ExposicióIVAM Centre Julio González

L’exposició de l’artista conegut com Absalon (Israel, 1964–França, 1994) visibilitza la seua contribució crucial al discurs de l’art produït en la dècada dels anys noranta. Al seu torn, la mostra estableix un diàleg amb alguns dels artistes d’aquella època com Robert Gober, Laura Lamiel o Mona Hatoum, posant–los també en relació amb el treball d’artistes contemporanis com Myriam Mihindou o Dora García.

Els projectes d’Absalon seleccionats per a l’exposició i els diàlegs establits mostren la reinterpretació de la fredor de les formes minimalistes en un vocabulari emocional i afectiu, emfatitzant la soledat de la vida i les relacions, així com la relació amb el cos humà, la malaltia, la precarietat i la finitud de la vida.

Absalon, Absalon és una exposició coproduïda per l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el CAPC Musée d’Art Contemporain de Bordeus, on s’exhibirà després del seu pas per València.

 

Videos

Col·leccióIVAM Centre Julio González

Imaginaris mecànics i tècnics” reuneix artistes de la col·lecció de l’IVAM interessats a dissenyar i construir mecanismes, però també a crear imaginaris que reflectisquen l’esperit de la cultura industrial i científica que els envolta, com ara Alexander Calder, Marcel Duchamp, Lászó Peri, Man Ray, Moholy–Nagy, Boris Ignatovich, Germaine Krull o Gustav Klucis.

Així mateix, es mostren obres de “tecnòlegs visionaris” com Gilberto Zorio o d’aquells que, utilitzant materials i tècniques extretes de la manufactura industrial, reflexionen sobre l’esperit, el temps, el cos i la memòria com és el cas de Maribel Doménech o Gary Hill.

S’inclou també creadors que defensen el diàleg entre la ciència i l’art com Yturralde, Alfaro, Sempere, José Luis Alexanco, Elena Asins o Soledad Sevilla, o narradors conceptuals que, com Thomas Ruff, investiguen sobre la percepció de les imatges a través del mitjà fotogràfic, utilitzant la iconografia mecànica com a tema bàsic. Així mateix es presta especial atenció a la qüestió del treball i la seua relació amb la màquina, incloent obres d’artistes contemporànies, com Inmaculada Salinas, que treballen des dels feminismes.

A més, acompanyant aquesta exposició, la sala de la Biblioteca de l’IVAM mostra una revisió dels moviments de l’abstracció geomètrica nascuts en els anys seixanta en el nostre territori. L’exposició presenta documents originals i quaderns d’artistes procedents dels fons documental del museu, que forma un recorregut entorn de la Primera Exposición de Arte Normativo, el grup Antes del Arte i l’equip format en el Centro de Cálculo de la Universidad Complutense de Madrid.

Videos

ExposicióIVAM Centre Julio González

Aquest projecte específic per a la galeria 6 de l’IVAM de l’artista Asunción Molinos Gordo (Burgos, 1979) pren com a punt de partida la construcció de l’horta valenciana durant l’època medieval islàmica. L’artista proposa una investigació sobre el sistema de regadiu i el tipus de cultiu que es va introduir durant el període andalusí. El projecte també aborda l’organització social que va sorgir en aquell moment basada en la distribució i el repartiment de l’aigua fonamentats en l’acord social i que han quedat fossilitzats en la xarxa de séquies i altres elements d’enginyeria hidràulica.

La materialització del projecte utilitza el llenguatge propi de la construcció emprant tècniques tradicionals, com la tapiera, i introduint altres elements estranys, com la ceràmica, per a fer una interpretació especulativa. L’artista planteja jocs temporals relacionant èpoques posteriors amb la contemporània i ajudant a endevinar la història rural no documentada per a entendre millor els processos temporals que han afectat el seu desenvolupament fins a l’actualitat.

 

Dossier de premsa

Videos

Relacionats

Activacions de l’exposició Com solíem…

06 i 20 mar. 2021
ConversesIVAM Centre Julio González

Robert Rauschenberg – Trisha Brown

Cas d'estudiExposicióIVAM Centre Julio González

El 7 de maig de 1979 va tindre lloc l’estrena mundial de Glacial Decoy, la coreografia de Trisha Brown, al Children’s Theater de Minneapolis (Minnesota). Per a la ballarina, coreògrafa i artista (Aberdeen, Washington, 1936-San Antonio, Texas, 2017), Glacial Decoy va suposar un punt d’inflexió en la seua carrera, ja que feia el salt als teatres per a presentar el seu treball, que fins llavors havia realitzat en espais alternatius. Per a aquest canvi d’escena, Trisha Brown va sol·licitar el consell de l’artista Robert Rauschenberg (Port Arthur, Texas, 1925-illa de Captiva, Florida, 2008), a qui havia conegut en l’estudi de Merce Cunningham en els anys seixanta i que feia molts anys que col·laborava amb els coreògrafs Cunningham, Paul Taylor, Viola Farber i amb el Judson Dance Theater.

