contemporanis i les relacions polítiques entre dones. Quan emigra es dedica a l’etnografia i descobreix que és italiana a París i terrona a Verona. Compartint un treball artístic i existencial amb el col·lectiu ideadestroyingmuros, han creat una llar en una comunitat d’amigues i amics Baye Fall, amb els qui comparteix el compromís de renovar imaginaris i pràctiques en un sentit post exòtic. Participa en el laboratori interdisciplinari “Saperi Situati” (Sabers Situats) coordinat per Rosanna Cima en la Universitat de Verona i en el centre intercultural Casa di Ramia, on ha fundat amb Sandra Faith Erhabor i Houda Boukal l’escola per a la lliure circulació dels idiomes.

 

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directores:  Giulia Colaizzi / Marina Pastor

Esta col·laboració entre la Universitat de València UV, la Universitat Politècnica de València UPV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i l’IVAM, pretén ser un focus d’investigació, estudi i difusió de l’art visual dels segles XX i XXI. El seu objectiu serà en aquesta segona edició animar la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, això sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.

TEMA DE ESTUDIO

“Cos, imaginari social i cultura visual”

L’àmbit de la visualitat, en el sentit explícit del seu valor cultural, de la seua producció i interpretació, ofereix, des de l’experiència estètica i la producció artística, un espai que és propici per a l’estudi dels diferents significats i els diversos interessos que conformen la construcció identitària dels subjectes, sobretot pel que fa a la producció d’imatges del cos. Proposem investigar les característiques del camp de la imatge –en els seus continguts, els seus mètodes i les seues relacions- a través de la producció de l’imaginari social i les seues formes de difusió. Una teoria crítica sobre els media i les seues expressions es constitueix com un camp en què analitzar els discursos sobre el cos i en el qual realitzar una aportació crítica vinculada al seu desenvolupament en el mitjà social. Partint d’aquestes premisses, ens proposem revisar, en el Programa de la Càtedra d’Estudis artístics de l’IVAM, durant els pròxims dos anys, els creus i controvèrsies de la perspectiva de gènere oberta pel feminisme i els Gender Studies, en la seua confluència amb disciplines com els estudis visuals i la crítica cultural. Donat el cúmul de temes que obri aquesta problemàtica, posarem l’accent en la representació visual i audiovisual de la corporeïtat, treballant sobre els diferents conceptes de cos, les seues representacions i les seues relacions amb els imaginaris, amb l’entorn urbà i l’arquitectura, amb l’entorn natural i les noves ecologies, amb la configuració dels cossos des de les teories decoloniales i epistemologies del sud, i atendrem especialment la seua relació amb la biopolítica, l’economia dels afectes i les guerres quotidianes obertes per les tecnologies socials de gènere, proposant desentranyar discursos visuals crítics o de resistència.

VisitesIVAM Centre Julio González

Relació de visites:

Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa
Diumenge 12 de gener

Reinventant la representació: l’art holandés d’entreguerres
Diumenge 19 de gener

Zineb Sedira
Diumenge 26 de gener (aquesta visita comptarà amb intèrpret en llengua de signes)

Visites comentades a les exposició gener 2020
Diumenges 11:00h
Impartida per: Luminaria

Relacionats

Jean Dubuffet

08 oct. 2019 – 16 feb. 2020
ExposicióIVAM Centre Julio González

L’art holandés d’entreguerres

25 set. 2019 – 19 gen. 2020
ExposicióIVAM Centre Julio González

Zineb Sedira

30 oct. 2019 – 26 gen. 2020
ExposicióIVAM Centre Julio González

Actuació dels alumnes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

L’IVAM i el Centre de Perfeccionament Palau de les Arts Reina Sofía continuen en aquesta temporada 2019-2020 amb el cicle d’actuacions musicals iniciat en 2015, oferint una actuació cada mes entre octubre de 2019 i juny de 2020.

