Places categories: IVAM Centre Julio González

A partir de la projecció del documental “A Tornallom”, que aborda la problemàtica de les polítiques de desenvolupament urbà dutes a terme en les últimes dècades a València i els seus efectes en zones com La Punta.

18:00 h. Projecció del documental “A Tornallom”( 2005), d’Enric Peris i Videohackers.

(durada 48 min.)

19:00 h. Taula Redona.

Participants:

• Javier Canales, arquitecte i membre de Per L’Horta
• Jordi Belver, afectat i membre de Per L’Horta
• Antonio Montiel, secretari general de Podemos CV
• José Juan Martínez, membre de Artxiviu de l’Horta
• Daniel T. Marquina, miembro de Artxiviu de l’Horta

Mesa redona amb motiu de les exposicions de Rogelio López Cuenca en l’Institut Valencià d’Art Modern, IVAM, i en la Galeria Paz y Comedias.

Per L’Horta és un moviment social hereu de la­ primera Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l’Horta de València (ILP) constituit formalment com associació sense ànim de lucre.

Per L’Horta no pretén ser un grup més en defensa del territori, sinó que vol ser catalitzador de totes aquelles accions o polítiques que vagen encaminades a l’aconseguiment dels objectius que es proposaven a la ILP. És a dir, accions i polítiques per la protecció de l’Horta de València, de posar en valor aquest paisstge, el seu patrimoni agrícola, hidric i cultural i històric.

Per L’Horta pretén ser un moviment cívic que incidisca en la realitat per canviar l’estat actual de menyspreu cap a l’agricultura i els valors patrimonials del nostre món rural.

http://perlhorta.info/

Artxiviu de l’Horta

Els protagonistes de la història agrària de l’Horta de València desapareixen sense que fins avui ningú s’haja ocupat d’arreplegar, ordenar i divulgar els seus records i experiències.

Aquest formidable cabal de sabers, indispensable per a entendre aquests paisatges culturals de l’aigua, és l’objecte de Artxiviu de l’Horta, un projecte que indaga en aquesta memòria i aquesta realitat, i que pretén ser arxiu i vehicle de coneixement i conservació.

https://vimeo.com/artxiviu

https://www.facebook.com/artxiviu/?pnref=story

“Respiració Artificial. Performance. Eco Oscuro” és el triple títol del projecte específic proposat per a l’IVAM per Dora García en col·laboració amb Peio Aguirre.

Naix d’una llarga conversa entre Aguirre i García iniciada en el 2009 sobre la naturalesa de la performance, de l’actuació, dels dobles, de les personalitats múltiples, dels daimons, els fantasmes i les veus, de la representació, sobre la transmissió del coneixement i de l’experiència.

Respiració artificial serà una performance realitzada en col·laboració amb alumnes de la Facultat de Belles arts de la UPV. A partir del text elaborat en un taller sobre una experiència col·lectiva de deriva en la ciutat de València, construiran el script de la performance que tindrà lloc en l’IVAM durant els dies de l’exposició.

Al seu torn, Perforrmance, realitzada en col·laboració entre Dora García i Peio Aguirre, és un script que compta amb diversos personatges. Pot entendre’s com un assaig permanent i com una obra de teatre en temps real. Es presenta sobre una taula amb tantes còpies com a personatges apareixen en el text; periòdicament, una seriosa d’actors activen la peça.

I Eco Oscuro és una novel·la de Francisco Baena, escrita en 2015 i encara inèdita, que reflexiona sobre la possibilitat de la modificació del real per la ficció i és també un estudi de diverses obres de Daura García.

Francisco Baena (Madrid, 1967) es va llicenciar en Belles arts per la Universitat de Granada i va acabar el doctorat de Filosofia i Lletres per l’Autònoma de Madrid. Ha participat en tallers d’art actual amb José Guerrero, Marcelo Expósito, Antonio Emmurallat, Carmen Navarrete i Marina Núñez. És Director del Centro José Guerrero de Granada.

