Places categories: IVAM Centre Julio González

‘Habitar les ombres’ reunix més de cent obres d’artistes com Louise Bourgeois, Joan Fontcuberta, Bernd i Hilla Becher, Thomas Struth, Hiroshi Sugimoto, Cristina Iglesias o Roberta González
‘Kara Walker. Burning Village’ recorre tota la trajectòria d’esta artista que aborda qüestions sobre l’esclavitud, el racisme i el gènere utilitzant siluetes negres

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) es tiny de blanc i negre amb una doble exposició: ‘Kara Walker. Burning Village’, produïda pel Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) i la mostra col·lectiva ‘Habitar les ombres’.

Les dos exposicions entrellacen les col·leccions de l’IVAM i del MACA per a abordar allò que roman en l’ombra, amb el blanc i negre com a protagonista.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat durant la presentació la “necessària col·laboració” entre dos institucions representatives de la cultura en la Comunitat Valenciana i, com a vincle d’unió, “l’extraordinària i generosa donació de la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero al MACA”.

Per part seua, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que L’exposició ‘Kara Walker. Burning Village’, que s’inaugura el 25 de setembre en el Centre Julio González, “reunix 44 peces que recorren tota la seua trajectòria i constituïxen un dels conjunts d’obra més complets de l’artista existent en institucions europees”.

L’artista és coneguda pel seu treball de siluetes retallades en paper inspirades en la tradició històrica dels retrats d’ombres victorians, en el teatre d’ombres o en les llanternes màgiques. A través d’esta exposició en l’IVAM es mostren dibuixos, gravats, escultures, llibres d’artista i un dels seus vídeos més recents. “Esta mostra servix com a punt de partida per a la mostra ‘Habitar les ombres’, de manera que les dos propostes dialoguen entre si, generant també un diàleg profund entre les col·leccions dels dos museus”, ha destacat la directora de l’IVAM.

Així mateix, De la Torre ha apuntat, a més, que estes dos exposicions “s’estenen al IVAMLab amb el projecte ‘El racó de llum’, una nova proposta de joc lliure basat en la pedagogia de la llum dirigit a primera infància”.

Per part seua, la comissària i responsable de les col·leccions del MACA, Rosa Castells, ha destacat que Kara Walker és “una de les artistes més incòmodes, valentes i necessàries del nostre temps. La seua obra és una bomba visual, un espill distorsionat en el qual es reflectixen els mecanismes de pressió, la injustícia social, el racisme estructural i la perpetuació de les narratives”.

‘Habitar les ombres’

L’exposició de l’artista afroamericana servix com a punt de partida per a ‘Habitar les ombres’, comissariada per Blanca de la Torre i Rosa Castells, que té el blanc i negre com a únic protagonista en les més de cent obres d’artistes procedents dels fons de l’IVAM i el MACA, entre els quals es troben noms com Louise Bourgeois, Joan Fontcuberta, Bernd i Hilla Becher, Thomas Struth, Hiroshi Sugimoto, Cristina Iglesias, Berta Cáccamo, Thomas Ruff, Hiroshi Sugimoto, Rula Halawani, Chema Madoz, Eulàlia Valldosera, Anthony Caro, Cristina García Rodero i Cindy Sherman, entre altres.

La mostra s’estructura en cinc sales i es configura com un espai amb clares al·lusions al fílmic i a les atmosferes del film noir. A més, la literatura i la poesia travessen l’exposició com un meta relate que acompanya cada àmbit. “En les parets de l’exposició els visitants poden llegir versos d’Alejandra Pizarnik o cites de Concha Méndez, Toni Morrison o la valenciana María Beneyto”, ha apuntat la directora de l’IVAM.

La família de fantasmes de John Davies i les figures esvaïdes de Zoran Music, reminiscències del seu pas pel camp de concentració de Dachau, reben al visitant en una primera sala que evoca espectres i presències. El següent espai explora les ombres internes i les complexitats de la psique.

L’exposició continua amb les ombres del domèstic, una irònica distància entre el sublim i el familiar, amb obres com la de Cindy Sherman, interpretant a un mestressa de casa en una recreació de cinema negre; una instal·lació de tovalloles blanques sobre la prestatgeria de plom de Natividad Navalón, o un bressol d’alabastre d’Alex Francés.

La part dedicada als rastres de l’humà inclou obres d’artistes com Mark Bradford, Joan Fontcuberta, Cristina Iglesias, Ángeles Marco o Roberta González. Les arquitectures absents poblen l’última sala amb les arqueologies industrials fotografiades per Bernd i Hilla Becher, les arquitectures clàssiques de Thomas Struth, els gratacels de Jorge Ribalta, els edificis antics i moderns de Hiroshi Sugimoto i Gabriele Basilico o els racons interiors pintats per José Manuel Ballester.

