Places categories: IVAM Centre Julio González

València (18.07.22). Un total de 16.731 escolars de 450 centres educatius de la Comunitat Valenciana han participat en les activitats educatives de l’IVAM des d’octubre de 2021 fins a juny de 2022. L’equip de mediació del museu ha desenvolupat projectes inspirats en les exposicions del Centre Julio González i de l’IVAM Alcoi, experiències dissenyades específicament per als centres escolars del barri del Carme, col·legis rurals o barris vulnerables d’altres comarques de la Comunitat Valenciana.

Prop d’11.200 estudiants d’Educació Infantil han visitat el museu gràcies al projecte ‘L’IVAM en viu’. Entre les seues activitats destaca un taller d’ocupació mural participativa amb motiu de l’exposició ‘Els exilis de Renau’ o la proposta ‘Esperant un joc’, un projecte educatiu inspirat en les obres de la col·lecció de l’IVAM.

‘Un exercici de violència. Guillermo Ros’, ‘Pinazo en l’espai públic’, ‘Anni i Josef Albers’, així com les mostres d’IVAM Alcoi ‘Escultura infinita’ i ‘La fotografia al mig’, són altres exposicions que han comptat amb un taller específic per a grups escolars. Els caps de setmana s’ha mantingut l’oferta de visites comentades a les exposicions del museu i els tallers familiars.

Museu obert i inclusiu

L’IVAM ha continuat treballant sota el paradigma de museu obert i inclusiu, que defineix gran part de la seua filosofia i que connecta amb la seua vocació de servei públic. Per això, més de 900 escolars de col·legis situats en barris vulnerables i en centres rurals han participat en els projectes artístics d’immersió realitzats a la Comunitat Valenciana. El projecte ‘L’IVAM al territori’, que ha impulsat tallers com ‘A prop’ o ‘El rum-rum serà memorable’, es dirigeix a centres escolars que tenen menys possibilitats d’acudir fins a les instal·lacions de l’IVAM.

D’altra banda, quasi 3.000 estudiants d’un total de 54 col·legis han participat en ‘L’IVAM no és enlloc’, un projecte amb què el museu posa a l’abast del professorat ‘kits’ digitals amb algunes de les mediacions educatives realitzades a partir de les seues exposicions principals. ‘Ballem amb Julio!’ ha sigut una d’aquestes propostes amb què s’ha acostat la dansa contemporània a les aules a partir de l’obra de Julio González.

Cal destacar, a més, que prop de 2.000 estudiants han participat en ‘Esperant un joc’, un taller dut a terme per mitjà d’un dispositiu que viatja de l’IVAM fins a les escoles d’Educació Infantil per a acostar l’art contemporani als més menuts.

Projectes educatius de proximitat

Amb ‘L’IVAM és barri’, el museu ha dut a terme projectes educatius dissenyats específicament per a centres del barri del Carme i Ciutat Vella, encara que la intenció d’aquest projecte és arribar gradualment a més centres del territori. Un d’aquests tallers ha sigut ‘Moguda!’, una biblioteca artística itinerant que ha viatjat, durant el curs acadèmic, per centres educatius del barri del Carme. La biblioteca escolar itinerant de l’IVAM es concep com una ‘biblioteca sense murs’ que estén els seus serveis i recursos a més de 1.500 alumnes de totes les edats.

‘L’IVAM és barri’ s’ha completat amb la representació teatral ‘Petroli’ a càrrec dels alumnes de Batxillerat de l’IES Barri del Carme i el taller ‘La naturalesa i el seu tremolor’, un recorregut a peu —dissenyat per la Societat Doctor Alonso— pel barri del Carme a partir d’eines del teatre.

Finalment, dins de la línia ‘Mestres al museu’, s’han dut a terme les V Jornades d’Intercanvi d’Experiències d’Educació Plàstica Visual i Audiovisual, una proposta formativa desenvolupada pel CEFIRE específic d’àmbit artístic, l’Associació Valenciana de Professorat de Dibuix i l’IVAM, que ha buscat crear un espai col·laboratiu de treball entre el professorat i els equips de mediació educativa que han col·laborat amb l’IVAM durant el curs 2021-2022.

València (13.07.22). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ret homenatge a l’artista Carmen Calvo, Premi Julio González 2022, en una gran exposició que proposa un recorregut per tota la seua trajectòria. Un total de setanta obres, que s’exhibeixen fins al 6 de novembre, incloent-hi les seues primeres incursions en el terreny de la instal·lació, dibuixos, llibres, postals, fotografies o els seus treballs escultòrics amb les nines, les figures de cera i els maniquins, part indissociable de l’imaginari creatiu de l’artista valenciana.

“D’on sorgeix una idea? Hi està i va sorgint. El que és important és l’observació, la mirada. El que vas veient tots els dies”. Ho ha expressat la mateixa creadora durant la presentació de l’exposició, la tercera que li dedica l’IVAM després de les mostres organitzades en els anys 1990 i 2007. “L’origen d’aquest projecte és mostrar l’estudi de l’artista, obrir el seu arxiu i portar-lo al museu per a oferir una nova mirada sobre la seua trajectòria, posant en el centre les seues referències, les seues obsessions i les seues resistències”, ha explicat Nuria Enguita, directora de l’IVAM i cocomissària junt amb Joan Ramon Escrivà.