Aquest cas d’estudi relaciona cinc obres de Robert Rauschenberg de la col·lecció de l’IVAM, Glacial Decoy Series IV (1979), amb la coreografia de Trisha Brown, per a la qual Rauschenberg va dissenyar l’escenografia, la il·luminació i el vestuari. Les imatges d’aquests fotogravats procedeixen de Fort Myers i contornada, a Florida, i formen part de les 620 que Rauschenberg va seleccionar, d’un total de més de 6000, per a la presentació visual de Glacial Decoy.

Trisha Brown i Robert Rauschenberg van ser figures fonamentals en el desenvolupament de la dansa postmoderna i van impulsar els límits de la forma i el moviment. La seua col·laboració va ser essencial per a les seues investigacions sobre l’aspecte visual i cinètic, i en el transcurs de cinc dècades Brown i Rauschenberg es van influir profundament.

 

 

 

Videos

“Projecte Aigua, II. (1×100 = 1.000)”

IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González

El novembre de 2002, el Comité de Drets Econòmics, Socials i Culturals va adoptar l’Observació general núm. 15 sobre el dret a l’aigua. L’article I.1 estableix que “El dret humà a l’aigua és indispensable per a una vida humana digna”. L’Observació núm. 15 també defineix el dret a l’aigua com el dret de cada un a disposar d’aigua suficient, saludable, acceptable, físicament accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic.

En un moment de pandèmia global en què se’ns repeteix fins a l’avorriment la importància de la higiene i el distanciament social, ens preguntem què passa quan això és una impossibilitat. Girem la vista als camps de refugiats situats a les fronteres d’Europa on malviuen amuntonades milers de persones i establim contacte, com en projectes anteriors, amb activistes que estan treballant sobre el terreny. A la frontera turcosiriana, a la regió d’Idlib, es desenvolupen en l’actualitat diversos projectes d’ajuda humanitària en els quals col·labora una petita organització valenciana d’activistes independents. Una de les accions que duen a terme consisteix en la compra i distribució de tancs de 1.000 litres per a proveir d’aigua, de manera regular i continuada, els camps i assentaments irregulars de la zona.

Aquesta instal·lació, “Projecte Aigua, II. (1×100 = 1.000)”, es compon d’una sèrie de cianotípies que mostren imatges de recipients diversos (botelles, marraixes, poals, gots, etc.), per mitjà de les quals ens proposem visualitzar de manera gràfica el que suposen 1.000 litres d’aigua.

 

El que passa al parc es queda al parc

IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González

La instal·lació pictòrica convida el visitant a conviure amb la pintura i altera l’estat de l’acció en funció de la seua determinació, del temps i del seu trànsit en l’espai, ja siga observant-la, xafant-la, deteriorant-la o, simplement, deixant les seues pròpies petjades.

El projecte se centra en una transcripció gràfica i personal sobre l’entorn mateix de l’IVAM, utilitzant com a referència una recopilació de dibuixos i vestigis plàstics reflectits, en el terra del jardí posterior del centre mateix. Una contínua mirada a terra recupera gestos perduts que parlen de l’ús de la ciutat com a suport plàstic i de la seua diversa capacitat d’habitabilitat.

Des del dia que el centre em va fer la proposta del projecte, el 19 de maig, cada diumenge n’he visitat els voltants, en concret el jardí. En la primera visita vaig trobar una sèrie de dibuixos a terra semblants a jocs de xiquets, gargots i rastres del que semblaven indicacions o codis entre els anònims que els van fer per a comunicar-se.

En les visites següents vaig continuar mirant el terra. Hi havia dibuixos nous. Els seus autors, anònims, eren molt prolífics. En la quarta visita, un dels nous dibuixos em va cridar més l’atenció: representava una forma llarga i deforme composta de dues línies paral·leles molt irregulars i que es feien estretes fins a desembocar en la paraula “salida”. Aquesta característica textual marcava la diferència entre tots els altres dibuixos, representava un camí a seguir fins a aquesta paraula. Per a mi la forma era molt atractiva, orgànica, i al seu torn amb un cert aspecte agressiu que s’acosta als plantejaments estètics del meu treball.

