Places categories: IVAM Centre Julio González

Encontre amb l’escriptor algerià Boualem Sansal.

Moderador amb Bouziane Khodja, periodista de RTVE.

Un versicle anomenat “2084”, la fi del món

Present en totes les llistes dels premis literaris de l’última tardor, coronat del Gran Premi de l’Acadèmia francesa, finalista del Premi Goncourt, Boualem Sansal i el seu conte orwelliano 2084, la fi del món va marcar de manera indiscutible enguany literari. Donada la nona acollida de la critica se suma el plebiscit del públic per a una novel·la negra, que descriu l’adveniment d’una dictadura religiosa, de la qual podem llegir: “La religió potser fa estimar a Déu però gens la supera per fer odiar l’home i avorrir la humanitat”. 2084 presenta una societat dictatorial, regida per un idioma i un pensament únic, basat en la força, la vigilància i l’absència de llibertat. Ati, el personatge principal comença a dubtar d’aquest sistema i intenta entendre.

El Cafè literari de l’Institut Français proposa, en col·laboració amb el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), una trobada amb Boualem Sansal per a presentar la seua novel·la: 2084, la fi del món.

Moderador Bouziane Ahmed Khodja

Periodista de Radio Televisión Española  (TVE i RNE), creador i animador dels Cafès Literaris de l’Institut *Français de València i de Madrid. Doctor en sociolingüística, Màster en ciències polítiques i en periodisme.

Xarrada-Col·loqui “Llibertat d’expressió i mitjans digitals” organitzada per Amnistia Internacional.

Participen:

• Eugenio Viñas – Culturaplaza. Redactor en cap de cultura
• Eva Peidró – El Hype. Lingüística, crítica de cinema i escriptora.
• Jesús García Cívico – Canibaal. Professor, escriptor i investigador jurídic.
• Oscar Brox – Detour. Crític Cultural.
• María Baeza – Amnistía Internacional. Equip de Treball per Països – Xina.

Conversa entre José Miguel G. Cortes, Director de l’IVAM, el galerista Pepe Cobo i el crític d’art Jesús Alcaide, amb motiu de l’exposició “Cercle íntim. El món de Pepe Espaliú”.

L’obra de Pepe Espaliú, vinculada a les pulsions de vida i mort, és un referent per a posteriors generacions d’artistes. Per aquesta raó, l’exposició es desenrotlla a partir de la presència que l’element “màgic” del cercle té en la seua obra i en la de molts altres artistes espanyols i internacionals, com Joan Brossa, Louise Bourgeois, Gina Pane, Robert Mapplethorpe, etc.
El cercle és interpretat ací com eixe element profundament relacionat amb el renàixer constant, amb un continu donar voltes que apel·la als aspectes més íntims del ser humà, que està unit a la mort i a la vida, enteses no com a aspectes antagònics, sinó com a conceptes d’un tot que conforma l’existència.

Aquesta mostra se centra a analitzar, des d’un nou prisma, la singularitat d’un dels artistes més destacats de la generació espanyola dels anys huitanta i noranta, i que va desenrotllar una obra coherent i significativa relacionada molt estretament amb la reflexió sobre la pròpia identitat.

Els casos d’estudi són projectes que vinculen l’exposició amb la investigació, la documentació i l’anàlisi de l’obra d’artistes del segle xx.

Aquest cas d’estudi presentarà, a partir d’una selecció d’obres que es conserven en la col·lecció permanent de l’IVAM, un recorregut pel treball de Richard Hamilton (Londres 1922 -2011), responsable, junt amb altres artistes, de la transformació i desenrotllament de l’art britànic entre 1950 i 1960. El seu paper seminal en el naixement de l’art pop ha sigut reconegut, i celebrat, a través d’exposicions retrospectives organitzades en els museus més importants d’Europa i Estats Units.

L’exposició mostrarà el discurs incisiu i polifacètic del treball de Richard Hamilton que amb un caràcter lúdic i irònic, planteja una reflexió crítica sobre la societat de consum i l’imaginari mediàtic contemporani. Les obres seleccionades, fonamentalment obra gràfica, junt amb els catàlegs que la Biblioteca de l’IVAM conserva d’aquest autor i el disseny i contingut de la qual Hamilton va cuidar sempre a consciència, seran els eixos d’aquesta presentació que explora els límits entre el popular i el culte, el natural i l’artificial, el figuratiu i l’abstracte.

Conversa entre l’artista Joan Fontcuberta i Jorge Luis Marzo, comissari de l’exposició “Fake. No és veritat, no és mentida”.

La màxima picassiana que l’art és una mentira que conta la veritat continua sent hui vàlida. El fake, eixe format parasitari i emmascarat que aparenta el que no és, s’ha convertit, en mans de molts artistes, en una arma que busca curtcircuitar la massiva manipulació de la realitat, sovint fent seues tècniques de l’enemic. Però a diferència del mer engany, propi del màrqueting comercial i polític –i també, per què no, estètic–, el fake no persegueix eternitzar l’aparença, sinó desvelar com més prompte millor els mecanismes i mites que fan possible la credibilitat: qüestionar, en definitiva, els formats lingüístics de l’autoritat, en els mitjans de comunicació, en els museus, en els discursos acadèmics, en les tertúlies morals. Amb el problema afegit que, sovint, també el fake esdevé part de l’espectacle que critica, fent-se format d’autoritat.

L’exposició FAKE. No és veritat, no és mentira repassa alguns dels camuflatges, infiltracions i sabotatges empresos per artistes en tot el món des que Orson Welles fera creïble un atac marcià per a posar en evidència el poder manipulador dels mitjans en una societat cada vegada més constreta a certs formats de veracitat.

Conversa entre Francisco Javier Pérez Rojas, comissari de l’exposició i José Ignacio Casar Pinazo, Director del Museu de Belles Arts de València.

L’art de Pinazo va estar sotmès a un procés de cerca i experimentació que fan d’ell un model d’artista evolutiu en sintonia amb les directrius més avançades de la pintura europea del seu temps, per açò, aquesta mostra commemorativa a la celebració del centenari de la seua defunció, estarà centrada a destacar les facetes més modernes així com les afinitats i correspondències amb altres artistes d’avantguarda presents en la col·lecció de l’IVAM.

D’aquesta manera, s’evidenciaran similituds amb artistes contemporanis en l’afany de renovació i experimentació, en fragments i cerques, que, posen de manifest la modernitat i actualitat de l’obra d’Ignacio Pinazo Camarlench així com el fet que el seu art va estar sotmès a un procés de cerca i experimentació que fan d’ell un model d’artista evolutiu en sintonia amb les directrius més avançades de la pintura europea del seu temps.