36 AniversarioVisitesIVAM Centre Julio González

En el marc de l’exposició Pinazo: identitats, comissariada per Vicente Pla, comencem una sèrie de diàlegs entre Pinazo i artistes contemporanis de la mà de Societat Doctor Alonso, els qui han intervingut en l’exposició de Pinazo proposant un encreuament entre els seus retrats i els de l’artista valencià. A les 19:30h, just abans de la inauguració, i amb l’objectiu d’acostar esta intervenció al públic, Sofía Asencio i Joan Forner oferiran una visita introductòria al seu projecte per al públic assistent (aforament limitat).

  • 19:30h. Visita de la mà de Societat Doctor Alonso (aforament limitat, reserva prèvia)
  • 20h. Inauguració i còctel (entrada lliure fins a completar aforament)
36 AniversarioVisitesIVAM Centre Julio González

Amb motiu del centenari del seu naixement, l’IVAM inaugura l’exposició ‘Manolo Gil. Àlbum’, com a homenatge a un dels creadors més admirats i importants de la generació d’artistes de l’avantguarda de postguerra a Espanya. El comissari de la mostra i conservador de l’IVAM, Joan Ramon Escrivà, oferirà una visita prèvia a la inauguració de les 20h en la qual acostarà, a mode de presentació de l’exposició, part del corpus de l’obra de Gil que atresora l’IVAM en la seua col·lecció.

  • 19:30h. Visita de la mà de Joan Ramon Escrivà, conservador de l’IVAM i comissari de l’exposició (aforament limitat, reserva prèvia)
  • 20h. Inauguració i còctel (entrada lliure fins a completar aforament)
36 AniversarioDIMDIMVisitesIVAM Centre Julio González

Esta visita oferirà de la mà de Cristina Mulinas, Cap de Registre de l’IVAM, una panoràmica de la zones restringides al públic, on es concentra el treball preparatiu entorn de les obres d’art del museu, i evocarà el recorregut que un transport d’art fa quan arriba al museu, visitant moll, trànsit, rampes així com la cambra cuirassada del museu.

36 AniversarioVisitesIVAM Centre Julio González

La comissària de l’exposició i conservadora de fotografia de l’IVAM, Sandra Moros, realitzarà una visita especial a l’exposició del fotògraf valencià, en la qual aprofundirà en uns certs materials de l’arxiu de Cualladó, i posteriorment, mostrarà als visitants altres corpus del treball de l’artista que no estan exposats en sala, visitant el magatzem dels fons del museu.

Obertura de l'arxiu amb Pepe Miralles i visita tècnica a la biblioteca de l'IVAM

VisitesIVAM Centre Julio González

Amb l’ànim d’oferir una panoràmica del treball que es realitza des de la Biblioteca i Centre de documentació de l’IVAM, la cap de Biblioteca, Eloísa García, mostrarà el treball realitzat amb els fons d’arxiu que alberga la biblioteca per a donar pas, posteriorment, a obrir l’arxiu de l’artista Pepe Miralles comptant amb la seua participació i la d’Alba Braza, mediadora del projecte que l’artista va realitzar en l’IVAM en 2018-2019.

Llavors i sota el títol Efecte d’una força aplicada bruscament, Pepe Miralles va dur a terme una investigació i posterior exposició que va arreplegar una genealogia dels relats orals, les vivències privades i la memòria històrica dels impactes que el VIH i la SIDA van causar en els anys 90 en els cossos i els espais psicosocials de les comunitats d’hòmens que tenen relacions sexuals amb hòmens.

La investigació es va basar en la reconstrucció de relats, l’arxiu i la comunicació de les trajectòries de vida i les conseqüències de la infecció i malaltia en hòmens seropositius, per a respondre a la necessitat de restaurar la memòria esborrada de les experiències, pràctiques i vivències dels homosexuals seropositius al nostre país.

Efecte d’una força aplicada bruscament va generar un arxiu que més tard va passar a formar part dels fons de la Biblioteca de l’IVAM i que el propi artista i la mediadora Alba Braza contaran al públic el dia 18 de febrer.

Relacionats

36 aniversari

Visites, accions, activació d'arxius i dramatitzacions

36 AniversarioTallersVisitesIVAM Centre Julio González

El pròxim 18 de febrer de 2025, l’IVAM complix el seu 36 aniversari i, sota el paraigua d’esta celebració, del 18 al 23 de febrer el museu presenta una àmplia programació especial d’activitats, visites i tallers, amb la finalitat de mostrar el seu programa d’exposicions, obrir els seus fons i compartir el treball que realitzen els equips de l’IVAM.

