Places categories: IVAM Centre Julio González

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, a més de comptar amb entrada gratuïta durant tota la jornada, l’IVAM romandrà obert fins a les 00.00h. El públic podrà visitar les exposicions de Joan Miró, ordre i desordre; Les constel·lacions de Julio González i Cas d’estudi: Ródtxenko.

Dissabte 19 i diumenge 20 de maig, es mantindrà l’entrada gratuïta a totes les exposicions en l’horari habitual del museu, de 10 a 19 hores.

Atès que el lema d’enguany del DIM és “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, nous públics“, al llarg del matí, realitzarem connexions en directe a través de la pàgina de Facebook de l’IVAM per a donar a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts del treball en el museu. En ells participaran algunes de les persones que desenvolupen la seua labor en diferents departaments.

Per a les 19 hores, s’han programat visites guiades simultànies a totes les exposicions. Persones relacionades amb el món de la cultura, no necessàriament especialistes en art, faran un recorregut en el qual donaran la seua visió personal sobre les mostres:

• Joan Miró, ordre i desordre, a càrrec de l’actriu Rosana Pastor
• Cas d’estudi: Rótxenko, a càrrec del professor Anacleto Ferrer
• L’esperit d’una època: Ignacio Pinazo en la col·lecció de l’IVAM, a càrrec de l’artista Artur Heras
• L’eclosió de l’Abstracció, a càrrec de l’artista Javier Calvo
• A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes (1929-1980), a càrrec de la crítica d’art i professora Áurea Ortiz
• Federico Guzmán, a la vora del món, per la periodista i professora Lola Bañón
  
• Les constel·lacions de Julio González, pel periodista Eugenio Viñas

Inscripció: 15 minuts abans de l’inici de la visita en el mostrador del Hall d’entrada al museu. Places limitades.

Melting Point

4ª Edició de la trobada internacional de Joieria Artística Contemporània organitzat pel Departament de Joieria de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València. El Melting Point presenta una àmplia selecció d’exposicions d’artistes i museus especialitzats en joieria artística i d’autor, de caràcter internacional, a més de conferències i activitats distribuïdes per espais expositius en el centre de València.

HÍBRIDS_

the extension of the last layer of our epidermis

Un projecte de Mar Juan Tortosa

_Performance col·lectiva

_Exposició efímera

_Vídeo projecció

HÍBRIDS fets per Mar Juan Tortosa i performats per Maria Tamarit, Mario Montoya, Nika López i Kira Pérez (de Diàleg Obert).

Video projecció del documental del projecte col·laboratiu internacional CAPAS_ (València i Londres) realitzat per Carlos Sebastià, Mario Montoya, Panamà Díaz i Mar Juan Tortosa.

HÍBRIDS_ és un projecte que naix en la tesi doctoral de Mar Juan Tortosa, on investiga l’híbrid entre la joieria contemporània de caràcter experimental i l’art objectual que resideix en el cos.

Un dels punts en comú més fort entre aquestes dues disciplines és el cos. És ací on veiem que la pell és la superfície o territori sobre el qual se situa l’obra, exactament en l’última capa de l’epidermis, unes 20 capes de pell sense vida.

La intenció d’aquest projecte era crear uns objectes a manera d’extensions corporals on poder treballar les percepcions, per a així poder establir una pluralitat perceptiva més àmplia on, com diu Mar Juan “l’ambigüitat perceptiva siga la clau del descobriment. I l’alteració de la realitat i una visió des de l’absurd, ens conduïsquen a allò nou, allò ric.”

HÍBRIDS són uns objectes que naixen dels sistemes i mecanismes de la joieria. Són unes extensions corporals que obrin la nostra capacitat perceptiva i actuen com a segona pell, que expandeixen aquestes fràgils escates de pell sense vida que ens envolten i ens protegeixen alhora.

El treball “Mamá” de Nacho Caravia va guanyar la 20ª Beca FotoPres de La Caixa i ha sigut exposat en Caixaforum Madrid i Barcelona.

Sinopsi: Quan es va anar de la seua casa a Astúries per a viure a Barcelona, Nacho Caravia va començar a fotografiar a la seua mare. Retratar-la cada vegada que anava a veure-la i mirar amb ella les fotografies que li feia permet establir entre ells un diàleg que deixa arrere les jerarquies familiars. Per a Caravia ha sigut una manera d’entendre millor a la seua mare i de manifestar-li l’amor que li té. «Entenc que, sobre tot, hi ha un treball emocional, un diàleg entre iguals que permet superar els errors que hem pogut cometre». Ha retratat els seus alts i baixos anímics i com afecten a la vida quotidiana, els objectes que l’envolten i la relació especial que estableix amb ells. La fotografia permet acostar-se a la solitud d’una persona, expressar sentiments de tristesa i preocupació, i crear un vincle que ajuda a viure.

Biografia: Ignacio Caravia Nogueras (Oviedo, 1980), s’aproxima a la fotografia a Oviedo a través dels seus estudis d’Imatge en FP II des d’on pansa a Barcelona per a seguir aprenent en l’escola Grisart on fa el curs d’Il·luminació i Fotografia Publicitària. Allí comença a treballar primer com a assistent de diversos fotògrafs comercials i després com a fotògraf freelance. Continua ampliant la seua formació en diversos tallers i cursos de fotografia, especialment important resulta l’impartit per Anders Petersen a Barcelona en la tardor 2007. Durant aquests tallers té com a professor a altres fotògrafs de renom com Jim Goldberg, Humberto Rivas o Michael Ackerman. En 2009 rep la beca Clic’09 Fotoperiodisme Jove per a realitzar un projecte sobre el area de la Zona Franca a Barcelona que culmina amb una projecció que té lloc dins de l’edició 2010 del festival Off en Perpignan. Decideix traslladar-se a Madrid l’any 2012 per a estudiar en l’escola Blank Paper on realitza el curs Fotolibro i gràcies a una menció d’honor en la beca de la pròpia escola cursa l’any següent el curs Màster. Al juny 2014 és seleccionat per a participar en Laboratori organitzat per l’editorial Ca l’Isidret Edicions. Al desembre 2014 rep la beca “Fotopres” per a desenvolupar el seu projecte “Mamá”. Com a autor cerca amb un sentit íntim de la fotografia investigar en les relacions personals.