Aquest dibuix va fer directament match amb el sentit del projecte, ja que la intervenció proposada se situa en un lloc de connexió entre l’entrada/eixida del museu amb l’IVAM Lab. Un espai destinat a comunicar, destinat a ser lloc de pas.

Per això em semblen més que adequades i interessants les següents relacions que han sorgit durant el desenvolupament de la investigació: La formalització sorgeix dels paràmetres en els quals es desenvolupa el meu treball: ciutat, ús, habitabilitat, sòl, brutícia, rastre, empremta i modificació de l’entorn. Relació entre entrada i eixida, camí i trànsit. L’esmentat jardí facilita l’accés al museu, que dirigeix el camí directament al vestíbul. Recopilació d’elements de l’exterior del museu per al desenvolupament d’aquests a l’interior. Temps i alteració contínua de l’espai que ens envolta. Treballar al voltant del museu. Acostament al centre mateix.

Recórrec a un inventari com a referent sobre el qual treballar la instal·lació, prèviament fet durant les visites a l’exterior de l’IVAM. Actualment, la transcripció pictòrica representa un alfabet de símbols que consta de quaranta-cinc dibuixos, amb possibilitat d’ampliar-se fins a la data d’execució de la intervenció.

També es prepara un document editorial en paper amb l’objectiu de documentar aquest glossari de símbols obtinguts durant el procés de treball. La breu publicació anirà acompanyada d’un text, i funcionarà no només com a document de sala, sinó com una peça col·leccionable per al visitant (per exemple, desplegable, pòster, fullet o llibre de petit format).

La materialització la duc a terme cobrint el sòl de la sala amb vinil blanc antilliscant, que crea un espai homogeni i hermètic. L’habitacle funcionarà com una tela buida en què representar de manera aïllada la transcripció dels dibuixos obtinguts a l’entorn de l’IVAM.

Treballe directament sobre el sòl vinílic amb pintura utilitzant diverses tècniques: marcadors, esprai i esmalt. Deixe les parets buides, amb la qual cosa obligue a dirigir la mirada a terra i estimular la convivència directa entre el visitant i la pintura, la qual representarà novament, mitjançant superposició, els referents recopilats al voltant del jardí. Les parets quedaran lliures per a col·locar en algun punt la publicació editorial duta a terme.

Campanya per la igualtat entre dones i homes en el museu i en l’educació

IVAM ProdueixIVAM Centre Julio González

#Portaldeigualdad. Campanya per la igualtat entre dones i homes en el museu i en l’educació, 2020-21 és un projecte d’art públic de l’artista i comissària feminista Mau Monleón Pradas per al PATI OBERT de l’IVAM dins del programa “IVAM PRODUEIX” en col·laboració amb diverses associacions culturals que treballen en l’àmbit nacional per la consecució de la igualtat.

El projecte proposa executar una campanya per la igualtat entre dones i homes en el museu en diverses fases, amb l’objectiu de reivindicar el compliment de la Llei d’igualtat. Per a fer-ho, es plantegen diferents accions tant en l’espai físic offline com en l’espai virtual online.

#Portaldeigualdad és una campanya participativa impulsada per artistes, agents i associacions del món de la cultura que reclama la inclusió d’un portal d’igualtat en els portals web dels museus d’art.

Un portal d’igualtat és una idea innovadora perquè els museus incloguen en els seus webs, mitjançant la perspectiva de gènere, tota la informació que manegen i produeixen, perquè siga visible i estiga disponible per a tot el públic. Aquesta informació hauria de contemplar les seues col·leccions, exposicions i activitats, a més de la seua gestió de biblioteques, i altres aspectes relatius a cada museu en particular i així s’adquirirà un caràcter prospectiu.

El projecte #Portaldeigualdad concentra la seua campanya en diverses accions participatives, entre les quals destaca una campanya de vídeo, una campanya participativa visual i un fòrum de debat, entre altres.

La primera acció participativa és en format vídeo per a social mèdia. D’abast nacional, va començar el dia 7 de setembre de 2020, a partir de la qual cada persona té la possibilitat de donar suport a la campanya gravant-se amb el seu mòbil i compartint-ho com a story i publicació.

L’artista convida a participar en el projecte gravant un vídeo i compartint-lo en les xarxes socials, i promou que cada participant invite altres persones a compartir-ho i a gravar-ne el seu, afegint les etiquetes #Portaldeigualdad #IVAM en els seus stories i publicacions.