Detall de les activitats:

Dimarts 18 de febrer 

Dimecres 19 de febrer  

Dijous 20 de febrer  

Dissabte 22 de febrer 

Diumenge 23 de febrer   

36 AniversarioVisitesIVAM Centre Julio González

De la mà de la Cap de Restauració del Museu, Maite Martínez, s’oferirà sota reserva l’accés a la zona restringida de l’IVAM on conéixer de primera mà la labor que l’equip de la restauració del museu duu a terme en relació amb la col·lecció de l’IVAM, així com de les exposicions temporals que el museu acull.

Relacionats

36 aniversari

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • El museu continua com la insígnia cultural de la comunitat autònoma, segons l’Observatori de la Cultura de la Fundació Contemporània
  • La comissió de valoració per a la selecció de la direcció de l’IVAM es reunix dilluns que ve, amb 12 candidats en el procés

València (29.01.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) se situa per quart any consecutiu en el podi de les institucions i esdeveniments culturals més importants de la Comunitat Valenciana, segons l’Observatori de la Cultura corresponent a 2024 realitzat per la Fundación Contemporánea. L’informe també designa a l’IVAM com la insígnia cultural de la Comunitat Valenciana, que correspon a la proposta més destacada segons els professionals valencians.

Entre les propostes de l’IVAM que destaquen com a mereixedores d’ocupar estos llocs en el rànquing es troben les exposicions dedicades a l’artista alacantina Juana Francés que s’exhibix fins al pròxim 9 de març en l’IVAM, o ‘Retrats per a somiar’, la mostra dedicada a les fotògrafes Francesca Woodman i Julia Margaret Cameron que va organitzar l’IVAM en col·laboració amb la National Portrait Gallery.

El llistat s’ha elaborat a partir de les opinions de 461 experts professionals de la cultura, entre els quals es troben responsables de fundacions, directors de museus, teatres, editors, gestors culturals, artistes, escriptors, productors o galeristes, que van respondre al desembre de 2024 a un qüestionari valorant diferents aspectes de l’activitat cultural.

El rànquing de la Comunitat Valenciana està encapçalat per l’IVAM, seguit pel Centre d’Art Hortensia Herrero, en tercer lloc es troben el Centre del Carme Cultura Contemporània i el Museu de Belles Arts de València, i en quint lloc el Palau de les Arts Reina Sofia i Dansa València.

A nivell nacional, el Museo del Prado ha sigut el millor de 2024, seguit pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i el Festival de Sant Sebastià, que ocupen la segona i tercera posició, respectivament. De nou l’IVAM se situa com la primera institució cultural de la Comunitat Valenciana en el rànquing nacional, ocupant el lloc 14é d’acord amb esta radiografia de les propostes culturals més importants de tot l’Estat. La relació es completa amb fins 106 institucions i activitats.

A més, l’Observatori de la Cultura inclou una classificació denominada “Els Imprescindibles”, on es relacionen les propostes culturals més destacades a nivell nacional i on també sobreïx l’IVAM en l’apartat de museus i centres d’art.

De la mateixa manera, el projecte ‘Confluències. Intervencions artístiques en el medi rural’ de l’IVAM és una de les propostes més destacades en ‘El millor de la cultura en el medi rural’, segons l’informe de la Fundació Contemporània.

 

Selecció de la direcció

D’altra banda, els membres de la comissió de valoració per a la selecció de la direcció de l’IVAM es reuniran dilluns que ve per a constituir la comissió de manera oficial i reprendre el procés.

Este dimecres s’ha publicat en el DOGV el nomenament de David Barro com a membre de la comissió en substitució de Guillermo Solana, qui va renunciar per raons personals. A més, s’ha substituït a la secretària de la comissió, que es troba de baixa mèdica.

En la reunió es traslladarà als membres la documentació aportada pels candidats per al seu examen i valoració. El número de candidatures que s’han presentat al procés és 12.

Galeria

Nota de premsaIVAM Centre Julio González
  • Soledad Sevilla, Isidoro Valcárcel Medina y Manolo Gil serán protagonistas en el primer semestre del año
  • Una exposición sobre el universo de los fanzines y diálogos con Ignacio Pinazo completan el programa que albergará el museo hasta junio

València (24.01.25). La secretaria autonómica de Cultura, Pilar Tébar, acompañada por la directora adjunta del Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Sonia Martínez, la directora general de Patrimonio Cultural, Marta Alonso, y la gerente del museo María Ayuso, han presentado la programación de exposiciones del museo para el primer semestre de 2025.