Aquesta col·laboració entre l’IVAM i Les Arts sorgeix amb el principal objectiu d’integrar-se mútuament en les programacions pròpies, així com per a fer patent la vinculació inexorable entre les diferents arts. Totes dues institucions, així mateix, pretenen posicionar la imatge cultural de la Comunitat Valenciana en un lloc de prestigi i reivindicar la importància de la cultura en el desenvolupament de les societats contemporànies.Pròxims recitals:

  • 23 de febrer
  • 22 de març
  • 26 d’abril
  • 10 de maig
  • 14 de juny
SeminarisIVAM Centre Julio González

Les jornades sobre Art Brut pretenen incidir i analitzar, a partir del seu origen l’any 1945, l’actualitat d’aquestes pràctiques i les seues múltiples derivacions, interferències i influències en àmbits molt heterodoxos.

Aquestes jornades es presenten amb motiu de la clausura de l’exposició Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa, que s’exhibeix en la Galeria 1 de l’IVAM fins al 16 de febrer i que reuneix 150 obres de l’artista francés entre pintures, dibuixos, escultures, grafitis, textos i fins i tot música. L’exposició mostra a un artista en constant qüestionament de la cultura dominant i que va donar veu a creacions artístiques procedents d’altres cultures no occidentals i a sectors de la societat que eren permanentment invisibilitzats.

 

PROGRAMA 

DIVENDRES, 24 DE GENER

18.00 h.- Conferència de Mery Cuesta. Crítica d’art, comissària d’exposicions i dibuixant.

Títol: El arte irreductible: Espejismos del Art Brut

19.00 h.- Conferència de Luis Sáez. Director artístic de Debajo del Sombrero.

Títol: Lenguajes pasivos del arte. Lenguajes padecidos.

DISSABTE, 25 DE GENER

10.15 h.- Conferència de Graciela García. Investigadora i comissària especialitzada en Art Brut/Art Outsider

Títol: Art Brut. Desaprendizaje para artistas locos por descondicionarse.

11.45 h.- Conferència d’Andrés Hispano. Realitzador audiovisual, comissari, pintor e articulista.

Títol:  El triunfo de Hiperia. Una centralidad para el arte Outsider.

13.00 h.- Visita a l’exposició Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa

 

INSCRIPCIÓNS

Inscripció gratuïta fins a completar aforament: actividades@ivam.es

Per a formalitzar la inscripció necessitem que ens facilites les següents dades:

– Nom complet
– DNI
– Telèfon
– e-mail de contacte

Relacionats

Jean Dubuffet

08 oct. 2019 – 16 feb. 2020
ExposicióIVAM Centre Julio González
ConversesIVAM Centre Julio González

Taula redona amb motiu de la inauguració de l’exposició Cas d’estudi. Gabinet secret de Miquel Navarro.

Participen:

  • Carlos Fernández Bielsa, alcalde de Mislata
  • Rafa Marí, periodista
  • Esther Pascual, crítica d’art
  • Carmen Calvo, artista

Miquel Navarro (Mislata, 1945) va formar part del grup d’artistes que a la fi dels anys 70 va renovar el llenguatge de l’escultura. Les seues grans instal·lacions de ciutats fan referència a la manera en el qual aquests espais poden convertir-se en símbols de poder, són llocs que acullen però que també participen de l’autoritat que domina i controla. Alguna cosa similar succeeix amb els seus tòtems monumentals, màquines antropomorfes, són alhora deïtats protectores i déus amenaçadors.

No obstant això, en els seus dibuixos, aquesta dimensió suposadament universal es fa íntima. Les seues aquarel·les resulten més immediates i responen al que ell mateix ha definit com “el fluir de la vida”.

Aquesta exposició vol construir un gabinet secret, com els que encara queden en alguns museus arqueològics, en els quals els dibuixos de Miquel Navarro convisquen amb peces d’art africà o amb obres d’art antic, totes amb un component eròtic, que ajuden també a contextualitzar alguns dels seus interessos més directes.