Dins de la campanya participativa visual es preveu la instal·lació d’una intervenció de l’artista al Jardí d’Escultures de l’IVAM en forma de tanca publicitària amb l’eslògan Espai per a dones. Si tu vols! Museus i Educació. #Portaldeigualdad

També es pot col·laborar amb el projecte sumant-se a la campanya #Portaldeigualdad com a persona física, entitat, museu o associació, en:

@maumonleon.es
facebook.com/mau.monleonpradas
www.maumonleon.es

Hi col·laboren:
MAV Mujeres en las Artes Visuales
Clásicas y Modernas, Associació per la igualtat de gènere en la cultura
AVVAC (Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló)
AVVCA Associació Valenciana de Crítics d’Art
MACVAC Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés
OBSERVATORI CULTURAL DE GÈNERE
LRM CIDII Comunitat de Coneixement des de la Perspectiva de Gènere
ACVG Art Contra Violència de Gènere
ITAMAR Revista d’investigació musical
IES Barri del Carme, València
UPV Universitat Politècnica de València
LCI Laboratori de creacions intermèdia
Fundació Evarist Navarro

VisitesIVAM Centre Julio González

Recorregut a càrrec de Juan Vicente Aliaga, comissari de l’exposició “DES/ORDRE MORAL. Arts i sexualitat a l’Europa d’entreguerres”.

Activitat gratuïta. Prioritat per als Membres d’honor, Amics i Amigues de l’IVAM.

És necessari inscriure’s 15 minuts abans del començament de la visita en el mostrador situat en l’Hall d’entrada. Places limitades (se seguirà l’ordre d’inscripció).

 

Relacionats

Des/ordre moral

22 oct. 2020 – 21 mar. 2021
ExposicióIVAM Centre Julio González

Conversa amb Juan Vicente Aliaga amb motiu de la inauguració de l’exposició «Des/ordre moral»

22 oct. 2020
ConversesIVAM Centre Julio González
ConversesIVAM Centre Julio González

Conversa amb motiu de la inauguració de l’exposició “DES/ORDRE MORAL. Art i sexualitat a l’Europa d’entreguerres” a càrrec del comissari Juan Vicente Aliaga.

Aquesta exposició tracta d’explorar els canvis produïts en la sexualitat i la moralitat en el context europeu del període d’entreguerres. En aquell temps, es pot observar l’impacte del conservadorisme en les lleis i la permanència de les normes religioses. Així mateix, és important tindre en compte els efectes de la Primera Guerra Mundial en la població. La crisi social en la qual estaven immerses les societats europees i el desig de viure després d’un període infaust van estimular l’aparició de comportaments d’individus i grups que es van apartar de les regles dominants. L’art va ser un territori en el qual es van donar manifestacions d’aquella llibertat de costums. L’ús de la fotografia va facilitar l’exposició del cos i de la nuesa. Però altres tècniques (dibuix, gravat, pintura, escultura) van ser utilitzades també per a traslladar una inconformitat davant de l’ordre moralitzador. En grans ciutats com Berlín i París, van aflorar amb més freqüència aquestes expressions de llibertat. Tot i això, la censura es va continuar exercint i el control social i judicial es va plasmar en tota mena de situacions repressives. L’arribada dels feixismes i totalitarismes (Alemanya, Itàlia, Espanya, Unió Soviètica) va posar fi a l’anhel d’una nova societat.
J. V. Aliaga.

La mostra inclou més de 180 obres estructurades en set seccions: Les cultures del cos; El cercle de Bloomsbury i altres estètiques; Trauma i desig; Sota aquesta màscara, una altra màscara (Sous ce masque, un autre masque); Els abismes del sexe; En temps sicalíptics i Totalitarismes virils, i mostrarà dibuixos, pintures, gravats, fotografies, escultures i pel·lícules de més de 45 artistes com Hans Bellmer, Romaine Brooks, Brassaï, Federico García Lorca, Gluck, Duncan Grant, Hannah Höch, Tamara de Lempicka, Maruja Mallo, Jeanne Mammen, Néstor, Max Pechstein, Gregorio Prieto, Carol Rama, Rudolf Schlichter, Sascha Schneider, Suzanne Valadon, Ethel Walker o Gerda Wegener, així com una selecció de llibres i revistes, i altra documentació sobre l’època.

 

Relacionats

Des/ordre moral

22 oct. 2020 – 21 mar. 2021
ExposicióIVAM Centre Julio González

Recorregut a l’exposició “Des/ordre moral” a càrrec de Juan Vicente Aliaga

23 oct. 2020
VisitesIVAM Centre Julio González

"Souvenir. Fragments d'un film futur"

CinemaEducacióIVAM Centre Julio González

Laboratori de Cinema-Assaig

“SOUVENIR. Fragments d’un film futur.”

