Amb la participació de Bella Báguena, Yael Vidal i Antoni Jorge

En el cinqué Berenar d’Art i Context 2023-2025, Bella Báguena va convidar a Yael Vidal i Antoni Jorge amb el seu projecte instal·latiu «L’amagatall. Llençols refugi» i la seua corresponent mediació gastronòmica per a generar un espai de recer i joc. Partint del gest infantil de construir un amagatall i gaudir un berenar sota els llençols, es convida a una experiència col·lectiva en la qual trobar-se en un entorn segur i acollidor per a compartir secrets, contes i mossets. S’abordarà la importància de l’alimentació i els espais íntims en la consolidació de llaços afectius i en la creació de comunitats dissidents. «Et convidem a unir-te a nosaltres el 3 de juliol per a esta #vesprada especial, on la nostàlgia i la tendresa mitjançant el menjar s’entrellacen en un refugi secret i comú».

L’activitat es va dur a terme el 3 de juliol de 2024 en el Lab3 de l’IVAM. La instal·lació de Yael Vidal va comptar amb l’assistència artística i tècnica d’Almudena Soullard.

Yael Vidal comença els seus estudis en Sociologia per a acabar Belles Arts en la UPV. Cursa un Màster en Il·lustració, i s’especialitza en escenografia. Participa en el programa d’estudis Articulacions de l’IVAM, i actualment investiga en el Màster en Estudis culturals, arts visuals i perspectives kuir (MUECA). Ha participat en exposicions col·lectives en centres com el IAM a Dakar. És part del grup d’investigació Prrovisional, i participa en Esbarjo Artbook Fair amb el fotollibre  Atlas Y, que desenvolupa amb Almudena Soullard, pel qual reben el premi III Convocatòria a la Creació Artística de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València. Actualment impartixen tallers en centres socials i culturals com el EACC. Compartix també altres projectes com Inner.Face, l’últim en el marc de Articulacions 24 en l’IVAM.

Antoni Jorge López va estudiar Humanitats i el Màster en Estudis culturals, arts visuals i perspectives kuir (MUECA), en la Universitat Miguel Hernández. El seu treball ha partit sempre des de la militància en moviments de base i en espais autogestionats, especialment a través de la mediació gastronòmica com a ferramenta d’intervenció comunitària; polentadas queers, gelateries transfeministes i autogestionades o menjars per a compartir en col·lectiu des d’entorns polititzats. La gastronomia, però especialment l’acte de menjar com a moment de reunió a través del qual generar col·lectiu.

Berenar #5. Berenar en l’amagatall

Amb la participació de Sandra Mar, Mar Reykjavik i Carlos Correcher

En este Berenar d’Art i Context 2023-2025, Sandra Mar va convidar a Carlos Correcher i a Mar Reykjavik a mantindre una conversa entorn de com les formes artístiques es veuen afectades per les relacions personals. A partir de les reflexions de l’artista Lorea Alfaro sobre la manera en què les relacions afectives modelen les pràctiques artístiques, es va proposar un diàleg col·lectiu per a parlar de la relació entre els processos artístics i les persones que els acompanyen en el seu transcurs. Es tracta de totes eixes converses i experiències significatives, ja siga entorn de la creativitat o no, que esdevenen referents en si mateixos. Este va ser el punt de partida per a parlar d’altres qüestions com la preocupació per les formes o les males formes en els diferents llenguatges que cadascuna empra.

El berenar va tindre lloc en la cafeteria de l’IVAM el 15 de maig de 2024.

Carlos Correcher (València, 1992) va estudiar Belles Arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València, on es va especialitzar en pintura, el llenguatge a partir del qual s’articula tot el seu treball: se servix d’ella per a pensar en tot allò que li envolta. Les seues pintures i animacions 3D han aparegut en exposicions col·lectives com Dream A Verse (Tuesday To Friday, 2022) i en la mostra individual Todo lo que pasa (Luis Adelantado, València, 2022). En l’actualitat fa el mateix que sempre.

