‘Gens monstruós m’és alié’. Projecció de ‘La dona i el monstre’ acompanyada d’una conversa entre María Bastarós i Las Entendidas

La proposta dels dimarts de cinema en l’IVAM es planteja amb l’ànim de fer del museu un espai interdisciplinari que active una conversa entre les arts i el museu com a arena de creació contemporània. Amb un comissariat a càrrec de Las Entendidas, el cicle presenta una selecció mensual de propostes audiovisuals per a fomentar una conversa horitzontal i propera. En esta nova sessió del programa ‘Sessió Expandida. El cineclub de l’IVAM’ es projectarà ‘La dona i el monstre’, que anirà acompanyada d’una conversa entre María Bastarós i Las Entendidas. 

Un grup d’investigadors en l’Amazones són els protagonistes d’esta busca d’una criatura desconeguda que està causant terror en la zona: un ser (mitat home?, mitat amfibi) que habita en el llac, però que és capaç de sobreviure també fora de l’aigua. Reconeguda com un dels grans clàssics del fantàstic, ‘La dona i el monstre’ (Jack Arnold, 1954, 79 minuts) ha inspirat a grans directors com Guillermo del Toro per a la creació del monstre de ‘La Forma de l’Aigua’ i era la pel·lícula que, segons diuen, Ingmar Bergman sempre veia el dia del seu aniversari.  

La projecció anirà acompanyada per una conversa plantejada per Las Entendidas, comissàries del cicle de cinema, amb l’escriptora María Bastarós sobre les inquietuds que vertebren la seua obra i que es relacionen de manera estreta amb la pel·lícula. El seu últim llibre, ‘Criaturita’ (2025), thriller rural femení en el qual el monstre del llac no és el pitjor que li pot passar al seu protagonista, establix un inesperat diàleg amb el clàssic de Jack Arnold.  

María Bastarós Hernández (Saragossa, 1987) és escriptora i guionista, llicenciada en Història de l’art i Màster en gestió cultural. Ha treballat per a centres com el Thyssen Bornemisza i l’Institut Cervantes de Tànger, i comissariat exposicions com a “Muerte a los Grandes Relatos” (Matadero Intermediae, Madrid) o “Apropiacionismo, disidencia y sabotaje” (Sala Juana Francés, Saragossa). Ha publicat la novel·la ‘Historia de España contada a las niñas’ (Fulgencio Pimentel, 2019) guanyadora del Puchi Award, el Premio Cálamo Otra Mirada i el Premi de Narrativa de l’Associació de Crítics de València; el llibre de relats ‘No era a esto a lo que veníamos’ (Candaya, 2021), finalista del premi Setenil, del Queen Elizabeth Prize for Translation i del Warwick Prize for women in translation, així com un dels cinc millors llibres de ficció traduïts de 2024 per a The Guardian; la novel·la ‘Criaturita’ (Seix Barral, 2025), guardonada amb el Premi a Millor Novel·la de l’Associació de Crítics de Terol, i els llibres de divulgació ‘Herstory’ i ‘Sexbook’ (Lumen, 2019 i 2021).

Els seus articles i relats de ficció han sigut publicats per mitjans com El País, Verne, El Diari, S Moda o El Periscopio. Com a guionista ha participat en la sèrie ‘Superestar’ (Suma) i actualment treballa per a diverses productores de contingut audiovisual. Impartix tallers d’escriptura creativa i li agraden els gats, els monstres, les esglésies medievals i el punk.