Conduït i comissariat per Cine por venir

El projecte SOUVENIR. Fragments d’un film futur

SOUVENIR. Fragments d’un film futur és un marc de treball obert i en transformació. Pren diferents formes depenent del context amb què dialoga, tant quant a formats com a mitjans, maneres d’ús i de participació. El projecte planteja en aquesta ocasió per a l’IVAM un Laboratori de cinema-assaig, que hem dissenyat i comissariat atenent diferents perspectives tant del que puga significar “Laboratori” com “cinema-assaig”.

A més d’aquest Laboratori plantejat per a l’IVAM, el projecte és també un “film en procés” que anem construint i ampliant en el temps. Es tracta d’una experimentació audiovisual de caràcter assatgístic que va sumant fragments a una pel·lícula en procés que roman sempre futura, sempre inacabada, amb una forma final sempre per vindre. Aquests Fragments d’un film futur tenen el seu origen en una invitació del Grup de Diàleg sobre Cinema Contemporani del MUSAC a l’octubre de 2019, i una primera peça fílmica de la sèrie ha sigut seleccionada en #*CMCVaCasa. Cultura online del Consorci de Museus.

La matriu del projecte SOUVENIR. Fragments d’un film futur és una reflexió de fons sobre el fenomen turístic global, la qual cosa anomenem “turisme existencial”. Les nostres existències estan vehiculades per dispositius i tecnologies que fabriquen, s’apropien i arxiven “souvenirs”, productes visuals i sonors que constitueixen l’experiència del present i configuren la memòria, en un permanent “turisme” pels paisatges virtuals. Ara bé, amb la pandèmia del coronavirus i l’actual estat d’excepció global, la situació del turisme mundial es troba en suspens, mentre que la importància i influència d’aquestes tecnologies i dispositius creix exponencialment com a avatar cada vegada més invasiu de la realitat i de la mobilitat dels cossos.

Laboratori de cinema-assaig en l’IVAM

En aquest Laboratori en l’IVAM partim del cinema-assaig en sentit ampli, com un assajar des del cinema o cap al cinema, però transitant per altres registres i mitjans possibles. Amb això pretenem possibilitar reflexions i pràctiques complexes al voltant de l’audiovisual i les seues noves maneres de circulació, recepció i producció en la present situació d’excepció provocada per la pandèmia actual.

Plantegem d’una banda un Laboratori pràctic en el qual tractarem de qüestionar el que s’entén per cinema-assaig i assajar cap a altres llocs, mitjans i contextos, per a acabar en una mostra de treballs al final del procés.

Buscarem ací experimentar col·lectivament el desenvolupament de les propostes i materials de les persones participants, per a realitzar finalment una sèrie de treballs (fílmics o amb un caire més expositiu o multimedial) de manera individual o col·lectiva. Cuidat per l’equip de Cine por venir, aquest Laboratori pràctic comptarà a més amb dues sessions de taller de Javier Rebollo -Con(tra) el cinema del jo o acabar d’una vegada per sempre amb els abusos de la memòria– i altres dues de Félix Pérez-HitaPensar editando (en tiempos de saturación audiovisual)-.

D’altra banda, proposem un Laboratori teòric que tracta de generar una reflexió col·lectiva entorn del present i la presència, a l’íntim i al propi arxiu audiovisual, a la construcció de la memòria i a la circulació de les imatges, els cossos i les veus en temps d’excepció global.

Aquesta part teòrica comptarà amb la participació de Remedios Zafra, que realitzarà una conferència (presencial) titulada Futuro y pantalla. La (im)posibilidad de una vida sin párpados. Proposem tambè un diàleg “virtual” entre Laura Vallés i Eli CortiñasCuando el cuerpo deviene relato. Esperanzas y retos para estremecernos con el mundo– que dialogaran per videoconferència amb les persones que estiguem presents en l’IVAM.

Miguel Ángel Baixauli i Sonia Martínez
(Cine por venir)

PROGRAMA

Inscripcions

Les sessions del LABORATORI PRÀCTIC (Javier Rebollo, Félix Pérez-Hita i Cine por venir) tenen un aforament limitat i requereixen inscripció prèvia. Si vols realitzar el “Laboratori pràctic” has d’assistir a totes les sessions, en elles es treballarà a partir dels materials dels participants (fotos, vídeos, àudios, descàrregues…) en un procés continu que finalitzarà, el 13 de novembre, en una mostra de treballs.

Enviar una email amb les teues dades personals i una breu explicació de la teua motivació i el teu perfil a: actividades@ivam.es

Només s’acceptarà una inscripció per email rebut.

