'La más recóndita memoria de los hombres' (2021), de Mohamed Mbougar Sarr

Col·leccióConversesGrup de lecturaIVAM Centre Julio González

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

2002-2021: Formes d’allò contemporani

L’últim dels períodes històrics, el que més es vincula amb el nostre present, ofereix una sèrie de línies de fugida sobre projectes de prospecció centrats en les primeres dècades del segle XXI. En aquesta voluntat es poden abordar els múltiples imaginaris de la revolta, el fenomen performatiu de la protesta com a escenari sociològic que remet, alhora, a la iconografia de l’art dels segles XIX i XX. Les accions i intervencions sobre contextos diferents poden ser integrades en horitzons relatius als activismes feministes i queer, en els conflictes d’una globalització desigual i travessada per les formes actuals de comunicació i una nova consciència de la crisi com a fenomen global. Allò contemporani es presenta ja com un art postconceptual, obert en els seus significats, que recupera el document, la narració i les pràctiques del cos a través de la performance i la paraula.

La más recóndita memoria de los hombres (2021), de Mohamed Mbougar Sarr. Traducció de Rubén Martín Giráldez. Ed. Anagrama.

Aquest llibre podria haver ocupat la secció anterior i, els Relatos lumbung, aquest. Tots dos són tremendament actuals i tracten alguns dels aspectes a què ens enfrontem en aquestes primeres dècades del segle XXI. Tot i això, hem deixat per al final una obra literària sobre la literatura, sobre el que significa escriure i explicar històries, sobre la recepció de l’escrit en qui el llegeix i sobre el poder que té en els autors i autores posteriors. És a dir, sobre el poder que exerceix la creació en qui la produeix, en qui l’observa com a públic i en qui hi reflexiona posteriorment. Una novel·la ambiciosa, un laberint d’històries i personatges reals i ficticis que va guanyar el Premi Goncourt 2021 i que demostra que les històries no només continuen sent necessàries, sinó que ens conformen individualment i col·lectivament.

Relacionats

El gest narratiu

02 nov. 2022 – 10 mai. 2023
BibliotecaCol·leccióConversesGrup de lecturaIVAM Centre Julio González

'Relatos lumbung' (2022), VV. AA. Editat per Harriet C. Brown

ConfluènciesConversesGrup de lecturaIVAM Centre Julio González

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

1990-2001: Arts en un món global

Aquest període acull el procés pel qual el discurs de l’art contemporani i el fenomen de l’exposició es fan globals. Implica abordar la proliferació d’exposicions en què es dóna veu als altres globals, així com atendre els girs conceptuals dins l’àmbit expositiu. Cal atendre les complexes reivindicacions identitàries de minories i majories subalternitzades, l’explosió del popular i la renovació dels discursos feministes. És també el moment de nous formats i materials en què es produeix la hibridació de les tradicionals categories dels gèneres artístics en instal·lacions de gran format. Així mateix, s’incorpora a l’abstracció imaginaris imbuïts de crítica social, o discursos postcolonials. Els anys noranta són també la dècada dels inicis de les polítiques de gènere i moltes altres manifestacions no hegemòniques a què la institució, a través de la seua col·lecció i les seues exposicions, es fa permeable.

Relats lumbung (2022), VV. AA. Editat per Harriet C. Brown. Inclou relats d’Azhari Aiyub, Uxue Alberdi, Cristina Judar, Nesrine Khoury, Yásnaya Elena Aguilar Gil, Panashe Chigumadzi, Mithu Sanyal. Traducció de Gemma Deza Guil, Miren Agur Meabe, Immaculada Pérez Parra, Salvador Peña Martín, Laura Emilia Pacheco, Claudia Cabrera. Ed. consonni.

El concepte lumbung es va emprar a la passada documenta 15 com un concepte que implica un treball col·lectiu, realitzat per al bé comú. És una “paraula indonèsia emprada per referir-se al graner comunal, generalment d’arròs, on s’emmagatzema l’excedent de la collita en benefici de la comunitat”. Entesa com a pràctica, «dóna nom a la gestió comunal de recursos compartits i al treball comunitari. Implica una vida en comú i una sèrie de valors, aprenentatges i cosmologies». Aquest llibre és una antologia d’històries de ficció escrita per una diversitat de veus (set autors/autores i un col·lectiu) que s’imaginen sobre les possibilitats de les pràctiques col·laboratives des de punts diferents del planeta. Un món que en les últimes dècades ha reduït les seues distàncies a cop de click i que té per davant el seu repte més gran en segles: portar amb una crisi que, per primera vegada, té a veure directament amb la supervivència del seu propi planeta.

