El projecte “Indústria. Estudi parcial des de l’immaterial i el sonor”, concebut per Lorenzo Sandoval i Tono Vizcaíno per a l’IVAM, es reactiva després del parèntesi de la pandèmia amb una nova activitat: Matriu N002-Port de Sagunt.
El Port de Sagunt ha sigut escenari d’importants mobilitzacions socials vinculades a la indústria siderúrgica. Mentre el sector va estar en funcionament, va presenciar la lluita obrera en defensa dels drets laborals i contra el tancament dels Alts Forns. Després del desmantellament, van començar a incubar-se moviments ciutadans que van reivindicar la memòria i la materialitat d’aquest passat recent.
En aquesta trobada proposem abordar aquestes experiències col·lectives des de l’immaterial i el sonor, a través de diferents veus vinculades als moviments ciutadans, a l’àmbit historicopatrimonial, a la producció musical (especialment el tecno), a la ràdio i a la creació artística.
L’acte tindrà lloc el divendres 17 de juliol, de 18 a 21 h, a l’IVAMLab. Per a assistir-hi és indispensable la inscripció prèvia, ja que l’aforament està limitat a 45 persones. Inscripcions en actividades@ivam.es
La sessió s’estructura en dues parts:
• Intervencions:
–“¿Un mundo de hombres? – Vidas femeninas en la ciudad del acero”, María Hebenstreit.
–“No a la muerte del patrimonio: La segunda batalla de Altos Hornos del Mediterráneo o la ciudad que venció al ladrillo”, Miguel Ángel Martín.
–“La sirena de la CSM, símbolo de una sociedad industrial”, Pedro Montesinos.
–“To Rave (or not) to Rave”, César Novella.
• Diàleg entre els participants (obert al públic).
Participants i resum de les intervencions
María Hebenstreit és llicenciada en Història, Arqueologia Clàssica i Llengua Alemanya per les universitats de Leipzig i Edimburg, i doctora en Història Contemporània amb la tesi “L’oposició al franquisme a Port de Sagunt, 1958-1977”, publicada per la Universitat de València. Ha participat en múltiples jornades a Espanya, Alemanya i Anglaterra i ha publicat nombrosos articles sobre la història social i industrial de Sagunt. És membre de la Junta del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, entitat en la qual participa activament com a membre del Consell de Redacció de la seua revista Braçal. A més, representa el Centre d’Estudis en el Patronat de la Fundació Comunitat Valenciana de Patrimoni Industrial i Memòria Obrera.
–“¿Un mundo de hombres? – Vidas femeninas en la ciudad del acero”. A pesar de ser pràcticament ignorades per la historiografia local fins ara, les dones durant un segle han deixat la seua empremta en la societat industrial predominantment masculina de la ciutat siderúrgica Port de Sagunt. A l’ombra dels mítics “homes d’acer”, les dones van redefinir i van consolidar la seua posició social més enllà dels models tradicionals, i van participar en els moviments politicosocials, reivindicacions veïnals i feministes que prepararen el camí per a la democratització d’Espanya.
Miguel Ángel Martín és graduat en Treball Social per la Universitat de València, i especialista en gestió de serveis socials i en direcció i gestió d’organitzacions no lucratives i economia social. Actualment és tècnic de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sagunt. Ha estat vinculat a diferents moviments ciutadans en defensa del patrimoni industrial saguntí: va ser membre fundador de l’Associació Col·lectiu la Companyia (1994), portaveu de la Comissió Ciutadana Gerència Pública (1994-2002) i és membre fundador d’AMIMO (Associació Memòria Industrial i Moviment Obrer). Així mateix, va comissariar l’exposició “Joves obrers al paradís” juntament amb Gonzalo Montiel Roig.
