Places categories: IVAM Alcoi

Como cierre de la exposición Un contínuum común indefinidamente liso. Proyecciones sobre la contemporaneidad en la colección del IVAM comisariada por Diana Guijarro, planteamos una actividad doble que activará las salas del IVAM Alcoi desde lo performático y desde la visita arqueológica. Ambas propuestas han sido diseñadas a partir del diálogo con la muestra y encuentros con su curadora, que parten de las investigaciones y miradas de las autoras invitadas, y suman nuevas capas temporales y de lectura.

El Conde de Torrefiel con Si el meu cos esta nit parlara invita a la observación de un cuerpo en movimiento, que narra sin hablar, y que atravesando la escenografía accidental que le proporciona la exposición, construye automáticamente otra imagen, otra historia posible.

Tono Vizcaíno nos hará partícipes de un diálogo entre arte contemporáneo y arqueología, a través de una visita que desbordará la sala de la exposición para buscar ecos y conexiones con algunas de las piezas exhibidas en el Museu Arqueològic Municipal «Camilo Visedo Moltó».

Las actividades se llevarán a cabo de manera consecutiva, primero la performance y, posteriormente, la visita.

Datos prácticos y reservas
Reservas: Se realizará una única reserva para ambas actividades.
Lugar de inicio: IVAM Alcoi
Lugar de finalización: Museu Arqueològic Municipal «Camilo Visedo Moltó» (el traslado entre ambos puntos se realizará en grupo durante el tiempo de la actividad)
Precio: la asistencia a las actividades es gratuita y requiere reserva.
Se ruega puntualidad para el inicio de las actividades.

Performance Si el meu cos esta nit parlara, de Conde de Torrefiel

Se trata de una pieza bailada, una aproximación desde la práctica escénica a la exposición Un continuum común indefinidamente liso, de Diana Guijarro, en el IVAM de Alcoi. Esta pieza site specific de la compañía recoge la invitación de la comisaria a observar con ojo caleidoscópico los conceptos de tiempo y contemporaneidad encriptados en los objetos que habitan esta muestra.

Todos y cada uno de los millones de objetos que aparecen sobre la superficie de la tierra guardan una historia propia, poseen un relato único, tienen algo que contar. Tanto los objetos originales como los replicados y mercantilizados, esconden secretos de su contemporaneidad, han escuchado las lenguas de su tiempo, poseen una certeza arraigada al espacio y contexto donde aparecieron, desde el exclusivo y único Guerrer de Moixent creado en el siglo V a.C. hasta un multiproducido Tamagotchi creado industrialmente en el año 1996.

Cuando añadimos a este objeto la cualidad de obra artística, su historia se hace todavía más compleja dentro de su fantasmagoría.

Si cosificáramos a una persona, si le impidiéramos hablar y moverse espontáneamente, si tratáramos un cuerpo como si fuera un objeto más colocado para articular una exposición, ese cuerpo se revelaría única e inevitablemente en su propia imagen; un cuerpo sin voz propia, que emana un imaginario, unas sinergias y asonancias. Ese cuerpo enmudecido, como si de se tratara un enigma, encierra experiencias, preguntas, memoria y, en definitiva, una historia. Y la imagen de ese cuerpo entraría en diálogo con sus espectadores que solo pueden escucharlo con la mirada.

No es habitual ver en un museo un cuerpo vivo como objeto a contemplar. El espacio destinado para observar cuerpos vivos y cosificados es el teatro. El Conde de Torrefiel propone la observación de un cuerpo en movimiento, que narra sin hablar y que, al atravesar la escenografía accidental que le proporciona la exposición comisariada por Diana Guijarro, construye automáticamente otra imagen, otra historia posible.

Visita Más allá de las salas. Descentrar el objeto

La visita propone un paseo, participar de un diálogo entre arte contemporáneo y arqueología, a través de una visita que desborda la sala de la exposición Un contínuum común indefinidamente liso, para buscar ecos y conexiones con algunas de las piezas exhibidas en el Museu Arqueològic Municipal «Camilo Visedo Moltó».

A partir de una selección de piezas de ambos museos, reflexionaremos juntas sobre el tiempo y su no linealidad, sobre las conexiones conceptuales entre práctica artística y práctica arqueológica, y sobre el uso de las piezas arqueológicas como fuente de inspiración en el arte contemporáneo.

El recorrido comenzará en el IVAM Alcoi y finalizará en el Museu Arqueològic Municipal, y se articulará a partir de la resignificación de los objetos y su potencialidad para construir nuevos relatos e imaginarios. Generaremos, así, una nueva capa de significados que se sume a las ya presentes en las propuestas expositivas.

Tono Vizcaíno (València, 1985) transita entre la arqueología, la antropología y la gestión del patrimonio, con una mirada atenta a las maneras en las que la sociedad contemporánea interactúa con el pasado.

