Places categories: IVAM Centre Julio González

L’IVAM continua amb la línia d’actuació artística centrada en propostes específiques de diversos autors per a la façana principal del museu i l’espai d’accés a l’IVAMLab. Sota el títol L’IVAM produeix s’oferiran una sèrie d’imatges en gran format que s’exhibiran en la paret principal del museu i a l’interior de l’ e intervencions en el IVAMLab. Ambdues línies de producció estan pensades i creades ex profeso per a reflexionar sobre el paper de l’art en la nostra societat.

“Un cos estrany” de Marina Núñez és un artifici en el qual la façana de l’IVAM es trenca violentament perquè una dona impacta contra ella. Encara més inversemblant resulta que aquesta dona no siga dura ni consistent, sinó blana i mal·leable. De fet, la força de la col·lisió fa que la seua carn s’aboque en múltiples esquitxades que revelen la seua naturalesa fluïda. De manera que la matèria rígida resulta finalment ser molt més fràgil, incapaç de contenir l’allau de carn suau.

El cos d’aquesta dona és realment estrany, insòlit per la seua extrema ductilitat excepcional per les formes que adopta, sorprenent per la seua resistència. Però en medicina, “un cos estrany” al·ludeix a un element extern que entra al cos i que pot danyar-ho. En principi és important extreure-ho, encara que de vegades s’expulsa de forma espontània.

No sé si la dona és incòmoda per a l’edifici, que la regurgita. O si algú ha considerat que aquest lloc no li corresponia, i l’extirpa llançant-la contra la paret a la manera d’una dona bala. O si és ella la que sent que li envolta un entorn hostil, o simplement inert, i es veu impel·lida a escapar.

Jo tendisc a pensar que el que veiem és resultat del seu propi impuls. Que s’ha llançat al nostre espai, el dels espectadors, per conformar-se de nou, probablement d’alguna manera inesperada, o bé per, simplement, escampar-hi.

Els artistes valencians Sergio Barrera, Nelo Vinuesa, Inma Femenía i Ana Esteve Llorens presentaran en el saló d’actes, a les 19 hores, les intervencions que han realitzat per a diferents espais de l’IVAM, vinculades a l’exposició L’eclosió de l’abstracció i dins de la línia l’IVAM produeix. Amb L’IVAM produeix, el museu pretén posar en valor projectes site specific per a espais, aparentment, no museals del centre, concebuts i creats per a reflexionar sobre el paper de l’art en la nostra societat.

La proposta de Sergio Barrera, que trobaran al costat de l’entrada de la Galeria I, és el resultat d’una investigació en l’àmbit de les arts, que utilitza, amb caràcter experimental, el pla pictòric com a suport per al seu desenvolupament. Antigesto planteja la possibilitat temàtica i experiencial de realitzar unes pintures que, tot i la inevitable presència de l’artista en la pràctica, es deslliguen d’allò personal. Representa així, una forma de contraposició a les nocions de pintura gestual, que inclou en la seua definició enciclopèdica aspectes relatius a la plasmació de la personalitat de l’artista. La focalització sobre un tipus de registre pictòric que sintetitza les constants essencials d’una pinzellada, evoca un possible gest comú i anònim. La visió i els seus processos, i la seua inevitable relació amb els possibles desenvolupaments, usos i recepcions de la pintura de la mateixa manera que el desig de multiplicitat constitutiva en el que observa, són els agents essencials d’aquesta obra.

