21 oct. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
Visites guiades a les exposicions a càrrec de Pilar Martínez, Llicenciada en Història de l’Art.
Relació de visites:
DIUMENGE 21 Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976
10 oct. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
Multitud marica. Activaciones de archivos sexo-disidentes en América Latina és el resultat d’un procés polític-afectiva que va implicar pensar un projecte curatorial, el seminari Cuarto Oscuro. Pervertir la claridad del deseo i l’edició d’aquesta publicació. Tant l’exposició com aquest llibre s’han pensat com una forma de treball des d’una multitud que es viu a través de les memòries i els afectes polítics de lxs propixs curadorxs i les seues xarxes de resistència a Amèrica Llatina i la seua diàspora. Aquesta posició situada ha permés pensar des del Marica com a lloc parcial d’enunciació i no de mera representació. En aquest sentit, les claus de la “dissidència sexual” i del “llatinoamericà” que han determinat aquesta exposició, no expressen ni representen una totalitat. Caldria dir més aviat que Multitud Marica reactiva fragments de la història i el present de les violències i resistències lesbianes, trans i mariques en huit països al llarg del segle XX: Perú, Argentina, Mèxic, Paraguai, Nicaragua, Equador, Brasil i Xile.
Presentació del llibre-catàleg “Multitud marica. Activaciones de archivos sexo-disidentes en América Latina” publicat pel Museo de la Solidaridad Salvador Allende i la Fundation for arts iniciatives. Amb textos de Nelly Richard, André Ménard, Cynthia Francica, Juan Pablo Sutherland, Felipe Rivas San Martín, Francisco Godoy Vega i Johan Mijail, i obres de Cuds Chile, Erwing Szokol, Elyla Sinvergüenza / Miranda de las calles, Hector Acuña/Frau Diamanda, Lia Garcia/La Novia Sirena, Leticia Rojas, Pao Lunch, Taís Lobo / Pêdra Costa.
Participen: Andrea Corrales, Juan Vicente Aliaga, Felipe Rivas San Martín i Francisco Godoy Vega.
26 oct. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
26 d’octubre a les 18h IVAMLab
Xarrada-col·loqui: Arxivar projectes. Projectar arxius
Participen: Mela Dávila (ex-responsable del centre d’Estudis del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia i comissària independent), Araceli Corbo (MUSAC), Marta Vega i Elísabet Rodríguez (MACBA), Núria Pérez(centre d’Estudis del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia), Javier Pérez (Biblioteca de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid), Sergio Rubira i Eloísa García (IVAM).
Els projectes artístics o arxius generats per artistes són una realitat en l’art contemporani. Les persones convidades a la xarrada-col·loqui són, unes de les pioneres en el seu tractament al nostre país. Elles ens donaran les claus de com gestionar aquest material que connecta, de nou, el treball de conservador@s i bibliotecari@s de museus.
27 oct. 2018 – 25 mai. 2019
IVAM Centre Julio González
comparteix
Això no és Art! És un procés creatiu amb orientació artterapéutica. Es tracta d’una proposta de sessions dinàmiques durant el curs escolar per a experimentar amb la idea de la creació i del col·lectiu.
El projecte vol fomentar la creativitat a través d’aprenentatges basats en l’experimentació i en el joc generant altres formes de mirar entre els i les joves que, durant aquest temps, construiran un nou projecte comú en el context del Museu i també en diàleg amb ell.
Els objectius són acostar l’experiència artística a adolescents i joves de 12 a 16 anys, reflexionar des d’una perspectiva experiencial sobre l’art a partir del procés individual, crear dinàmiques de relació entre els adolescents i incorporar els aprenentatges obtinguts a nous propòsits vitals.
Dates: dissabtes del 27 d’octubre de 2018 al 25 de maig del 2019
Horari: 17:00 hores
Duració: dues hores i mitja
Dirigit: a joves d’entre 12 i 16 anys, fins a completar un màxim de 20 participants, per ordre d’inscripció.
Com participar? enviant la fitxa d’inscripció al correu didáctica@ivam.es. O també deixant la fitxa emplenada en el mostrador de l’entrada.
FITXA_INSCRIPCIÓ_PROJECTE JOVES AIXÒ NO ÉS ART!
Impartit per: Beatriu Codonyer, Llicenciada enBBAA, Artterapeuta i Artista Visual
Informació: 96 317 66 53 / 96 317 66 65, de dilluns a divendres de 9:00 h a 14.00 h.