Aquesta exposició, la primera dedicada a l’anàlisi de la realitat soci-cultural del Mediterrani, qüestiona si aquesta àrea geogràfica existeix com a entitat cultural, política o social. La mostra s’estructura en dues parts: la primera reflexiona sobre el mite, el d’aquells intel·lectuals del nord d’Europa que cercaven al sud cercant la Arcadia perduda .Alguns d’ells ho feien per a millorar la salut, uns altres per a trobar-se amb una visió del cos humà molt més lliure, com a element de plaure sense els tabús dels països protestants. La segona part de l’exposició, la més contemporània, reflexiona sobre com s’ha passat d’aquesta visió idealitzada, a la de “l’espante”, amb el Mediterrani com a permanent zona de conflicte, amb problemes com la immigració, la desigualtat, el racisme o les fronteres infranquejables.

Isaac Rosa, Sevilla, 1974. Escriptor, autor de novel·les com “El vano ayer” (Premi Rómulo Gallegos 2005) i “El país del miedo”, “La mano Invisible”, “La habitación Oscura” (Premio Quimera de Narrativa 2013), entre unes altres, ha col·laborat en diversos mitjans de premsa escrita, digitals i ràdio.

Conversa amb motiu de l’exposició “Harum Farocki. lo que está en juego” entre els comissaris de la mostra.

Harun Farocki (1944-2014) representa el trànsit entre una cultura cinèfila i el desenvolupament d’una crítica de la representació que a principis dels anys noranta va ser acollida pels museus de nova generació. La seua trajectòria s’inicia en els cercles de la contracultura berlinesa de finals dels anys seixanta i culminarà com un autor de culte en el camp de l’art. El cinema militant, la crítica i el periodisme cultural a través de televisió i radi constitueixen l’origen d’una pràctica cada vegada més depurada que prendrà el vídeo-assage com a gènere de referència. El seu model d’anàlisi crítica constitueix una de les aportacions més significatives a la naturalesa mutant del cinema.

Harun Farocki és autor d’una vasta obra que inclou més de vuitanta títols. La presentació retrospectiva organitzada per l’IVAM i comissariada per Antje Ehmann i Carles Guerra mostra per primera vegada en l’estat espanyol una àmplia selecció de les pel·lícules militants i exemples de la seua activitat com a crític de cinema que prologa sis de les seues instal·lacions més destacades. L’exposició es complementa amb un doble programa de projeccions. Un dedicat a recuperar els programes de televisió en els quals entrevista a destacats productors culturals i un altre a través del com es pot traçar l’evolució d’un gènere molt específic l’objecte del qual seria la crítica de les imatges.

El crack borsari de 1929 va provocar l’ensulsiada del sistema financer americà i l’inici de la Gran Depressió en el món occidental. El estrangulament del sistema va posar en evidència les enormes contradiccions estructurals en les quals s’havia assentat el període d’esplendor coneguda com “els feliços anys 20”. Les conseqüències socials d’açò van ser devastadores. Les xifres de desocupació a Estats Units van ser catastròfiques, mai vistes amb anterioritat. Un terç dels habitants del país va quedar en situació de desocupació i sense protecció social. El somni americà es trontollava i es desintegraven a gran velocitat els assoliments del confort aconseguit per les seues classes mitjanes.

En l’àmbit de la fotografia quina dubte cap que les imatges que millor van il·lustrar les seqüeles socials de la Gran Depressió van ser les realitzades pels fotògrafs americans Walker Evans, Dorothea Lange, Carl Mydans, Arthur Rothstein, Jack Delano, Marion Post, Gordon Parks, Rusell Lee, que van participar en el programa de la Farm Security Administration (FSA. 1935-1944). Afavorida pel govern de la nació per a documentar gràficament el programa de reforma agrària promogut pel New Deal, el projecte va propiciar la construcció del major relat coral sobre la desolació, la misèria i l’emancipació del camperol americà de l’època.

A través d’una cuidada selecció de fotografies, revistes, llibres i documentals, l’exposició revisa el context històric de l’obra dels fotògrafs de la FSA, així com els treballs d’alguns dels màxims exponents de la fotografia social nord-americana com Lewis Hine, Paul Strand o Ralph Steiner presents en la Col·lecció de l’IVAM.