Les sessions del LABORATORI TEÒRIC (Remedios Zafra i el diàleg entre Eli Cortiñas i Laura Vallés) són lliures prèvia inscripció fins a completar aforament.

 

  • 20 d’octubre, de 18 a 20h. Laboratori pràctic . AFORAMENT COMPLET

Sessió TALLER amb Cine por Venir

Partirem de la nostra experiència amb alguns nous Fragments d’un film futur realitzats expressament per a aquest Laboratori. Aquest serà el punt de partida per a dinamitzar al grup de persones participants en el plantejament d’idees i projectes propis, de manera individual o col·lectiva.

 

  • 27 i 28 d’octubre, de 18 a 21 h. Laboratori pràctic. Obert al públic fins a completar aforament. Requereix inscripció prèvia.

Excepcionalment aquestes sessions del Laboratori pràctic poden acollir a més participants dels inscrits en tot el Laboratori.

Sessions de TALLER amb JAVIER REBOLLO

Con(tra) el cine del yo o acabar de una vez por todas con los abusos de la memoria”

Tot és autobiografia, fins i tot en el porno, deia Marcel Hanoun. Partim d’una crítica al jo, als abusos de la memòria i al cinema assaig. Partim de qüestionar el que s’entén per cinema assaig i assagem anar cap a altres llocs, a registres més expositius i performatius. M’abelleix molt comptar tot el que el cinema hauria d’aprendre de l’art contemporani, i posar més vida en l’art i més art en la vida, sense necessitat de descendir en piragua el riu Congo, fins i tot sense càmera i sense eixir de l’habitació.

    

 

  • 29 d’octubre, 19 h. Laboratori teòric. Diàleg virtual obert al públic. Requereix inscripció prèvia. Online a través de Canal Youtube de l’IVAM.

DIÀLEG “VIRTUAL” entre LAURA VALLÉS i ELI CORTIÑAS

Cuando el cuerpo deviene relato. Esperanzas y retos para estremecernos con el mundo

A partir d’un compendi de cites i imatges, aqust diàleg virtual proposarà una reflexió sobre l’edició com a escriptura i la consecució del fragment com a cine por venir. Com si d’una pel·lícula en procés es tractara, Eli Cortiñas i Laura Vallés Vílchez empraran una sèrie de materials apropiats per a “pensar-amb” ells, a la manera de María Puig de la Bellacasa, i travessar-los amb una mirada de gènere amb la finalitat de reflexionar entorn de les maneres de circulació i producció de cossos i objectes en la present situació d’excepció. Entre el llenguatge, la poesia i l’acció, aquesta conversa afrontarà les esperances i reptes del nostre futur pròxim en els quals la polisèmia de la imatge es torna moneda de canvi però també eina per a, com diria Edouard Glissant, entendre millor el món i estremir-nos amb ell.

   

 

  • 3 i 4 de novembre, de 18 a 21 h. Laboratori pràctic. AFORAMENT COMPLET

Sessions de TALLER amb FÉLIX PÉREZ-HITA

Pensar editando (en tiempos de saturación audiovisual)

Avui, els muntadors (més o menys) independents treballem sabent que tenim a mà una quantitat de material audiovisual inesgotable; vídeos i àudios d’una varietat insospitada la quantitat de la qual creix cada minut. Tenim la possibilitat d’integrar en els nostres muntatges coses que s’han gravat i compartit en les xarxes aqueix mateix dia. Gràcies a aquesta nova abundància del material accessible, els muntadors hem adquirit certa autonomia respecte a guionistes i realitzadors. Ja no ens fan massa falta. Ara els editors podem improvisar un guió i una realització mentre muntem, sobre la marxa. Aquestes sessions volen ser un intent d’escapar dels clixés de gènere (documental, vídeoassaig, cinema experimental, videoart) i dels rols professionals dins del món audiovisual; un exercici per a pensar editant i deixar-se instruir pels vídeos que anem trobant i embastant.

  

 

  • 5 de novembre, 19 h. Laboratori teòric. AFORAMENT COMPLET. 