Eva Bravo (València, 1974) compagina la arqueología con la gestión del patrimonio, la docencia, la mediación cultural y la participación en proyectos de investigación y creación artística.

En el marc d’Un contínuum comú indefinidament llis. Projeccions sobre la contemporaneïtat en la col·lecció de l’IVAM – comissariada per Diana Guijarro – proposem una sèrie d’activacions, derives i connexions amb l’exposició. Accions específiques dissenyades a partir del diàleg amb la mostra i trobades amb la curadora, que parteixen de les investigacions i mirades de les autores convidades, i sumen noves capes temporals i de lectura.

El Conde de Torrefiel amb Si el meu cos esta nit parlara convida a l’observació d’un cos en moviment, que narra sense parlar, i que travessant l’escenografia accidental que li proporciona l’exposició, construeix automàticament una altra imatge, una altra història possible.

Eva Bravo i Tono Vizcaíno ens faran partíceps d’un diàleg entre art contemporani i arqueologia, a través d’una visita que desbordarà la sala de l’exposició per cercar ressons i connexions amb algunes de les peces exhibides al Museu Arqueològic Municipal «Camilo Visedo Moltó».

Amb Diana Guijarro i la publicació de la mostra com a guia transitarem entre art-text, text-parla i les seues imatges, per potser preguntar-nos hi ha una història després d’aquest llenguatge? on són els buits per omplir i per vindre?

Programa de la jornada

09.00 h. Sortida de València a Alcoi (des del C/ Guillem de Castro 118, València)
11.30 h. Si el meu cos aquesta nit parlara del Conde de Torrefiel
12.30 h. Visita i activació Más allá de las salas. Descentrar el objeto, a càrrec d’Eva Bravo i Tono Vizcaíno
14.30 h. Pausa dinar
16.00 h. Si el meu cos aquesta nit parlara del Conde de Torrefiel
17.00 h. Presentació de la publicació Un continu comú indefinidament llis per part Diana Guijarro comissària de l’exposició
18:00 h: Tornada d’Alcoi a València (des del c/Rigoberta Albors 8, Alcoi)

Dades pràctiques i reserves

Reserves: Les reserves per a la jornada es poden fer de manera individual per a les diferents propostes o en pack d’una única reserva per assistir-hi (reservant d’aquesta manera totes les activitats que inclouen la jornada i escollint un passi de la proposta Si el meu cos aquesta nit parlés de Comte de Torrefiel -a les 11:30 oa les 16h-), així com l’autobús que facilita el desplaçament entre València i Alcoi (gratuït). Atès que la jornada està plantejada com una successió d’accions gratuïtes que es concatenen entre elles, si veniu des de València, us recomanem la reserva en pack per a l’assistència a la jornada completa.

Si resideixes a Alcoi, o no utilitzaràs el servei d’autobús des de València, pots reservar individualment les diferents propostes.

Bus: l’IVAM ofereix servei de bus gratuït per a les i els assistents a la jornada. Sortida a les 9h des de l’IVAM Centre Julio González (C/Guillem de Castro 118, València) i tornada a les 18h des de l’IVAM Alcoi (c/Rigoberta Albors 8, Alcoi).

Dinar: Hi ha la possibilitat de reservar plaça per dinar que realitzarem de manera conjunta les i els assistents a la jornada (18 euros/persona que s’abonaran directament a la cafeteria del Campus UPV d’Alcoi, al costat de l’IVAM Alcoi). El menú inclou: dos entrants, plat principal i beguda

Preu: l´assistència a la jornada és gratuïta i requereix reserva.

Es prega puntualitat tant als punts de sortida del bus com per a l’assistència a les diferents propostes.

Performance Si el meu cos esta nit parlara i visita Més enllà de les sales. Descentrar l’objecte el 15 d’abril de 2023

Com a tancament de l’exposició Un continu comú indefinidament llis. Projeccions sobre la contemporaneïtat en la col·lecció de l’IVAM comissariada per Diana Guijarro, plantegem una activitat doble que activarà les sales de l’IVAM Alcoi des del performàtic i des de la visita arqueològica. Ambdues propostes han estat dissenyades a partir del diàleg amb la mostra i trobades amb la curadora, que parteixen de les investigacions i mirades de les autores convidades, i sumen noves capes temporals i de lectura.

El Conde de Torrefiel amb Si el meu cos aquesta nit parlés convida a observar un cos en moviment, que narra sense parlar, i que travessant l’escenografia accidental que li proporciona l’exposició, construeix automàticament una altra imatge, una altra història possible.

Tono Vizcaíno ens farà partíceps d’un diàleg entre art contemporani i arqueologia, a través d’una visita que desbordarà la sala de l’exposició per cercar ressons i connexions amb algunes de les peces exhibides al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó.

Les activitats es duran a terme de manera consecutiva, primer la performance i, posteriorment, la visita.