Durante el acto de presentación, la secretaria autonómica de Cultura ha recordado el esfuerzo que hay detrás de la programación de un museo y ha agradecido el trabajo de todo el equipo del IVAM que ha permitido que se pueda llevar a cabo. “Este esfuerzo nos permite hoy presentar una programación abierta, dirigida a todos los sectores” ha destacado.

Asimismo, ha informado que la programación de este 2025 ya está aprobada por el consejo rector pero que la persona que finalmente sea designada para ocupar la dirección del museo podrá “además de hacerla suya, proponer un enorme programa de actividades paralelas”.

Por otra parte, ha apostado por la descentralización del IVAM ya que, según ha explicado, “las tres provincias merecen el mismo tratamiento cultural”. Así ha destacado que se seguirán “explorando nuevas propuestas y se llevarán a cabo todas las colaboraciones posibles con otras instituciones”.

Por su parte, Sonia Martínez ha hecho un recorrido por la programación y ha destacado sobre sobre el programa expositivo del Centro Julio González que albergará un total de seis exposiciones en la primera parte del año que “es un programa plural que atiende a artistas consagrados, creadores jóvenes, público especializado, escolares, bebés, público senior, vecinas y vecinos migrantes, bailarines o personas con discapacidades auditivas”.

La propuesta incluye dos grandes exposiciones dedicadas a nombres fundamentales de la escena artística española: Soledad Sevilla e Isidoro Valcárcel Medina. El IVAM también apuesta por artistas internacionales como Senga Nengudi y Maren Hassinger, una relectura de la Colección del IVAM en forma de diálogos en torno a Ignacio Pinazo y una exploración sobre el universo de los fanzines.

En el mes de febrero el IVAM arrancará su programación expositiva con un homenaje a Manolo Gil (València 1925-1957), uno de los creadores más importantes de la generación de la vanguardia de postguerra en España. En 2025 se cumple el centenario del nacimiento de este artista, miembro fundador del Grupo Z y también ideólogo y promotor -junto al crítico de arte Vicente Aguilera Cerni- del Grupo Parpalló.

La muestra se estructura a partir de los materiales extraídos de un álbum de más de doscientas páginas donado al IVAM por su viuda, la artista Jacinta Gil Roncalés, junto a pequeños catálogos, escritos y dibujos inéditos que se muestran por primera vez en esta exposición. “‘Manolo Gil. Álbum’ servirá como prólogo de ‘Atreverse a más’, una exposición prevista para finales de año en el IVAM que revisitará el arte valenciano entre 1947 y 1960”, explicó Sonia Martínez.

Soledad Sevilla (Valencia, 1944) será una de las protagonistas del 2025 en el IVAM con una retrospectiva que se inaugurará el 10 de abril. La muestra, organizada por el Museo Reina Sofía con motivo del Premio Velázquez de Artes Plásticas 2020 en colaboración con el IVAM, mostrará al público alrededor de un centenar de obras, acompañadas de abundante documentación procedente del archivo personal de la artista. Desde sus primeros pasos en el Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid hasta sus producciones actuales, algunas realizadas específicamente para la muestra.

Otro nombre fundamental que ocupará las salas del IVAM será Isidoro Valcárcel Medina (Murcia, 1937), galardonado con el Premio Nacional de Artes Plásticas en 2007 y el Premio Velázquez en 2015. “El proyecto pretende revisitar la trayectoria del artista, pionero del arte conceptual y la ‘performance’, en estas dos últimas décadas mediante una instalación en la galería 3 y una publicación asociada que revisará su obra de manera documental”, subrayó la directora adjunta.

La galería 4 también acogerá un proyecto clave en la programación del curso:  una exposición que celebra más de cinco décadas de colaboración artística entre Senga Nengudi (Chicago, 1943) y Maren Hassinger (Los Ángeles, 1947). Esta muestra indagará en la estrecha colaboración entre ambas artistas a través de instalaciones, textos, esculturas, performances y proyectos de vídeo.

 

Apuesta por la producción fanzinera

Con la colaboración de la Cátedra de Estudios del Cómic Fundación SM-UV, el IVAM pondrá el foco en los fanzines en la exposición ‘¡Eso no es cómic! Fanzines: vanguardia e innovación’. “El objetivo no es solo mostrar las nuevas posibilidades expresivas que han nacido en el fanzine, sino explorar las dinámicas creativas que están dando lugar a estos cambios y hallazgos”, comentó Sonia Martínez. Para ello, se desarrollará una extensa programación de actividades que incluirá talleres y charlas con autores fanzineros.