L’artista Simone Fattal ha rebut el Premi Internacional Julio González de mans de la Secretària Autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, en una gala en l’IVAM. “És un honor rebre un premi que porta el nom d’un artista tan distingit, Julio González, amb el qual compartisc la seua elecció de l’escultura com a llenguatge principal”, ha expressat l’artista franc-libanesa durant el lliurament.

La Secretària Autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que l’obra de Simone Fattal “mostra un profund compromís social i una reflexió sobre la humanitat i el seu lloc en el món i en la història”. La seua pràctica artística “proposa un punt de trobada entre cultures i tradicions, entre l’individual i el col·lectiu, entre la poètica i la política, entre el passat i el present, entre l’arqueologia i el contemporani”, va assenyalar.

En les seues paraules d’agraïment, l’artista ha elogiat l’obra de l’escultor Julio González que dona nom al premi. “Admire la seua capacitat per a utilitzar l’espai, per a incloure’l com un element més de la seua obra, per a fer el metall el més lleuger i mal·leable possible. Els seus temes també van més enllà dels tradicionals de l’escultura”. I, encara que Simone Fattal no utilitza tant el metall com el va fer Julio González, reconeix que tenen “un esperit afí”.

L’artista s’unix així a una llista de destacats noms del panorama artístic internacional que, en els 24 anys d’història des que es va instaurar el premi, han sigut guardonats, com George Baselitz, Cy Tombly, Anish Kapoor, Robert Rauschenberg, Anthony Caro, Miquel Navarro, Christian Boltanski, Frank Stella o Andreu Alfaro.

Simone Fattal és la quarta dona que rep el premi, després de les últimes edicions en les quals van ser guardonades Annette Messager en 2018, Mona Hatoum en 2020 i la valenciana Carmen Calvo en 2022. Un premi que és un reconeixement “a la trajectòria de Simone Fattal com a escultora, com a artista, però també com a pensadora, editora i generadora de contextos”, va assenyalar Pilar Tébar.

Simone Fattal ha rebut una edició d’una escultura de Julio González, Dona amb Àmfora II, oferida per Philippe Grimminger, representant de l’Administració Julio González, entitat que té per objecte promoure el treball de l’escultor i vetlar pel seu llegat. La Secretària Autonòmica de Cultura ha ressaltat “l’enorme generositat dels hereus de Julio González per la seua llarga trajectòria de col·laboració i suport a l’IVAM”. Així mateix, Pilar Tébar ha recordat “que en 2026 se celebra el 150 aniversari del naixement de Julio González, una efemèride que servirà per a reafirmar l’IVAM com una institució de referència internacional”.

El Premi Julio González es va crear l’any 2000 com un reconeixement a la trajectòria d’artistes de rellevància internacional i, simultàniament, “com a tribut a l’escultor Julio González, un artista que va marcar el desenrotllament de l’escultura contemporània amb el seu personal llenguatge plàstic i que, al seu torn, dona nom a este lloc, l’IVAM Centre Julio González”, ha assenyalat la directora del museu, Blanca de la Torre.

Així mateix, ha recordat que en 2025 “hem celebrat el 40é aniversari del naixement de la col·lecció de l’IVAM que s’inicia en 1985 amb eixa important donació d’obres de l’escultor Julio González per part de Carmen Martínez i Viviane Grimminger”. Un llegat amb al voltant de 400 obres que constituïx un dels nuclis fundacionals del museu “que manté el seu compromís de desenrotllar un programa expositiu, d’investigació i d’activitats que pose en valor l’experimentació formal i el compromís que li van ser tan propis a Julio González”.

La cerimònia ha estat precedida d’una conversa entre l’artista i Jacqueline Burckhardt amb motiu de la presentació del catàleg de l’exposició ‘Simone Fattal. Suspensió de la incredulitat’. La mostra, que va tancar les seues portes el passat 1 de juny en l’IVAM, va ser la primera exposició de l’artista a Espanya amb 85 obres creades entre 1999 i 2023 que submergien al visitant en un espai pluricultural i nòmada, creat a través de l’escultura, el dibuix i el treball editorial.