La mostra s’organitza amb motiu del lliurament del Premi Julio González a l’artista, “la tercera dona guardonada, després d’Annette Messager i Mona Hatoum”, segons ha destacat la directora del Museu. També és la tercera valenciana que rebrà el guardó el pròxim 14 de juliol directament del president de la Generalitat, Ximo Puig. La concessió d’aquest premi se suma a una llarga sèrie de reconeixements al treball d’aquesta artista, com el Premi Alfons Roig de la Diputació de València (1989) o el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2013).

Al llarg de la seua extensa trajectòria, recuperar, tornar a significar restes materials, objectes i imatges ha format part essencial de la metodologia de treball de Carmen Calvo. “Per a l’artista, el món és un camp d’experimentació que permet que trace múltiples històries a partir d’un arxiu en contínua transformació”, comenta Enguita.

“El recorregut comença amb una peça de 1969. Aquest quadro que vaig pintar amb 19 anys ja manifesta que quelcom passava en el meu cap. L’obsessió va avant”, ha relatat l’artista sobre les seues composicions d’inspiració arqueològica realitzades a finals dels anys setanta i huitanta.

El cocomissari, Joan Ramon Escrivà, ha destacat ‘Silenci I i II’, una de les primeres incursions de la creadora en el terreny de la instal·lació, amb desenes de làpides blanques amuntonades sobre un mur del qual pengen més de mil punyals amenaçadors. “És una peça amb una gran càrrega emotiva i d’un silenci solemne”, ha emfatitzat Joan Ramon Escrivà.

A la nau central de la galeria 1 es presenta per primera vegada una recreació del taller de Carmen Calvo, on conviuen maniquins i ceràmiques, exvots i obres d’art, nines i revistes. “La fascinació de l’artista pels maniquins ve de la seua infància. En els maniquins hi ha una escenografia del dolor i una referència al surrealisme”, segons el cocomissari.

Aquest espai també inclou una cambra fosca que reprodueix fragments de films que, durant els mesos de confinament, l’artista va tornar a visionar i que han estimulat el desenvolupament del seu imaginari creatiu. “Són imatges molt importants en el meu treball. Aquest vídeo, gravat amb un telèfon, era la meua única manera de comunicar-me en aquells temps d’incertesa i inquietud”, en paraules de Carmen Calvo.

La mostra també inclou un muntatge amb centenars de targetes postals ‒que fascinen l’artista‒, llibres intervinguts i algunes de les inquietants obres en què el cabell, símbol de la identitat de la dona, s’exhibeix amb descaradura, com en una enorme bola del món sobre la qual penja una enorme cabellera. “El cabell ha sigut el lloc en què la dona es veia bella. Per això també era un premi, i sobretot un castic rapar-la. Significava anul·lar la dona, físicament i mentalment”, ha apuntat l’artista.

Durant l’última dècada l’artista ha intensificat, mitjançant l’ocupació d’imatges fotogràfiques rescatades i intervingudes en la seua quotidianitat, la seua mirada crítica cap a l’opressió i la desigualtat de les dones. Una reflexió que es reflecteix en la instal·lació inèdita amb què finalitza el recorregut que alberga centenars de dits de terracota.

L’obra de Carmen Calvo s’ha desenvolupat “sota un discurs feminista, militant, conscient de la violència i l’opressió que la societat patriarcal ha exercit sobre les dones, amb les seues regles i normes religioses, socials i polítiques, que afecten tots i cadascun dels àmbits de la vida, des del més íntim fins al públic”, ha conclòs Nuria Enguita. “Un discurs que es manifesta en els seus cossos fragmentats, esdevinguts mercaderia, o en les seues imatges vetlades o trencades, i en aquells objectes de la infància que mostren ara la seua cara més sinistra”.

Els éssers humans estem construïts per les paraules que impregnen el nostre dia a dia. Per les experiències que ens travessen. Per les pràctiques culturals amb les quals hem crescut i que modelen la nostra manera de solcar el planeta. En una societat diversa com la que habitem, aqueixes mirades procedeixen de totes les cantonades del mapamundi. Emmagatzemen en les seues pupil·les totes les latituds, tots els accents.

El projecte Poliglotisme busca obrir l’IVAM a aqueixes tradicions i coneixements que durant molt de temps no han tingut cabuda en els museus. Els seus integrants provenen de geografies molt diferents i han trobat en aquesta iniciativa un espai per a intercanviar sabers, acariciar altres horitzons i redescobrir la seua pròpia identitat. Per a reivindicar que els museus també els pertanyen, que també són el seu lloc. Així, Poliglotisme explora la vida en comú a través de la gastronomia, la pintura, la música, l’arquitectura, els jocs amb el llenguatge i moltes altres propostes que beuen de l’heterogeni; de la *mixtura i la hibridació.

De paraules, sabors, vivències i identitats en constant transformació parlem amb el coordinador de Poliglotisme, Paco Inclán, i amb Óscar Blanco, un dels seus participants. Ho fem en aquest nou lliurament de Veus IVAM, el podcast de la 99.9 Plaza Radio que es cola en el Institut Valencià d’Art Modern per a xarrar sobre exposicions, processos creatius  i sobre les bambolines del propi museu.