CONFERÈNCIA de REMEDIOS ZAFRA

“Futuro y pantalla. La (im)posibilidad de una vida sin párpados”

Aquesta conferència busca abordar els conflictes del subjecte contemporani davant un món permanentment connectat i ara noquejat per la incertesa de la pandèmia. La cultura xarxa i el marc capitalista porten temps promovent l’erosió de les esferes pública i privada en les pantalles, reduint a la seua menor expressió els dos àmbits que més singularitzen al subjecte humanista, l’íntim i el públic. Semblara llavors que el risc de desarticulació ciutadana (i treballadora) derivat de normalitzar les nostres vides com a multitud de persones soles a les seues cases darrere de les pantalles s’uneix al perill d’una vida (sense parpelles) on desbordats d’imatges i dades l’atenció es posen en risc, la memòria es delega en l’arxiu i la intimitat és arraconada o ajornada allí on el cos se sent tot sol. Quin paper té l’imaginari i el treball creatiu en aquest escenari?, què pot la ficció i la imaginació especulativa sobre el futur que aquest món ens inspira?.

 

  • 10 de novembre, de 18 a 21 h. Laboratori pràctic. AFORAMENT COMPLET

Sessió TALLER amb CINE POR VENIR

A partir de les idees i els materials treballats durant les anteriors sessions d’aquest “Laboratori pràctic”, s’ultimaran diferents possibilitats narratives i expositives per a la presentació final dels treballs dels participants.

 

  • 13 de novembre, de 18 a 21 h. Obert al públic. Requereix inscripció prèvia.

Mostra de treballs del Laboratori pràctic.

Es realitzarà una presentació-exposició no convencional d’un sol dia. El format (o els diferents formats) es definiran durant el procés de treball amb el grup de participants, però podria comptar amb projeccions, monitors i altres materials, en una disposició espai/temps no convencional i pròxima al format expositiu i la performance.

    

 

 

 

Cicle de dansa, experimentació i pensament. 2020

EscèniquesTallersIVAM Centre Julio González

Radicantes 2020

Res es dona per fet perquè res es dona per impossible

Radicantes. Cicle de dansa, experimentació i pensament en el museu torna amb una nova edició il·lusionant i diferent per a aquest octubre-desembre de 2020.

Radicantes és un cicle en femení que pretén compartir processos creatius amb els públics, situant al cos com a epicentre de l’acció. En aquesta conjuntura ens preguntem com transformar les prohibicions en possibilitats, com pot un cos continuar afectant altres cossos des de les noves maneres de percebre, com podem continuar creant i per a què hem de continuar creant.

Obrim dos laboratoris d’experimentació, amb l’artista Olga Diego i amb la ballarina i coreògrafa María Muñoz.

Els laboratoris consistiran en quatre sessions de treball on line al costat de les artistes que mostraran i acompanyaran a lxs participants, compartint les seues eines i procediments de creació, obrint un espai d’experimentació i possibilitat col·lectiva.

Dins del cicle s’ha programat una conversa online entre les dues artistes el 20 de desembre.

Conversa online entre Olga Diego i María Muñoz: 20 desembre, 18.00 hores.

En streaming través del Youtube de l’IVAM. https://www.youtube.com/c/gvaIVAM/featured

 

Comimissariat i conduït per Rocío Pérez, Tatiana Clavel i Mireia Ferrer Álvarez. 

 

LABORATORI AMB OLGA DIEGO.  Aforament complet.

Escafandra 1-RP

(Radicantes en Pandèmia).

Artefacte individual per a la respiració en territori hostil.

Projecte performatiu amb artefacte experimental. Metàfora o possibilitat de la trobada en temps de pandèmia.

Cerca, idees, esbossos, experiments, absurds, interacció, resultat obert…

Res es dona per fet perquè res es dona per impossible.

Olga Diego

Sessions online: 15, 22, 29 d’octubre i 5 de novembre, 18 h.

Retransmissió en streaming: https://www.youtube.com/user/olgadiego/featured

Acció performativa: 7 de novembre 18 h. Hall de l’IVAM

Olga Diego (Alacant, 1969)

El seu treball es caracteritza per la construcció de diversos artefactes i l’exploració dels mateixos a través de performances. Ha desenvolupat una àmplia experimentació sobre temàtica de vol, alçant ella mateixa el vol en un dels seus artefactes. La interacció i implicació dels espectadors és un altre dels seus interessos. Explora també els límits del cos i la identitat, la construcció-desconstrucció del gènere. Recentment desenvolupa escultures dotades de moviment i interactives amb aplicació de circuits electrònics i programació.

 

 

 

LABORATORI AMB MARÍA MUÑOZ

Les mans i els temps.

Introducció

Els processos relativament inconscients del pensament tenen gran importància en l’escriptura del moviment en l’espai, en l’escriptura coreogràfica, en la composició instantània. En qualsevol disciplina artística, fer un procés de creació suposa situar-se davant d’alguna cosa que ens és aparentment desconeguda. En la nostra pràctica, el cos és la nostra eina. Estructura, produeix i conté un coneixement intuïtiu que permet que fem associacions i comence el moviment.

