Una trobada amb Isidoro Valcárcel. Presentació del catàleg ‘El moviment de la idea’ i taula redona amb José Díaz Cuyás, Blanca Peirats i David Pérez

‘El IVAM presenta’ és la línia de treball del museu en què la pròpia institució planteja, activa o impulsa projectes propis, o alineats amb les seues línies curatorials i d’interés, i que nodreixen la programació pública de l’institut.

Al mes de juny, Isidoro Valcárcel Medina torna a l’IVAM per a presentar el seu últim catàleg ‘El moviment de la idea’, editat amb motiu de l’exposició homònima que l’artista va tindre a la galeria 3 del museu. La presentació es planteja com un espai de trobada i celebració de l’obra de Valcárcel que, alhora, aborda esta última edició dedicada a la trajectòria recent de l’artista. Per a això, Valcárcel Medina estarà acompanyat de José Díaz Cuyás, comissari de la mostra i coordinador de l’edició; Blanca Peirats, editoria i documentalista del catàleg; i David Pérez, gran coneixedor de la seua trajectòria i professor de la Universitat Politècnica de València.

La publicació, a manera de catàleg raonat, es planteja com la continuació del catàleg que va acompanyar l’exposició Ir y venir de Valcárcel Medina en la Fundació Tàpies, Sala Verónicas i Centre José Guerrero l’any 2002. Aquell primer projecte va suposar la catalogació de tota la seua obra fins a aquell moment. En este cas, s’inclou la catalogació de tota la seua obra des de 2002, junt amb textos de revisió crítica i una selecció d’obres i textos de l’artista. Hi participen autors com Blanca de la Torre, José Díaz Cuyás, Pierre Bal-Blanc, Sandra Santana i Nuria Enguita.

El projecte El moviment de la idea va consistir en una exposició de dibuixos de l’artista Isidoro Valcárcel Medina que es va poder vore a l’IVAM entre el 12 de juny i el 14 de setembre de 2025.

Nascut a Múrcia l’any 1937, l’extensa trajectòria de Valcárcel Medina ha estat mereixedora dels més alts guardons institucionals, incloent-hi el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 2007 i el Premi Velázquez el 2015. Considerat un referent de l’art conceptual, la seua obra resulta difícil de categoritzar per la que potser és la seua singularitat més destacada: la voluntat de portar al límit la poètica de l’esdeveniment. La seua pràctica busca potenciar l’aquí i l’ara de l’obra, el present que s’activa i la circumstància en què s’inscriu, en consonància amb una tendència artística que entén l’obra com a acte (esdeveniment, acció, performance) i com a situació (lloc, escenari, context). En aquest marc general, Valcárcel Medina es distingeix per la radicalitat i la senzillesa amb què la seua pràctica, els seus actes i situacions artístiques es nodreixen de recursos, motius o circumstàncies extrets de la vida quotidiana. Aquest compromís amb la temporalitat i la trama del quotidià ha portat l’artista a afirmar que “l’obra d’art ha de ser tan fidel al seu moment que sigui el moment mateix”. Aquesta voluntat de fer un art del “moment mateix” explica l’enorme versatilitat de la seua obra des dels anys setanta, adoptant formats tan diversos com l’acció-performance, el passeig, la mesura urbana, l’arxiu, el diccionari, l’informe, la gravació sonora, l’enquesta, la correspondència, la llei, la conferència, l’arquitectura, la fotografia, el cinema, la instal·lació, la gestió administrativa, etc., incloent-hi una Història d’Occident i una tesi doctoral.