Ultramar es titula la intervenció que l’artista Nelo Vinuesa ha realitzat per a la barana del hall de la segona planta de l’IVAM i que part sobre la idea de l’infinit derivada del vocable llatí “ultramarinus”, que significa literalment “de més enllà del mar”. L’interès de l’artista se centra en explorar els límits de la pintura i les seues possibilitats dins del camp expandit. El caràcter tridimensional de la seua peça permetrà que el volum puga actuar com una estructura cinètica en plena transformació, potenciada pel canvi del punt de vista de l’espectador. Al seu torn, mitjançant l’experimentació plàstica, Nelo Vinuesa ha reflexionat sobre les relacions entre individu i paisatge pel seu especial vincle amb la natura a través de la pràctica d’activitats com el muntanyisme, el senderisme o l’escalada. Per a ell la representació del paisatge es presenta com una imatge polièdrica en la qual es connecten idees contraposades, com el natural i l’artificial, l’orgànic i el geomètric, el fèrtil i l’erm… En les seues obres es perceben connexions amb la tradició pictòrica, l’estètica esquemàtica dels videojocs i l’imaginari tecnològic o digital, la ciència ficció o l’arquitectura.

L’obra Drop d’Ana Esteve Llorens, situada al costat de la sortida de la galeria 5 a la segona planta, consisteix en una intervenció experimental del procés d’imaginació i fabricació que conjuga disseny i producció artesanal, i amb la qual es pretén crear una situació específica per explorar la relació entre espai, materialitat i comunicació. Es tracta d’una franja tèxtil, de tons verdosos, que ocupa la totalitat de l’espai vertical assignat, partint de la lleixa superior i lliscant al llarg de la paret fins a aconseguir descansar a terra. La tela, de cotó, ha estat teixida en un teler manual de quatre pedals, del qual sorgeix de manera orgànica la forma allargada que suggereix l’espai assignat. Per a l’obtenció dels colors s’han emprat tints naturals, seguint receptes tradicionals. Del Zacatlaxcalli s’ha obtingut el groc, al qual s’ha superposat el blau extret de l’Indi. Sobre la superfície teixida s’han realitzat incisions verticals i horitzontals. El mateix pes de la tela, les condicions d’instal·lació, i les obertures realitzades confereixen dinamisme i volum al pla tèxtil i defineixen el seu comportament, dirigit i concretat en la instal·lació final.

Free Fall d‘Inma Femenia, situada al costat de l’entrada de la biblioteca al Hall de la segona planta, se centra a estudiar la relació entre la matèria i l’àmbit digital, a reflexionar sobre com als avenços tecnològics van determinant contínuament la nostra concepció de la realitat. En aquest sentit, podem considerar la nostra percepció de les imatges com ara un àmbit cada vegada més condicionat per processos comunicatius de descàrrega, pujada, formatació i edició. Aquests factors, que tendeixen a convertir la imatge en abstracció i són el punt de partida del seu projecte. Free Fall dialoga amb l’espai a través de les seues proporcions i un lent moviment sobre si mateixa que suggereix una contemplació reflexiva, necessària per reconfigurar la imatge actual derivada de la realitat.

Conversa entre el co-comissari de l’exposició Hou Hanru, director artístic del MAXXI Roma amb José Miguel G. Cortés, director de l’IVAM.

L’exposició PLEASE COME BACK. El món com a presó?, organitzada per MAXXI-Museo nazionale delle arti del xxi secolo de Roma i produïda per l’IVAM per a la seua presentació a València, pren el seu títol d’una obra del col·lectiu artístic francés Claire Fontaine, una instal·lació amb llum de neó amb la frase ‘Torna, per favor’. Aquesta mostra centra la seua atenció en el concepte de presó, analitzant tant la seua dimensió física com el seu significat metafòric, especialment pel que fa a la societat contemporània que, en les últimes dècades, ha experimentat una ràpida, i a vegades violenta, transformació.

D’altra banda, la idea de vigilància s’ha implementat de noves i inquietants maneres a través del canvi de paradigma provocat per la revolució digital i les noves tecnologies. Cel·les, gàbies i presons simbolitzen un món on les formes lliures d’expressió no han mantingut el ritme amb la necessitat exacerbada de compartir a la qual internet ens ha acostumat. El projecte es divideix en tres seccions que giren al seu torn al voltant de murs simbòlics: -Darrere dels murs -Fora dels murs/extramurs -Més enllà dels murs, i presenta una cinquantena d’obres de vint-i-sis artistes que inclouen vídeos, escultures, instal·lacions, fotografies i pintures.