Taller gratuït
Col·labora:
07 oct. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
ANUL·LADA
Visites guiades a les exposicions a càrrec de Pilar Martínez, Llicenciada en Història de l’Art.
Relació de visites:
DIUMENGE 7 Annette Messager. Púdic – Públic
10 nov. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
RADICANTS. DANSA I ALTRES ESPÈCIES
Cicle de dansa, pràctica i pensament en el museu
Radicants. Dansa i altres espècies pretén consolidar un espai d’investigació, experimentació i reflexió al voltant del cos; un camp semàntic obert en què l’acció i el moviment adquireixen tot el protagonisme. Un dispositiu dissenyat per a compartir l’acte creatiu en viu. El cicle ho conformen diferents pràctiques amb caràcter processual que derivaran en un diàleg obert amb el públic, en format de vetlades.
En el segon any d’existència que té, el cicle Radicants continua oferint entorns relacionals allunyats de les convencions teatrals i/o artístiques per a establir un espai d’experimentació, de pràctica i de reflexió. Una trobada amb la mirada i el cos de l’altre, en què la dansa, com un camp semàntic obert, generós i interdisciplinari amb altres manifestacions artístiques, adquireix ple protagonisme.
En aquesta quarta edició mostrarem pràctiques relacionades amb el tema: PELL
Equip Radicantes: Tatiana Clavel, Mireia Ferrer i Rocío Pérez.
Participen:
Aitana Cordero, “mover”, creadora/coreògrafa, directora.
Beatriz Fernández, ballarina, coreògrafa i curadora.
María Cabeza de Vaca, ballarina i coreògrafa
Vídeo Radicantes 26 de maig 2018
30 set. 2018 – 30 des. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
Amb motiu de l’exposició “Ángeles Marco. Vertigen”, el Museu proposa una activitat programada com visita-taller on aproximar-nos a les propostes escultòriques i als conceptes que van sobrevolar la trajectòria de la creadora valenciana que va ser una de les grans renovadores del llenguatge escultòric durant els anys 80 i 90.
En la segona part de l’activitat, intentarem recrear l’espai de creació de l’artista: el seu taller, on construirem diverses obres a partir de materials molt diversos. En cap cas es tracta de reproduir la tècnica utilitzada per l’artista sinó d’arreplegar alguns dels conceptes i inquietuds sobre els quals reflexiona la seua obra: la memòria, el buit, el trànsit, l’absència o el viatge, entre uns altres.
Dates: diumenges del 30 de setembre al 30 de desembre del 2018
Horaris: a les 12 hores
Durada: hora i mitja aproximadament
Dirigit: a xiquets i xiquetes de 5 a 10 anys acompanyats per un adult
Inscripcions: 15 minuts abans del començament en el mostrador del Hall fins a completar aforament, màxim 30 persones
Impartit per: Petit Atelierd’Arts
Informació: 96 317 66 53 / 96 317 66 65, de dilluns a divendres de 9:00 h a 14.00 h. i en didactica@ivam.es
Taller gratuït.
Col·labora:
29 nov. 2018 – 14 abr. 2019
IVAM Centre Julio González
planta B, G1
comparteix
Més enllà de la idíl·lica visió del mar Mediterrani que retrataren els pintors del nord de principi del segle XX, fascinats per la llum, el Mediterrani engloba una superposició, una mescla i una confrontació de llengües, cultures i religions des de l’inici de la història. Es tracta també d’un marc urbà, compost per ciutats històriques, destruïdes i reconstruïdes, per aglomeracions il·lusòries de vacances, i pels campaments dels qui no tenen accés a la ciutat.
El Mediterrani acull ciutadans des de la Grècia antiga, i això comporta el rebuig de les persones que permeten que la ciutat visca, però a les quals no s’atorga el títol de ciutadà, i compon l’escenari d’hàbits i costums, de formes de vida, modelats per un hàbitat que els deixa respirar o els constreny. El mar Mediterrani és un mar de fons.
Habitar el Mediterrani és una exposició amb un mosaic d’imatges, d’obres de l’antiguitat i contemporànies, d’artistes de totes les riberes, que tradueixen la complexa, contradictòria, inclusiva i excloent imatge de pobles i ciutats, alçats amb murs que cedeixen el pas o que murallen, sota una llum que il·lumina o que cega.