Mar Reykjavik (Sagunt, 1995) va estudiar Belles Arts, amb especialització en la imatge en moviment, la instal·lació i l’acció. Va realitzar el Màster en MasterLav ‘Laboratori de creació audiovisual contemporània’ compaginat amb la Residencia per a Artistes de l’Espai Ocult, fins a 2018. En 2018 va ser artista resident en la Fundació Bilbaoarte, on desenvolupa WAAITT. En 2019 és una de les artistes becades pel GVA Consorci de *Museus de la Comunitat Valenciana per a realitzar un projecte en el marc de Resistències. Realitza una de les residències ‘Artistes en Residència de La Casa Encesa + CA2M’. El seu treball s’ha exposat en espais com a Galeria Rosa Sants, Pols, La Gallera, CA2M, Espai Ocult, Storm And Drunk, COAC-Fotonoviembre, Galeria NGBK o SupermarketArtFair o el Centre Cultural el Recol·lecta, entre altres.

Amb la participació de Bella Báguena, Pablo Bolumar, Cuca Berenguer i Nacho Zacarés

En el tercer Berenar d’Art i Context 2023-2025, dut a terme l’1 de març de 2024, les artistes del programa Bella Báguena i Pablo Bolumar van convidar a Cuca Berenguer i Nacho Zacarés a compartir els seus processos creatius amb unes truites, mobles, estovalles, focus, projectors… Les assistents van participar en un muntatge col·lectiu, una construcció d’escena que els acostarà als processos del museu i de les artistes.

Cuca Berenguer és una artista visual en constant exploració de mitjans, on poder jugar i evolucionar, amb un llenguatge que es repetix i es transporta creant universos plens d’ironia i color, on l’error és un mitjà de llibertat més que de limitació.

Nacho Zacarés és un artista, dissenyador i productor musical resident entre València i Barcelona. El seu treball, situat en la intersecció de l’art, disseny, so i tecnologia, fusiona de manera fluida els àmbits digital i físic, generant expressions impredictibles a través de l’experimentació. Recentment s’han pogut veure els seus projectes en Matadero (Madrid) i Rauch Offspace (Krefeld).

Xarrada i “una punxada diferent”

A mode d’exclusiva mundial, el programa Art i Context 2023-2025 va tindre l’honor de presentar la primera xarrada de DJ Detweiler, que ens va portar per un fascinant viatge retrospectiu dels seus deu anys de carrera musical. Vam aprendre tot el necessari per a NO tindre èxit en la indústria musical, tant com artista com DJ. Tots els trucs i consells sobre imatge, exposició, decisions creatives o estètiques perquè els periodistes musicals marquen el teu correu com SPAM, i tècniques de DJ per a deixar al públic desconcertat i que mai et tornen a contractar en el mateix club dos vegades.

La visita de DJ Detweiler es va complementar amb una “punxada diferent”, una sessió en viu el mateix dissabte 17 de febrer en l’hall de l’IVAM. El músic va oferir al públic assistent, xicotets i majors, el seu particular i rupturista acostament a l’art de la mescla a través d’una sessió especial, coincidint amb l’aniversari de l’IVAM.

Durant els últims 4 anys, DJ Detweiler ha dedicat el seu temps a una intensa labor d’investigació musical per al seu programa Weird Flex” en Ràdio Primavera Sound (https://soundcloud.com/d-j-detweiler/sets/weird-flex), en el qual agrupa cançons que compartixen patrons molt específics, variant en cada episodi. No obstant això, la història de DJ Detweiler es remunta a 2013, quan va sorgir com a resultat d’un meme musical que qüestionava la tendència “subidon-drop”, limitant la música de ball a només dos patrons estètics. Des de llavors, destaquen alguns esdeveniments com l’autoria d’un conte curt (theeminemparadox.com), el nomenament com a 5é millor DJ nacional segons la revista Rockdelux en 2015 o les participacions en festivals com Sonar (ÉS), Ars Electronica (AT), Elevate Festival (AT), Bangface Weekender (UK), entre altres.

