Places categories: IVAM Centre Julio González

Joyas Cruzadas

Acció del col·lectiu Viruthiers: Rodrigo Acosta, Ángela Bermúdez, Elvira H. Mateu, Edu Tarín + convidats. 24/4. 12:00h a 13:00h.

Viruthiers és un col·lectiu de València creat en 2011 per Rodrigo Acosta Arias, Ángela Bermúdez, Elvira H. Mateu, Janire Román Díaz i Edu Tarín amb la finalitat de donar visibilitat a la joieria artística contemporània, poc coneguda dins i fora de l’àmbit de l’art.
En aquesta disciplina, les joies es despullen i es desprenen de les etiquetes que les identifiquen amb les arts aplicades, la decoració, els ornaments femenins, l’estatus o el valor material, cercant una nova definició i temptejant la maleabilitat dels seus límits. Es tracta d’una joieria que convida a la reflexió i a l’experimentació amb materials aliens a les creacions convencionals, que planteja formes alternatives de relació de les peces amb el cos i l’espai, que presenta tantes variants com poden existir en el propi art.

Moguts per aquesta idea de visibilització, els membres de Viruthiers desenvolupen accions en escenaris habitualment allunyats d’aquesta disciplina, cercant la sorpresa i la participació del públic.

El 24 d’abril Viruthiers durà a terme en l’IVAM l’acció Joyas Cruzadas, una exposició ‘portable’ en la qual col·laboraran diferents joiers i durant la qual es convidarà als visitants a implicar-se en un joc amb el propòsit de crear un vincle de complicitat entre ells, les peces i els artistes.
El nou context de l’IVAM resulta ideal per a generar un debat sobre l’espai que ocupa la joieria artística contemporània, a cavall entre l’art de galeria i l’art urbà, alhora que ofereix una oportunitat per a explorar i explotar el potencial de la joia com a obra d’art capaç d’apropiar-se de qualsevol espai a través del cos.

Col·laboren en el projecte Rosa Borredá, Empare de Ramón, Erika Jordán, Tina León, Raquel Vidal, Deborah Rudolph, Patricia Domingues, Jordi Aparicio, Laura Guillot, Pi Font de Mora, Ana Cervera, Eva Burton, Cata Gibert, Carlos Silva i Azahara Santoro.

L’acció Joyas Cruzadas forma part del festival Melting Point 2016 que se celebrarà del 21 al 24 d’abril en aquesta ciutat.
Per a més informació: www.meltingpoint2016.wordpress.com

Melting Point 2016

3ª Edició de la Trobada internacional de Joieria Artística Contemporània organitzat pel Departament de Joieria de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València. Es realitza en la ciutat de València, cada dos anys, des de 2012.

El programa està compost per una àmplia selecció d’exposicions d’artistes i museus especialitzats en joieria artística i d’autor de caràcter internacional, a més de conferències i activitats distribuïdes per espais expositius en el centre de València.

El 7 d’abril de 2016, a les 18.30 h, tindrà lloc, Com serà el futur del disseny? en l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern); un esdeveniment en el qual Gràffica presentarà el primer nombre de la revista i tractarà de satisfer les inquietuds dels assistents més curiosos.

A diferència de les conferències a l’ús en les quals és el conferenciant l’únic que participa en el desenvolupament del tema, en aquesta ocasió Gràffica proposa un diàleg amb l’audiència a la qual convida a plantejar qualsevol pregunta o curiositat relacionada amb la revista, amb el seu procés de creació i publicació, així com preguntes relacionades amb el futur de la professió. Donaran respostes fruit dels processos de disseny, exploració i reflexió realitzats per a aquest primer nombre de Gràffica, en el qual es parla sobre el futur de la professió del dissenyador.

Amb què haurà d’enfrontar-se el dissenyador del futur? Quin perfil haurà de tenir? Pot la tecnologia substituir al dissenyador? Desapareixerà la figura del dissenyador com a tal?… Després del procés de recerca dut a terme per al primer nombre de la revista, en Gràffica tenen respostes i estan disposats a desvetlar-les.

L’IVAM organitza un acte de recolzament als refugiats que començarà amb una visita guiada a l’exposició ‘Entre el mite i l’espant’ seguit d’una dramatització de poemes de la Mediterrània. El preu d’entrada a l’acte de l’IVAM es destinarà a les ONG participants: Accem (Asociación Comisión Católica Española de Migraciones),Comisión Española de Ayuda al Refugiado – Cear i Cruz Roja Valencia.