Artistes inclosos en l’exposició: Herbert List, Anna Marín, Camille Henrot, Ali Cherri, Ursula Schulz-Dornburg, Marwan Rechmaoui, Rayyane Tabet, Susan Hefuna, Zarina Hashmi, Dora García, Le Corbusier, Ismaïl Bahri, Joan Hernández Pijuan, Juan Muñoz, Hrair Sarkissian, Sergi Aguilar, Gabriele Basilico, Abbas Kiarostami, Taysir Batniji, Jordi Colomer, José Manuel Ballester, Juan Uslé, Marie Menken, Maria Lai, Tonino Casula, Albert García-Alzórriz, Dieter Roth i Richard Hamilton, Till Roeskens, Massinissa Selmani, Anne-Marie Filaire, Mohammed Al-Hawajri, Majd Abdel Hamid, Khaled Jarrar, Rami Farah, Randa Mirza, Anila Rubiku, Kader Attia, Martin Parr, Vasantha Yogananthan, Julia Schulz-Dornburg, Carlos Spottorno, Corinne Silva, Yazan Khalili, Efrat Shvily.
21 set. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
Mesa redona Estudiar la ciutat, amb Antonio Hidalgo, Tito Llopis i Josep Sorribes
Des de fa un parell d’anys, l’Associació Cultural València Pensa ve desenvolupant amb èxit -de públic i contingut-conferencies, debats i actes culturals presidits per la voluntat de “traure” la filosofia de les aules, sobretot amb l’organització de les dues primeres edicions de Avivament, el festival de filosofia de València. Compte, a més, amb el suport i compromís de la Llibreria Ramon Llull, seu de l’associació. Per la seua part, Malalts de Ciutat -hereva d’Aula Ciutat – també s’ha dedicat a promoure debats i donar cabuda en el seu blog a opinions diverses sobre temes urbans i territorials. Ambdues associacions, conscients de la importància de reflexionar sobre la ciutat -el lloc on tot pansa- consideren d’indubtable interés iniciar una activitat conjunta que sota el lema de la Ciutat Pensada té voluntat de continuar desenvolupant-se els anys esdevenidors. Aquesta primera edició compta amb el suport i patrocini de l-Ajuntament de València i la col·laboració de l’IVAM.
La ciutat sol ser un tema bastant habitual en la filosofia recent. Els enfocaments són nombrosos, variats, i molts interessants; fins i tot diria que (alguns) imprescindibles per a comprendre problemes importants del nostre temps. No obstant això, la filosofia no ha escomés encara la tasca específica d’elaborar una teoria de la ciutat rigorosa, bé quiratada conceptualment, un conjunt de conceptes, ben articulat, que funcione com un llenguatge susceptible de ser àmpliament compartit i, al mateix temps, analitzar com es entrallatzen les disciplines que des de diferents enfocaments estudien la ciutat. Amb quin objectiu? Donar compte del que significa habitar. Aquest és un fenomen summament complex, i no ja perquè formes d’habitar o viure hi haja moltes, com sol dir-se, sinó per la complexitat dels arranjaments tècnics i les infraestructures que aquestes formes de viure precisen per a la seua reproducció.
07, 14, 21 i 28 nov. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
Temptar Ciutat II
LA VIDA DE LES PERSONES A LA CIUTAT: UNA REVISIÓ HUMANISTA
Coordina i dissenya: David Estal, arquitecte
IVAMlab, novembre 2018.
ÀUDIOS TEMPTAR CIUTAT II
Converses:
“L’altre i nosaltres a la ciutat plural”
Xavier Antich, filòsof, professor d’Estètica a la Universitat de Girona. Autor del llibre: La Ciutat del dissens. Espai comú i pluralitat.
“Aprenentatge a la ciutat des de la infantesa”
Virginia Navarro, arquitecta, Sevilla. Coordinadora Ludantia: I Bienal d’educació en arquitectura per a la infància i la joventut.
“L’enfortiment de les persones en un context d’urbanisme assistencial”
Soledad Arnau, llicenciada en Filosofia, bioeticista, sexòloga i escriptora. Presidenta del Instituto de Paz, Derechos Humanos y Vida Independiente (IPADEVI), Madrid.