Dades pràctiques i reserves
Reserves: Es realitzarà una única reserva per a les dues activitats.
Lloc d’inici: IVAM Alcoi
Lloc de finalització: Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó (el trasllat entre ambdós punts es realitzarà en grup durant el temps de l’activitat)
Preu: l´assistència a les activitats és gratuïta i requereix reserva.
Es prega puntualitat per a l’inici de les activitats.

Performance Si el meu cos aquesta nit parlara, de Conde de Torrefiel el 15 d’abril de 2023

Es tracta d’una peça ballada, una aproximació des de la pràctica escènica a l’exposició Un continuum comú indefinidament llis, de Diana Guijarro, a l’IVAM d’Alcoi. Aquesta peça site specific de la companyia recull la invitació de la comissària a observar amb ull calidoscòpic els conceptes de temps i contemporaneïtat encriptats en els objectes que habiten aquesta mostra.

Tots i cadascun dels milions d’objectes que apareixen sobre la superfície de la terra guarden una història pròpia, tenen un relat únic, tenen alguna cosa per explicar. Tant els objectes originals com els replicats i mercantilitzats, amaguen secrets de la seua contemporaneïtat, han escoltat les llengües del seu temps, tenen una certesa arrelada a l’espai i context on van aparèixer, des de l’exclusiu i únic Guerrer de Moixent creat al segle V aC. fins a un multiproduït Tamagotchi creat industrialment l’any 1996.

Quan afegim a aquest objecte la qualitat d’obra artística, la seua història encara es fa més complexa dins la seua fantasmagoria.

Si cosificàssem una persona, si li impedírem parlar i moure’s espontàniament, si tractàrem un cos com si fora un objecte més col·locat per articular una exposició, aquest cos es revelaria única i inevitablement en la seua pròpia imatge; un cos sense veu pròpia, que emana un imaginari, unes sinèrgies i asonàncies. Aquest cos emmudit, com si fora un enigma, conté experiències, preguntes, memòria i, en definitiva, una història. I la imatge d’aquest cos entraria en diàleg amb els espectadors que només el poden escoltar amb la mirada.

No és habitual veure en un museu un cos viu com a objecte a contemplar. L’espai destinat a observar cossos vius i cosificats és el teatre. El Conde de Torrefiel proposa l’observació d’un cos en moviment, que narra sense parlar i que, en travessar l’escenografia accidental que li proporciona l’exposició comissariada per Diana Guijarro, construeix automàticament una altra imatge, una altra història possible.

Visita Més enllà de les sales. Descentrar l’objecte

La visita proposa un passeig, participar d’un diàleg entre art contemporani i arqueologia, mitjançant una visita que desborda la sala de l’exposició Un contínuum comú indefinidament llis, per cercar ressons i connexions amb algunes de les peces exhibides al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó.

A partir d’una selecció de peces dels dos museus, reflexionarem juntes sobre el temps i la no-linealitat, sobre les connexions conceptuals entre pràctica artística i pràctica arqueològica, i sobre l’ús de les peces arqueològiques com a font d’inspiració en l’art contemporani.

El recorregut començarà a l’IVAM Alcoi i finalitzarà al Museu Arqueològic Municipal, i s’articularà a partir de la resignificació dels objectes i la seua potencialitat per construir-hi nous relats i imaginaris. Generarem, així, una nova capa de significats que se sume a les ja presents en les propostes expositives.

Tono Vizcaíno (València, 1985) transita entre l’arqueologia, l’antropologia i la gestió del patrimoni, amb una mirada atenta a les maneres en què la societat contemporània interactua amb el passat.

Eva Bravo (València, 1974) compagina l’arqueologia amb la gestió del patrimoni, la docència, la mediació cultural i la participació en projectes de recerca i creació artística.

Us proposem participar d’un diàleg entre art contemporani i arqueologia, a través d´una visita que desborda la sala de l’exposició Un contínuum comú indefinidament llis, comissariada per Diana Guijarro per a l’IVAM Alcoi, per cercar ressons i connexions amb algunes de les peces exhibides al Museu Arqueològic Municipal «Camilo Visedo Moltó».

A partir d’una selecció de peces dels dos museus, reflexionarem juntes sobre el temps i la no-linealitat, sobre les connexions conceptuals entre pràctica artística i pràctica arqueològica, i sobre l’ús de les peces arqueològiques com a font d’inspiració en l’art contemporani.

El recorregut començarà a l’IVAM Alcoi i finalitzarà al Museu Arqueològic Municipal, i s’articularà a partir de la resignificació dels objectes i la seua potencialitat per construir-hi nous relats i imaginaris. Generarem, així, una nova capa de significats que se sume a les ja presents a les propostes expositives.

Eva Bravo(València, 1974) compagina l’arqueologia amb la gestió del patrimoni, la docència, la mediació cultural i la participació en projectes de recerca i creació artística.

Tono Vizcaíno (València, 1985) transita entre l’arqueologia, l’antropologia i la gestió del patrimoni, amb una mirada atenta a les maneres en què la societat contemporània interactua amb el passat.