 

Relecturas de la colección de Pinazo

En esa voluntad por leer la historia ‘a contrapelo’ para añadir capas de sentido se inserta una serie de diálogos entre las obras de Ignacio Pinazo y creadores contemporáneos. En esta iniciativa, enmarcada en la exposición ‘Pinazo: identidades’ que alberga la sala de la Muralla, participarán tres artistas invitados a partir del 20 de febrero.

La primera colaboración correrá a cargo de Societat Doctor Alonso, una compañía dirigida por el director de teatro y dramaturgo Tomàs Aragay y la bailarina y coreógrafa Sofia Asencio. Este primer diálogo pretende reflexionar sobre las identidades proponiendo un cruce a partir de los vídeos y fotografías del proyecto ‘Retratos (o si yo fuera)’ de Societat Doctor Alonso y las obras de Pinazo.

 

Programas públicos

Durante la presentación la directora del museo también ha dado a conocer el programa de actividades y educación del IVAM que se genera en relación con su colección, sus exposiciones y su entorno. Dentro de los programas de larga duración continúa la apuesta del IVAM por unir a parejas de nietos y abuelos en ‘Un pequeño gran proyecto’, un proyecto específico para profesorado, así como el trabajo con los seniors (mayores de 65 años) denominado ‘Els Grans de l’IVAM’.

El IVAM también ofrece una batería de propuestas destinadas a madres, padres y sus bebés de menos de un año, como visitas a las exposiciones o el taller ‘Juguetoría’, que aterriza de manera permanente en uno de sus espacios. Esta línea de trabajo con la primera infancia se refuerza con la reciente inauguración de la Sala Blanda, una iniciativa del museo para adaptar su arquitectura a los más pequeños.

Además, el IVAM continúa su labor como motor cultural de referencia con la invitación a artistas de distintas disciplinas para habitar el museo durante un período determinado. Tras los ‘Estudios Abiertos de LUCE, Carlos Maiques, Sandra Gómez y Vicente Gisbert, en 2025 llegarán nuevos creadores para transformar uno de sus espacios en un estudio temporal.

Para terminar, Sonia Martínez ha desgranado también los proyectos vinculados con el mundo literario y editorial -como el grupo de lectura y la biblioteca itinerante-, la línea de acción del museo en el territorio y las mediaciones asociadas a las exposiciones.

Galeria

Primer diàleg amb 'Pinazo: identitats'

ExposicióIVAM Centre Julio González

En el marc de Pinazo: identitats, comissariada per Vicente Pla, comencem una sèrie de diàlegs entre Pinazo i artistes contemporanis. En la primera invitació, Societat Doctor Alonso intervindrà en l’àmbit Reconeixements de la mostra, proposant un encreuament entre els seus retrats i els de Pinazo.

Retrats (o si jo fóra) és un projecte de 2008 de Societat Doctor Alonso amb la intenció de retratar diferents cossos, diferents identitats, a través del cos d’una mateixa persona: la ballarina Sofía Asencio. En diferents vídeos que funcionen com a pintures vivents, Asencio s’apropia del moviment i la iconografia pròpies de cadascuna de les persones que retrata, creant una representació desplaçada, una imitació. Despullat de profunditat, sembla un joc infantil de disfresses. No obstant això, els personatges no formen part d’un imaginari èpic o de ficció. Són, per exemple, una professora d’anglés de Praga, un mestressa de casa de Líban o una fruitera de Rivas. El que unix l’obra de Societat Doctor Alonso amb els treballs d’Ignacio Pinazo és la perspicaç curiositat pels seus semblants, pels seus símbols, els seus escenaris. Tots dos furguen en una bretxa oberta en la modernitat: la reflexió sobre la identitat, siga la pròpia o l’aliena.

En vore estos treballs, separats per més d’un segle d’història, disposats junts en la mateixa sala, no podem evitar preguntar-nos com la identitat i la seua representació s’han transformat des de llavors. Són totes les obres filles obligatòries del seu temps? Com ha influït la transformació de la modernitat en la manera en què mirem als altres? Com hem canviat nosaltres com representats? Tant en mirar com en representar, estem condemnats a passar la imatge de l’altre per nosaltres, modificant-la.

BibliotecaExposicióIVAM Centre Julio González

Al llarg de la seua carrera, la pintora Soledad Sevilla (València, 1944) ha desenvolupat un rigorós llenguatge basat en la puresa de la línia i el color i en la construcció de formes partint de mòduls geomètrics. Esta exposició, comissariada per Isabel Tejeda, repassa cronològicament la trajectòria de l’artista a través de més d’un centenar d’obres que comprenen des dels seus primers passos en el Centro de Cálculo de la Universitad de Madrid fins a les seues produccions actuals, algunes realitzades específicament per a la mostra. La retrospectiva incidix en l’afirmació de l’artista de que ha pintat el mateix quadre tota la seua vida, connectant els seus primers treballs de la dècada de 1960 amb les seues últimes sèries com Horitzons blancs o Esperant a Sempere, en la qual homenatja el seu referent i amic Eusebio Sempere.