“Les xicotetes coses que ens passen al carrer”
Alba López, membre del col·lectiu Fractals dedicat a l’educació artística per a la transformació social, València
Cristian Yapur, ‘activista’, València
Rafa Rivera, arquitecte i professor jubilat d’Urbanisme ETSA, València
La segona edició de l’activitat Temptar Ciutat us anima a capgirar el concepte d’humanització de la ciutat, habitualment simplificat a la mobilitat urbana. El fet cert és que la vida de les persones a la ciutat no és només un assumpte físic. Som individus, però pensem la ciutat com un ens aliè a la nostra natura subjectiva i passat sagrat. Si més no, ser i estar presents, és la base de la nostra essència com a éssers humans, habitants d’un lloc que compartim en comunitat amb afectes, sorpreses, pors, contradiccions, sentiments, confiança, recels, rituals, etc. Si Temptar Ciutat I fou un pas al costat, al novembre iniciarem un novell viatge a l’interior, i qui sap si servirà després per a millorar les pràctiques a la superfície. Llavors, de manera similar a la primera edició, es planteja una activitat íntima, vivencial i d’intercanvi de coneixements mitjançant quatre converses per tal d’accedir a territoris inexplorats en el fet urbà, de pluralitat, aprenentatge, enfortiment i quotidianitat.
A més a més, Temptar Ciutat II recollirà a partir d’entrevistes radiofòniques part de la consciència individual i col·lectiva per tal de conformar una revisió humanista de la ciutat que es recollirà en un audi-llibre d’edició limitada. Tu tindràs l’oportunitat de compartir la teua quan et creues amb una instal·lació efímera creada per a l’ocasió, a mode de cos-casa-ciutat-cosmos, que estarà situada a l’esplanada de l’IVAM.
Entrevistador: Josep Martínez, editor (Buc, Pruna), membre de ca Revolta i col·laborador de ràdio Klara
Muntatge instal·lació efímera: Marc Martí
06 nov. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
Conversa entre Tomás Llorens i Sergio Rubira amb motiu de l’exposició “Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976”.
El 18 de juliol de 1976, coincidint amb el quaranta aniversari del colp d’estat militar amb què es va iniciar la Guerra Civil, s’inaugurava al Pavelló Internacional dels jardins de la Biennal de Venècia, l’exposició Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976. En aquesta ocasió, el Pavelló d’Espanya va romandre tancat perquè després dels esdeveniments de maig de 1968 i l’arribada a la presidència de la Biennal de Carlo Ripa di Meana, s’havien revisat els plantejaments originals de la més antiga i important de les biennals i s’havia posat en qüestió la invitació a participar a països governats per una dictadura. No obstant això, la presència espanyola va ser fonamental a través d’aquesta mostra organitzada fora de les institucions espanyoles amb la complicitat de Ripa di Meana per un grup d’artistes i intel·lectuals molt compromesos políticament, entre els quals es trobaven, Valeriano Bozal i Tomàs Llorens, que van actuar com a comissaris, o Eduardo Arroyo, Alberto Corazón, i Equipo Crónica, implicats en el desenvolupament de tot el procés i les obres van formar part de l’exposició. Tant la gestació del projecte com els seus resultats van ser molt polèmics i van suposar l’enfrontament entre diferents grups d’artistes i crítics.
La intenció d’Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976 era, en paraules de Tomàs Llorens, “explicitar com l’art espanyol d’avantguarda s’ha modelat, en la seua mateixa constitució interna -i sovint amb característiques ambiguitats- en el procés dialèctic de la lluita política i a un nivell molt més profund de la lluita de classes en la societat espanyola “. L’exposició es va dividir en diferents seccions que anaven des de la dedicada a l’pavelló espanyol a l’Exposició internacional de París en 1937 i els avantguardistes a l’exili, fins als plantejaments més recents vinculats a l’art conceptual, passant per les tendències properes al pop i el realisme social, construint un nou relat de la història de l’art d’Espanya durant aquestes quatre dècades que, d’alguna manera, ha determinat el que encara s’assumeix avui.
Considerant el paper que van jugar Tomás Llorens i alguns artistes valencians en el desenvolupament d’Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976, no és estrany que en la col·lecció de l’IVAM es conserven vora quaranta obres de les quals es van poder incloure en la Biennal de Venècia de 1976 segons el llistat que apareix en el seu catàleg. Aquesta mostra, que s’inclou dins de la programació de Casos d’estudi, té com a objectiu contextualitzar aqueix grup d’obres a través de la revisió d’una exposició que s’ha convertit en fonamental per a comprendre la producció artística en l’estat espanyol durant el segle passat.
13 nov. 2018
IVAM Centre Julio González
comparteix
Recorregut a l’exposició “Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976” a càrrec del crític d’art Manuel García.
Activitat gratuïta. Prioritat per als Membres d’honor, Amics i Amigues de l’IVAM. És necessari inscriure’s 15 minuts abans del començament de la visita en el mostrador situat en l’Hall d’entrada. Places limitades (se seguirà l’ordre d’inscripció).