Relacionats

El gest narratiu

02 nov. 2022 – 10 mai. 2023
BibliotecaCol·leccióConversesGrup de lecturaIVAM Centre Julio González

Programa Articulacions

ArticulacionsMúsicaIVAM Centre Julio González

L’artista, poeta i DJ Perla Zúñiga (aka JOVENDELAPERLA) està interessada en manipular el llenguatge i els espais convencionals, així com utilitzar el so com a mitjà, per construir realitats efímeres on habitar el dubte i el desig.

Reconeguda a l’escena club nacional, Perla és cofundadora del col·lectiu CULPA on troba el seu refugi, impulsada per la necessitat de crear un espai que celebre i reivindique les existències trans i nb a la nit.

Els seus sets, característics per les barreges impredictibles però hipnòtiques, són estilísticament versàtils. Composicions intuïtives i sarcàstiques, plenes de textures i moments abrasius, que indueixen el públic a una mena de muntanya russa emocional i que l’han portat a ser resident de la ja aclamada festa queer MARICAS.

El caràcter sonor de la seua escriptura incita l’artista a treballar amb diferents productors com Enciam Zafir o Tomas Urquieta i a crear el seu live show El Hechizo del Viejecito, un recital concert que explora els espais d’èxtasi i ens porta a la reflexió a través de la unió entre poesia i música electrònica.

Aquest segell d’identitat l’ha fet participar en la programació d’institucions, clubs, ràdios i festivals reconeguts com: Primavera Sound (Barcelona), Boiler Room Festival, OHM (Berlín), Gasworks (Londres), Arena Spa (Porto), Rinse (París) o NTS (Londres), entre d’altres.

Relacionats

Articulacions – Programa d’estudis IVAM · UV · UPV

15 jun. 2022 – 04 set. 2022
ConversesEducacióSeminarisTallersIVAM Centre Julio González

El dijous 9 de febrer imparteix un taller basat en el ritme de les buleries i les seues connexions amb la diàspora africana

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

La balladora Yinka Esi Graves (Londres, 1983) ofereix un taller d’immersió basat en el ritme flamenc de buleries el pròxim 9 de febrer en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). A partir del ritme corporal, l’arrelament i la improvisació del ball, els participants en el taller ‘Buleries diaspòriques’ experimentaran la lent de la diàspora africana i la seua connexió amb el flamenc, tant en la manera en què es construeix com en la que s’experimenta.

Yinka Esi Graves és una de les docents convidades d’‘Articulacions’, el programa d’estudis internacional sobre teories i pràctiques artístiques de l’IVAM en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV).

Nascuda al Regne Unit, però amb arrels a Ghana, Jamaica i Cuba, la ballarina és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Sussex. L’any 2009 es va establir a Madrid per a formar-se a l’escola de flamenc Amor de Dios i després, amb mestres com Yolanda Heredia, La Lupi i Andrés Marín a Sevilla.

A través del ball Yinka Esi Graves reflexiona sobre l’origen del flamenc actual i la seua trobada amb les músiques natives d’Amèrica Llatina i Àfrica. Yinka és una ferma defensora de les arrels africanes del flamenc en el sentit de ball i música que s’articulen amb la comunitat. La relació entre un ritme dinàmic, un vocabulari específic i la idea que els qui miren també hi participen són maneres expressives de la diàspora africana.

L’activitat és gratuïta fins que se’n complete l’aforament i està dirigida a qualsevol persona interessada. No és necessari tindre coneixements de ball flamenc. Més informació i consulta del programa en el web www.ivam.es

Actuació dels alumnes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

L’IVAM i el Centro de Perfeccionament del Palau de les Arts Reina Sofía continuen amb la seua col·laboració en aquesta temporada 2022-2023, per a apropar les diferents arts i mostrar la vinculació existent entre elles, aptes per a tots els públics.

Així, amb l’objectiu de donar difusió a la creació artística i fer-la més accessible, han creat un programa de concerts amb què aconsegueixen integrar les programacions pròpies. Contextualitzen, mitjançant peces musicals que s’interpreten en les actuacions, les diferents propostes expositives que es presenten en l’IVAM.