Tot i que lligada en els seus inicis a l’heterogeni grup d’artistes espanyols adscrits als pressupostos estètics de l’abstracció geomètrica —amb els quals ha mantingut afinitat tota la seua vida—, Sevilla prompte es desmarca de l’ús de l’ordinador com a ferramenta plàstica. Entre 1980 i 1982, realitza una estada a Boston fonamental en el desenvolupament de la seua carrera. Allí duu a terme, entre altres projectes, les sèries Keiko, Stella i Belmont, compostes per dibuixos de línies individuals, fines i lleugeres que preconitzaven la sensació de vibració tan característica de la seua pintura posterior. Al seu retorn, la línia, les trames i la llum com a vehicles de l’emoció porten a l’artista a treballar sobre dos fites essencials de la cultura espanyola, Las Meninas de Diego Velázquez i l’arquitectura andalusina de L’Alhambra de Granada —ciutat en la qual residix en l’actualitat—.

Cap a mitjan dècada de 1990, una acumulació de pinzellades comença a invadir les seues teles rítmicament —com s’observa en En ruinas II o Díptico de Valencia— i la naturalesa s’apropia de les seues obres. Un “magma vegetal”, en paraules de la mateixa Sevilla, compacta la superfície del llenç per a anar deixant veure progressivament una línia de llum. Les vegetacions penjants, les nits d’insomni —representades en la seua sèrie Insomnios— i les arquitectures agrícoles, conduïxen a l’espectador a mirar el món a través de la trama. Trames de fulles o de malles de plàstic inspirades en els assecadors de tabac de la Vega granadina.

La generació d’instal·lacions, amb les quals Soledad Sevilla expandix les seues preocupacions estètiques cap a allò espacial, ha sigut una altra de les línies de força del seu treball des de la dècada de 1980. Esta exposició documenta alguna de les seues intervencions històriques com Vélez Blanco, realitzada al castell de Vélez-Blanco d’Almeria en el marc del Projecte Plus ultra amb motiu de l’ Expo ’92; o El tiempo vuela, una sort de vanitas que va poder veure’s per primera vegada en la Galeria Soledad Lorenzo en 1998. Al mateix temps, l’artista presenta Donde estaba la línea, una nova instal·lació site-specific en la qual utilitza el fil de cotó per a intervindre l’espai del museu.

Exposició organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Art Modern, IVAM

Avantsala d'Atrevir-se a més'

Cas d'estudiIVAM Centre Julio González

En este any 2025 es compleix el centenari del naixement de l’artista Manolo Gil (València 1925-1957), un dels creadors més admirats i importants de la generació d’artistes de l’avantguarda de postguerra a Espanya, que va morir prematurament als 32 anys.

Home culte i viatjat, va fer una obra plàstica profundament renovadora i en contínua mutació. Membre fundador del primer grup d’avantguarda de postguerra a València, el Grup Z (1947-1950), va ser també ideòleg i promotor -juntament amb el crític d’art Vicente Aguilera Cerni- del Grup Parpalló (1956-1961).

Entre el 1992 i el 1995 l’IVAM va incorporar a la seua col·lecció més de tres-centes obres de Manolo Gil donades per la seva vídua, la també artista Jacinta Gil. Juntament amb aquest fons d’obres, la Biblioteca i Centre de Documentació del museu també va ser obsequiada amb la donació d’un àlbum de més de dues-centes pàgines confeccionat per Jacinta Gil que documenta minuciosament tota la seva trajectòria i la fortuna crítica del creador després de la seua mort. Juntament amb xicotets catàlegs, escrits i documents del període comprés entre 1945 i 1971, Jacinta Gil va muntar pacientment una selecció de dibuixos inèdits que es mostren per primera vegada en aquesta exposició.

Aquesta mostra es concep com un xicotet homenatge a la figura de Manolo Gil, i s’estructura com una línia del temps a partir dels materials extrets de l’àlbum i mostrats en diàleg amb una selecció representativa d’obres de totes les diverses etapes de la seua carrera. Alhora actua com a pròleg a la mostra Atrevir-se a més, que podrà veure’s a l’IVAM a finals d’aquest 2025. Un projecte que revisitarà l’art valencià entre 1947 i 1960 comissariat per Ramon Escrivà i Nacho París.