Amb la participació de Juan de Dios Morenilla, Marco Henri, Agnès Pe i Daniel Dobarco

El 27 de gener de 2024 es va dur a terme el segon Berenar de la segona edició d’Art i Context. Els artistes Juan de Dios Morenilla i Marco Henri van convidar a Agnès Pe i Daniel Dobarco a dialogar amb un aperitiu.

Els participants van dialogar sobre la línia difusa que separa aquells aspectes humorístics, lúdics o capritxosos dels seus treballs, d’aquells que no ho són pròpiament i de com totes dues parts conviuen i interactuen ja siga des del formal o el narratiu.

Daniel Dobarco (Castelló, 1988) és llicenciat en Belles arts i màster en Producció Artística de la Universitat Politècnica de València. La seua obra ha sigut exposada en institucions nacionals i internacionals, incloent-hi les galeries Tuesday to Friday i Fran Reus a Espanya i la galeria Slika a França. En 2024, serà exposat en la Galeria Veta, a Madrid, així com en Urban Spree, Berlín. A través de la pintura i l’escultura, Dobarco crea espais que fan referència a la cultura fantàstica i al món dels videojocs. La seua obra crea un món fictici des d’un punt de vista tragicòmic, habitat per éssers extret de la nova mitologia gamer, la literatura de ficció i la cultura popular, però que al final no és més que un reflex histriònic de nosaltres mateixos, per dir-ho així, estos personatges representen una revisió dels arquetips tradicionals.

Agnès Pe (Lleida, 1985) és investigadora, productora musical, docent i musicòloga autodidacta. Treballa d’una manera sempre espúria davant els models estètics heretats de la cultura romàntica tardana, agitant així els límits tan aparentment definits per les taxonomies imperants. Ho atrau l’inusual i els referents culturals extrems, buscant sempre noves maneres de relacionar-se amb els elements que recompon. Quant al sonor, es maneja mitjançant l’atonalitat, melodies alterades i textures estridents. Els seus projectes s’han exposat a Conde Duque (Madrid), Tabakalera (Donosti) o Matadero (Madrid). Ha realitzat concerts a Macba (Barcelona), Centre Botín (Santander), CA2M (Madrid), La Casa Encendida (Madrid), La Panera (Lleida) o Larraskito (Bilbao), a més de festivals internacionals com BangFace (UK) o Piksel (NOR). Actualment és col·laboradora en RRS (Ràdio del Museu Reina Sofia) i ResonanceExtra (UK).”

Berenar 5

Aquesta cinquena i última edició de El Berenar va comptar amb la participació de Marina González Guerreiro (artista del Programa), Sandra Mar i Paula Noya. Dimecres passat 30 de març de 2022, a les 17h, l’activitat es va dur a terme als Jardins de Monforte, a València. A partir d’una sèrie de lectures compartides i altres que van analitzar amb el públic present, es va organitzar una trobada bucòlica per part de les convidades que va acabar amb un berenar.

Durant la sessió, es van llegir i van analitzar una selecció de textos i, a més, les convidades comparteixen ací un llistat de pel·lícules i psicofàrmacs realitzat a partir del llibre Mi año de descanso y relajación d’Ottessa Moshfegh.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialoguen entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’amplia a tots els presents.

Marina González Guerreiro és graduada en Belles arts per la Universitat de Salamanca i Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Amb una aproximació des del ‘instal·latiu’ a mitjans com l’escultura, el vídeo, la fotografia o la pintura, aborda la inserció dels grans relats en l’àmbit quotidià a través de la subjectivació i la resignificació dels objectes. El seu procés creatiu part de l’acumulació de materials, convertint l’estudi en un espai d’assaig, on objectes de les més diverses procedències conviuen en un ritual íntim. En la seua pràctica es percep un preciosisme construït a través de materials precaris i usats, així com la cerca de l’equilibri entre l’ordre i el desordre, el control i l’atzar.