Amb aquesta col·laboració, ambdues institucions reivindiquen la necessitat de treballar en una cultura oberta, polièdrica i plural, així com reivindiquen la importància de la cultura en el desenvolupament de les societats contemporànies.

Programa Articulacions

ArticulacionsConversesIVAM Centre Julio González

“Em pregunte si l’escriptura pot ser una manera de fer lloc en diversos plànols: espacial, mental, identitari, temporal. Escriure com una manera d’entrar en connexió amb allò que ens ha impactat i una manera de fer món des del més proper. La temptativa de L’onada al cap és posar en pràctica una escriptura somàtica, que es diferencia de l’anomenada escriptura performativa pel fet que no (o no només) actua sobre el cos de qui la llegeix. Història als cossos, a través de la gestualitat apresa, heretada o imitada, però també de les formes de percepció que incorporem físicament, les formes de mirar, sentir i veure, i les formes de narrar, dir, parlar. assumeix el llenguatge com a materialitat capaç de donar a veure, és a dir, revelar, els diferents estrats que conformen les relacions amb allò que ens interpel·la en la investigació en art, és també una pràctica de pensament corporal que posa en qüestió on el concepte de cos entés com a anatomia, espai físic que delimita i conté una subjectivitat individual i intransferible”.
Isabel de Naverán

La ola en la mente anomena una zona de recerca que col·loca l’escriptura al centre del fer, posant especial èmfasi en la percepció corporal en tant que lloc connector de sentits sensorials i intel·lectuals, el projecte busca assajar una escriptura que és alhora, dispositiu d’escolta i metodologia de recerca: una escriptura assagística, sensual, sensible, física i material.

La ola en la mente pren el nom del llibre d’Ursula K. Le Guin The Wave in the Mind. Talks and Essays on Writer, Reader, and Imagination (2004) que va ser publicat en castellà sota el títol Contar es escuchar. Sobre la escritura, la lectura, la imaginación(2017).

Per a l’elecció del títol original Le Guin s’inspira en una carta que Virginia Woolf envia a la poeta, escriptora i dissenyadora de jardins Vita Sackville-West el 1926. Woolf incideix en la importància de trobar el ritme adequat a l’escriptura. Un procés que requereix situar-se físicament en una manera d’observació sensible que Woolf compara amb el moviment d’una onada silenciosa, que s’inicia a alta mar, al mig de l’oceà, i que de tant en tant s’acosta cap a la riba. La tasca de qui escriu consisteix a detectar el moviment d’aquesta ona mentre s’acosta, es trenca i s’assenta en forma d’escuma. Només llavors es reconeix el ritme subjacent a les paraules.

La ola en la mente es gesta i desenvolupa des del 2021, en el marc del període que Isabel de Naverán gaudeix com a investigadora associada a Azkuna Zentroa, Bilbao.

Isabel de Naverán (Getxo, 1976) investiga a la cruïlla entre l’art, la coreografia contemporània i la performance en projectes de curadoria, edició i escriptura. La preocupació pel pas i ús del temps subjau a les seues investigacions, centrades en la transmissió corporal i la revisió del concepte de temps històric des de pràctiques efímeres i fugitives.

En 2010 funda, juntament amb Beatriz Cavia, Miren Jaio i Leire Vergara, Bulegoa Zenbaki Barik – Oficina d’art i coneixement a Bilbao, projecte al qual està vinculada fins al 2018.

Doctora en Art per la Universitat del País Basc. Des del 2017 treballa com a curadora de dansa i performance al Departament d’Activitats Públiques del Museu Reina Sofia, a Madrid, tasca que compagina amb el seu període com a investigadora associada a Azkuna Zentroa, Bilbao.

El 2022 publica els seus primers llibres: Envoltura, historia y síncope (Caniche editorial) i Ritual de duelo (editorial consonni) en el que suposa una forta aposta per l’escriptura.