Blanca de la Torre ha conclòs destacant que el premi “no és només el reconeixement a una trajectòria professional, sinó també un homenatge a una dona que en els anys setanta i huitanta del segle passat va reivindicar el dret a la igualtat i a ser visible”. Un guardó que també és “un exercici de justícia que contribuïx a reparar eixe deute històric que l’art té amb les dones creadores”, va afirmar.

Simone Fattal

Va nàixer a Síria en 1942 i es va criar al Líban. Va estudiar Filosofia a París i es va establir com a artista a la fi de la dècada de 1970 a Beirut. En 1982 es va mudar a Sausalito, Califòrnia (els EUA), on va fundar l’empresa editorial Post-Apollo Press i on va començar a realitzar escultures.

En 2012, juntament a la seua companya Etel Adnan, es va traslladar a París, on viu i treballa actualment. Simone Fattal és coneguda sobretot pel seu treball en argila i gres esmaltat en colors lluminosos o en tons arena i marró. Les seues obres mostren visiblement les petjades de la seua elaboració, són escultures amb textures molt marcades, monumentals i fràgils alhora. Les nombroses figures de cames allargades, atuells variats o ruïnes arquitectòniques es relacionen amb el seu interés per la història, la mitologia i l’arqueologia, així com per la política contemporània.

Les seues obres fan també referència a la literatura, als contes sumeris, l’èpica àrab o la poesia sufí. Ángeles, centaures, herois i déus se sumen a ruïnes arquitectòniques i figures de fruites, animals o menjar que fan referència al paradís perdut per la destrucció de llocs històrics com Palmira o Alep. Les obres de Fattal són atemporals, alhora arcaiques i modernes.

En els últims anys, Simone Fattal ha exposat individualment en el Musée Départemental d’Art Contemporain de Rochechouart (2017), el MoMA PS1 (2019), l’ICA Milano o la Whitechapel de Londres (2022), i ha participat en la Biennal de Venècia de 2022.

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) presenta un cicle mensual de concerts amb l’objectiu d’explorar noves propostes musicals i vocals de caràcter intimista i d’experimentació, que van des de la fusió de música tradicional amb sonoritats contemporànies o la reinterpretació del folklore des de l’electrònica.

El programa, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura, arranca esta tardor amb els concerts del duo Gala i Ovidio, el projecte de música i poesia de Versonautas i l’actuació dels dos germans murcians que formen Maestro Espada. Els concerts se celebren en l’hall de l’IVAM i són gratuïts fins a completar aforament.

El dissabte 18 d’octubre Gala i Ovidio donaran el tret d’eixida al cicle. El productor i compositor català Raül Refree, que ja va formar parella artística amb Rosalía, amb Silvia Pérez Cruz o amb la fadista Lina, s’alia ara amb Aida Tarrío de Tanxugueiras en un projecte batejat com a Gala i Ovidio, en un homenatge sonor als fills de Rosalía de Castro. Es tracta d’una proposta artística eclèctica i lliure que explora la música tradicional gallega fusionant-la amb gèneres com l’electrònica i la lírica pop, buscant diluir els gèneres.

Música i poesia es donaran la mà el pròxim 22 de novembre en l’IVAM amb Versonautas, el projecte de música i poesia creat a la fi de 2013 gràcies a dos ànimes inquietes:  Roqui Albero (trompeta, flugelhorn i veu) i Ana Sanahuja (piano i teclats). El duo establit a València presentarà el seu nou treball en el qual combinen música, performance i poesia per a explorar la idea d’allò sagrat. La peça partix de cites d’autors com Meister Eckhart, Simone Weil, Clarice Lispector o William Blake, juntament amb textos propis, en una experiència escènica contemporània que es mou entre l’electrònica minimalista, el jazz lliure, la cançó contemporània, l’ambient i la música sacra o ritual.

El dissabte 13 de desembre serà el torn dels murcians Maestro Espada que s’han llançat a la revisió i reinterpretació del folklore reescrivint els cantes de l’horta: malaguenyes murcianes, parrandes, jotes, trillas, majos o boleros prenen una nova dimensió en el seu disc homònim, en el qual sintetitzadors i teclats conviuen amb castanyoles, panderetes, guitarrons i llaüts. El resultat és una espècie de collage de pals folklòrics murcians, d’instruments tradicionals fusionats amb moltes capes musicals, que mostraran en directe en l’IVAM.

El cicle ‘Posar la veu’, que es prolongarà fins al mes de juny de 2026, s’emmarca dins de l’aposta de l’IVAM per noves disciplines artístiques que dialoguen i construïxen narratives des del multisensorial, al mateix temps que posa l’accent en les xarxes de col·laboració teixides amb altres institucions del context local.