Sandra Mar va estudiar Belles arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València, on es va especialitzar en ceràmica. Entenent el fang com un llenç, aquest material es va acabar convertint en un suport per als seus dibuixos i escrits. Algunes de les seues peces, els eixos centrals de les quals són el dibuix i la poesia, han format part d’exposicions com Hard Counter Club (Zape, Alboraia, 2021) o Contrato de permanencia (Festival Photoalicante, Alacant, 2021).

Paula Noya és graduada en Història de l’Art (especialitat art contemporani, Universitat Complutense de Madrid) i Màster en Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual (UAM, UCM i MNCARS). Ha ocupat la seua activitat professional en labors de coordinació i comissariat en col·leccions, espais i galeries d’art. En l’actualitat, desenvolupa el seu treball en la galeria Rosa Santos. Les seues línies d’investigació s’han dedicat a la confluència entre els estudis de performance i els estudis de gènere.

Berenar 4

Aquesta quarta edició del Berenar va comptar amb la participació d’Álvaro Porras (artista del Programa), Gema Quiles i Ana Císcar. L’activitat es va dur a terme dijous passat 10 de febrer de 2022, a les 18h., en la galeria 6 de l’IVAM. Els artistes convidats van organitzar un diàleg amb els presents al voltant de les seues referències estètiques i conceptuals, les maneres diverses d’abordar la pràctica artística i de comprendre les interpretacions alienes del seu treball, i altres aspectes o debats artístics que els vinculen.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats, al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialoguen al voltant dels seus projectes o interessos. La conversa s’amplia a tots els presents.

Álvaro Porras desplega el seu treball a través de la permutació de codis simbòlics i somàtics, en línia a pràctiques experiencials i emancipacions de l’art en el context urbà. Amb intenció de relat historiogràfic, la seua obra va en anades i vingudes a través de la pintura i la gràfica com a resposta a processos d’escriptura, cap a conceptualismes d’acció i intervenció mínima.

Gema Quiles resideix i treballa a València. Centrada en pintura i escultura, el seu treball versa sobre la reinterpretació de la realitat i la creació de nous espais. Espais propis, íntims en el que concerneix el seu desenvolupament, que sorgeixen fruit de la fugida d’un escenari hostil. Utilitza com a referent recursos que trobem en la naturalesa i els paisatges, i mitjançant l’ús de la repetició i la síntesi crea un llenguatge particular.

Ana Císcar és artista visual, viu i treballa a València. La seua pràctica artística està centrada, majoritàriament, en una pintura figurativa en la qual explora conceptes vinculats a la imatge documental, la representació de la violència, i les polítiques de la visualitat. Mitjançant el treball de muntatge, es desdibuixen les imatges de les quals s’apropia mitjançant la seua recomposició i juxtaposició, amb una peculiar estratègia desconstructiva que permet repensar els imaginaris que l’artista utilitza.

Berenar 3

Aquesta tercera edició de El Berenar va comptar amb la participació de Claudia Dyboski (artista del Programa), Bella Báguena i Alejandro Ocaña. Dimecres passat 26 de gener de 2022, a les 18h, l’activitat es va dur a terme en el Lab3 de l’IVAM. Els artistes convidats van disposar davant els espectadors un berenar artificial, acompanyada d’elements festius com a globus i pinyates. El públic va formar part molt activa de la conversa i jocs proposats pels convidats. Es van compartir així moltes de les inquietuds que es proposaven en el diàleg, com la qüestió el temps d’oci, la confusió d’oci-treballe, etc.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que formen part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’ampliarà a tots els presents.

Claudia Dyboski és una escultora valenciana. El seu imaginari, poblat de bèsties híbrides i artefactes rudimentaris, proposa un món que es recupera lentament d’una era distòpica, un ressorgir de la vida intel·ligent, una nova etapa biològica. Aquests éssers immadurs tenen trets humans; alguns d’ells contenen en els seus cossos parts de les màquines que l’home va deixar arrere. Parlen un altre llenguatge; s’amaguen en els boscos i en les ruïnes de civilitzacions antigues. Dyboski esculpeix un món de fem i silicona, d’espuma i filferro, on la vida es regenera i es transforma: es tracta d’un món sense paraules, d’una vida encara infant que tanteja el seu cos nou en un planeta envellit.

