Places categories: IVAM Centre Julio González

Una proposta de Pablo Bolumar

El 5 de juny de 2024, Pablo Bolumar Plata va presentar el grup d’investigació col·laboratiu “Canya a la canya”, una plataforma que pretén agrupar experiències i interessos constructius entorn de la canya comuna.

“Canya a la canya” és una expressió que diverses empreses de gestió forestal han utilitzat en les últimes dècades per a referir-se als costosos treballs d’eliminació dels densos canyars dels rius de la Comunitat. Classificada hui dia com a planta invasora, la canya és una de les espècies més resistents i amb un dels potencials de creixement més ràpids del món, i és per això que es va introduir en la Península durant l’antiguitat. A causa de la disminució del seu ús en construcció i de les tales periòdiques que mantenien els canyars en equilibri amb la resta d’espècies, la seua expansió ha monopolitzat els marges fluvials, desplaçant a la flora endèmica i obligant les administracions a dissenyar estratègies de control i erradicació.

Bolumar va plantejar que esta primera sessió fora la primera d’una sèrie d’activitats que es desenrotllaran fins a mitjan 2025, en les quals estudiaran la relació constructiva de l’ésser humà amb la canya. Des de la seua biologia i hàbitats, maneres de plantar-la, tallar-la i treballar-la, fins a les seues tècniques de transformació, amb aplicacions en agricultura i construcció. L’objectiu final del grup investigatiu serà desenvolupar tècniques de transformació de la canya, associades al disseny espacial i de nous materials, així com especular sobre possibles estratègies de gestió de l’entorn fluvial compatibles amb les activitats humanes i no humanes.

La primera activitat va consistir en una introducció general en forma de xarrada distesa, en la qual es van presentar el tema i als primers convidats, així com la resta de programa i activitats que es realitzaran.

Una proposta de Marco Henri

Per a la seua activitat individual d’Art i Context 2023-2025, l’artista del programa Marco Henri va realitzar una anàlisi sobre l’ús del so en la xarxa social Tik Tok, buscant indagar sobre diverses pràctiques creatives realitzades en la plataforma i l’impacte del format en el seu consum.

La presentació –que va tindre lloc en el Lab2 de l’IVAM el passat 24 de maig de 2024– va girar entorn de la relació entre l’anonimat i l’experimentació artística, l’error i soroll en el so, noves tècniques de sonorització d’imatge i sampling, i l’evolució de la música ambient en l’àmbit popular. A més, es va mantindre un diàleg col·lectiu amb els assistents sobre les diferents temàtiques exposades.

Una conversa entre Sandra Mar i Berta García Faet

El 26 d’abril de 2024, l’artista del programa Sandra Mar va convidar a l’escriptora Berta García Faet per a conversar entorn de l’amor, el desig i la materialitat. En esta conversa es van abordar també temes com la relació entre l’escriptura i les arts plàstiques, en concret amb l’escultura.

El diàleg va partir d’esta connexió entre les seues pràctiques, el punt de trobada de les quals és l’escriptura. En ella van coincidir fa ja uns anys, quan Berta García Faet publicava els seus primers poemaris i Sandra Mar s’interessava per la poesia i per autores que partien de la sentimentalitat per a teoritzar-la, problematizarla o entendre’s en ella. El desig i l’amor són dos temàtiques recurrents en la pràctica d’ambdues, que són abordades des d’una sensibilitat passional i visceral alhora que amable i delicada. Qüestions enteses no com a confessió o diari, sinó com a motivador de l’artístic i de la tècnica, així com de l’experimentació, el joc i eixa forma tan física de treballar el llenguatge. Tant en els poemes com en les escultures, veiem eixos xicotets centellejos tan màgics de la plata, una fusta que s’ablanix, una clivella que sorgix en la ceràmica d’un bol, la llum, la ferida. Una materialitat que permea de l’escriptura a l’escultura i del físic a la paraula, que és comuna i que s’aborda i sorgix des de diferents llocs per a cadascuna.

Berta García Faet (València, 1988) és escriptora, investigadora de cursileríes, llengües romanços i animalismes. Els seus llibres més recents són l’assaig El arte de encender las palabras (Barlin, 2023) i el llibre de poesia Corazonada (La Bella Varsovia, 2023). També ha publicat, en esta mateixa editorial, els poemaris Una pequeña personalidad linda (2021); Los salmos fosforitos (2017), Premi Nacional de Poesia Jove “Miguel Hernández” 2018; La edad de merecer (2015), traduït al anglès per Kelsi Vanada amb el títol de The Eligible Age (Song Bridge Press, 2018); i altres quatre llibres, reunits en Corazón tradicionalista: Poesía 2008-2011 (2018). Doctora en Estudis Hispànics (Brown University, EE. UU.)

Taller de dibuix amb weecolors

El programa Art i Context 2023-2025 va convidar a weecolors a realitzar un taller de dibuix amb motiu de la col·laboració de l’artista amb la imatge d’esta segona edició.

Esta activitat va tindre lloc el 28 de febrer de 2024 i va explorar el dibuix com a pràctica col·lectiva, així com la seua relació amb la moda, el cos i altres llenguatges (publicitari, del còmic) a través d’una sessió de dibuix en viu. Dos models van vestir peces de moda històriques cedides per a l’ocasió per un arxiu privat en diàleg amb la col·lecció de l’IVAM. Els participants van realitzar sketches de les poses i els looks, acompanyats d’una selecció musical a càrrec d’Antoni Amaya. Així, es van introduir en l’espai del museu aspectes de la bellesa i la superficialitat de distintes eres i geografies que interessen a l’artista. En esta atmosfera, weecolors va compartir referències i materials que influïxen en la seua obra.

weecolors ha realitzat exposicions individuals en Prada, Madrid (2021); Pols, València (2022) i Ca Felipa, Barcelona (2023). El seu treball ha format part d’exposicions col·lectives a la Casa Museu Lope de Vega, Madrid; el Centre del Carme Cultura Contemporània, València; Centre Cívic de Sant Andreu, Barcelona; entre altres. Recentment ha sigut resident en l’espai d’artistes de Tabakalera, Donostia-Sant Sebastià; i ha dissenyat les identitats de les Pícnic Sessions (2023) per al Museu Centre d’Art Dos de Maig, Móstoles; i de Art i Context (2023–2025) per a l’IVAM, València.