En el marc de 'La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació'

TallersIVAM Centre Julio González

En 1946, Asger Jorn va realitzar un dibuix automàtic durant una estada a Saxnäs, una ciutat de Suècia, i Sápmi (la terra del poble indígena sami). Utilitzant bolígraf i paper transparent, va traçar una sèrie de dibuixos a partir de l’original, alhora que convidava amics artistes a fer el mateix. El resultat va ser una proliferació d’interpretacions, entre les quals hi ha pintures notables i elaboracions teòriques. Per a Jorn, l’experiment va demostrar que una imatge està oberta a multitud d’interpretacions depenent de l'”activitat de l’espectador, que deixa de ser un espectador real”.

En aquest taller, l’Institut de Vandalisme Computacional us convida a participar en una exploració lúdica i col·lectiva del dibuix de Saxnäs, juntament amb la convidada especial Anna Sofie Mathiasen. Amb l’ajuda de llapis de colors i algorismes informàtics intentarem extreure nous nivells de significat i d’interpretació.

Col·labora:

Relacionats

LA CREACIÓ OBERTA I ELS SEUS ENEMICS: Asger Jorn en situació

16 feb. 2023 – 18 jun. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González

Exposició 'La creació oberta i els seus enemics. Asger Jorn en situació'

ConversesIVAM Centre Julio González

Presentació a càrrec d’Ellef Prestsæter, comissari de l´exposició; Jacob Thage, director del Museum Jorn i Nuria Enguita, directora de l’IVAM. Acompanyats dels artistes Michael Murtaugh i Nicolas Malevé (de l’Institute for Computational Vandalism) i Anna Sofie Mathiasen.

La creació oberta i els seus enemics: Asger Jorn en situació presenta la singular trajectòria de l’artista danès Asger Jorn (1914-1973), membre fundador de moviments d’avantguarda com Cobra i la Internacional Situacionista. Tot i que sovint és aclamat com un pintor extraordinari, l’abast notable de la pràctica de Jorn mereix una exploració més àmplia. La creació oberta i els seus enemics fa llegibles els paràmetres experimentals de les múltiples activitats de Jorn, traçant les seues eixides i tornades a la pintura.

L’exposició inclou obres encarregades per l’artista danesa Anna Sofie Mathiasen, així com per l’Institut Escandinau de Vandalisme Comparatiu (SICV), que han estat convidats a participar al llegat de Jorn des d’una perspectiva contemporània. Desenvolupada en estreta col·laboració amb el Museu Jorn a Silkeborg i comissariada per l’historiador de l’art Ellef Prestsæter, l’exposició va acompanyada d’un llibre complet que presenta traduccions de textos canònics i inèdits de Jorn, així com noves perspectives sobre la pràctica.

Col·labora:

Relacionats

LA CREACIÓ OBERTA I ELS SEUS ENEMICS: Asger Jorn en situació

16 feb. 2023 – 18 jun. 2023
ExposicióIVAM Centre Julio González
ConversesIVAM Centre Julio González

Potser ara es mostren més treballs d’artistes transgènere, però, amb això, potser simplement s’hi inclou l’art i les artistes transgènere dins d’una manera de percepció preexistent. Què significaria veure l’art totalment des de les perspectives trans? Aquest projecte s’hauria d’iniciar amb una crítica a la mirada cis, una manera de mirar que ordena el món a través d’un model estàndard del subjecte amb un gènere assignat, i que tracta les anomalies al model estàndard com a exòtiques, còmiques o perilloses. Potser podem desenvolupar una altra manera de veure, a partir de les formes en què les artistes trans negocien la mirada cis en la seua pròpia pràctica.

McKenzie Wark és una escriptora i acadèmica nascuda a Austràlia i basada a Nova York. Ha publicat assajos centrats en el llegat de la Internacional Situacionista (IS) i els canvis socials i culturals produïts per la irrupció de les tecnologies de la informació i comunicació a la nostra quotidianitat. Els seus llibres traduïts a l’espanyol són Un manifiesto hacker (Alpha Decay), La playa bajo la calle (Hermida), El capitalismo ha muerto (Holobionte) i Vaquera Invertida (Caja Negra). Raving, el seu llibre més recent, ha estat publicat per Duke University Press.

En el marc de l’exposició sobre Teresa Lanceta i acompanyades de la lectura de textos de Pedro G. Romero

Nota de premsaIVAM Centre Julio González

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta divendres que ve 27 de gener a les 19 h ‘Pujar i baixar escales’, una actuació en viu de les ‘bailaores’ Javiera de la Fuente, Fuensanta «La Moneta» i Ana Morales, Premi Nacional de Dansa 2022, acompanyades de la lectura de textos de Pedro G. Romero.