Alejandro Ocaña és un artista resident a València. La seua obra es basa en els esdeveniments col·lectius i en les festes, desenvolupant així una producció que té com a objectiu principal la participació dels altres i l’ús de l’humor, donant lloc a una successió d’accions grupals que intenten ser considerades com a “ximpleries” i/o “chorradas”.

Bella Báguena és una artista valenciana transfemenina que treballa amb diferents disciplines com la música, la performance, la joieria i altres mitjans. La seua producció artística es genera a través d’un procés intuïtiu i emocional, utilitzant la seua veu i el seu moviment corporal, així com objectes, espais i tecnologies, per a crear peces sonores, de vídeo, escultòriques o performatives, en les quals les idees d’expressió emocional i de pensament són clau.

Berenar 2

Aquesta segona edició de El Berenar va comptar amb la participació de Diego Navarro i Darío Alva (artistes del Programa), Guillermo Ros i Laura Costas. Dimarts passat 21 de desembre de 2021, a les 18h, l’activitat es va dur a terme en un escenari virtual on es van compartir alguns dels seus treballs i investigacions.

El Berenar és una activitat que es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que formen part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’ampliarà a tots els presents.

Diego Navarro és un artista multidisciplinari nascut i resident a València la producció del qual es divideix principalment en el camp sonor –a través de la composició musical electrònica i el disseny de so per a mitjans contemporanis– i visual, influenciat principalment per les estètiques del videojoc i la fantasia.

Darío Alva és un artista digital resident a Madrid que desenvolupa una investigació orientada a la creació audiovisual i les CGI. La seua pràctica artística està influenciada per una àmplia sèrie de mitjans i disciplines, principalment enfocada als estudis de la imatge-temps o les economies atencionales.

Laura Costas és una fabricant de nines i artefactes nascuda a Vigo.
La seua obra gira entorn dels joguets, la infància i la violència amb treballs com Another foolish contendreTo die in the countryside o Demon baby has its mother eyes. La seua producció va més enllà de l’escultura, treballant també amb mitjans sonors, performatius o sobre paper.

Guillermo Ros viu i treballa a Alboraia. La violència inherent en el procés de creació centra el seu treball: un exercici d’analogies, imaginari, que suma per a culminar en una producció de tints èpics. Ros pren el concepte de «lore» –propi del llenguatge dels videojocs i que suposa el rerefons d’una història o d’un personatge–, per a traslladar-lo a l’àmbit artístic: el «lore» dels elements, del material, de l’espai, del context i el seu propi, presentant una mescla de referents que conformen el seu personal entramat conceptual.

Berenar 1

Aquesta activitat es planteja com una trobada informal per a la presentació de projectes d’artistes, autors o agents del context valencià. En cada edició, dos convidats al costat d’un dels artistes que forma part del Programa d’Art i Context, dialogaran entorn dels seus projectes o interessos. La conversa s’ampliarà a tots els presents, mentre se serveix un berenar.

La primera edició va tindre lloc el dijous 18 de novembre de 2021, a les 18h, i va comptar amb la participació de M Reme Silvestre (artista del Programa), Oriol Fuster i Irene Santiago Izard.

M Reme Silvestre es val d’elements de l’àmbit de la higiene i la cura corporal, i de dispositius provinents de la imatgeria esportiva i la biologia sintètica per a explorar com tecnologia i economia condicionen la nostra percepció física i corporal, i com això es relaciona amb les dependències del cos contemporani.

Irene Santiago escriu poemes i juga amb diferents materials centrant-se en la confecció de peluixos, capells i altres accessoris. En el seu projecte musical s’entolla en un pop errant xopat en veus líriques, crits i ASMR.

Oriol Fuster Cabrera articula narratives postcolonials en tant que artista, comissari i escriptor i, des de la seua condició catalana, neurodivergent, treballadora i trans no binari: “Cuatro veces rebelde”, parafrasejant a Maria-Mercè Marçal. Però sol dir que fa punk