Participants:

• Crimson Rose, cofundadora del Festival Burning Man
• Stuart Mangrum, col·laborador del Festival Burning Man
• Christian Almenar, CEO i cofundador de GitStar

Amb motiu de la visita dels fundadors i organitzadors del “Burning Man”, el gran esdeveniment sociocultural i artístic que se celebra anualment en l’estat de Nevada (Estats Units), l’IVAM acull una taula redona organitzada per l’Ajuntament de València.

La conferència abordarà, des d’una perspectiva comparada, les característiques i semblançes entre el Burning Man i les Falles de València, dos grans festivals del foc que han decidit establir lligams duradors de col·laboració, el que resulta especialment important per a la difusió de les Falles de València de cara a la seua candidatura a ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

A partir de l’exposició de les peculiaritat del Burning Man en esta conferència pronunciada per tres dels seus més destacats membres organitzadors, i tenint en compte les nombroses similituds que el festival nordamericà té amb les Falles com a festa del foc, es busca establir relacions, ponts i vincles de diàleg i possible col·laboració amb la festa valenciana, aprofitant la visita d’una nodrida delegació del Burning Man a València per a assistir i viure intensament les Falles de 2016.

El Burning Man està considerat l’esdeveniment artístic més gran del món, capaç d’atraure l’atenció dels mitjans de comunicació de tot el món i de concentrar més de 70.000 participants al mig del desert de Nevada, a 1.500 quilòmetres de la ciutat de San Francisco, als Estats Units d’Amèrica. El festival va arrancar en 1986 i des d’aleshores s’ha celebrat de manera ininterrompuda cada estiu. Al desert s’instal·la una gegantesca ciutat efímera, que dura el temps del festival, on sols es permet un sistema d’intecanvi, sense diners ni organismes de govern, amb uns principis i valors de responsabilitat col·lectiva per a que tot es desenvolupe de manera cívica. El festival del Burning Man deu el seu nom a que el seu epicentre és l’erecció i crema final d’una gran figura humana construïda amb materials combustibles, bàsicament fusta i cartró, que agrupa altres activitats i instal·lacions artístiques efímeres, en les quals és molt important la participació i la interacció, factor que atrau a molts visitants i artistes a l’esdeveniment. Este es basa en una sèrie principis essencials, com l’autosuficiència radical, l’inclusió radical del desconegut, la generositat, la desmercantilització, l’autoexpressió, l’esforç comú, la responsabilitat cívica, la immediatesa, la partipació i una activitat social que amb un gran sentit de la sostenibilitat fa que una vegada acabat l’esdeveniment este des aparega totalment del desert sense deixar rastre. L’èxit del Burning Man ha fet que este tinga més de 50 esdeveniments repartits pel món basats en els seus principis.

El projecte Ibán Ramón. Posicionament gràfic presenta en el hall de l’VAM una sel·lecció dels treballs que ve desenvolupant este dissenyador durant els darrers anys amb motiu de la seua col·laboració amb el món de les falles. Llibrets, cartells, objectes i fotografies són els materials que conformen esta presentació organitzada pel museu amb motiu de la publicació del llibre del mateix títol editat per l’IVAM.

El projecte d’Ibán Ramón és significatiu per dos qüestions fonamentals. Una, perquè inicia una relació (esperem que llarga i fructífera) amb el món de les falles i tot un vessant de cultura popular que tanta importància i arrelament té en la nostra ciutat. Dos, per ser un pas més en el paper que el disseny (en el sentit més ampli del terme) ha de jugar en la programació de l’IVAM. Tant l’un aspecte com l’altre són importants, i els dos tenen en Ibán Ramón un dels seus més destacats promotors. El paper d’Ibán Ramón en la recerca i el desenvolupament de nous camins per a les falles és evident des de fas anys, tant pel que fa a la creació dels “(anti)monuments” com dels llibrets de falles. Igualment, l’interés del seu treball a l’hora d’ampliar, qüestionar, analitzar i subvertir nocions del disseny gràfic (que fins fa molt poc de temps pareixien inviolables) és molt conegut.