Places categories: IVAM Centre Julio González

Aquest llibre és un epistolari inusual que recull les cartes que el pintor Miguel Ángel Campano, Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1996, va enviar al catedràtic de Filosofia Nicolás Sánchez Durá, durant més de quaranta anys, entre 1971 i 2012. L’esperit impetuós emergeix d’elles que recorre la seua biografia mentre treballa les seues idees sobre la pintura, les seues reflexions des de la psicoanàlisi o la seua passió per l’art i la literatura. Un volum que dona fe del seu caràcter a estones ombrívol, a estones eufòric —sempre magnètic— i que es mostra d’una amistat, en paraules de Sánchez Durá, “tant radical com amorosa, exigent en extrem i esplèndida”.

Miguel Àngel Campano ha sigut un dels pintors espanyols més evocadors i moderns dels últims temps, amo d’un traç que va anar guanyant en calat i profunditat a mesura que s’anava acostant a l’abstracció. Quan estudiava Belles arts a València va travar amistat amb Nicolás Sánchez Durà, catedràtic de Filosofia en la universitat de la mateixa ciutat i apassionat de l’art contemporani, afició que li va portar a fundar la galeria Temple i a comissariar exposicions (entre elles, diverses de Campano) en institucions com l’IVAM de València, el Cercle de Belles arts de Madrid o el Banc Nacional d’Atenes, entre altres.

Participen en la presentació: Nicolás Sánchez Durà, Simón Campano, César Martínez-Useros i Nuria Enguita.

Amb motiu de l’exposició Cardiograma, de l’artista Lola Lasurt, s’hi organitza una trobada entre les persones i entitats amb què l’artista ha generat un vincle al llarg del procés d’investigació artística que ha comportat la mostra. Aquesta activitat pretén visibilitzar com el projecte conviu amb altres espais fora de l’abast del museu i activar un espai de diàleg entre els diferents sabers vinculats a cada lloc, com poden ser la Ciutat de l’Artista Faller, el Gremi Artesà d’Artistes Fallers o la Pirotècnia Nadal-Martí de l’Olleria, entre altres.

Participants:

• Iván Esbrí. Responsable del Centre de Documentació de la Festa de les Falles
• Nuria Martí i Xavier Nadal Martí. Pirotècnia Nadal-Martí
• Vicent Vendrell Català. Mestre faller especialista en fusteria fallera.
• Paco Pellicer i Marisa Falcó. Mestre major i Mestra fallera, integrants del col·lectiu Fet d’encàrrec
• María José Luna. Mestra fallera i directora del Museu de l’Artista Faller
• Paula Finat i Juanjo Ferrando. Representants del Col·lectiu Foko
• Gil-Manuel Hernández. Director dels Museus de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València
• Josep Vicent Frechina. Crític musical i literari especialitzat en cultura popular valenciana
• Mª Jesús Giménez Pinto. Mestra fallera especialista en figures de cartó

El cicle Presents Densos. Entorn de les arts de viure en un planeta ferit va començar el setembre de 2020 i està comissariat per Miguel Ángel Martínez. El títol procedeix d’una expressió de Donna J. Haraway que, en el seu últim llibre, Seguir amb el problema, es refereix a l’època contemporània com un “present dens”. Com Haraway, aquestos projectes ens convida a tornar-nos capaços de donar resposta responsable i parcial als desafiaments i els horrors de l’Antropocé. Per això, parteix de la situació d’emergència en què es troba l’Albufera de València.

17a sessió del cicle. Taller Entorn de l’atenció i la imaginació, coordinada per Carmen Pardo Salgado.