Prenem consciència del que ens envolta a través dels nostres sentits i sovint la nostra primera connexió són les nostres mans, les nostres eines més intel·ligents i amb més experiència en les diferents situacions de la vida. Les mans contenen la nostra memòria i el nostre coneixement més essencial.

En moure’ns, són les nostres ajudants de confiança, però també poden invertir el procés en buscar el seu propi camí d’investigació. Llavors, les mans parlen del nostre cervell, i els nostres ulls i els altres membres del cos es coordinen i mouen en col·laboració amb elles. Quan agafem una eina, la mà es converteix en aqueixa eina. De la mateixa manera, quan en moure’ns les mans “agafen” l’espai, el nostre cos passa a formar part d’aqueix espai.

Aquest laboratori està plantejat com un espai de trobada i intercanvi, de pràctica i de reflexió entorn d’aquestes idees que han acompanyat la meua pràctica de dansa durant molts anys.

Les mans són un organisme complicat, un delta en el qual conflueix molta vida que ve des de lluny per a desembocar en el gran corrent de l’acció. Rainer Maria Rilke

Sessions online: 24, 26 de novembre 2020 i 01, 03 de desembre 2020, 10.30 hores

Trobada en IVAM: 13 de desembre, 11:30 h., IVAMlab2

 

María Muñoz

De pares nascuts a Chera (Guadalajara) i Panticosa (Pirineu aragonés) creix a València on estudia música i practica l’atletisme de competició. Allí s’inicia també en la dansa i, posteriorment, viatja a Amsterdam i a Barcelona per a ampliar la seua formació. Té la seua primera experiència professional amb la companyia japonesa resident a Holanda Shusaku & Dormu Danse Theater en l’espectacle Era en 1982. En 1985, la formació al costat de Maria Antònia Oliver del grup La Dux marca l’inici de la seua pròpia trajectòria en la creació escènica. L’any 1988 col·labora amb Pep Ramis en la creació del sol Cuarto Trastero i en 1989 formen el grup Mal Pelo en el qual tots dos comparteixen des de llavors la creació i la direcció. Dins del grup desenvolupa una faceta d’investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l’escena. Actualment és coreògrafa, ballarina i codirectora del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.

Des del 1989 Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), Sur-Perros del Sur (1992), Dol (1994), La Calle del Imaginero (1996), Orache (1998), El Alma del Bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), Bach (2004), ATLAS (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011) i L’esperança de vida d’una llebre (2013), El Quinto Invierno (2015), 7 Lunas (2015) , The Mountain, the Truth and the Paradise (2017), On Goldberg Variations / Variations (2019) y Inventions (2020).

En 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de 19 hectàrees situada a Celrà (Girona). Un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.

Reconeixements

Mal Peloha ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa ( 2002, Generalitat de Catalunya); Premi Nacional de Dansa (2009, INAEM – Ministerio de Cultura) en reconeixement a la seua trajectòria en la creació coreogràfica, així com l’obertura de nous camins en la dansa contemporània; Premi Ciutat de Barcelona (2017, Ajuntament de Barcelona); Premi de la Crítica (2018, Associació de crítics de Barcelona).

 

Inscripcions Laboratori María Muñoz:

Per a participar en els laboratoris és necessari inscriure’s a través del correu actividades@ivam.es indicant les teues dades personals i unes línies en les quals expliques la teua motivació per a formar part d’ells.

Data límit de recepció de sol·licituds: 18 de novembre.

Comunicació de les persones admeses: 20 de novembre

Videos

Relacionats

Conversa online entre Olga Diego i María Muñoz

20 des. 2020
ConversesEscèniquesIVAM Centre Julio González

Actuació dels alumnes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

MúsicaIVAM Centre Julio González

L’IVAM i el Centre de Perfeccionament Palau de les Arts continuen en aquesta temporada 2020-2021 amb el cicle d’actuacions musicals iniciat en 2015, oferint una actuació cada mes entre octubre de 2020 i juny de 2021.

Aquesta col·laboració entre l’IVAM i Les Arts sorgeix amb el principal objectiu d’integrar-se mútuament en les programacions pròpies, així com per a fer patent la vinculació inexorable entre les diferents arts. Totes dues institucions, així mateix, pretenen posicionar la imatge cultural de la Comunitat Valenciana en un lloc de prestigi i reivindicar la importància de la cultura en el desenvolupament de les societats contemporànies.

Emissió en streaming en el canal Youtube de l’IVAM

 

Relacionats

Les Arts a l’IVAM

17 oct. 2020
MúsicaIVAM Centre Julio González