‘Pujar i baixar escales’ és una proposta conjunta de l’artista Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) i l’artista, curador i comissari Pedro G. Romero (Aracena, 1964), expert en flamenc que ha col·laborat amb El Niño de Elche, Rosalía o Rocío Márquez, entre altres. Es tracta d’una peça específica creada en diàleg amb l’exposició retrospectiva ‘Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert’, que mostra en el museu 150 obres de l’artista. Un treball en què teixir es manifesta com una tècnica ancestral que té relació amb la manera en què les paraules es van entrellaçant en un text.

Durant la performance, que ja va tindre lloc en el Macba el passat mes de maig, les ‘bailaores’ trenaran amb els seus cossos una coreografia, amb les paraules i la veu de Pedro G. Romero, de manera que el moviment dels seus cossos es converteix també en escriptura.

La pràctica artística de Teresa Lanceta conté nombroses referències al flamenc i a la seua relació amb les gitanes. L’exposició retrospectiva en l’IVAM recull un conjunt d’obres que sorgeixen de les vivències de l’artista al Raval de Barcelona, l’antic «barri xinés». Un lloc, molt present en el seu treball, que era llavors una mescla entre el portuari, l’obrer, el migrant i el flamenc.

L’activitat és gratuïta fins a completar aforament. Més informació i consulta del programa en la web www.ivam.es.

El cas de 'La dona davant de l'espill'

Centres educatiusIVAM Centre Julio González

El museu pot ser un escape room, convertir-se en un escenari ple de pistes amagades a les obres de Julio González, o als llibres de +Moguda!, la biblioteca per a professorat de l’IVAM?

L’IVAM i el Cefire d’àmbit Artístic Expressiu de València estrenyen col·laboració i compromís cap a la formació del professorat de diversos àmbits de tot el territori amb aquesta nova proposta formativa. En aquesta, l’enginy, l’art contemporani i l’amor per la lectura s’uneixen en un gran joc en què els participants aprendran a dissenyar i implementar les seues pròpies escape room lectores a l’aula.

Amb aquesta proposta aprendrem eines de gamificació que el professorat d’educació primària i secundària podran posar en pràctica a l’aula. El curs està enfocat des de l’experimentació de diferents activitats gamificades als espais de l’IVAM Centro Julio González.

Programa Articulacions

ArticulacionsConversesIVAM Centre Julio González

Al llarg dels segles, els humans van aprendre a mantindre una dieta sana i continuada “allargant” les estacions: conservant, fermentant, sortint, adobant, congelant, assecant i curant els aliments. Podien collir en temporada i menjar l’excedent fora. Però en l’actualitat aquesta lògica ha quedat totalment trastocada. CLIMAVORE proposa com menjar a mesura que els humans canvien els climes. O, en realitat, com viure com a humans en climes canviants. A mesura que avancen les estacions, reconeixem que és crucial menjar menys proteïnes de carn industrial, més productes cultivats localment o més plats a base de plantes, però potser no n’hi ha prou. Enmig de la crisi climàtica i els durs advertiments que la humanitat ha de canviar dràsticament el seu mode de vida per frenar les emissions de carboni i la pèrdua de biodiversitat, alhora que recolza estructures laborals i socials ètiques, aquesta xerrada explora maneres d’abordar els llegats de l’industrialisme i l’extractivisme. El seu objectiu és anar més enllà d’una dieta carnívora, omnívora, locívora, vegetariana o vegana i pensar en el CLIMAVORE com una manera de menjar, viure i estimar que defineix el futur en una nova època de descentralització dels éssers humans en aquest planeta.

Cooking Sections examina els sistemes que organitzen el món a través del menjar. A través d’instal·lacions, performances i vídeos que responen a les necessitats del lloc, exploren els límits que se superposen entre l’art, l’arquitectura, l’ecologia i la geopolítica. Fundada a Londres el 2013 per Daniel Fernández Pascual i Alon Schwabe, la seua pràctica utilitza el menjar com a lent i eina per observar paisatges en transformació. Des del 2015 han treballat en múltiples iteracions del projecte a llarg termini CLIMAVORE, que explora com menjar a mesura que els éssers humans canvien els climes. El 2016 van obrir The Empire Remains Shop.