La sessió gira entorn de la nostra capacitat de parar l’atenció i es desenvolupa com un «“taller per a aprendre a escoltar (també el cant dels pardals)”». Es proposa com a una experiència teoricopràctica en què es du a terme una introducció a l’aprenentatge de l’escolta. Aquesta introducció, que es va desenvolupar en tres temps, implica un recorregut per les formes en les quals l’atenció i la imaginació s’articulen en les nostres escoltes:

• i.Primer temps. Sobre el silenci i la possibilitat d’escolta: és necessari perdre’s per a començar a escoltar.
• ii.Segon temps. Si parem atenció al món, l’oïda s’ompli de sons. A l’escolta de les formes del silenci.
• iii.Tercer temps. Cap a una escolta no antropocèntrica: entorn de les vocalitzacions dels éssers humans i els pardals.

Carmen Pardo Salgado treballa en la interfície entre la filosofia i l’art sonor. És professora titular de la Universitat de Girona i professora del màster Art Sonor de la Universitat de Barcelona. Va ser investigadora postdoctoral en la unitat IRCAM-CNRS de París (1996-1998), on du a terme una investigació sobre l’espai sonor en la música contemporània. Es va fer càrrec de l’edició i traducció de John Cage. Escritos al oído (1999), i és autora de les obres En el silencio de la cultura (Sexto Piso, 2016), La escucha oblicua: una invitación a John Cage (Sexto Piso, 2014), Robert Wilson (en colaboración con Miguel Morey, Polígrafa, 2003), Las TIC: una reflexión filosófica (Laertes, 2009) o En el mar de John Cage (La Central, 2009).
 

Accediu al microsite de Presentes Densos:

En els últims anys les pantalles han adquirit una gran presència en les nostres vides quotidianes. Aquestes han crescut de grandària, s’incrusten en objectes de consum electrònic com rellotges i mòbils, mentre que en l’espai públic veiem com cobreixen façanes senceres com una membrana.

Una visita a l’enlluernadora col·lecció Amano de tèxtils precolombins a Lima em va fer conscients de la relació de la pantalla contemporània amb la tradició tèxtil. Ambdues generen imatges per mitjà de l’entrellaçat visual i, encara que distants en el temps, totes dues són superfícies utilitzades per a representar una cosmovisió del món. Com a artista que freqüentment treballa amb pantalles, comence a veure una relació directa del cablejat intern de les pantalles amb els fils i nucs d’una catifa o un tapís. Aquesta relació em permet veure la pantalla no com a una finestra neutra al món, sinó com a un artefacte cultural que té un riquíssim bagatge històric.

Daniel Canogar ha desenvolupat la seua vida i carrera entre Espanya i els Estats Units. Va començar amb la seua formació en el món de la fotografia quan s’hi va especialitzar durant el màster de la Universitat de Nova York i el Centre Internacional de Fotografia en 1990. Tanmateix, prompte es va interessar per les possibilitats de les imatges projectades i la instal·lació artística. Ha creat nombroses peces d’art públic amb pantalles escultòriques de LED i ha realitzat projectes expositius que s’han presentat en museus de tot el món.
Més informació: http://danielcanogar.com/es/bio

José Miquel G. Cortés, comissari de l’exposició Mona Hatoum, imparteix una conferència que versarà sobre aquells aspectes de l’obra de l’artista d’origen libanés que tenen relació amb la superació dels límits i les fronteres estàtiques. S’hi analitzarà tant el que és referent a aspectes temàtics, com al qüestionament de les identitats o, fins i tot, la diversitat de materials utilitzats en les seues instal·lacions. El treball de Mona Hatoum aposta per plantejaments fluids o porosos que generen actituds i posicionaments més oberts i incloents, tendents al qüestionament o les contradiccions: la precarietat i la inestabilitat, el que és ambigu i paradoxal o la memòria i la identitat són alguns dels més significatius.

José Miguel G. Cortés és professor de Teoria de l’Art a la Facultat de Belles Arts de la UPV. Va ser director de l’IVAM entre setembre 2014 i setembre 2020 i ha publicat diversos llibres i comissariat nombroses exposicions d’artistes moderns i contemporanis.