“No a la muerte del patrimonio: La segunda batalla de AHM o la ciudad que venció al ladrillo”. El passat octubre es van complir trenta-sis anys del tancament dels Alts Forns del Mediterrani a Port de Sagunt. L’anunci de la decisió, en els anys 80, producte dels acords d’Espanya amb la CEE, va desencadenar a Sagunt una resistència numantina que no va aconseguir frenar el tancament. En 1994, la ciutat comença tèbiament a preocupar-se pel patrimoni industrial i es crea la Fundació de Patrimoni Industrial de Port de Sagunt. Només un any després, uns joves que havien participat en les manifestacions contra el tancament reivindiquen una zona d’uns 45.000 metres quadrats en la qual vivien els antics directius de la factoria. Es reivindicava la titularitat pública d’aquests espais, perquè foren gestionats pel consistori com a zones verdes i equipaments socioculturals. Davant de la falta de sensibilitat de l’administració local, es va constituir una plataforma cívica formada per més d’una vintena d’entitats veïnals. L’estratègia passava per posar en l’agenda política la recuperació pública d’aquest espai. Es crea la Comissió Ciutadana Gerència Pública Ja!.
Pedro Montesinos és músic, tècnic de so i llicenciat en Ciències de la Informació. El seu treball se centra en l’ecologia acústica i la seua divulgació a través de composicions, textos o desenvolupament de projectes sonors. Entre els seus treballs hi ha el projecte “Archivo de paisajes sonoros de El Hierro” o les sis edicions del Dia Mundial de l’Escolta al Convent (Centre Cívic Convent de Sant Agustí, Barcelona), organitzades a través del Grup d’Exploracions de l’Entorn Sonor (GEES). També impulsa el col·lectiu Sagunt Territori Acústic, dedicat a la difusió i la promoció de l’escolta i la gravació de camp. A més, col·labora en Altaïr Magazine amb relats relacionats amb paisatges sonors de llocs com el Perú, els Estats Units, Turquia o Pakistan. Ha publicat “El Hierro suen/ña” (LEA012), entre altres referències en treballs col·lectius, a França i Espanya.
“La sirena de la CSM, símbolo de una sociedad Industrial”. Sagunt Territori Acústic som un col·lectiu informal de tres persones que ens interessem pels sons, l’escolta i la gravació de camp des de la perspectiva de l’ecologia acústica. Aquesta disciplina entén el so com un fenomen físic indissociable de la percepció humana, la qual cosa permet establir relacions entre les persones i l’entorn en què vivim. El paisatge sonor es converteix en el marc espacial i temporal en què es plasma la coexistència entre els diferents sons. Si analitzem el paisatge sonor del Port de Sagunt, identifiquem la sirena de la CSM com un dels sons més significatius i rellevants pel seu valor històric i el seu impacte sobre les persones que van viure i van conviure amb aquest senyal acústic. Més enllà de la seua funció primera (assenyalar el canvi de torn), aquest so i el paisatge sonor que crea, simbolitza com cap altre la societat industrial que va créixer al Port de Sagunt, davant del paisatge sonor rural, dominat pels tocs de campana.
César Novella és historiador de l’art per la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València; actualment defensa la seua tesi doctoral sobre el desenvolupament i les possibilitats del projecte de comissariat en art contemporani. Ha sigut professor de metodologia de projectes en disseny i art contemporani, vídeo art i idees estètiques en diferents universitats espanyoles i llatinoamericanes. És un dels principals promotors de l’escena cultural al Port de Sagunt per a la recuperació de certes accions del passat que siguen capaces d’accionar també el present, relacionades totes amb “fàbrica”, com es coneixia col·loquialment l’extinta siderúrgia Alts Forns del Mediterrani.
“To Rave (or Not) to Rave”. En aquells temps, encara estaven moblades certes cases de La Gerència. Encara quedaven pòsters d’estreles del rock penjats de les parets, així com adhesius en els espills, de discoteques de moda a Marbella o Tossa de Mar. Els vàndals i els curiosos, així com els animals i les plantes, encara no havien alterat massa aquell ordre del passat. Revistes de “fàbrica” i dels sindicats es barrejaven amb fotos antigues, o no tan antigues; quasi semblava que algunes les havien fetes feia només uns mesos. També hi havia eines i restes de granotes de treball que et trobaves tirats, i peces estranyes de maquinària que no sabíem identificar.
Tot es mantenia en un estrany silenci, com detingut en el temps.
Era el moment de començar a reordenar-ho tot.
D’escoltar-ho de nou.
